9 de juny 1894 Neix Nedo Nadi 1945 Neix Luis Ocaña 1985 Neix Ngui 2000 Neix Laurie Hernández 2006 Comença la Copa del Món de Futbol

 

Avui recordem persones i esdeveniments de tres segles: XIX, XX i XXI.Comencem amb un esgrimista italià, un gran ciclista espanyol, una atleta paralímpicas, una gimnasta artística i l’inici de la Copa del Món de Futbol del 2006.

El 9 de juny de 1894 va neixer a Liorno en Nedo Nadi. Va ser un esgrimista italià, un dels més destacats dels inicis del segle XX i guanyador de sis medalles olímpiques d'or. No puc evitar que em sembli estranya la paraula “esgrimista”. Va ser germà del també esgrimista i medallista olímpic Aldo Nadi. Va participar, als 18 anys, en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1912 celebrats a Estocolm (Suècia), on va aconseguir guanyar contra tot pronòstic la medalla d'or en la final individual de floret, així com finalitzar cinquè en la prova individual i per equips de sabre. Després del parèntesi realitzat en la celebració dels Jocs Olímpics a causa de la Primera Guerra Mundial, per la qual fou condecorat per la seva valentia pel govern italià, participà en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1920 realitzats a Anvers (Bèlgica), on aconseguí guanyar la medalla d'or en les proves individuals de floret i sabre, així com en les proves per equips de floret, sabre i espasa. Amb el seu èxit en els Jocs Olímpics d'estiu de 1920 es convertí en l'únic esportista que fins al moment, que ha guanyat una medalla d'or en cadascuna de les modalitats olímpiques d'esgrima. Així mateix, fins a l'èxit de Mark Spitz en els Jocs Olímpics d'estiu de 1972, on guanyà set medalles d'or, fou l'esportista que més medalles d'or havia aconseguit en uns Jocs Olímpics. Entre 1935 i 1940 fou president de la Federació Italiana d'esgrima. Benito Mussolini va demanar a Nadi que entrenés l'equip d'esgrima italià que havia de disputar els Jocs Olímpics d'Estiu de 1936, cosa que ell acceptà.  

El 9 de juny de 1945 va néixer a Priego en Jesús Luis Ocaña Pernía. Va ser un ciclista castellà, la major fita del qual va ser la victòria en el Tour de França de 1973. Va destacar per ser un corredor de contrarellotge i escalador. Va ser un dels majors rivals esportius d'Eddy Merckx, El Caníbal. Encara que nasqué a Espanya, des del 1957 va viure a Lo Mont, localitat situada a la Gascunya, d'aquí que rebés el sobrenom de l'espanyol de Mont-Marsan. Va debutar com a professional l'any 1969, quedant segon a la Volta a Espanya. Un any després la guanyaria, quedant tercer el 1971 i novament segon el 1973 i 1976. Després d'acabar en la posició 31 en el Tour de França del 1970, el 1971 va estar a punt d'evitar que Eddy Merckx guanyés el seu tercer Tour consecutiu. Liderant la prova amb un avantatge de set minuts sobre el ciclista belga, la segona setmana de la prova va caure durant el descens del Col de Menté juntament amb el mateix Merckx. En efecte, el ciclista belga va caure i Ocaña no el va poder evitar, de manera que va quedar a terra, on Joop Zoetemelk el va atropellar. Com a conseqüència de la topada, va ser evacuat en helicòpter i va haver d'abandonar. En record d'aquest fet, Eddy Merckx no va portar el mallot de líder l'endemà. El 1972 el duel entre ambdós corredors va tornar a ser notícia, ja que els atacs mutus se succeïren. Malauradament, Ocaña s'hagué de retirar en l'etapa 15 per problemes de cor i bronquitis.El 1973 finalment guanyà la prova, en què no va participar El Caníbal, amb un avantatge de 15 minuts sobre el segon classificat, Bernard Thevenet.Un cop retirat del ciclisme, es va dedicar a la viticultura. El 1979 va tenir un accident de cotxe en què quasi va morir. El 1994 es va suïcidar d'un tir d'escopeta després d'un període de depressions.

El 9 de juny de 1985 va neixer Ngui una esportista ecuatoguineana, nacionalitzada espanyola, que va competir en atletisme adaptat. Ngui, que pateix albinisme i deficiència visual, va emigrar a Espanya quan tenia cinc anys. Va ser part del conjunt femení d'atletisme espanyol que ha participat en diversos Jocs Paralímpics. Va aconseguir dues medalles de bronze en els Jocs Paralímpics de Pequín 2008 en la categoria T12 amb un temps de 12,58 segons en la prova de 100 m i amb 25,70 segons en la prova de 200 m. A més, va participar en els Jocs Paralímpics d'Atenes 2004 i en els Jocs Paralímpics de Londres 2012, en totes dues ocasions en els 100 m.

El 9 de juny de 2000 va neixer a New Brunswick, Nova Jersey, la Lauren Zoe «Laurie» Hernandez. És una gimnasta artística americana. Va competir com a membre de l'equip de gimnàstica femení d'els Estats Units, batejat com a Final Five (les cinc finals) als Jocs Olímpics d'Estiu de 2016, on va resultar guanyadora de l'or en la competició d'equips i de la plata en la barra d'equilibri. El 2016, Hernandez va guanyar la temporada número 23 de Dancing With The Stars (ballant amb les estrelles), on va tenir de company el ballarí professional Val Chmerkovskiy. El juny de 2019, Hernandez va ser introduida al Hall of Fame (saló de la fama) de Nova Jersey.L'1 de gener de 2020, Hernandez va ser Grand Marshal de la Rose Parade de 2020.

El 9 de juny 2006  s'inaugura a Múnic (Alemanya) la Copa del Món de Futbol de 2006. La Copa del Món de la FIFA Alemanya 2006™ (FIFA Fußball-Weltmeisterschaft Deutschland 2006™, en alemany) és la XVIII edició de la Copa del Món de Futbol disputada a Alemanya, fins el 9 de juliol de 2006. És el segon cop que s'hi disputa un Campionat del Món de futbol, el primer cop fou la Copa del Món de Futbol 1974 a la llavors Alemanya Occidental. Per a aquest torneig, 197 seleccions (gairebé la totalitat de les pertanyents a la FIFA) van participar en les rondes classificadores, arribant a un nou rècord històrics de participants. D'aquests, 32 equips van participar en la fase final del torneig.El campionat, que es va iniciar el 9 de juny al nou estadi de l'Allianz Arena de Múnic, va estar compost de dues fases: en la primera, es van conformar 8 grups de 4 equips en cadascun, avançant a la següent ronda els dos millors de cada grup. Els 16 equips classificats es van enfrontar en partits eliminatoris fins que els equips d'Itàlia i França es van enfrontar en la final realitzada en l'Estadi Olímpic de Berlín. Després d'empatar a 1 en el temps reglamentari, es va realitzar la tanda de penals per a elegir al nou campió, fet que només havia passat prèviament a la Copa del Món de Futbol 1994. En aquesta ocasió, l'equip Italià va obtenir per quarta vegada el trofeu després de derrotar el combinat gal per 5 a 3. El torneig que va ser seguit per més de 32 mil milions de persones al llarg de 207 països el convertiren en un dels esdeveniments mundials més vistos de la història, ha estat considerat com un dels millors de tots els temps, no només a causa de l'organització del torneig sinó també a l'ambient al voltant d'aquest, reflectint el lema: "El món entre amics". En l'àmbit esportiu, aquesta edició de la Copa Mundial va demostrar novament la supremacia dels equips europeus jugant en el seu continent en depriment dels seus rivals sud-americans (solament a la Copa Mundial de Futbol de 1958 un equip d'Amèrica va guanyar al Vell continent). El torneig a més va presentar una de les taxes de gols més baixes en la història i va trencar el rècord del Mundial amb més nombre de targetes grogues i vermelles.

8 de juny Dia Mundial de l'Oceà 1916 Jocs Olímpics de Berlin 1952 Neix Emilio Pérez de Rozas 1981 Neix Cassie Mitchell 1921 Debut en la selecció del Marc Cucurella

 

El 8 de juny se celebra el Dia Mundial de l'Oceà. Avui recordem els Jocs de 1916 que no es van arribar a celebrar. Els protagonistes d’avui són un periodista esportiu, ara ja sènior; una atleta i ciclista paralímpica i un futbolista del Maresme.

Els Jocs Olímpics de Berlín 1916, oficialment coneguts com els Jocs de la VI Olimpíada, s’havien de celebrar a la ciutat de Berlín l'any 1916. Els esdeveniments bèl·lics de la Primera Guerra Mundial van portar a la cancel·lació dels Jocs. Berlín va ser seleccionada com a ciutat seu  durant la 14a Sessió del Comitè Olímpic Internacional, celebrada el 4 de juliol de 1912 a Estocolm, Suècia. La capital alemanya va vèncer a Alexandria, Amsterdam, Brussel·les, Budapest i Cleveland. Més tard, en 1936, Berlín va celebrar la XI edició dels Jocs. A l'agost de 1912 es van iniciar els treballs de construcció del Deutsches Stadion. Es va planejar que tingués una capacitat de 18 000 espectadors. El 8 de juny de 1913, es va dur a terme la inauguració de l'estadi en presència de 60.000 persones. Després de l'esclat de la Primera Guerra Mundial, els Jocs van ser cancel·lats. S'havia planejat una setmana hivernal per a realitzar esdeveniments esportius de patinatge en velocitat, patinatge artístic, hoquei sobre gel i esquí nòrdic, la qual cosa podria considerar-se com els primers Jocs Olímpics d'Hivern. Al 1931, Berlín va obtenir la seu dels Jocs Olímpics del 1936.

El 8 de juny del 1952 va neixer a Barcelona l’Emilio Pérez de Rozas i Arribas. És un fotògraf i periodista català. Es va llicenciar en Ciències de la informació a la UAB, en la primera promoció de la Facultat. Actualment resideix a Palma, encara que cada setmana passa uns dies a Barcelona.Va començar professionalment a l'Agència EFE i al departament de fotografia aleshores conegut com a Cifra Gráfica. Va ser secretari de redacció de la desapareguda revista satírica de l'esport Barrabás. Va ser membre, amb Antonio Franco, de l'equip de periodistes que va crear El Periódico de Catalunya el 1978. El 1992 va esdevenir sotsdirector d'esports del diari que va cofundar i, durant un mes, va crear i editar un suplement olímpic diari que va obtenir diversos premis. També ha estat col·laborador de la cadena COPE. Actualment és redactor sènior d'esports a El Periódico.

El 8 de juny de 1981 va neixer a Muskogee, Oklahoma, la Cassie Mitchell. És una enginyera estatunidenca i una esportista paralímpica en ciclisme i atletisme. Mitchell es va graduar de l'escola secundària en Warner en 1999 com la millor de la seva classe; poc després, va desenvolupar una neuromielitis òptica, que la va deixar paralitzada des del pit cap avall amb un moviment limitat dels seus braços i mans i amb una visió doble permanent. En 2004, es va graduar de la Universitat Estatal d'Oklahoma amb una llicenciatura en enginyeria química. Més tard va obtenir un doctorat en enginyeria biomèdica en les universitats Emory i Geòrgia Tech. Actualment, és professora de recerca en el Departament d'Enginyeria Biomèdica de Wallace H. Coulter en totes dues universitats. Mitchell va guanyar una medalla de plata en els Campionats Mundials IPC 2011 i el mateix any va guanyar cinc medalles d'or en els Campionats Mundials de Paraciclismo de l'UCI i en els Campionats Nacionals de Paraciclismo. En 2010, va guanyar els Campionats Nacionals de Paraciclismo per al criteri H1. Té els rècords americans i mundials en múltiples esdeveniments d'atletisme i medalla en llançament de disc i llançament de maces en els Jocs Paralímpics de Rio de Janeiro 2016. Va ocupar el quart lloc en els 100 m, 200 m i llançament de disc en els Jocs Paralímpics de 2012.

El 8 de juny de 2021 en Marc Cucurella Saseta va debutar en un amistós amb la selecció espanyola davant Lituània que van guanyar per 4-0. Va formar part de l'equip sub-23 d'Espanya que va guanyar la medalla de plata en els Jocs Olímpics de 2020, que es van celebrar en 2021 a causa de l'ajornament de l'any anterior com a resultat de la pandèmia de COVID-19. Va ser un dels 26 convocats a l'Eurocopa 2024 i en la final enfront d'Anglaterra va donar l'assistència del gol del triomf a Mikel Oyarzabal. És un futbolista d’Alella que juga com a defensa al Chelsea F. C. de la Premier League d'Anglaterra i en la selecció espanyola de futbol. Va començar jugant a futbol sala en la seva Alella natal, va ingressar en les categories inferiors del R.C.Espanyol, on va romandre sis anys fins a la temporada 2012-13 en la qual ho va fitxar el F. C. Barcelona, per a incorporar-ho al seu equip juvenil. Va iniciar la temporada 2016-17 amb el Juvenil "A", amb el qual es va proclamar campió de lliga juvenil i va aconseguir la final a quatre de la Lliga Juvenil de la UEFA. A meitat de la temporada va debutar amb el F. C. Barcelona "B", consolidant-se com a titular en la recta final de la campanya. Amb el filial va aconseguir l'ascens a Segona Divisió A, després de proclamar-se campió del seu grup de Segona Divisió B. Al juny de 2017 va renovar el seu contracte amb el club, passant a tenir fitxa amb el F. C. Barcelona "B". El seu nou contracte seria fins al 30 de juny de 2022. El 24 d'octubre del 2024 va debutar amb el primer equip del F. C. Barcelona contra el Real Murcia en la Copa del Rei. Ha jugat també amb l’Eibar, el Getafe C.F., el Brighton & Hove Albion, el Manchester City. Ha estat internacional amb la selecció d'Espanya sub-16, sub-17, sub-19 i sub-21.

7 de juny 1996 Neix Judith Forca 2008 Comença l'Eurocopa 2024 Primera Volta Ciclista a Catalunya femenina

 

Avui comencem amb una waterpolista i continuem amb L’Eurocopa de 2008 per acabar amb la primera Volta Ciclista femenina a Catalunya que va tenir lloc l’any 2024. Sovint diem que s’han fet molts avanços en l’esport pel que fa a l’equiparació dels gèneres però queda molt per fer, aquesta contesa esportiva queda clar que la primera cursa l'any 2024... ens ha de portar a una reflexió seriosa sobre l'esport femení.

El 7 de juny de 1996 neix a Sabadell la Judith Forca Ariza. És una waterpolista esquerrana que milita al CN Sabadell. Ha format part de l'equip espanyol al Jocs Olímpics i als Campionats d'Europa i del Món. Ha estat campiona de la lliga espanyola (2011-19), la Copa de la Reina (2011-15, 2017-20), la Supercopa d'Espanya (2009-18, 2020), la Copa d'Europa (2011, 2013, 2014, 2016, 2019) i la Supercopa d'Europa (2013, 2014, 2016) i també subcampiona de la Copa d'Europa (2015, 2018), la Supercopa d'Europa (2012, 2019), la Supercopa d'Espanya (2019) i la Copa de la Reina (2016). Com a membre de la selecció espanyola, participà en el Campionat del Món (2015, 2017, 2019) –en què es proclamà subcampiona (2017, 2019)–, el Campionat d'Europa (2014, 2020) i en els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro (2016), on aconseguí un diploma olímpic. Fou medalla d'or als Jocs Mediterranis de Tarragona (2018) i medalla de bronze a l'Europeu (2018).L'any 2023 Judith Forca va ser escollida millor waterpolista europea. Va obtener l’or olímpic a París 2024.

El 7 de juny de 2008 va començar l'Eurocopa 2008. El Campionat d'Europa de futbol 2008, també conegut com a Eurocopa 2008 o Euro 2008, va ser el tretzè Campionat d'Europa de futbol. El torneig es va disputar a Àustria i Suïssa, va començar el 7 de 2008 i va concloure el 29 de juny de 2008 amb la final al Ernst Happel Stadion de Viena. Va ser la segona vegada que el torneig se celebrava a dos països conjuntament. Grècia era la defensora del títol, que havia aconseguit al torneig anterior. La selecció espanyola va guanyar el torneig en vèncer Alemanya per 1-0 a la final. Setze equips varen participar en el torneig. Àustria i Suïssa es varen classificar automàticament com amfitrions. Els 14 equips restants es varen classificar després d'una classificació que va començar l'agost de 2006. Com a campions d'Europa, Espanya té dret a participar en la Copa Confederacions 2009 a Sud-àfrica. A cada seu es van disputar tres partits de la primera fase, mentre que el partit inaugural es va jugar a Basilea. En la fase final, els partits es van repartir entre Basilea i Viena, disputant-se dos quarts de final i una semifinal en cadascun, mentre la final es va disputar a la capital austríaca.

El 7 de juny de 2024 es va donar la sortida, a Manresa, a la primera edició de la Volta ciclista a Catalunya femenina. La Volta Ciclista a Catalunya femenina, també coneguda com a Volta a Catalunya, és una competició ciclista per etapes que es disputa a Catalunya en categoria femenina. Organitzada per la Volta Ciclista a Catalunya Associació Esportiva, se celebrà per primer cop el 2024, quan agafà el relleu de la Revolta, cursa d'un sol dia que es disputà entre el 2018 i el 2023.

6 de juny 1965 Neix Björn Borg 1970 Neix el Txapi Ferrer 1982 Neix Angie Ballard 1982 Neix Laia Forcadell 1994 Neix Marina García

 

Comencem amb un esportista amb una breu però molt exitosa carrera en el món del tennis. Continuem amb un futbolista molt estimat a casa nostra, una atleta paralímpica auistraliuana i acabarem amb una atleta i una nedadora de casa nostra.

El 6 de juny de 1956 va neixer a Estocolm en Björn Borg. És un tennista suec que va destacar entre 1973 i 1983 arribant a primer lloc del rànquing ATP. És considerat per alguns especialistes com el millor jugador de la història del tennis o en tot cas, entre els 5 millors de tots els temps. Durant els 9 anys de la seva carrera va guanyar el 41% dels torneigs de Grand Slam individuals masculins (11 de 27) i quasi el 90% dels partits dels Grand Slam, essent les dues dades rècords per a la història. A més va fer el doblet de Roland Garros i Wimbledon tres anys consecutius, fet considerat quasi impossible pels jugadors actuals. Entre els 11 títols de Grand Slam destaquen els cinc de Wimbledon consecutius i sis Roland Garros. Aquesta darrera marca fou vigent fins que Rafael Nadal va guanyar el títol per setena ocasió l'any 2012. Fou el primer tennista masculí en guanyar deu títols de Grand Slam però la seva marca d'onze fou superada per diversos tennistes posteriorment, i també el primer a superar el milió de dòlars de guanys en una sola temporada (1979).   

El 6 de juny de 1970 va neixer a Barcelona l’Albert Ferrer i Llopis, conegut com a Txapi Ferrer. És un entrenador i exjugador de futbol català. Jugava a la posició de lateral dret. S'inicià al futbol base del FC Barcelona, club on jugà durant vuit temporades al primer equip, vivint la brillant època del dream team de Johan Cruyff. Al Barça fou campió d'Europa el 1992 i cinc cops campió de Lliga, i acabà la seva carrera al club amb 301 partits disputats. Posteriorment jugà al Chelsea FC londinenc. Va ser un cop internacional amb la selecció catalana de futbol i trenta-sis amb l'espanyola (1991-1999), amb la qual participà en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 (on va ser medalla d'or), a les Copes del Món de futbol de 1994 i 1998, i a l'Eurocopa de futbol de 1992. Un cop retirat ha fet de comentarista esportiu de televisió a TV3 i La Sexta. Va debutar com a entrenador l'octubre de 2010 amb el SBV Vitesse neerlandès. Posteriorment entrenaria al Córdoba CF, equip amb el qual la temporada 2013-2014 va assolir l'ascens a la primera divisió, un resultat extraordinari, ja que havia estat fitxat d'emergència pel Còrdova per redreçar una crisi de resultats que acostava l'equip a la cua de la classificació, però Ferrer en cinc mesos va aconseguir el miracle de pujar l'equip a Primera, 42 anys després. La temporada 2014-15 Ferrer va començar-la amb el Còrdova, però els mals resultats de l'equip, amb quatre derrotes i quatre empats, van provocar que la direcció del conjunt andalús decidís destituir-lo el 20 d'octubre de 2014. Aquest fet va convertir l'entrenador català en el primer a ser cessat del seu càrrec en Primera divisió aquella temporada. Aquell mateix dia, l'entrenador serbi Miroslav Đukić fou nomenat com el seu successor. El 20 de juny de 2015 fou presentat com a nou entrenador del RCD Mallorca per a la temporada 2015-16, prenent així el relleu de Miquel Soler al capdavant del conjunt balear.

El 6 de juny de 1982 va neixer a Canberra, Austràlia, l’Angie Ballard. És una atleta paralímpica australiana que competeix en esdeveniments d'esprint en cadira de rodes en la categoria T53. Es va quedar paraplègica als 7 anys a causa d'un accident automobilístic.Va començar a competir en curses de cadires de rodes en 1994, i va representar a Austràlia per primera vegada a 1998. A quatre Jocs Paralímpics de 2000 a 2012, va guanyar tres medalles de plata i dos de bronze. El seu entrenador actual és Louise Sauvage i la seva companya d'entrenament és Madison de Rozari.Ballard va obtenir beques d'atletisme a l'Institut Australià de l'Esport des de 1999 fins 2001, i en la Universitat de Sydney (mentre estudiava primer de comerç, i després psicología,) i també representa a l'Institut d'Esport de Nova Gal·les del Sud. Ha estat nomenada per diverses organitzacions com a ambaixadora esportiva, i actualment és membre de la junta de Wheelchair Sports NSW. Va representar a Austràlia als Jocs Paralímpics d'estiu de 2016. Aquests van ser els seus cinquens Jocs Olímpics.

El 6 de juny de 1982 va néixer a Tortosa la Laia Forcadell Arenas. És una atleta catalana especialista en 400 metres llisos i en 400 metres tanques, diversos cops campiona d'Espanya. Va formar-se i començar competir a la secció d'atletisme del Club Natació Tortosa. Posteriorment va anar al Club ISS de l'Hospitalet de Llobregat entrenada per Armando Álvarez Anaya.Ha estat 25 cops campiona d’Espanya. A més el seu palmarès contempla dues medalles als Jocs Iberoamericans, or l’any 2006 a Ponce, Puerto Rico, i bronze al 2009 a San Fernando, Cadis. Ha estat cinquena en el Campionat d'Europa en pista coberta el 2005. Va guanyar el Campionat d'Espanya absolut en pista coberta el 2006. Va participar en els Jocs Olímpics d'Estiu de 2008 de Pequín. La Laia Forcadell es va retirar l'any 2012 per iniciar una nova etapa laboral. Les lesions van ser una causa important de la seva decisió.

El 6 de juny de 1994 va néixer a Barcelona la Marina Garcia i Urzainqui. És una nedadora catalana especialista en els 100 i 200 metres braça. Als Jocs Olímpics d'Estiu de 2012 finalitzà en el 25è lloc a la fase preliminar dels 100 metres braça femenins i no va poder disputar les semifinals. En la modalitat dels 200 metres braça femenins tampoc va poder passar la ronda preliminatòria després de quedar en 20è lloc. Finalment, també fou una de les quatre integrants de l'equip que competí en els relleus 4x100 m. estils femenins, juntament amb Melanie Costa, Judit Ignacio i Duane Da Rocha. En aquella ocasió, el combinat espanyol tampoc va fer un bon resultat i no es classificà per a la final, quedant en 13è lloc. Al Campionat del Món de natació de 2013, celebrat a Barcelona, disputà les proves de 50, 100 i 200 metres braça, així com els relleus de 4x100 metres estils. En els 50 m. braça, després de classificar-se a les preliminars, va fer el desè millor temps de les semifinals amb un registre de 31.24 però va quedar fora de la lluita per les medalles de la final. En aquella mateixa semifinal, la lituana Ruta Meilutyte marcà un nou rècord del món de la prova amb un temps de 29.48. A la prova de 100 m. braça acabà en 7è lloc de la final i va marcar un nou rècord espanyol amb un temps de 1:07.08. En els 200 m. braça es classificà per a les semifinals després de ser tercera de la seva sèrie preliminar i establir un nou rècord espanyol amb un temps de 2:24.21. A les semifinals registrà el tercer millor temps amb 2:22.88, rebaixant de nou el rècord espanyol. Va tenir una formació complementària a la Universitat de Berkeley a Califòrnia. El 2024 va anunciar la seva retirada de l'esport d'elit.

5 de juny Dia Mundial del Medi Ambient 1907 Es crea el Club Esportiu Europa 1990 Neix l'Ona Carbonell 2008 Pep Guardiola signa com entrenador del Barça

 

El 5 de juny se celebra el Dia Mundial del Medi Ambient.

Avui comencem amb la creació d’un equip històric del futbol català, i parlem de dos esportistes de casa nostra coneguts i reconeguts arreu del món una pel seu neixament i l’altre per la signatura d’un contracte.

El Club Esportiu Europa, tal com el coneixem avui en dia, va neixer el 5 de juny de 1907. Llavors, dos modestos clubs (el Provençal i el Madrid de Barcelona) van decidir fusionar-se per poder assolir més altes fites dins el futbol català. Quan es va haver de buscar un nom per a l'equip, per tal d'evitar majors despeses de registre van aprofitar el nom d'un club a punt de desaparèixer i del que en quedava la fitxa lliure, el FC Europa. Amb un petit canvi al nom, naixia el 5 de juny de 1907 el "Club Deportivo Europa". El primer president en la història de l'entitat fou Rodolf Collell Admetller, qui va dirigir l'entitat fins al 1911, quan va passar a ser vicepresident de la Federació Catalana de Futbol.

El 5 de juny de 1990 va neixer a Barcelona l’Ona Carbonell i Ballestero. És una nedadora catalana de natació sincronitzada. Es va iniciar en la natació als 10 anys al Club Natació Kallipolis. Anteriorment havia practicat la gimnàstica rítmica. Participà en els Jocs Olímpics de Londres 2012, en les dues proves olímpiques de natació sincronitzada. En la modalitat de duo, conjuntament amb Andrea Fuentes, va guanyar la medalla d'argent i la medalla de bronze en la modalitat d'equips. Amb la sortida d'Andrea Fuentes de l'equip nacional al 2013, Ona Carbonell va passar a ser la solista. Al Mundial de Barcelona 2013, va nedar el solo lliure amb la cançó Barcelona de Freddie Mercury i Montserrat Caballé, que va sonar als JJOO de Barcelona 1992, de fons. La coreografia, supervisada per la mateixa Montserrat Caballé, li va servir per guanyar la medalla de bronze. Respecte al duo, ha tingut diferents companyes des que Andrea Fuentes es va retirar. Ja el 2013 Marga Crespí va ser l'escollida per acompanyar-la al Campionat del Món de natació celebrat a Barcelona, en qualitat de capitana de la selecció espanyola de natació sincronitzada. El 20 de juliol obtingué la medalla de bronze en la modalitat de solo tècnic, quedant per darrere de la russa Svetlana Romàixina i la xinesa Xuechen Huang. L'endemà, juntament amb Margalida Crespí, aconseguí la medalla de bronze en la modalitat de duo tècnic després de veure's superades per la parella russa i xinesa.El 2014 a conseqüència de l'operació de maluc de la Marga, l'Ona va nedar amb la Paula Klamburg, a l'Europeu de Berlín. Per primera vegada des que estan al pòdium en uns europeus, les espanyoles van quedar terceres, veient-se superades per les ucraïneses. Al Mundial de Kazan 2015 l'Ona va tenir dues companyes de duo: Paula Klamburg pel duo lliure i Clara Camacho pel duo tècnic. Va ser una decisió arriscada, ja que no comptava amb la Clara Camacho fins dos mesos abans de la celebració del Mundial. Les entrenadores, malgrat la difícil feina que suposava per a Ona canviar tant de parella, van pensar que era la millor opció per les capacitats tècniques que tenia Clara. Malgrat els canvis, Ona i les seves companyes van quedar cinquenes en el duo lliure i tècnic, després de tants anys penjant-se medalles en aquesta modalitat. No obstant això, Kazan va suposar, per Ona, una millora en la modalitat de solo, ja que en el solo tècnic va aconseguir la medalla de plata i va superar, doncs, la nedadora xinesa de la prova. En el solo lliure, encara que no va poder arribar a la plata, va obtenir un altre bronze i es va quedar bastant a prop de la segona posició. Aquestes dues medalles van ser les úniques assolides en sincronitzada a Kazan, ja que en la modalitat d'equips i combo, van quedar cinquenes igual que al duo. L'Ona per primera vegada en la seva trajectòria, va decidir no nedar en aquestes modalitats amb la finalitat d'estar a punt per als Jocs de Río 2016, competició en la qual no va guanyar cap medalla. Al Campionat del Món de natació de 2017 va aconseguir dues plates individualment, tant en la modalitat lliure com en la tècnica. Igualava així a Gemma Mengual amb 20 medalles mundialistes. El 2018 no participà en el Campionat d'Europa de Natació de 2018. El 2019 passava a la història en convertir-se en la dona amb més medalles de la història dels mundials de natació. A Gwangju, Corea del Sud va aconseguir tres medalles, dues plates a solo tècnic i lliure i bronze liderant el seu equip en la modalitat especial. El 2021 aconseguia al Campionat d'Europa de Natació a Budapest el bronze amb el seu equip en la modalitat de rutina tècnica. Degut a les restriccions establertes pel govern japonès per a combatre la pandèmia de COVID-19 durant els Jocs Olímpics de Tòquio de 2020, celebrats el 2021, Ona Carbonell no podia alletar el seu fill durant el període de les proves esportives. Va comunicar públicament la seva decisió de no participar en els jocs fent un vídeo de denúncia per haver d'escollir entre la conciliació familiar i la competició olímpica. Precisament pel seu paper en la normalització de la maternitat en les esportistes d'elit, l'any 2022 va ser inclosa en la llista de les 100 dones de la BBC. El maig de 2023 va anunciar la seva retirada de l'esport professional. Als Jocs Olímpics de París del 2024 es van començar a veure elements pràctics que donaven resposta a la feina feta sobre la conciliació amb la creació de llars d’infants pels fills de les esportistes.

El 5 de juny de 2008 en Pep Guardiola va signar el contracte com a tècnic del primer equip del Futbol Club Barcelona per a les temporades 2008/09 i 2009/10. Va entrenar el primer equip del Futbol Club Barcelona durant quatre anys, amb el qual aconseguí un triplet històric la temporada 2008-2009 (Copa del Rei, Lliga i Copa d'Europa), en el seu primer any com a màxim responsable tècnic, i que acabaria fent un històric sextet en ampliar-lo en la següent temporada amb la Supercopa d'Espanya, Supercopa d'Europa de futbol i el Campionat del Món de Clubs de futbol. Entre 2013 i 2016 fou l'entrenador del FC Bayern de Múnic. Des de 2016 entrena el Manchester City, equip amb el qual va guanyar un altre triplet històric la temporada 2022-2023 (FA Cup, Premier League i Copa d'Europa).Havia estat jugador de la Masia. Va ser  un dels migcampistes més valorats del Futbol Club Barcelona, on actuà de cervell del dream team blaugrana. Des de la posició de migcampista defensiu, Guardiola, dotat d'una bona tècnica, organitzava l'equip, distribuïa el joc i marcava el ritme dels partits segons convenia. Més tard també jugà en altres equips. Així mateix, ha jugat 47 vegades amb la selecció espanyola i ha estat també el capità de la selecció catalana. Éstà considerat un dels millors entrenadors de tots els temps, entrena actualment el Manchester City FC de la Premier League.

4 de juny Dia Internacional dels Nens Víctimes d'Agressió. 1965 Neix Mick Doohan 1970 Neix David Barrufet 1970 Neix Deborah Compagnoni "1993" Darrera cursa de Carles Cardús

 

El 4 de juny se celebra el Dia Internacional dels Nens Víctimes Innocents d'Agressió. L'educació i l'esport són els grans restauradors d'aquestes xacres socials.

Avui tenim un capicúa de motociclisme, i ho complementarem amb un superporter de hándbol i amb una gran esquiadora.

El 4 de juny de 1965 va neixer a Gold Coast, a Austràlia en Michael Sydney Doohan, més conegut com a Mick Doohan. És un expilot de motociclisme de velocitat australià. Sis anys després d'un accident en Assen el 26 de juny de 1992 en el qual els metges neerlandesos volien amputar-li la seva cama dreta, va guanyar cinc títols de 500cc de manera consecutiva. En 1994 va començar el campionat pas a pas, però va guanyar nou carreres i el títol amb 143 punts. A la fi de 1998 havia guanyat cinc campionats del món en la categoria reina de manera consecutiva. Una marca només igualada per Giacomo Agostini i Valentino Rossi. Se'l considera un dels millors pilots de la història del motociclisme, en haver guanyat de manera consecutiva cinc títols mundials entre els anys 1994 i 1998, la categoria regna dels Grans Premis, sent sol superat en el còmput global de campionats mundials en aquesta categoria per Giacomo Agostini que va aconseguir vuit títols, Valentino Rossi amb set (1 en 500cc i 6 en MotoGP) i Marc Márquez amb sis). A més va aconseguir 54 victòries i 95 podiums en 500 cc, sempre com a pilot d'Honda, i va vèncer en les 8 Hores de Suzuka de 1991. És el pare de Jack Doohan, pilot del Campionat de Fórmula 2 de la FIA.

El 4 de juny de 1970 va neixer a Barcelona en David Barrufet i Bofill. És un ex jugador d'handbol, porter del Futbol Club Barcelona. Va començar a jugar a handbol al col·legi SAFA Horta de Barcelona a l'edat de 8 anys. Sis anys més tard ingressà al FC Barcelona, on jugà a les categories inferiors fins a l'any 1988 quan debutà amb el primer equip. Les temporades 2000-2001 i 2001-2002 va ser escollit per la IHF millor porter del món i l'any 2003 va ser escollit com a integrant de la selecció mundial ideal. Durant la seva trajectòria esportiva, va arribar a ser capità de l'equip d'handbol del FC Barcelona. El dia 8 de febrer de 2010, a punt de fer 40 anys, David Barrufet va anunciar la seva retirada al final de la temporada 09-10. El 27 de febrer de 2011 va rebre un homenatge que va concloure amb la retirada de la seva samarreta amb el número 16 al Palau Blaugrana, esdevenint així el 6é jugador de la secció amb la samarreta retirada. Com a porter va guanyar fins a 71 títols amb el Barça.

El 4 de juny de 1970 neix a Bormio, Itàlia, la Deborah Compagnoni. És una esquiadora italiana, ja retirada, guanyadora de quatre medalles olímpiques. Especialitzada en les modalitats d'esquí alpí, eslàlom, eslàlom gegant i super gegant, va debutar l'any 1985 i va aconseguir una medalla d'or (1987) i dos de bronze (1986 i 1987) als Campionat del Món júnior. A nivell nacional va aconseguir nou títols de campiona d'Itàlia entre 1989 i 1997. Tot i les nombroses lesions que va patir, va competir en tres Jocs Olímpics d'Hivern (Albertville 1992, Lillehammer 1994 i Nagano 1998) aconseguint tres medalles d'or i una de plata. També va aconseguir tres Campionats del Món, dos a eslàlom gegant (1996 i 1997) i un a eslàlom (1997). Va guanyar 16 proves de la Copa del Món (14 en eslàlom gegant, 2 en super gegant i 1 en eslàlom) entre 1992 i 1998 i va adjudicar-se la Copa del Món d'eslàlom gegant el 1997. Va retirar-se de la competició el 1998. Entre d'altres reconeixements, va rebre el Collar d'or al mèrit esportiu del Comitè Olímpic Italià el 1996.

El 4 de juliol de 1993 al Circuit de Catalunya en Carles Cardús i Carrió va fer la seva darrera cursa, va ser el Gran Premi d'Europa de 1993, després de la qual es va retirar. El 4 de juliol ja no tindrem blog i per tant em prenc la llicència d’avançar-lo un mes. En Carles Cardús pilot de motociclisme de velocitat que destacà durant la dècada de 1980 competint en la categoria de 250cc. Va ser Campió d'Europa (1983) i dues vegades Campió d'Espanya (1982 i 1983). El 1990 va estar a punt de guanyar-ne el Campionat del Món, però finalment fou subcampió darrere de John Kocinski. Cardús és conegut amb el sobrenom de Tiriti, que heretà del seu pare, Jordi Cardús, un consumat esportista que destacà en natació i futbol. El malnom és una deformació de «tira-t'hi!», allò que li cridaven sovint els companys de natació quan Cardús dubtava a tirar-se a la piscina (en aquella època, sovint amb l'aigua força freda).

3 de juny 1986 Neix Rafa Nadal 1982 Neix Ielena Issimbàieva 2006 El Nàstic puja a Primera

 

Els nostres protagonistes d’avui són el manacorí més famós de tots els temps, la saltadora de perxa més important i guardonada i la pujada efímera però pujada a Primera del Nàstic de Tarragona.

El 3 de juny de 1986 va néixer a Manacor en Rafael Nadal i Parera. Potser no caldria presentació però recordarem les seves gestes esportives. És un jugador de tennis professional mallorquí. És el millor tennista de la història del tennis sobre terra batuda, tenint en compte el seu percentatge de victòries i quantitat de títols aconseguits sobre aquesta superfície. Ha estat número 1 al rànquing individual de l'ATP un total de 196 setmanes en set etapes que van del 2008 al 2018. Al seu palmarès hi destaquen la medalla d'or als Jocs Olímpics de Pequín (2008), quatre Copes Davis amb Espanya i haver completat el Grand Slam de tennis durant la carrera els anys 2010 i 2022, setè jugador en aconseguir-ho en la història del tennis i segon en aconseguir-ho dues ocasions. Paral·lelament també fou el segon tennista en aconseguir l'anomenat Golden Slam durant la carrera (quatre Grand Slams i medalla d'or als Jocs Olímpics) darrere d'Andre Agassi. També sobresurten els 22 títols de Grand Slam, dels quals catorze són del Roland Garros (rècord de victòries a un torneig únic de Grand Slam), superant els sis de la llegenda sueca Björn Borg al Roland Garros i els onze de Margaret Court en la història del tennis. L'any 2022 va esdevenir el tennista masculí amb més títols de Grand Slam individuals en aconseguir el número 22 del seu palmarès. També ha guanyat 36 títols de categoria Masters 1000, els vuit consecutius al Masters de Montecarlo i la ratxa de 81 victòries consecutives sobre terra batuda entre els anys 2005 i 2007. Va mantenir una gran rivalitat esportiva amb Roger Federer, que llavors es va ampliar amb Novak Đoković i Andy Murray. El setembre de 2008 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries dels Esports per la seva contribució al món de l'esport i pels mèrits aconseguits durant l'any 2008, i el mateix any obtingué també el premi Marca Leyenda. El 10 d’octubre del 2024 va anunciar que deixava el tennis de competició.  

El 3 de juny de 1982 neix a Volgograd (llavors dins de l'URSS) la Ielena Issinbàieva (en rus: Елена Исинбаева). Es tracta de l'atleta més important i guardonada en salt amb perxa en tota la història, per davant de Stacy Dragila i Svetlana Feofanova. És l'actual posseïdora del rècord del món de salt amb perxa. Ha estat la primera dona de la història en saltar més de cinc metres. A més ha guanyat cinc ors en grans competicions (Jocs Olímpics, Campionats del Món i d'Europa, tant en pista coberta com a l'aire lliure). També va ser la guanyadora del premi major de la sèrie de la Golden League de la IAAF el 2007 i el 2009. Després de les males actuacions als campionats del món el 2009 i el 2010, es va fer una pausa durant un any de l'esport. El seu rècord mundial actual és de 5,06 m a l'aire lliure, a Zuric l'agost de 2009. El seu 5,01 m indoor va ser el rècord mundial durant poc més d'un any. Aquest últim va ser el vint-i-vuitè rècord mundial de salt amb perxa d'Issinbàieva. Issinbàieva va ser nomenada Esportista Femenina de l'Any per la IAAF el 2004, 2005 i 2008, i Esportiva Mundial de l'Any per Laureus el 2007 i 2009. El 2007 va ingressar al "Hall of Fame" del FICTS i va ser guardonada amb Excellence Guirlande D'Honneur. Va rebre el Premi Príncesa d'Astúries dels Esports l'any 2009. És una de les deu atletes (juntament amb Valerie Adams, Usain Bolt, Veronica Campbell-Brown, Jacques Freitag, Kirani James, Jana Pittman, Dani Samuels, David Storl i Faith Kipyegon) que ha guanyat campionats del món juvenil, júnior i nivell sènior d'una prova atlètica. Issinbàieva va ser expulsada dels Jocs Olímpics de Rio 2016 després de les revelacions d'un extens programa de dopatge patrocinat per l'estat a Rússia, destruint així les seves esperances d'una gran jubilació després de guanyar la medalla d'or olímpica. Es va retirar de l'atletisme l'agost de 2016 després de ser escollida per servir un mandat de 8 anys a la Comissió d'Esportistes del COI. És major de les Forces Armades russes.

El 3 de juny de 2006 el Gimnàstic de Tarragona va aconseguir l'ascens a la Primera divisió de la lliga espanyola de futbol després d'empatar a zero al camp del Xerez. El Club Gimnàstic de Tarragona, conegut popularment com a Nàstic de Tarragona o simplement Nàstic, és un club poliesportiu català de la ciutat de Tarragona que, a més d'equips de futbol, compta amb vuit disciplines esportives més. Aquestes disciplines s'estructuren com a seccions esportives dins l'organigrama del club. Exceptuant el futbol, la resta de les seccions tenen un caràcter social i amateur. Fundat l'any 1886, és considerat l'entitat poliesportiva més antiga de l'Estat Espanyol. L'1 d'octubre de 2019 el Club Gimnàstic i les seves seccions tenen aproximadament uns 850 socis i l'equip de futbol supera els 5.500 abonats. La temporada 2006/07 fou la del retorn històric a la primera divisió. L'equip però, no pogué mantenir la categoria, acabant últim a la classificació i retornant a la segona divisió.