18 d'abril 1506 inici Sant Pere del Vaticà 1887 inici façana catedral de Barcelona

Avui el nostre escrit va de pedres gruixudes: dos edificis coincideixen en el dia d'avui la basílica de Sant pere del Vaticà i la Catedral de Barcelona.

L’any 1506, el Papa Juli II va posar la primera pedra del que serà la nova Basílica de San Pere a Roma. És un dels principals edificis del catolicisme i el més gran tant en importància, ja que és l'església dels papes, com per les dimensions, ja que fa 193 metres de llargada i 44,5 d'alçada. Està situada a la riba del riu Tíber, dins del territori del Vaticà, actualment estat independent dins de la ciutat de Roma. No és la catedral de la diòcesi de Roma, però sí que és l'església del Papa, en la qual celebra les cerimònies litúrgiques més importants. Al seu interior es troba la cathedra Petri, o "Tron de Sant Pere". L'autèntica catedral de Roma és l'arxibasílica de Sant Joan del Laterà. A la basílica està efectivament enterrat Sant Pere, el primer Papa, segons les investigacions realitzades per l'arqueòloga i epigrafista Margherita Guarducci el 1965. 

El projecte, dirigit per Bramante, consistia en un edifici amb planta de creu grega inscrita en un quadrat i podem comprovat que l'edifici hauria d'haver-se cobert per cinc cúpules (un clar exemple de planta centralitzada, típica del renaixement i del seu interès per la geometria); una central en el creuer i les restants en els angles, inspirada en l'església de Santa Maria dei Fiori, a Florència. Aquesta tipologia de planta centralitzada és típica del Renaixement, estil que presenta un gran interès per la geometria.

Els treballs es van iniciar amb la demolició de la basílica prèvia (encarregada per Constantí i on suposadament es trobaven les restes de Sant Pere), molts puritans varen lamentar la demolició d'aquesta estructura. Bramante va morir el 1514 i els seus successors Rafael, Fra Gioconda da Verona i Antonio da Sangallo varen canviar aquest pla genial; a la seva mort només s'havia edificat poc més que els quatre grans pilars que havien de sostenir la gran cúpula central. Posteriorment, el Papa Pau III va encomanar la direcció de les obres a Miquel Àngel, que va reprendre la idea de Bramante de planta de creu grega. El disseny original de Bramante tenia problemes estructurals que varen ser corregits per Miquel Àngel. La més important aportació de Miquel Àngel va ser la gran cúpula que es troba just sobre l'altar major i la tomba de l'apòstol Pere; que malgrat el seu pes, sembla surar en l'aire, i que va ser acabada pels arquitectes que van succeir a aquest gran artista com a directors de l'obra. El 1606, el Papa Pau V va ordenar el retorn a la forma de creu llatina i finalitzà la seva construcció 24 anys després de la mort de Miquel Àngel segons el disseny definitiu de Fontana i Della porta.

Nombrosos arquitectes i artistes van participar en aquesta obra: Bramante, Rafael, Sangallo, Miquel Àngel i Maderno. Es va donar per finalitzada la construcció el 18 de novembre de 1626.

Quan de petita estudiava l’art gòtic no em van explicar perquè la catedral de Barcelona, que jo la veia ben gòtica no estava en la llista de les catedrals a estudiar com la de Burgos, León, Àvila, Sigüenza o fins i tot la de Palma de Mallorca. A Barcelona vam fer una mica de trampeta i em vaig quedar bocabadada quan vaig descobrir una fotografia de la nostra catedral sense façana. Sí, la façana és molt posterior. L’any 1887 van començar les obres de la façana de la catedral pagades pel mil.lionari banquer i alcalde de Barcelona Manuel Girona seguint l’aire gòtic que presideix la catedral. Aquest és el nostre gran secret que pocs coneixen. No és gòtica del tot només ho sembla.

17 d'abril 1492 Capitulaciones de Santa Fe 1964 primer disc dels Rollings 1970 primer disc de Paul McCartney en solitari

Avui marxem molt lluny en la història per retrobar-nos amb Colom a les “Capitulaciones de Santa Fe”. I la història ajunta en el dia d’avui el primer disc dels Rollings i el primer de Paul McCartney en solitari.

Tal dia com avui de l’any 1492 a la localitat de Santa Fe, província de Granada, Espanya, se signa el primer conveni entre els Reis Catòlics i Cristòfor Colom, conegut com les “Capitulaciones de Santa Fe”, mitjançant el qual Colón és nomenat almirall, virrei i governador general de tots els territoris que descobreixi o guanyi durant la seva vida, nomenant com a hereus als seus successors de forma vitalícia. Així mateix se li concedeix un delme de totes les mercaderies que pogués haver-hi en els llocs conquistats. Estan signades pel secretari i home de confiança del rei Ferran, Luis de Santángel, a qui, d'altra banda, Colom aprecia molt. 

L’any 1964 els Rolling Stones van editar el seu primer disc. Avui sembla mentida, però també els Rolling Stones van tenir començaments i dificultats. La primera maqueta dels que ni es deien encara Rolling Stones ni eren la formació definitiva del grup va ser rebutjada per EMI molt al començament dels seixanta. Ja amb el nom que els faria universals van debutar al Marquee de Londres el juliol del 62. En aquell moment eren sis i encara no estaven tots els definitius. Un any després ja podien presumir de tenir el seu lloc en la nit londinenca i, en pocs mesos, va arribar l'oportunitat de gravar amb DECCA. El seu primer èxit va ser aquesta versió del tema de Buddy Holly "Not fade away". Els bons resultats d'aquest primer disc van tenir com a recompensa l'enregistrament d'un primer àlbum titulat "The Rolling Stones" que va veure la llum el 17 d'abril de 1964. En la seva versió americana la portada portava el avanttítol: "els flamants creadors d'èxits d’Anglaterra". Curiosament, en l'àlbum només hi havia una cançó signada per Jagger. Les onze restants eren versions d'èxits del blues, el rock o el rhythm & blues. 

Tal dia com avui de l’any 1970 Paul McCartney va publicar el seu primer àlbum en solitari, "McCartney". Aquest dia, Paul va deixar de ser només "una part (important) del grup més gran de la Història de la música" per inicar el seu propi llegat musical. Un camí que ha continuat durant més de 30 anys. Encara que pocs sabien que Paul Mccartney va voler reagrupar als Beatles un any abans que John Lennon fos assassinat. Segons sembla, l'ex membre del quartet de Liverpool va donar el vistiplau a una clàusula altament lucrativa, que li permetria treballar amb John Lennon, Georges Harrison i Ringo Starr de nou. Però això mai va succeir. Va llançar l'àlbum "McCartney" just una setmana després que ell mateix anunciés que deixava Beatles. Això va aconseguir que el disc arribés a número 1 als EUA ràpidament. Ell mateix tocava tots els instruments. L'hi permetia la tecnologia multipista de l'estudi propi que va muntar a la seva casa d'Escòcia.

16 d'abril 1924 neix Henri Mancini 1973 mor Nino Bravo 1979 "I will survive" 1990 Concert a Wemblei x Mandela

Avui el dediquem a noms propis de la música:  Henri Mancini, Nino Bravo, Gloria Gaynor i al concert per celebrar l’alliberament de Nelson Mandela l’any 1990.  

Tal dia com avui de l’any 1924 va néixer un músic excepcional: Henri Mancini. L’any 1961, “Esmorzar amb diamants” va començar l’èxit lligat al món del cinema. Cinc Grammys, dos Oscars i una cançó, “Moon river”, de la que s’han enregistrat més de mil versions i que té l’honor d’haver estat el disc senzill més venut en els seixanta. Després van arribar altres músiques inoblidables “Dies de vi i roses”… “La pantera rosa”… “La carrera del segle”…. “El guateque”… “Charada”… “Dos a la carretera”…“Victor o Victoria”… i un llarg i luxós etcètera. En fi, un capítol de la història de la música i el cinema que es pot resumir en una xifra espectacular: acumula 72 candidatures als Grammy.

L’any 1973 un accident de trànsit va truncar la brillant carrera d’un cantant valencià amb una veu prodigiosa: Nino Bravo. Títols com “Libre”, “Noelia”, “Un beso y una flor” es compten entre els seus èxits. 

Tal dia com avui del 1979 la cançó "I will survive" de Gloria Gaynor arriba a disc de Platinum nº 45. La cançó és un dels primers grans èxits de la música disco, i arriba fins els nostres dies. Al poc temps d’editar-se, es va mantenir tres setmanes en el nº 1 de la llista Billboard. L’any 2000, la cançó va tornar a les pistes de ball. Tot un himne a l’esperança i a la positivitat que mai ha passat de moda, i que ha estat guardonada amb multitud de premis. A més va ser el tema central de la banda sonora de la pel·lícula "Priscilla, reina del desert" (1994), dirigida per Stephan Elliot. 

Tal dia com avui de l’any 1990 Lou Reed, Tracy Chapman, Peter Gabriel, Simple Minds entre molts d’altres artistes  celebren amb un superconcert l’alliberament de Nelson Mandela després de quasi 30 anys de reclusió. Nelson Mandela va ser alliberat al febrer de 1990, i com acte commemoratiu, diversos artistes de la música van voler retre homenatge organitzant un concert a l’estadi de Wembley, a Londres. Molts artistes van formar part d’aquesta festa musical que va congregar a mils de persones que volien saludar l’alliberament del pres que el 1994 es va convertir finalment en President de la República de Sud-àfrica.

15 d'abril 1446 mor Brunelleschi 1452 neix Leonardo da Vinci

Avui va d’artistes del Renaixement...

Tal dia com avui de l’any 1446 va morir Brunelleschi. A la seva ciutat natal de Florència, Itàlia, va morir Filippo Brunelleschi, orfebre, arquitecte i magnífic escultor italià, que juntament amb Alberti, Donatello i Masaccio, van ser els creadors de l’estil renaixentista. La seva passió per les matem,àtiques i els coneixements d’enginyeria li van facilitar la seva dedicació quasi exclusiva a la arquitectura en la que destacarà pel seu treball a la cúpula de Il Duomo, la catedral de Florència.

I uns anys més tard, tal dia com avui de 1452 va néixer el que es coneix com l’artista més complet de tots els temps. Neix Leonardo Da Vinci a Anchiano (Itàlia). Aquest geni resumirà l’ideal humanista. Algunes de les seves obres ja van ser molt influents en la seva època com el "Sant Sopar", pintada entre 1495 i 1498 i el retrato de "Mona Lisa", tant a la seva època com per les generacions posteriors. Resten per a la posteritat tractats d’anatomia, d’aeronàutica... era una persona curiosa que li agradava investigar i practicar... Una persona molt interessant....

14 d'abril 1759 mor Haendel 1865 assassinat de Lincoln 1912 s'enfonsa el Titànic 2003 Genoma Humà

Avui destaquem una noticia de cada segle des del segle XVIII: La mor de Haendel, l’assassinat de Lincoln, l’enfonsament del Titànic i el descobriment del Genoma Humà.

Segle XVIII 14 d’abril de 1759 George Friedrich Haendel mor a Londres. És un gran compositor anglès d’origen alemany que va ser una figura molt destacada en el final del barroc. Ens deixa un llegat molt variat i abundant amb més de 600 obres en dos grans blocs: música vocal i música instrumental, que al seu torn es subdivideixen en subgrups. En la música vocal trobem dramàtica, oratoris, profana i religiosa. La instrumental es divideix en: orquestra, càmera y per clave (l’avantpassat del piano).

Segle XIX 14 d’abril de 1865 Abraham Lincoln, president dels Estats Units, es assassinat al teatre Ford de Washington. L’assassí és un actor i fanàtic sudista anomenat John Wilkes Booth, dispara al president un tret al clatell i crida “Sic semper tyrannis” (Així sempre als tirans), salta a l’escenari, corre cap a la sortida del darrera i fuig a cavall. Va ser agafat més tard. Ell i els seus tres còmplices van ser jutjats i van morir a la forca per magnicidi. 

Segle XX  14 d’abril de 1912 Poc abans de la mitjanit, el transatlàntic "Titànic" xoca amb un iceberg a l’Atlàntic Nord. Dues hores desprès, a primeres hores del 15 de abril, el vaixell s’enfonsarà definitivament. Lamentablement, els seus constructors pensaven que era indestructible i no hi havia bots salvavides per a tots els passatgers. El tràgic balanç d’aquest accident va ser de 1.513 morts i 705 supervivents. 

Segle XXI 14 d’abril de 2003 A Bethesda, Maryland, EEUU, té lloc la conferència de premsa en la que el Consorci Internacional per a la Seqüenciació del Genoma Humà i el Departament d’Energia, anuncien la finalització exitosa del Projecte Genoma Humà. Aquest projecte, amb un pressupost de 90.000 milions de dòlars, es va iniciar el 1990 per aconseguir determinar la seqüència correcta dels tres mil milions de bases de ADN, amb un termini de realització previst de 15 anys. Gràcies a la gran col·laboració internacional i als avenços científics i tecnològics en àrees associades s’ha pogut assolir l’ambiciós objectiu dos anys i mig abans del que estava previst. 

13 d'abril 1695 mor La Fontaine 1978 neix Carles Puyol 1964 Oscar per Sidney Poitier 1982 Oscar per Volver a Empezar de Garci 1742 estrena El Messies de Haendel 1980 "Grease" cau el teló

El dia d’avui està ple d’artistes. Alguns ho són amb la ploma, com Jean La Fontaine. Un altre amb la pilota: en Carles Puyol. Recordem el primer Òscar a un actor afroamericà i el primer Òscar del cinema espanyol. També tenim noms propis en l’àmbit musical: de Haendel a Grease. Un dia ben complet.

Literatura

Tal dia com avui de l’any 1695 va morir Jean La Fontaine. La Fontaine, és l’escriptor francès que va escriure les faules més famoses dels temps moderns. El seu èxit literari va ser “Contes i relats en vers" de 1644 i les seves tres col·leccions de "Faules", publicades entre 1668 i 1694, que es distingeixen per la seva agilitat i enginy narratiu, així com pel seu ampli i subtil coneixement de l’ànima humana. D’entre les més conegudes trobem: La cigala i la formiga, el ratolí i el lleó...

Esport (Futbol)

L’any 1978 neix a La Pobla de Segur: Carles Puyol. Ex futbolista català que jugava com a defensa al primer equip del FC Barcelona, a la selecció catalana i a la selecció espanyola. Fou el capità de l'equip blaugrana des de la temporada 2003/2004, quan agafà el relleu de Luis Enrique i segon capità de la selecció espanyola, amb la qual va arribar a disputar 100 partits, i es proclamà campió d'Europa el 2008 i campió del món el 2010. Formava part de l'Àrea de Direcció Esportiva de futbol del Barça fins al 5 de gener del 2015.

Cinema

L’any 1964 Sidney Poitier és el primer negre afroamericà que rep un Oscar. El món dels Oscars havia començat l’any 1929. Aquestes dates no ens parlen precisament d’igualtat. Al començament el cinema era només per a blancs. El nostre cinema de mil colors al segle XXI no té res a veure amb els seus inicis.     

“Vover a empezar” és una pel·lícula dramàtica espanyola dirigida per José Luis Garci el 1981 i estrenada el 1982. Narra la història d'un exiliat que, després de la instauració de la democràcia a Espanya, torna a la seva ciutat natal i es retroba amb la dona que va ser l'amor de la seva joventut. Inicialment va ser molt mal rebuda per la crítica espanyola, però als Estats Units va obtenir el premi Óscar a la millor pel·lícula estrangera, que fins llavors cap producció espanyola havia guanyat. Gràcies a aquest reconeixement internacional, es va convertir en un èxit comercial a Espanya. Va ser el primer Oscar. L’han seguit d’altres com “Belle Epoque” de Fernando Trueba, “Todo sobre mi madre” de Pablo Almodóvar, “Mar adentro” de Fernando Amenábar.

Música

L’any  1742 es va estrenar a Dublín (Irlanda) "El Mesíes", una meditació sobre la vida de Crist, del gran compositor anglès, d’origen alemany, Georg Friedrich Händel. Va ser un compositor del barroc britànic nascut a Alemanya. Händel va estar a Anglaterra i a Alemanya. La seva obra més coneguda és la que va estrenar tal dia com avui, El Messies, que és típica de l'època nadalenca. També fou el mestre indiscutible de l'opera seria del segle XVIII. Va influir profundament a altres compositors més tardans, com Haydn, Mozart, i Beethoven.

Tal dia com avui de l’any 1980 va caure el teló pel musical "Grease" a Broadway després de vuit anys ininterromputs. El balanç final va ser de 3.388 representacions que van reportar 8 milions de dòlars de taquilla. La idea original va partir, el 1971, del cap pensant de dos joves, Jim Jacobs i Warren Cassey. En principi, l'obra estava destinada a ser representada per un grup de teatre aficionat de Chicago. Com sol passar, l'atzar va jugar una bona passada en aquest cas quan un productor de Broadway va veure una de les funcions i va decidir transformar-la en un gran musical. L'imparable èxit que va obtenir en els teatres acabar per convertir-lo en un autèntic fenomen social que va marcar modes i estils. Poc després, el 1978, es va estrenar la pel·lícula del mateix nom, protagonitzada per uns joveníssims John Travolta i Olivia Newton-John. L'èxit es va tornar a repetir i fins i tot va ser més gran. La banda sonora de la pel·lícula, amb cançons tan conegudes com You'r the one that I want o Grease, va vendre més de 25 milions de còpies a tot el món. Actualment, torna a estar a la cartellera de les ciutats amb teatres musicals.

12 d'abril 1933 neix Montserrat Caballé 1969 Aquarius n. 1 Billboard 1969 darrer disc de Simon&Garfunkel

Avui, que l’església catòlica celebra Sant Juli tenim un dia molt musical. 

Tal dia com avui de 1933 va néixer Montserrat Caballé. Soprano, cantant d’òpera de casa nostra però amb un amplíssim recorregut a nivell internacional. Va debutar al Liceu però ha cantat a tots els teatres importants. Té una dilatada carrera musical. Cantant amb un gran rigor, intensitat i qualitat que han fet que pugui fer papers molt diferents en obres tant diferents com les de Verdi, Wagner, Rossini, Bellini o Donizetti. És una gran veu. 

L’any 1969 la cançó “Aquarius” arribava al numero 1 de Billboard i el tema s’hi va quedar sis setmanes. Pertanyia a la pel·lícula musical "Hair" de Milos Forman i es va convertir en un referent de la música de l’època aconseguint un Grammy i el premi al millor àlbum de l’any.

Aquest mateix any Simon & Garfunkel llença "The Boxer". La cançó formava part del darrer disc d’estudi de la famosa parella. Un disc que portava per títol “Bridge over troubled water”, i en el que també trobem títols inoblidables com “Cecilia”, “El cóndor pasa” o el que donava nom al disc. Poc després el duo va decidir prendre camins separats just en el moment en el que la seva carrera estava en el més alt dels èxits. Entre el llegat que ens van deixar com a músics trobem cançons com “Mrs. Robinson”, “I’m a rock” o “The sound of silence”, entre molts altres. 

Avui tres estils molt diferents. Però ja sabeu que amb la música hi ha temps per a tot. Escolteu alguna ària de Montserrat Caballé, l’Aquarius, un disc de Simon&Garfunkel ... i les tindreu preparades per quan els arribi el moment.