Normalment el
nostre blog és més històric que actual però el dia d’avui té dos noms propis
que brillen amb llum pròpia i un fet relacionacionat amb la il·luminació.
El quatre de
setembre de 1882 a Nova York (EUA), amb enorme èxit i admiració general, Pearl
Street es converteix en el primer carrer il·luminat artificialment del món.
7.200 llums i una estació elèctrica de 900 CV de potència concebuda per Edison en
són els responsables.
Avui la Mare
Teresa de Calcuta serà canonitzada (declarada Santa) en una celebració
multitudinària al Vaticà presidida pel Sant Pare Francesc. És el diumenge més
proper a la seva mort que es va produir el 5 de setembre de 1997.
El seu nom era Agnes
Gonxha Bojaxhiu, va ser una monja catòlica d'ètnia albanesa, naturalitzada índia, que fundà la congregació de les
Missioneres de la Caritat a Calcuta el 1950. Durant més de 45 anys va atendre
pobres, malalts, orfes i moribunds, al mateix temps que guiava l'expansió de la
seva congregació, inicialment a l'Índia i després en altres països del món.
Després de la seva mort, va ser beatificada per l'Església Catòlica Romana pel
papa Joan Pau II, que li atorgà el títol de beata Teresa de Calcuta.
Agnes descobrí la
seva vocació des de ben jove: el 1928 ja havia decidit que estava destinada a
la vida religiosa. Va ser llavors quan va optar per canviar el seu nom a
«Teresa» en referència a la santa patrona dels missioners, Teresa de Lisieux.
Tot i que va dedicar els següents 20 anys a l'ensenyança en el convent irlandès
de Loreto, va començar a preocupar-se pels malalts i pels pobres de la ciutat
de Calcuta, cosa que la va portar a fundar una congregació amb l'objectiu
d'ajudar els marginats de la societat, primordialment malalts, pobres i
persones que no tenien llar.
Durant la dècada
de 1970 era coneguda internacionalment i havia adquirit una reputació de
persona humanitària i defensora dels pobres i indefensos, en part pel
documental i llibre "Something Beautiful for God" de Malcolm Muggeridge. Va
obtenir el Premi Nobel de la Pau de 1979 i el més elevat guardó civil de
l'Índia, el Bharat Ratna, el 1980, per la seva labor humanitària. A aquests
s'hi van sumar una desena de premis i reconeixements de primer nivell, tant
nacionals com internacionals. Rebé elogis de moltes persones, governs i
organitzacions. Recordo el seu enterrament on es van aplegar els més poderosos
del món i els més senzills al voltant d’una persona que havia perseguit el seu
somni, la seva vocació de servei.
Podem trobar
molts escrits, frases encoratjadores que tenen per autora aquesta dona menuda i
d’aspecte fràgil. Jo em quedo amb una i us animo que en cerqueu d’altres... “Difon
sempre l’Amor. No hem de permetre que algú s’allunyi de la nostra presència
sense sentir-se millor i més feliç”. És molt interessant, també un poema lliure
sobre la Vida.
L’altre nom propi
d’avui és Toni Bou, és un pilot català de trial. Ha assolit 20 títols de campió
del món de trial, 10 a l'aire lliure i 10 en modalitat en pista coberta, que el
situen com el pilot amb més títols de la història d'aquest esport, per davant
de Dougie Lampkin (que en té 7 a l'aire lliure i 5 en pista coberta) i de Jordi
Tarrés amb 7 a l'aire lliure. Al mateix temps, els seus vint títols mundials
superen l'antic rècord de quinze campionats mundials de motociclisme que havia
ostentat durant anys Giacomo Agostini. Darrera d’aquest nou èxit del pilot de
Piera hi ha unes condicions excepcionals i molta feina. Moltes hores d’entrenament
físic i entrenament sobre la moto. Felicitem des d’aquestes ratlles al pilot
català.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada