5 de maig 1821 mor Napoleó Bonaparte

  

Tal dia com avui  de l’any 1821 va morir a la illa Santa Helena (en anglès Saint Helena) un personatge important per la història d’Europa: Napoleó Bonaparte. Estava desterrat a Santa Helena que és una illa que pertany al Regne Unit i està situada a l'Atlàntic Sud, a uns 2.800 km de la costa oest de l'Àfrica.

De Napoleó en coneixem el seu barret característic, la seva posició amb la ma a l’estomac que alguns diuen que era per una dolencia... però avui en saberm més coses...

Napoleó Bonaparte va ser un militar i home d'estat francès. Va ser general de l'exèrcit durant la Revolució Francesa, alt dirigent de França com a Primer Cònsol de la Primera República Francesa (11 de novembre de 1799-18 de maig de 1804), i Emperador dels Francesos, amb el nom de Napoleó I del Primer Imperi Francès, (18 de maig de 1804-6 d'abril de 1814), i posteriorment i de forma breu des del 20 de març al 22 de juny de 1815. Va ser també Rei d'Itàlia, Mediador de la Confederació Suïssa i Protector de la Confederació del Rin. També de mentre que va ser Emperador dels Francesos va ser copríncep d'Andorra.

Napoleó va desenvolupar poques innovacions en el terreny militar, però va destacar per fer servir les millors i més variades tàctiques. Aquest fet unit a la reforma i modernització de l'exèrcit francès, el va dur a les aclaparadores victòries inicials. Les seves campanyes encara són estudiades a les acadèmies militars de tot el món, i és recordat com un dels més grans comandants de la història. Més enllà d'aquest fet, Napoleó és també recordat per l'establiment del Codi Napoleònic.

Ell va acumular molt de poder i molts títols. Encara avui les persones que tenen deliris de grandesa segueixen pensant que són Napoleó.

11 de març 1814 Tractat de Fontainebleau

Ho tenia tot. Va arribar a ser Emperador de França però tal dia com avui, de 1814 va signar el Tractat de Fontainebleau amb els representants d’Austria, Rusia i Prusia la seva renuncia i les condicions del seu exili a la illa d’Elba.

Napoleó Bonaparte ( 1769 - 1821) fou un militar i home d'estat francès. Fou general de l'exèrcit durant la Revolució Francesa, alt dirigent de França com a Primer Cònsol de la Primera República Francesa (11 de novembre de 1799-18 de maig de 1804), i Emperador dels Francesos, amb el nom de Napoleó I del Primer Imperi Francès, (18 de maig de 1804-6 d'abril de 1814), i posteriorment i de forma breu des del 20 de març al 22 de juny de 1815. Va ser també Rei d'Itàlia, Mediador de la Confederació Suïssa i Protector de la Confederació del Rin. També, sent Emperador dels Francesos va ser copríncep d'Andorra.

Va començar a destacar arran de la Revolució Francesa, on va comandar diverses i exitoses campanyes contra la Primera Coalició i la Segona Coalició. En els anys de canvi de segle (del XVIII al XIX), en només una dècada, els exèrcits francesos sota el seu comandament van lluitar contra gairebé totes les potències europees del moment, guanyant el control de la majoria del territori de l'Europa continental per conquesta o aliança. Va nomenar monarques o importants figures de govern a membres de la seva família i amics.

La desastrosa invasió de Rússia l'any 1812 va marcar el punt d'inflexió. Després d'aquesta desfeta i de la derrota a la Batalla de Leipzig, a l'octubre de 1813, la Sisena Coalició va envair França, forçant a Napoleó a abdicar a l'abril de 1814. Es va exiliar a l'illa d'Elba. Poc temps després, va retornar al poder en un episodi anomenat posteriorment el Govern dels cent dies, però va tornar a ser derrotat -definitivament- a la batalla de Waterloo, el 18 de juny de 1815. Va passar els sis anys del final de la seva vida a l'illa de Santa Helena, a l'oceà Atlàntic sud, sota supervisió britànica.

Al Palau de Fontainebleau es van signar molts tractats que porten aquest nom però aquest amb Napoleó va ser el darrer. El Tractat Fontainebleau al que ens referim es va signar l'11 d'abril 1814 entre Napoleó Bonaparte i els aliats Àustria, Hongria, Imperi Rus i Prússia en un dels punts finals de la sisena Coalició. Estipulava l'abdicació de Napoleó i el seu exili cap a l'Illa d'Elba. Com que el Regne Unit no havia mai reconegut el Primer Imperi Francès, només va signar les parts del tractat que referien al sort de Napoleó i sa família.

Les condicions signades eren aquestes:

- Napoleó i els seus hereus són espoliats per sempre dels drets a la corona del Primer Imperi Francès i del Regne d'Itàlia. Mai més no podran accedir a qualsevol poder polític a França;

- Napoleó i sa esposa Maria Lluïsa d'Àustria mantenen el títol d'emperador i d'emperadriu; ella també el de duquessa dels ducats italians de Parma, Piacenza i Guastalla;

- El seu fill és hereu del ducat de Parma i obté el títol de Príncep de Parma;

- França pagarà una pensió a la seva mare i als seus fills;

- A l'illa d'Elba hi podrà mantenir una guarda personal de màxim 400 soldats.