Avui recordem el Dia Mundial del Agua i la inauguració del Cremallera de Núria. El dia d’avui coincideix l’aniversari de dues figures essencials de la comèdia musical.
El Dia Mundial de l'Aigua va ser declarat per resolució de l'Assemblea General de les Nacions Unides el 22 de març de l'any 1993. Aquesta diada va ser proposada formalment per l'Agenda 21 de la Conferència de les Nacions Unides pel medi ambient i el desenvolupament de Rio de Janeiro. Es va començar a celebrar des de l'any 1993. Les nacions unides i els estats membres dediquen aquest dia a implementar les recomanacions de les Nacions Unides i a promoure activitats concretes dins dels seus països respecte als recursos mundials d'aigua. Cada any una o diverses de les agències de l'ONU involucrades en els temes de l'aigua prenen la iniciativa de promoure i coordinar activitats internacionals durant el dia mundial de l'aigua. A més de les accions de l'ONU diverses organitzacions no governamentals promouen la puresa de l'aigua i els hàbitats sostenibles aquàtics durant aquest dia.
El Cremallera de Núria és una línia ferroviària de tren cremallera que connecta Ribes de Freser amb Queralbs i la Vall de Núria, a la comarca catalana del Ripollès. Aquest tren cremallera i el cremallera de Montserrat són les úniques línies ferroviàries d'aquest tipus a Catalunya, i les úniques que resten en servei al conjunt de la Península Ibèrica. És un dels dos trens cremallera dels Pirineus, ja que l'altre és el tren de Larrun, situat als Pirineus Atlàntics. La línia s'enfila fins als 1964 metres d'altitud, suposa el punt ferroviari més elevat a Catalunya i als Pirineus; i és la 14a línia de ferrocarril de més altitud a Europa i la més alta fora els Alps. Com que Queralbs és el punt més alt de la vall amb accés per carretera, el cremallera és l'única via per arribar al Santuari de Núria i a l'estació d'esquí Vall de Núria, a part del camí de muntanya. El cremallera de Núria s'ha convertit en una de les icones característiques de la Vall i de la comarca del Ripollès. A la parada de Ribes-Vila es pot veure l'exposició permanent El Cremallera, un Enginy Únic. El trajecte té quatre estacions i un baixador. Les estacions són Ribes-Enllaç, Ribes-Vila, Queralbs i Núria. El baixador és Rialb, tot i que funciona com a parada facultativa, i està situat entre Ribes de Freser i Queralbs. La línia va ser inaugurada el 22 de març de 1931 a càrrec de la companyia FMGP (Ferrocarrils de Muntanya de Grans Pendents), i ha funcionat des del principi amb electricitat.
Stephen Sondheim va neixer el 22 de març de 1930 a Manhattan. Va ser un compositor i lletrista estatunidenc, especialitzat en el gènere del teatre musical. Va guanyar un Premi Oscar, 9 Premis Tony (més que qualsevol altre compositor), incloent un Premi Tony Especial per la Tasca de tota Una Vida al Teatre (el 2008), diversos Premis Grammy i un Premi Pulitzer. És considerat com el creador principal de la seva generació en obres d'aquest gènere, i se l'ha citat com l'artista més gran i potser més conegut del teatre musical americà. Entre els seus treballs més famosos estan “A Funny Thing Happened on the Way to the Forum”, “Company”, “Follies”, “A Little Night Music”, “Sweeney Todd”, “Sunday in the Park with George”, “Into the Woods” i “Assassins” com a compositor i lletrista; així com les lletres de “West Side Story” i “Gypsy”. Va ser president del Dramatists Guild entre 1973 i 1981.
Andrew Lloyd Webber va neixer el 22 de març de 1948 a Kensington. És un compositor i empresari anglès de teatre musical. Alguns dels seus musicals han funcionant durant més d'una dècada tant al West End com a Broadway. Ha compost 21 musicals, un cicle de cançons, un conjunt de variacions, dues músiques per a cinema i una missa de rèquiem en llatí. Diverses de les seves cançons han estat àmpliament enregistrades i han tingut èxit fora del context pel que es van crear, com ara “The Music of the Night” (La música de la nit) i “All I Ask of You” (Tot el que et demano) de “The Phantom of the Opera”, “I Don't Know How to Love Him” (No sé com estimar-lo) de “Jesucrist Superstar”, “Don't Cry for Me Argentina” (No ploris per mi Argentina) d'“Evita”, “Any Dream Will Do” (Qualsevol somni ho farà) de “Joseph and the Amazing Technicolor Dreamcoat” (Joseph i l'increïble abric en technicolor) i “Memory” (Memòria) de “Cats”. El 2001, el New York Times es referia a ell com “el compositor amb més èxit comercial de la historia”. The Daily Telegraph el va classificar com la "cinquena persona més poderosa de la cultura britànica" el 2008, amb el lletrista Don Black va escriure que “Andrew va reinventar el musical de forma més o menys individual”. Ha rebut diversos premis: sis Tonys, tres Grammys (a més del Grammy Legend Award), un Oscar, catorze Ivor Novello Premis, set premis Olivier, un Globus d’Or, un Brit Award, el Kennedy Center Honours 2006, el Classic Brit Award 2008 per una contribució destacada a la música i un premi Emmy. És una de les setze persones que ha guanyat un Oscar, un Emmy, un Grammy i un Tony. Té una estrella al Passeig de la Fama de Hollywood, va ser incorporat al Songwriter's Hall of Fame i és membre de l'Acadèmia Britànica de Compositors, Autors i Autors.
La imatge d’avui és pel cartell del Dia Mundial de l’Aigua que en aquest any 2022 es dedica a les Aigües subterrànies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada