10 de novembre 1959 comença "Sesam Street"

Avui el nostre protagonista és un programa de televisió.

Tal dia com avui de 1959 va començar l’emissió d’un programa infantil que encara continua en antena. "Sesame Street", en la versió original en anglès, es va traduir al castellà com "Barrio Sésamo".  És una sèrie de televisió educativa nord-americana dirigida als nens d'edat preescolar, pionera en l'estàndard educatiu de la televisió contemporània que combina l'educació i l'entreteniment. Barri Sèsam és molt coneguda pels seus personatges, The Muppets o Los Teleñecos a l'Estat espanyol, titelles creats per Jim Henson. La primera emissió als Estats Units va ser el 10 de novembre del 1969 per la cadena pública NET (actual PBS), i des d'aleshores s'ha continuat emetent a aquesta cadena, si bé des del 16 de gener de 2016 els programes s'estrenen al canal de pagament HBO, emetent-se posteriorment a la televisió pública. Va arribar a un total 4.135 episodis en la temporada 37 que el van convertir en el programa per a infants més durador de tota la història de la televisió. Amb l’Epi, el Blas, el Coco i molts d’altres moltes generacions d’infants han aprés la diferència entre obrir i tancar, molts i pocs, gran i petit... De fet, ha quedat en el imaginari popular i quan els grans volem fer veure a algú una cosa obvia alguns fan servir la cantarella del programa “grandeeee... pequeño....”. És un programa de renom on tots els personatges volen sortir perquè té una gran audiència i és una manera fantàstica d’arribar als més menuts. Com a programa educatiu ja fa anys que treballen els hàbits saludables entre els més menuts i el monstre de les galetes ara menja fruita. Hi ha un personatge inspirat en el cardiòleg de Cardona, el Dr. Valentí Fuster Carulla que els anima a tenir una vida saludable per a ells i pels grans. Fan molt bona feina! 

9 de novembre 1967 publicació de la revista "Rolling Stone"

Avui la protagonista és la música escrita: la revista “Rolling Stone”.

Recordem que tal dia com avui de 1967 va néixer la revista “Rolling Stone” per a “caminar pel costat salvatge de la vida”. Va ser fundada a San Francisco, Califòrnia, pel crític musical Ralph Gleason i Jann Wenner, que en l'actualitat segueix sent el seu director. La revista va voler implicar-se en la realitat i participar d'ella. Va decidir proposar un nou tipus de periodisme. Rolling Stone es va proposar reflectir el sorgiment d'una rebel·lió generacional en Estats Units, i fer-ho d'una manera totalment innovador, que corregués paral·lel a la revolució cultural que sacsejava a la societat americana. L'escriptor Lawrence Right va descriure així les pautes necessàries per a l'escriptor que pretengués publicar-hi: “No només ha de dir l'última paraula sobre un tema, sinó que l'enfocament ha de ser descarat i l'estil vigorós”. La revista estava orientada cap a la informació musical, principalment el rock, i amb el temps es convertiria en una de les més prestigioses del món, fins a aconseguir que un grup de rock li dediqués una cançó. Per a ella han escrit personatges tan coneguts com Iggy Pop, Bono, Tom Wolfe i Ken Kesey. En el seu primer número, va ser John Lennon qui va ocupar la portada. De fet, va ser també John Lennon amb la seva dona Yoko Ono qui va protagonitzar la portada considerada la millor de les últimes quatre dècades per la Societat Americana d'Editors de Revistes. La imatge va ser presa per la fotògrafa Anne Leibowitz poc abans que l'ex beatle fos assassinat per un fan, al desembre de 1980, i va aparèixer en el nombre del 22 de gener de l'any següent. S'hi veu un Lennon completament nu que abraça Yoko Ono al llit de la parella. A partir de l'any 2000, Rolling Stone va començar a publicar els llistats dels més grans de tots els temps. Un dels més famosos va ser el llistat, el 2003, dels 500 millors àlbums de la història. Entre els 10 primers llocs es troben quatre àlbums dels Beatles, sent Sargent Pepper 's Lonely Hearts Club Band el primer d'ells. The Beach Boys, Bob Dylan, Marvin Gaye, The Rolling Stones i The Clash estaven també al capdamunt de la llista.

8 de novembre 1793 s'obre el Museu del Louvre 1889 Montana, estat 41 1960 Kennedy president d'USA

Avui continuem amb els Museus i parlarem dels Estats Units.

El Museu del Louvre (en francès: Musée du Louvre) és el museu nacional de França consagrat a l'art anterior a l'impressionisme, tant belles arts com arqueologia i arts decoratives. És un dels més importants del món. Està situat a París, en l'antic palau reial del Louvre, i actualment promou dues subseus, a Lens (França) i a Abu Dhabi (Emirats Àrabs Units).

Les seves extenses col·leccions són el resultat d'un doble esforç històric. Al col·leccionisme desenvolupat per la monarquia francesa al llarg de diversos segles, es va sumar l'esforç dels homes de la Il·lustració, la tasca desamortitzadora de la Revolució francesa i les campanyes arqueològiques i compres impulsades durant tot el segle XIX. L'obertura del Louvre, el 8 de novembre de 1793 va significar, dins de la història dels museus, el traspàs de les col·leccions privades de les classes dirigents (monarquia, aristocràcia i Església) a galeries de propietat pública perquè el conjunt de la societat en pogués gaudir. Per això el Louvre va constituir el precedent de tots els grans museus nacionals europeus i nord-americans, i de fet va ser el model per a molts d'ells. És el museu d'art més visitat del món, molt famós per les seves obres mestres, especialment “La Gioconda” de Leonardo da Vinci.

La data d’avui també recull dos moments importants en la història dels Estats Units.

- La seva història s’ha anat fent poc a poc i els estats es van anar sumant mica en mica. Tal dia com avui de 1889, l’estat de Montana va ser admès com l’estat número 41.

- Actualment estem en plena cursa presidencial cap a la Casa Blanca. Dons, tal dia com avui de l’any 1960, John F. Kennedy va ser escollit president dels Estats Units. I avui, dimarts 8 de novembre de 2016, hi ha novament eleccions, qui serà el nou president o presidenta? Hillary Clinton o Donald Trump?

7 de novembre 1867 neix Marie Curie 1929 s'inaugura del MoMA de Nova York

Els nostres protagonistes són una científica i un museu.

El  7 de novembre de  1867 a Varsòvia va neixer Maria Salomea Skłodowska. Al casar-se amb Pierre Curie es va convertir en Marie Curie. Va ser una científica polonesa, nacionalitzada francesa. Pionera en el camp de la radioactivitat, va ser, entre altres mèrits, la primera persona a rebre dos premis Nobel en diferents especialitats -Física i Química- i la primera dona a ocupar el lloc de professora a la Universitat de París. En 1995 va ser sepultada amb honors en el Panteó de París pels seus propis mèrits. I fa molt poc que està (en figura de cera) al vestíbul del Cosmocaixa de Barcelona juntament amb Darwin i Einstein.

El Museum of Modern Art, més conegut pel seu acrònim MoMA, és un museu d'art situat al centre de Manhattan (Nova York), a la 11 West amb el carrer 53 i entre la Cinquena i la Sisena Avinguda. Hi podem trobar “La nit estelada” de Van Gogh, “Broadway Boogie-Woogie” de Piet Mondrian, “Les senyoretes d'Avinyó” (1907) de Pablo Picasso, “La persistència de la memòria” de Salvador Dalí i obres d'artistes nord-americans com Jackson Pollock, Andy Warhol i Edward Hopper. Va ser fundat per les filantròpiques nord-americanes Lillie P. Bliss, Mary Quinn Sullivan i Abby Aldrich Rockefeller, esposa de John D. Rockefeller Jr., per «ajudar la gent a entendre, utilitzar i gaudir de les arts visuals del nostre temps». Va obrir les seves portes al públic tal dia com avui, el 7 de novembre del 1929.

4 de novembre Sant Carles 1963 Beatles i la Reina d'Anglaterra Movembre

Els protagonistes d’avui són els Beatles i els bigotis.

Tal dia com avui de 1963, The Beatles: John Lennon, Paul McCartney, George Harrison i Ringo Starr, van oferir una actuació al Teatre Príncep de Gal·les de Londres (Regne Unit), i entre el seu públic havia personalitats molt importants. Els quatre més famosos de Liverpool van cantar davant la Reina Isabel, i davant la Reina Mare, en un concert en el qual Lennon va dir una frase que va passar a la història. En un moment de l'actuació, el Beatle va comentar al públic: "Els que estigueu en els seients més barats aplaudir ben fort i els que estigueu en el més cars simplement feu sonar les vostres joies!". Aquest detall va ser molt comentat i recordat fins avui.

Heu vist que hi ha homes que es deixen bigoti només en el mes de novembre? Per què? És que ha començat el mes de “Movember”.

Movember Foundation és una organització benèfica internacional compromesa amb impulsar una vida més feliç, saludable i duradora per als homes. Des de 2003, milions de persones s'han unit a la causa per la salut masculina, la qual ha recaptat 542 milions d'euros i ha finançat més de 1.000 programes d'investigació centrats en el càncer de pròstata, el càncer de testicles, la salut mental i la inactivitat física.

Cada mes de novembre, des de l’any 2003, proposen als homes que es deixin bigoti. És senzill i molt visual. Deixar-se créixer el bigoti i recaptar donacions per la investigació. Al llarg de 30 dies poden penjar fotos de la seva evolució capil·lar (ara encara incipient) i tothom qui vulgui pot entrar al seu perfil, deixar-hi comentaris i, si vol, aportar diners destinats a la investigació contra el càncer de pròstata. Els participants s’anomenen Mo Bros i protagonitzen, a més, diverses accions en favor de la prevenció d’aquesta malaltia. Pots veure un detall de tot el que es fa a la seva web, i si vols saber quines iniciatives han posat en pràctica, visita la pàgina https://es.movember.com/about/foundation

Felicitem a tots els nois que es diuen Carles i a les noies que es diuen Carles, avui és el seu sant!

3 de novembre Santa Sílvia 2000 mor Domingo Llucià

Avui és un dia especial. Avui, tres de novembre, ja fa setze anys que va morir el meu pare. És una data que queda marcada per sempre. I desprès de Tots Sants i de Difunts... Al llarg d’aquests setze anys he fet un llarg camí sense poder consultar, comentar, agrair, abraçar. Però ha arribat un moment en el que pots recordar sense aquell dolor tant punyent, i recordes els bons moments viscuts a casa i a l’escola.

El Sr. Domingo Llucià va néixer el 6 de febrer de 1932 a Vilassar de Dalt. Mestre de vocació va dedicar tota la seva vida a l’educació en tots els àmbits. Va deixar petjada en moltes generacions del Poble Sec on va començar amb la primera escola, l’Escola del Carme, en la dècada dels 50. Quants records del carrer Tapioles: la sortida en la que donava la ma a cadascun dels seus alumnes; les excursions que movien totes les famílies amb aquells autocars quan gairebé ningú tenia cotxe, les Primeres Comunions; els Festivals; la celebració del Sant del Sr. Director sempre acompanyat de la mare, la Srta. Mª Rosa. Als seixanta va fundar amb el seu bon amic Vicenç Rovira la Institución Escolar Menéndez Pidal a la Vall d’Hebró. Ell volia posar-li escola Lledoner però va perdre, i per sempre l’escola va portar el nom del filòleg espanyol estudiós de la literatura medieval que encara era viu i va agrair aquest honor que li feia una escola catalana. Estava a les classes però també va fer política educativa a Barcelona i a Madrid participant de manera activa a través de la Federació de Centres Docents amb les subvencions, les àvies dels concerts educatius dels centres privats. Per ell l’educació era un dret. Van ser anys molt intensos. Nosaltres seguim recordant el pare, l’avi, el mestre, el director... de vegades, encara ara, em sembla sentir els seus passos. Ara, ja han descatalogat la seva colònia i no sentim olor de tabac als despatxos... tot això formava part d’ell com les sarsueles, el futbol o afaitar-se amb aquell sabó blanc que feia tan bona olor cada matí... però era molt més... era tot el que ha deixat escampat pel món. 

El dia del seu enterrament hi havia moltíssima gent. I molts dies després, encara ara, quan trobem gent del Carme o de Menéndez seguim recordant-lo. Hi ha vides plenes que deixen detalls de vida. Avui, des del segle XXI diria que va ser un home del seu temps i que va viure molt intensament. Per això el trobem molt a faltar i seguim fent camí.

Avui també és Santa Sílvia i aprofitem per felicitar a totes les Sílvies !!! 

2 de novembre Dia de Difunts i ahir... Tots Sants!

Quin món més barrejat: Tots Sants, difunts, castanyada, halloween... Però anem a pams...

Tots Sants!  és el nostre dia! dels que ja ho són i dels que volen ser sants.... Felicitats!

Per alguns aquesta paraula de santedat els pot sonar antiga però és d’una rabiosa actualitat. Diuen que estant en una església, a un nen li van preguntar què volia dir "ser sant", i ell aixecant la mirada i veient unes fantàstiques vidrieres amb unes imatges i va contestar “Sant és qui deixa passar la llum”. Fa molts anys que conec aquesta història i sempre he pensat que “se non è vero, è ben trovato” que diuen els italians. La definició de sant com aquell qui deixa passar la llum de Déu, em sembla molt poètica i alhora possible. Quan aconseguim sintonitzar i que es vegi el Senyor i no el “senyorito” sentim una gran pau. No és tot de color de rosa, aquesta pau no ens eximeix de les nostres obligacions, ni ens elimina les dificultats, però fa el camí molt més transitable i si a més el fem en companyia... Jo m’afanyo, de vegades a netejar el meu vitrall i em recordo que és molt interessant i necessari fer el que cal fer, com cal fer-ho, i en el seu moment. La teoria la tinc clara i la pràctica... la vaig vivint cada dia amb encerts i errors però aixecant-me desprès de cada caiguda. 

Em sento contenta. Tots Sants és el meu dia i el de tots els que fan camí aquí o allà per fer les coses ben fetes, que en diem popularment  “fer les coses com Déu mana”. Alguns encara no han tingut experiència de Déu però sense saber-ho ells van fent camí. A tots, creients o no, avui... que tingueu un bon dia! 

Avui sí que és el Dia de Difunts. Els recordem avui per tradició i cada dia per necessitat del nostre cor i per gratitud. Algunes vegades encara sentim dolor quan recordem altres, potser pel pas del temps, podem recordar sense dolor. Fer-los presents ens desperta sentiments contradictoris: d’una banda és com si hi fossin, d’una altra sentim el buit de les seves abraçades, paraules i petons però no de la seva presencia que continua amb nosaltres... i ens dona pau.  I quan estem amb el cor més embolicat veiem el curiós tràfec d’aquests dies de comprar flors, anar als cementiris...

A Barcelona tenim un bon nombre de cementiris: el de Poble Nou, el de Sant Genís dels Agudells, el de les Corts, el de Sant Andreu però el més gran de tots és el de Montjuic. Fora de Barcelona, però ja tan enganxat que és com si fos de la ciutat, tenim del de Collserola. Aquests dies a tots ells hi trobem activitats especials.