18 de febrer 1564 mor Miquel Angel Buonarotti

El 18 de febrer de 1564, a Roma, va morir Miquel Àngel Buonarroti també conegut simplement com a Michelangelo o Miquel Àngel, va ser un escultor, pintor, poeta i arquitecte renaixentista.

Durant més de setanta anys el seu treball es va realitzar a Florència i Roma, que era on vivien els seus grans mecenes, la família Mèdici de Florència, i els diferents papes romans. Va ser el primer artista occidental al qual van publicar dues biografies en vida. Va ser molt admirat pels seus contemporanis, que l'anomenaven el Diví. 

Va ser un home excepcional. Va triomfar en totes les arts en què treballà. L'escultura, segons havia declarat, era la seva predilecta i la primera a la qual es va dedicar; a continuació va dedicar-se a la pintura, quasi com una imposició de Juli II, i que es va concretar en una obra excepcional que magnifica la volta de la Capella Sixtina; i en els seus darrers anys va realitzar projectes arquitectònics. Com que era molt perfeccionista, si trobava el més petit defecte en una de les seves obres, considerava que era un desastre.

Podeu cercar i admirar obres de Miquel Àngel en pintura, escultura o arquitectura…

1 de novembre Tots Sants 1512 Capella Sixtina

Avui és Tots Sants (Omnia Sanctorum). Aquesta festivitat és una de les més antigues en el món cristià. A Espanya, França i Portugal, entre molts altres països de la mateixa tradició, és un dia festiu. En la tradició ortodoxa es celebra el primer diumenge després de la Pentecosta. Avui és el nostre dia! Dels que ja ho són i dels que volen ser sants.... Felicitats!

  

Per alguns aquesta paraula de santedat els pot sonar antiga però és d’una rabiosa actualitat. Diuen que estant en una església, a un nen li van preguntar què volia dir "ser sant", i ell aixecant la mirada i veient unes fantàstiques vidrieres amb unes imatges i va contestar “Sant és qui deixa passar la llum”. Fa molts anys que conec aquesta història i sempre he pensat que “se non è vero, è ben trovato” que diuen els italians. La definició de sant com aquell qui deixa passar la llum de Déu, em sembla molt poètica i alhora possible. Quan aconseguim sintonitzar i que es vegi el Senyor i no el “senyorito” sentim una gran pau. No és tot de color de rosa, aquesta pau no ens eximeix de les nostres obligacions, ni ens elimina les dificultats, però fa el camí molt més transitable i si a més el fem en companyia... Jo m’afanyo, de vegades a netejar el meu vitrall i em recordo que és molt interessant i necessari fer el que cal fer, com cal fer-ho, i en el seu moment. La teoria la tinc clara i la pràctica... la vaig vivint cada dia amb encerts i errors però aixecant-me desprès de cada caiguda. 

Avui em sento contenta. És el meu dia i el de tots els que fan camí aquí o allà intentant fer les coses ben fetes, que en diem popularment  “fer les coses com Déu mana”. Alguns encara no han tingut experiència de Déu però sense saber-ho ells van fent camí. A tots, creients o no, avui... que tingueu un bon dia! 

Tal dia com avui, al 1512, a Roma, s’exhibeix per primera vegada al públic la bòveda de la Capella Sixtina pintada per Miquel Àngelo Buonarotti. Encara ara hi ha llargues cures per visitar-la però ja no cal anar allà podem veure-la a través d’Internet i veure tots els seus detalls sense tenir el coll girat. Certament res és comparable com l’emoció d’un directe però...

3 de setembre 1914 elecció Papa Benet XV

El nostre protagonista d’avui és un Sant Pare: Benet XV. Va ser escollit tal dia com avui del1914. Va viure un temps molt complicat però va treballar molt la diplomàcia i la relació entre estats sense massa èxit en temps de guerra però molt efectiu en temps de pau.

El cardenal Giacomo Giambattista della Chiesa Va participar en el conclave que va seguir a la mort de sant Pius X. El tercer dia de reunió i a la desena votació va ser escollit Papa de Roma: era el 3 de setembre de 1914. Va ser coronat tres dies després a la Capella Sixtina amb el nom de Benet XV. Ostentà aquest càrrec fins a la seva mort l'any 1922.

L'inici del seu pontificat va coincidir amb l'esclat de la I Guerra Mundial, contra la qual no va poder fer més que tasques humanitàries, sempre es va preocupar per les víctimes i va crear al Vaticà una agència d'informació sobre els presoners. En la seva encíclica “Ad beatissimi Apostolorum” del mateix 1914 va analitzar lúcidament les causes del conflicte i va proclamar una neutralitat estricta que va disgustar els dos bàndols bel·ligerants. En aquesta carta encíclica exposa justament que les causes de la guerra eren la manca de comprensió entre els homes, el menyspreu de l'autoritat, la injustícia en la lluita de classes i l'afany de lucre. Gairebé al final de la guerra, el 1917, va promulgar l'exhortació apostòlica “Dès li début” que era tot un programa doctrinal de cara a un possible armistici. Amb l'encíclica “Pacem, Dei munus pulcherrimum” (1920) va suggerir les bases perquè un conflicte de tal magnitud no tornés a produir-se.

A pesar de l'oposició de l'estat italià, va enviar un observador a la Conferència de Versalles, donant suport les decisions del Tractat. Va restablir les relacions entre la Santa Seu i els governs de França i Anglaterra, aconseguint que s'enviés un representant britànic al Vaticà, cosa que no ocorria des del segle XVII. També va reprendre les relacions diplomàtiques amb Portugal i les va iniciar amb els nous estats sorgits del desmembrament de l'Imperi austrohongarès. Va promulgar un nou Codi de Dret Canònic (Codex Iuris Canonici) en 1917, el qual ja havia estat elaborat en la seva major part pel seu antecessor sant Pius X. També l'any 1917 va instituir la Congregació per a les Esglésies Orientals.

Amb la seva carta apostòlica “Maximum illud” de 1919 va donar un fort impuls a l'activitat missionera. El 1921, en ocasió del sisè centenari de la mort de l’escriptor Dante Alighieri, li va dedicar l'encíclica “In Praeclara Summorum”, lloant la seva obra com una exaltació de la justícia i la providència.

1 de novembre Tots Sants 1512 s'obre la Capella Sixtina 1520 Estret de Magallanes

Avui és Tots Sants. Tots Sants (Omnia Sanctorum) és una festa tradicional catòlica dedicada al record dels avantpassats que se celebra el dia 1 de novembre i que està molt lligada amb la festa celebrada l'endemà, la del Dia dels Morts o Dia dels Difunts, el 2 de novembre. Aquesta festivitat és una de les més antigues en el món cristià. A Espanya, França i Portugal, entre molts altres països de la mateixa tradició, és un dia festiu. En la tradició ortodoxa es celebra el primer diumenge després de la Pentecosta.

Avui també recordarem dos fets del segle XVI que van passar tal dia com avui:

Al 1512, a Roma, s’exhibeix per primera vegada al públic la bòveda de la Capella Sixtina pintada per Miquel Àngelo Buonarotti. Encara ara hi ha llargues cures per visitar-la però ja no cal anar allà podem veure-la a través d’Internet i veure tots els seus detalls sense tenir el coll girat. Certament res és comparable com l’emoció d’un directe però...

Al 1520 el portuguès Fernando Magallanes va navegar per primera vegada per l’estret que porta el seu nom. L'estret de Magallanes és un pas marítim localitzat en l'extrem sud de Sud-amèrica -entre la Patagònia, Illa Gran de Terra del Foc i diverses illes situades a l'oest d'aquesta cap a l'oceà Pacífic-. És el principal pas natural entre els oceans Pacífic i Atlàntic al sud de Xile. El Sr. Fernando de Magallanes té una història molt curiosa...

Però... com queda reflectit el descobriment d’un nou espai? A través de la cartografia. La cartografia és la ciència que tracta de la representació Terra sobre un mapa. Com que la Terra és esfèrica ha de valer-se d'un sistema de projeccions per a passar de l'esfera al plànol. Veiem com va anar la representació d’aquest Estret de Magallanes.

Al 1532 va aparèixer el primer plànol que va considerar el descobriment de l'estret de Magallanes. Va ser un planisferi italià conegut com "Padró Real de Torí" atribuït a Juan Vespucio, nebot d'Américo. Després van aparèixer altres plànols que van ser mers dibuixos. Al 1580 es va elaborar un mapa del sector oriental de l'estret atribuït a Pedro Sarmiento de Gamboa; aquest és considerat el primer pla pròpiament tal. En ell figura ja abundant toponímia. Al 1600 va aparèixer el primer mapa complet de l'estret, gràcies a les expedicions holandeses i especialment al pilot Jan Outghersz considerat com el fundador de la cartografia del canal. L'avenç més important des l'aportació holandesa es deu a la cartografia originada per les expedicions d'Antonio de Còrdova a finals del segle XVIII. Després tenim la cartografia moderna de l'estret, producte dels complets treballs hidrogràfics de Parker King i Fitz Roy. Les primeres cartes fruit d'aquestes exploracions van ser impreses al 1832, cartes que van servir de base a edicions franceses i espanyoles que van aparèixer en 1838 i 1861 respectivament. Des de 1874 l'Armada de Xile a través de l'Oficina Hidrogràfica, després Institut Hidrogràfic, va iniciar la producció de la cartografia de l'estret i va començar la publicació de Rumbs per a la seva navegació. Finalment el 1945 l'Institut Geogràfic Militar va realitzar l'aixecament aerofotogramètric de la regió austral.