20 de maig 1865 Fermina Orduña patenta el seu invent Mes de Maria: Virgen de los Ojos Grandes

Tots els invents volen resoldre una necessitat. Avui parlarem d’una persona emprenedora. La vida de Fermina Orduña és una de les grans incògnites d'aquesta gran pionera de la Història espanyola. La situen al Madrid del segle XIX i el que sí que és segur és que en 1865 es va convertir en la primera dona a Espanya a registrar un invent.

Fermina va obtenir la seva patent, en aquell moment conegudes com a “privilegis d'invenció”, durant cinc anys pel seu nou sistema un carruatge especial per a vendre llet (de vaca, de cabra o de somera) al públic. Aquest sistema assegurava la distribució ràpida de llet fresca a domicili, especialment a persones malaltes. El carro tenia un estable amb pinso de gra sec per a assegurar la bona alimentació del bestiar, un munyidor mecànic, un envàs d'aigua calenta i fins i tot una caldera per a mantenir la temperatura de la llet. Amb un invent tan elaborat com aquest i respectuós amb el bestiar, Fermina Orduña oferia llet fresca i en bon estat. Aquesta gran idea sorgeix en un moment en el qual la llet s'adquiria sense tractaments previs per al seu consum. Per això va ser un pas fonamental guanyant en higiene i en salut per a la societat.

L'especial emprenedora ha donat nom als Premis "Fermina Orduña" a la Innovació Tecnològica, convocats per la Conselleria d'Educació i Recerca de la Comunitat de Madrid.

El Mes de Maig l'església el dedica a la Mare de Déu, Mes de Maria. Nosaltres recordarem 31 advocacions de la Mare de Déu. Avui és el torn de la Virgen de los Ojos Grandes és la patrona de la ciutat de Lugo i la catedral està consagrada al seu nom. La seva festivitat és el 15 d'agost. Alfons X el Savi li va dedicar el seu cántiga LXXVII, en la qual descriu la curació d'una dona que va demanar a la Verge la salut, que va recobrar en la pròpia catedral de Lugo, als peus de la Verge.

21 de setembre 1930 es patenta el flash

El món de la fotografia ha evolucionat molt, moltíssim. Avui molta gent fa servir el mòbil per fer fotos; els professionals segueixen utilitzant aquelles màquines més grosses i complexes; vam tenir màquines d’un sol ús, automàtiques, compactes, que feien fotografies en color o en blanc i negre... però la imatge d’aquells senyors que feien fotos amb aquelles grans càmeres amb trípode tapats perquè no entrés la llum i amb un flaix de llum... em sembla fascinant. Un dels motius de la popularitat de la fotografia va ser que era molt més econòmic fer-se un retrat fotogràfic que pintat que era la única manera de retratar-se fins a l’aparició de la fotografia.

Però avui el protagonista no és ben bé la fotografia sinó un estri que la fa possible... El flaix fotogràfic és un dispositiu que actua com a font de llum artificial per il·luminar escenes en fotografia, va ser inventat per Johann Ostermeyer i patentat el 21 de setembre de 1930. S'utilitza, sobretot, quan la llum existent no és suficient per prendre la imatge instantània amb una exposició determinada, tot i que també té altres usos. El flaix és una font de llum intensa i dura, que generalment abasta poc espai i és transportable. Un flaix és un aparell que emet polsos de llum de breu duració però molt forts, com si fossin llampecs. Bàsicament, el que fa és carregar un condensador amb prou corrent per poder produir el pols i, quan rep l'ordre, passar aquesta energia a l'ampolla, que és com una espècie de petit fluorescent.

Hi ha diversos tipus de flaixos:

- El flaix de llum, que en l'actualitat ha caigut en desús, sobretot perquè calia reposar el llum després de cada espurna.

- El flaix electrònic, que és instantani i ha d'estar ben sincronitzat amb l'obertura del diafragma. - El flaix estroboscòpic, electrònic o múltiple, el qual, en comptes d'emetre un sol feix de llum, emet diversos. Si el subjecte està sobre un fons fosc i el subjecte es mou, obtindrem una imatge en moviment.

-El flaix per simpatia, que s'usa en els estudis fotogràfics. Consisteix en la utilització de diversos flaixos, que funcionen a l'uníson per "simpatia". Quan es dispara un el resta detecten la llum i disparen també.

De vegades, persones o animals mostren a les fotografies el que anomenem ulls vermells. En condicions d'escassa il·luminació, les pupil·les dels ulls de persones o d'alguns animals estan molt dilatades, i ja que la retina conté centenars de petits vasos sanguinis, els ulls vermells són el resultat del rebot de la llum del flaix frontal a la retina, que ens torna raigs de llum tintats de color vermell per la sang. Aquest fet pot reduir-se amb una espurna prèvia que fa contraure la pupil·la abans d'efectuar el flaix principal. Una altra opció és evitar disparar el flaix directe frontalment, és a dir, rebotar-lo si fos possible, en qualsevol element proper com parets, sostres, etc.

Quan viatges pots anar a molts llocs on et diguin la frase “No eat, no drink, no flash photographs”, i ja saps que no hi podràs menjar, beure ni fer fotografies amb flash.

30 de setembre 1901 es patenta la primera aspiradora

Moltes de les coses que ha creat l’home serveixen per a cobrir necessitats. La protagonista d’avui és una aspiradora, aspirador o “chupera”. És un dispositiu que utilitza una bomba d'aire per aspirar la pols i altres partícules petites de brutícia, generalment del sòl. La majoria de llars amb sòl enllosat tenen un model domèstic per a la neteja. La pols es recull mitjançant el sistema de filtrat. Darrerament estan apareixent aspiradores robotitzades, que netegen el terra sense intervenció humana. Un exemple d'elles és Roomba i a Àsia la Mamirobot.

Fins a finals del segle XIX, les escombres i els raspalls per a catifes eren les úniques eines amb les que es comptava per intentar mantenir net l'ambient d'aquests llocs. Posteriorment van ser creats diversos artefactes per netejar catifes, i el 30 de setembre de 1901 va ser patentada la primera aspiradora. Ideada per l'enginyer anglès Hubert Cecil Booth, Puffing Billy era una enorme màquina, amb un motor elèctric, que aspirava la pols. També va crear una aspiradora que la va cridar Trolleyvack que funcionava amb un motor més petit. 

La seva primera tasca important va ser netejar la catifa de l'Abadia de Westminster; també hi va haver un altre creador, James Murray Spangler (d'Ohio), qui va crear una aspiradora portàtil que funcionava amb un ventilador elèctric. No obstant això, no seria fins 1908 (any en què Spangler va vendre els drets del seu invent a un parent i industrial del cuir, William H. Hoover) que es creés l'aspiradora de trineu d'avui dia. Hoover va dissenyar el model "O", que tenia rodes, un mànec llarg i una bossa per contenir la pols. Encara que al principi el mercat era per a fàbriques, més tard va realitzar una línia d'aparells domèstics, popularitzant el seu ús ràpidament per tot Estats Units i d’allà a la resta del món.

Avui en dia és un equip indispensable per al manteniment i neteja tant per a la llar, com per a les oficines, universitats i col·legis. Els models utilitzats per personal de neteja són més robustes i moltes vegades no utilitzen borsa per retenir la pols, sinó que el dipositen en un contenidor per després buidar aquest contenidor a les escombraries.

Suggeriments: Hi ha vegades que no ens podem fer una idea del que ha canviat la vida en un segle... Podríem pensar quins elements ens fan la vida més senzilla en l’àmbit de la neteja. A inicis del segle passat moltes cases no tenien aigua corrent i les dones anaven a rentar la roba al safareig, es comprava una barra de gel per mantenir el menjar en fresc... Trobareu fotografies... la vida era molt diferent... 

21 de setembre 1930 es patenta el Flaix

El món de la fotografia ha evolucionat molt. Avui molta gent fa servir el mòbil per fer fotos, els professionals segueixen utilitzant aquelles màquines més grosses i complexes, vam tenir màquines d’un sol ús, automàtiques, compactes, que feien fotografies en color o en blanc i negre... però la imatge d’aquells senyors que feien fotos amb aquelles grans càmeres amb trípode tapats perquè no entrés la llum i amb un flaix de llum... em sembla fascinant. Un dels motius de la popularitat de la fotografia va ser que era molt més econòmic fer-se un retrat fotogràfic que pintat que era la única manera de retratar-se dins a l’aparició de la fotografia.

Però avui el protagonista no és ben bé la fotografia sinó un estri que la fa possible... El flaix fotogràfic és un dispositiu que actua com a font de llum artificial per il·luminar escenes en fotografia, va ser inventat per Johann Ostermeyer i patentat el 21 de setembre de 1930. S'utilitza, sobretot, quan la llum existent no és suficient per prendre la imatge instantània amb una exposició determinada, tot i que també té altres usos. El flaix és una font de llum intensa i dura, que generalment abasta poc espai i és transportable. Un flaix és un aparell que emet polsos de llum de breu duració però molt forts, com si fossin llampecs. Bàsicament, el que fa és carregar un condensador amb prou corrent per poder produir el pols i, quan rep l'ordre, passar aquesta energia a l'ampolla, que és com una espècie de petit fluorescent. 

Hi ha diversos tipus de flaixos:

- El flaix de llum, que en l'actualitat ha caigut en desús, sobretot perquè calia reposar el llum després de cada espurna.

- El flaix electrònic, que és instantani i ha d'estar ben sincronitzat amb l'obertura del diafragma. - El flaix estroboscòpic, electrònic o múltiple, el qual, en comptes d'emetre un sol feix de llum, emet diversos. Si el subjecte està sobre un fons fosc i el subjecte es mou, obtindrem una imatge en moviment.

-El flaix per simpatia, que s'usa en els estudis fotogràfics. Consisteix en la utilització de diversos flaixos, que funcionen a l'uníson per "simpatia". Quan es dispara un el resta detecten la llum i disparen també.

Suggeriment: Quines fotografies haurien estat impossibles sense la invenció i evolució del flash? Avui et proposo que si coneixes algun fotògraf professional o amateur, però dels de veritat, i t’hi apropis. Et pot explicar moltes coses sobre la fotografia. Realment és una especialitat que combina art i ciència. 

23 d'octubre 1942 neix Michael Crichton 1971 es patenta l'airbag

Avui parlem de coses i de persones. Hi ha coses que ens sembla que sempre han estat entre nosaltres però no és cert... algun dia algú les va inventar...

Tal dia com avui de l’any 1942 va néixer un nen que li agradava escriure. Es deia Michael Crichton però abans d’escriptor va ser metge. Avui el recordem com a escriptor guionista i novel·lista. Va ser un escriptor excepcional que va aconseguir tenir en el número u als Estats Units un llibre, una pel·lícula i una sèrie de televisió de qual ell en va ser el guionista. El llibre va ser “Acoso” la pel·lícula “Jurassic Park” i la sèrie de televisió “Urgencias”. Va ser l’autor d’obres tan populars com “Parque Jurásico”, “El mundo perdido”, “La amenaza de Andrómeda“, “Congo”, “Esfera” o “Acoso”. Molts d’aquests llibres van ser portats al cinema amb el guió del propi escriptor. És realment excepcional.

Tal dia com avui de 1971 l’empresa automobilística Mercedes-Benz patenta l’airbag.  Ara seria impensable que els cotxes no portessin aquesta mesura de seguretat... de fet, quan veiem pel·lícules antigues en les quals es parla pel mòbil des del cotxe, ningú porta cinturó de seguretat, van en moto sense casc ens en adonem de les mesures de seguretat que s’han anat implementant any rere anys fins a normalitzar-les en el nostre món occidental. En alguna fotografia curiosa de la India encara veiem un munt de gent o de paquets sobre una motocicleta... i és que el nostre món no té una única velocitat. Cada entorn té situacions diferents.