Avui és el Dia
Mundial de la lluita contra el Càncer. Aquesta paraula que gairebé estava fora
del vocabulari de lletja que era i de sinònim de mort va canviant als nostres
dies. Malgrat tot sembla encara una paraulota que no es pot dir i quan es
tracta d’un mateix és com un gerro d’aigua freda, una situació que costa de
pair però les dades ens mostren una altra situació. Ja no és sinònim de mort.
És una malaltia que en alguns casos pot ser greu però que cada vegada més
gràcies a la investigació saben què fer-ne i es va treballant en tractament més
específics. Una altra línia d’investigació és la prevenció i la detecció
precoç. Quan es detecta en els primers estadis és més senzill de tractar.
Tothom coneix
algú que ha patit alguna mena de càncer entre els seus éssers estimats. Cada
vegada més es coneixen els efectes secundaris i els tractaments per part de la
societat. És una de les malalties més esteses del segle XXI. Cada vegada es
senten més casos de gent que l’acaba tenint com una malaltia crònica que estarà
amb ells fins el final dels seus dies.
És molt important
col·laborar. Sensibilitzar, Investigar, Tractar, Acompanyar... hi ha molta
feina a fer i tots hem de trobar el nostre lloc. No és una realitat dels
altres... és de tots. Col·labora!
Tal dia com avui de 1994 va néixer a Mollet del Vallès al Vallès Oriental una nena que ha revolucionat el món del futbol: Alèxia Putellas i Segura. És una futbolista catalana que juga de davantera o migcampista al FC Barcelona de la Primera Divisió d'Espanya. Prèviament va jugar al Centre d'Esports Sabadell, al Reial Club Deportiu Espanyol i al Llevant. És la primera capitana de l'equip, elegida per les seves companyes. A més, és internacional amb la selecció absoluta d'Espanya i té el rècord d'internacionalitats després de superar l'anterior rècord de Marta Torrejón de 90. El 2021 fou guardonada per la UEFA com a millor jugadora de la temporada 2020-21, guardó que revalidà l'any següent convertint-se en la primera futbolista de la història que és elegida millor jugadora d'Europa dues vegades seguides. Va ser la guanyadora de la Pilota d'Or del 2021 i 2022 sent també la primera jugadora en guanyar dues vegades consecutives el trofeu. Forma part de l’equip que va omplir d’espectadors el Camp Nou per veure futbol femení, un récord sense precedents. Si voleu conèixer més a fons qui és l’Alèxia podeu veure la mini sèrie que trobareu a AmazonPrime. Val la pena. Fa uns anys si algú hagués dit que es vendrien samarretes del Barça amb l’11 d’una noia l’haurien tractat de boig i l’Alèxia ho ha fet possible. Està clar que no està sola... hi ha moltes altres futbolistes i la força d’un club que ha començat a creure i a posar mitjans perquè això sigui possible.
La societat va canviant, poc a poc, però va canviant. Tinc una filla que fa dotze anys va començar a jugar a futbol. Algú li va dir que "el futbol femení, ni era futbol ni era femení". Ella continua i ja fa una colla d'anys que està al primer equip del Martinenc. Com han canviat les coses, com van canviant les coses... hi ha un llarg camí per recorrer però cada dia es va avançant amb pas ferm...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada