Avui recordem que hi ha coses on arribem per casualitat I d’altres que suposen un canvi o una millora en la qualcal decider petites solucions particulars. Potser haurem d’encaixar les coses com venen i alhora ser proactius quan poguem… oi?
Les illes Galápagos són un arxipèlag que pertany a la República de l'Equador i està situat a l'oceà Pacífic, a uns 1.000 km de la costa equatoriana. És compost per 13 illes de natura volcànica i una multitud de petits illots. Són famoses per la seva riquesa biològica, amb un nombre considerable d'espècies endèmiques, i per l'estada que hi feu Charles Darwin. Les illes Galápagos foren descobertes per atzar el 10 de març de 1535, quan el religiós dominic Fra Tomás de Berlanga, llavors bisbe de Panamà, es dirigia al Perú en compliment d'un encàrrec del monarca espanyol Carles V, per arbitrar en una disputa entre Francisco Pizarro i els seus subordinats després de la conquesta de l'Imperi inca. Els primers mapes a incloure les illes van ser els fets per Abraham Ortelius i Mercator al voltant de 1570. Les illes eren descrites com a "Insulae dels Galopegos" (Illes de les Tortugues).
La Via Laietana és un carrer de Barcelona que comunica l'Eixample amb el port travessant Ciutat Vella. El seu nom està dedicat als primers habitants ibers de la zona. Fou dissenyada inicialment per l'Ildefons Cerdà en 1859 com a «via A» per enllaçar de forma directa el nou barri de l'Eixample, que es perfilava dins el pla Cerdà, amb el port, via de comunicació principal al segle XIX. Però el Pla Cerdà es va focalitzar en el creixement fora muralles i no va ser fins al 1899 que es va tornar a impulsar amb l'aprovació del Pla de Reforma Interior d'Àngel Baixeras. Les obres de la Reforma interior (la Reforma, com van ser conegudes popularment) foren inaugurades pel rei Alfons XIII i el president Antonio Maura el 10 de març de 1908.
La construcció es va dividir en tres trams:
1908-1909, entre el port i la plaça de l'Àngel, a càrrec de Lluís Domènech i Montaner.
1909-1911, entre la plaça de l'Àngel i el carrer de Sant Pere Més Baix, a càrrec de Josep Puig i Cadafalch.
1911-1913, entre Sant Pere Més Baix i la Plaça d'Urquinaona, a càrrec de Ferran Romeu. Cal dir que la porció que va des de plaça d'Urquinaona fins al carrer de Jonqueres ja existia amb el traçat actual i es deia carrer de Bilbao.
L'enderrocament va suposar obrir una bretxa de 80 metres d'amplada i uns 900 de llargada. Aquesta reforma comportà la destrucció de 2.199 cases i molts palaus i convents medievals, i dispersà els veïns; unes deu mil persones.
Alguns edificis van ser traslladats. Aquest és el cas de l’Església de la Concepció que ara trobem al Carrer Aragó però que estaba a la Plaça Urquinaona.
L’Església de la Concepció. Ubicada al districte de l'Eixample, el conjunt parroquial de la Puríssima Concepció es troba en l'extrem sud de l'illa de cases delimitada pels carrers Aragó, Roger de Llúria, València i Bruc. L'església és l'edifici més significatiu del recinte, ja que es realitzà seguint un projecte únic i emprant bona part dels materials de l'església gòtica de l'antic Monestir de Jonqueres, traslladada parcialment del seu lloc d'origen (on avui es troba la Plaça Urquinaona) fins a l'actual. Es tracta d'un edifici de la primera meitat del segle XV de nau única amb capelles laterals entre els contraforts i capçalera poligonal. La nau presenta sis trams de volta de creueria amb les nervadures sostingudes sobre mènsules, donant lloc a uns murs de tancament llisos, només interromputs per les obertures de les capelles laterals. El 20 de febrer de 2009 el Papa Benet XVI va concedir el títol de basílica menor al temple de la Puríssima Concepció, que es convertia en la vuitena de les nou basíliques que hi ha a la ciutat de Barcelona.
La imatge correspon als primers mesos de la Via Laietana de Barcelona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada