18 d'abril 1506 Primera pedra de la Basílica de Sant Pere del Vaticà 1887 Comencen les obres de la façana de la Catedral de Barcelona

 

Avui les protagonistes són dues esglésies de pedra. Avui parlem d’arquitectura.

Tal dia com avui de 1506 el Papa Juli II col.locà la primera pedra del que serà la nova Basílica  papal de Sant Pere. En llatí és Basilica Sancti Petri i en italià és Basilica Papale di San Pietro in Vaticà. En ella van treballar alguns dels arquitectes més famosos de la història, com Donato Bramante, Miquel Àngel o Bernini.

La basílica compta amb el major espai interior d'una església cristiana al món, presenta 193 m de longitud, 44,5 m d'alçada, i abasta una superfície de 2,3 hectàrees. L'alçada que li confereix la seva cúpula fa que la seva figura domini l'horitzó de Roma. És considerat com un dels llocs més sagrats del catolicisme. Ocupa una posició única al món cristià i és «la més gran de totes les esglésies de la cristiandat». És una de les quatre basíliques majors i una de les esglésies que s'han de visitar en el pelegrinatge de les set esglésies de Roma per aconseguir la indulgència plenària en Any Sant.

En la tradició catòlica, la basílica es troba situada sobre el lloc d'enterrament de sant Pere, que va ser un dels dotze apòstols de Jesús de Natzaret, primer bisbe d'Antioquia, primer bisbe de Roma i, per tant, el primer dels pontífexs. La tradició i les evidències històriques i científiques sostenen que la sepultura del Sant està directament sota l'altar major de la basílica. També la majoria dels papes han estat enterrats en Sant Pere des de l'època paleocristiana.

Acabem de passar la Setmana Santa amb els seus actes religiosos populars i alguns recordem encara impressionats l'any 2020, en plena pandèmia del Coronavirua amb mig món confinat, la Missa Pasqual amb la basílica buida, el cor a un metre de distancia els uns dels altres, els pocs bancs que hi havia ocupats per una sola persona cadascun... 

Tot i la creença popular, Sant Pere no és una catedral, ja que l'Archibasílica de Sant Joan del Laterà és la veritable catedral de Roma.

Als barcelonins que no conèixen la història se’ls fa estrany perquè si la catedral de Barcelona és d’estil gòtic no apareix en els llibres que parlen d’estil gòtic. Avui en sabreu el perquè. Tal dia com avui del 1887 van començar les obres de la façana de la catedral pagades pel mil.lionari banquer i alcalde de Barcelona, Manuel Girona. Sí, ho heu llegit bé. La catedral de Barcelona tenia una façana de maons. Era una façana plana. En tenim algun record fotogràfic. Dons ja ho sabeu la que sembla façana gótica de Barcelona segueix l’estil gòtic però està construïda a finals del segle XIX i per això no surt entre les catedrals gòtiques de més renom.

19 de febrer Dia Internacional contra l'Homofòbia en el Futbol 1922 Primera pedra del Camp de les Corts.

Avui el tema és el futbol en dues vessants. La social i l’arquitectònica.

El 19 de febrer és el Dia Internacional Contra l'Homofòbia en el Futbol, en homenatge al naixement de Justin Fashanu el primer futbolista d'elit a reconèixer públicament la seva homosexualitat. Va ser el 1990 i després d'aquell fet, Fashanu va ser expulsat de l'equip i objecte de burla per alguns dels seus companys. Anys després i després d'una acusació falsa de violació, el jugador va entrar en una profunda depressió i es va suïcidar el 1998. Perquè fets com aquests no es tornin a repetir, se celebra aquesta efemèride, per a la fi de la discriminació per raons homòfobes al futbol, i a l'esport en general.

L'antic Camp de la Indústria havia quedat petit davant els èxits creixents del FC Barcelona, i calia un nou camp de joc més gran i més modern. El 1919 s'havia iniciat un període gloriós per al Barça (considerat com l'edat d'or del club), gràcies a l'aportació de jugadors com Samitier, Alcàntara, Zamora, Sagi, Piera i Sancho. El club esdevingué un dels símbols del catalanisme, i el Camp de les Corts un dels principals llocs d'expressió del sentiment catalanista.

El Camp de les Corts va ser construït en el temps rècord de tres mesos i tenia una sola tribuna. La primera pedra es va posar el 19 de febrer de 1922 i la inauguració tingué lloc el 20 de maig de 1922 amb un partit davant l'equip escocès del Saint Mirren que acabà amb victòria blaugrana per 2-1. El primer gol fou de l'escocès Birrel en pròpia porta i el segon d'Alcàntara. L'alineació inicial del Barça fou Zamora, Planas, Surroca, Torralba, Sancho, Samitier, Piera, Martínez, Gràcia, Alcàntara i Sagi.

L'aforament inicial de les Corts li permetia acollir 25.000 espectadors (30.000 a la fi dels treballs). Només uns anys després (el 1926) és ampliat fins a assolir una capacitat de 45.000 persones. El terreny de joc fou acuradament condicionat, s'hi plantà gespa, i el conjunt va rebre el nom de «la catedral del futbol».

El Barça començà ràpidament a assolir nous èxits en el seu nou terreny: el campionat català, consecutivament des de 1923-24 a 1927-28, i el campionat d'Espanya el 1924-25, 1925-26 i 1927-28. Finalment, coronant un decenni històric per a l'entitat, el club hi guanyà la primera Lliga de la història del futbol espanyol, el 1928-29.

Però per a una entitat amb renom i per a un club molt popular, el camp de Les Corts comença a ser massa petit, malgrat la seva capacitat augmentada a 60.000 espectadors. El 14 de novembre de 1950 el president Agustí Montal i Galobart va obtenir l'acord favorable d'una assemblea de compromissaris per comprar uns nous terrenys a l'extrem de la Travessera de les Corts, propers al Cementeri i la Maternitat, on posteriorment es construiria el Camp Nou. Cal recordar que Reial Madrid havia inaugurat al desembre de 1947 el que després es coneixeria com a Estadi Santiago Bernabéu.

La compra oficial dels terrenys s'ajornà tres anys, i encara en passaria mig més fins que el 28 de març de 1954 es procedís a iniciar les obres. Francesc Miró-Sans, que succeeix Enric Martí Carreto com a president, decidí fer construir el nou estadi. Una comitiva de 60.000 persones, presidides per Miró-Sans, van fer el recorregut des del Camp de Les Corts fins a La Masia, a l'ombra de la qual, va celebrar-se la cerimònia de la col·locació de la primera pedra, revestida de solemnitat. Tres anys després, el 24 de setembre de 1957, festa de La Mercè, la junta d'en Miró-Sans inaugurava el Camp Nou amb una capacitat de 90.000 persones. El camp de les Corts va tancar immediatament per ser enderrocat, i en el seu lloc es van construir dos grans blocs d'habitatges: un a la Travessera de les Corts amb una façana "en forma de serra", projectat per Josep Soteras, probablement amb col·laboració de J.A. Coderch, i un segon més convencional al carrer Numància, de Francesc Mitjans i Josep Soteras. També es deixà espai per a instal·lacions esportives i el jardins de Can Cuiàs.

7 de maig 1298 primera pedra de la Catedral de Barcelona 1891 primera pedra de la RAE 1946 fundació de Sony Mes de Maria

Avui parlem de “primeres pedres”... d’inicis de projectes...

Tal dia com avui, de l’any 1298, es posava la primera pedra per a la construcció de la Catedral de Barcelona. La Catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia és la catedral gòtica de Barcelona, seu de l'arquebisbat de Barcelona. La catedral es va construir durant els segles XIII al XV al mateix lloc on hi havia hagut una catedral romànica, i encara abans una de paleocristiana. La façana d'estil neogòtic, és moderna (segle XIX). L'edifici es va declarar Bé d'Interès Cultural i, des del 2 de novembre de 1929, és Monument Històric Artístic Nacional.

L’any 1891 es posa, també, la primera pedra del edifici de la Real Academia Española a Madrid. Està situat al carrer Felipe IV, 4, en el barri de Los Jerónimos. L’edifici, dissenyat per Miguel Aguado de la Sierra i construït especialment per l’Academia, va ser inaugurat l’1 d’abril de 1894 amb l’assistència de S.M. el Rei Alfonso XIII i de la seva mare, la Reina Regent, Dª María Cristina de Habsburgo-Lorena. La institució, però, és anterior. Fou fundada el 1713 per iniciativa de l’il.lustrat Juan Manuel Fernández Pacheco, marquès de Villena i duc d’Escalona, a imitació de la Academia Francesa. Al any següent, el rei Felipe V va aprovar la seva constitució i la va col.locar sota la seva protecció. La funció principal de la Reial Academia és la regularització lingüística del castellà i es fa principalment a través de dos documents: el diccionari i la gramàtica.

L’any 1946 es fa fundar Sony, o Sony Corporation amb 20 empleats. Avui és un referent com a empresa tecnològica de primera línia. És una multinacional japonesa amb seu a Kōnan Minato, Tokyo. Fabrica el que es coneix com electrònica de consum (àudio, vídeo, computació, fotografia, videojocs, telefonia mòbil...) Darrerament ha venut la divisió de televisors i d’ordinadors personals. No ha estat una història fàcil però cal destacar la gran tenacitat i la força emprenedora que els permetia continuar després del fracàs i intentar-ho d’una altra manera. La innovació ha estat un dels seus punts forts. Així van tenir grans èxits: El 1955 Sony va desenvolupar la primera ràdio de transistors del món, el que li va valer l'acceptació en el mercat d'EUA. Això va ser seguit per altres productes com el televisor Trinitron a colors (1968). El Betamax aparegut a mitjan els 70's, va anar un concepte de Ibuka, que es va convertir en un èxit, però que a poc a poc va perdre el seu domini del mercat a les mans del format VHS, liderat per JVC. Aquesta situació es va produir davant la negativa de Sony de compartir l'ús del seu format amb altres companyies. Per aquesta raó, la majoria de fabricants van adoptar el format VHS. Altres grans èxits de Sony són: l'estèreo personal Walkman (1979), l'audilector de CD (1982), la Betacam per a usos de transmissió professional (1982), el Micro Floppy (1983), la càmera de vídeo Handycam (1985), el MiniDisc (1993), la PlayStation (1994), la videolectora DVD (1997) i el Memory Stick (1998).

El Mes de Maig l'església el dedica a la Mare de Déu. Nosaltres recordarem 31 advocacions de la Mare de Déu. Avui és el torn de la Mare de Déu de la Mercè. La Mare de Déu de la Mercè és una advocació de la Mare de Déu originària de Barcelona i lligada a la fundació de l'orde de la Mercè el 1218. La imatge actual es venera a la basílica de la Mare de Déu de la Mercè i és una talla de fusta d'estil gòtic del segle XIV, atribuïda a Pere Moragues. El nen Jesús que té a la falda és d'un o dos segles després. Des del 1687 és patrona de la ciutat de Barcelona, per un vot que va fer el Consell de Cent si alliberava la ciutat d'una plaga de llagostes. També ho és de l'arxidiòcesi de Barcelona (des del 1868) i de la província eclesiàstica de Barcelona (que inclou les diòcesis de Sant Feliu i Terrassa) des del 2006. Durant l'Exposició Universal de Barcelona (1888) fou coronada canònicament. Tradicionalment, la festa major de la ciutat de Barcelona se celebra en honor seu pels volts del 24 de setembre.

28 de març 1942 mor Miguel Hernández 1954 Primera perda del Camp Nou

Avui els nostres protagonistes són un final i un començament.

Miguel Hernández Gilabert va néixer a Orihuela el 30 d'octubre de 1910 i va morir de malaltia a la presó d’Alacant el 28 de març de 1942 quan tenia només 31 anys. Va ser un poeta i dramaturg molt important en la literatura espanyola del segle XX. Encara que tradicionalment se li ha enquadrat en la generació del 36, Miguel Hernández va mantenir una major proximitat amb la generació anterior fins al punt de ser considerat per Dámaso Alonso com «genial epígon» de la generació del 27. Avui deixarem que Pablo Neruda ens expliqui qui era Miguel Hernández...

“Recordar a Miguel Hernández que desapareció en la oscuridad y recordarlo a plena luz, es un deber de España, un deber de amor. Pocos poetas tan generosos y luminosos como el muchachón de Orihuela cuya estatua se levantará algún día entre los azahares de su dormida tierra. No tenía Miguel la luz cenital del Sur como los poetas rectilíneos de Andalucía sino una luz de tierra, de mañana pedregosa, luz espesa de panal despertando. Con esta materia dura como el oro, viva como la sangre, trazó su poesía duradera. ¡Y éste fue el hombre que aquel momento de España desterró a la sombra! ¡Nos toca ahora y siempre sacarlo de su cárcel mortal, iluminarlo con su valentía y su martirio, enseñarlo como ejemplo de corazón purísimo! ¡Darle la luz! ¡Dársela a golpes de recuerdo, a paletadas de claridad que lo revelen, arcángel de una gloria terrestre que cayó en la noche armado con la espada de la luz!”

El nostre inici és la primera pedra del Camp Nou que es va posar tal dia com avui de 1954. El Camp Nou és l'estadi on juga el FC Barcelona, en el barri barceloní de les Corts. Té la màxima qualificació (5 estrelles) que la FIFA pot atorgar a un estadi per acollir partits de futbol. El Camp Nou és l'estadi amb més capacitat d'Europa, amb 99.354 espectadors.

Fou inaugurat el 24 de setembre del 1957 amb el nom oficial d'Estadi del FC Barcelona, però popularment va adoptar el nom de Camp Nou pel fet de substituir l'antic Camp de les Corts. La temporada 2000-2001 es va oficialitzar el nom després d'una consulta popular per correu. Dels 29.102 socis que hi van participar, 19.861 (68,25%) van votar a favor del canvi.