Aquests dies, desgraciadament, seguim parlant de guerra a Ukraïna i a altres punts del món. Veiem imatges molt dures. Malauradament sembla que no n’hem aprés gens. En una guerra no guanya ningú. Hi perd tothom, tot i que sembli que hi hagi vencedors i vençuts. Tal dia com avui de 1973 va marxar de Vietnam, després de la derrota estatunidenca en la guerra de Vietnam, el darrer soldat dels Estats Units.
La Guerra del Vietnam, també anomenada Segona Guerra d'Indoxina, és el conflicte bèl·lic que va tenir lloc entre 1954 a 1975 entre la República Democràtica del Vietnam i el Front Nacional d'Alliberament del Vietnam, i els Estats Units d'Amèrica i el règim dictatorial del Vietnam del Sud. Hi va haver la participación directa i indirecta de molts paisos estrangers. La guerra havia causat la mort, segons el govern de Hanoi, d'entre 2 i 5,7 milions de persones, la majoria d'elles civils; a més de causar grans danys mediambientals. Pels Estats Units, el conflicte resultà ser la confrontació més llarga en la qual mai s'han vist embolicats. Va sorgir el sentiment de derrota o "Síndrome del Vietnam" en molts ciutadans, que es va reflectir en el món cultural i la indústria cinematogràfica, així com en un replegament de la política exterior fins a l'elecció de Ronald Reagan com a President el 1980. Tot i que en un inici la guerra del Vietnam no cridà excessivament l'atenció de Hol·lywood, als anys 80 la producció de pel·lícules sobre el tema va florir amb títols molt destacats com “Apocalypse Now”, “The Deer Hunter” o “Platoon”. També és interessant el musical Hair, perquè mostra l'actitud de la societat civil (especialment del moviment hippie) davant la guerra.
També recordem un cas curiós: tal dia com avui de 1986 es va legalitzar la venda de discos dels Beatles a la Unió Soviètica. Sempre és bo detenir-se un moment per a mirar cap endarrere. Per exemple, per a recordar que, fins al no tan llunyà 1986, comprar o vendre discos dels Beatles a la Unió Soviètica era una cosa il·legal. El Kremlim seguia entre escandalitzat i temorós el fenomen que en els seixanta recorria el món i van tractar de preservar a la seva joventut d'una plaga com aquesta. Per això, no es conformaven amb prohibir la difusió i venda de la seva música, sinó que des de la direcció de les Joventuts Comunistes s'aprofitava qualsevol oportunitat per a ridiculitzar al grup britànic. No obstant això, com més es perseguia la música dels Beatles i als seus seguidors, major era la seva difusió clandestina i més creixia el número dels seus fans.
La Piràmide del Louvre (en francès: Pyramide du Louvre) és una gran piràmide de vidre i metall envoltada per altres piràmides més petites al Cour Napoléon del Palau del Louvre a París. La piràmide grossa serveix d'entrada principal al Museu del Louvre. La piràmide es va acabar l'any 1989 i es va inaugurar tal dia com avui de 1989 i ha esdevingut un símbol de la ciutat de París. La imatge d’avui és per aquesta original entrada que il·lumina amb llum natural el vestíbul.
