3 de setembre 1914 Benet XV és escollit Papa

Avui el nostre protagonista és el Papa Benet XV. Va viure un temps molt complicat però va treballar molt la diplomàcia i la relació entre estats sense massa èxit en temps de guerra però molt efectiu en temps de pau.

El cardenal Giacomo Giambattista della Chiesa Va participar en el conclave que va seguir a la mort de sant Pius X. El tercer dia de reunió i a la desena votació va ser escollit Papa de Roma: era el 3 de setembre de 1914. Va ser coronat tres dies després a la Capella Sixtina amb el nom de Benet XV. Ostentà aquest càrrec fins a la seva mort l'any 1922.

L'inici del seu pontificat va coincidir amb l'esclat de la I Guerra Mundial, contra la qual no va poder fer més que tasques humanitàries, sempre es va preocupar per les víctimes i va crear al Vaticà una agència d'informació sobre els presoners. En la seva encíclica “Ad beatissimi Apostolorum” del mateix 1914 va analitzar lúcidament les causes del conflicte i va proclamar una neutralitat estricta que va disgustar els dos bàndols bel·ligerants. En aquesta carta encíclica exposa justament que les causes de la guerra eren la manca de comprensió entre els homes, el menyspreu de l'autoritat, la injustícia en la lluita de classes i l'afany de lucre. Gairebé al final de la guerra, el 1917, va promulgar l'exhortació apostòlica “Dès li début” que era tot un programa doctrinal de cara a un possible armistici. Amb l'encíclica “Pacem, Dei munus pulcherrimum” (1920) va suggerir les bases perquè un conflicte de tal magnitud no tornés a produir-se.

A pesar de l'oposició de l'estat italià, va enviar un observador a la Conferència de Versalles, donant suport les decisions del Tractat. Va restablir les relacions entre la Santa Seu i els governs de França i Anglaterra, aconseguint que s'enviés un representant britànic al Vaticà, cosa que no ocorria des del segle XVII. També va reprendre les relacions diplomàtiques amb Portugal i les va iniciar amb els nous estats sorgits del desmembrament de l'Imperi austrohongarès. Va promulgar un nou Codi de Dret Canònic (Codex Iuris Canonici) en 1917, el qual ja havia estat elaborat en la seva major part pel seu antecessor sant Pius X. També l'any 1917 va instituir la Congregació per a les Esglésies Orientals.

Amb la seva carta apostòlica “Maximum illud” de 1919 va donar un fort impuls a l'activitat missionera. El 1921, en ocasió del sisè centenari de la mort del Dant, li va dedicar l'encíclica “In Praeclara Summorum”, lloant la seva obra com una exaltació de la justícia i la providència.