30 d'abril 1980 Neix Tania Lamarca 1993 Atac a Mònica Seles 1995 Neix Imanol Garciandia 1999 José Antonio Hermida és el Cerdà de l'any

 

Acabem el mes d’abril amb molta informació que coincideix tal dia com avui, recordarem dos fets i dues persones: l’atemptat a la tennista Mònica Selles, el guardó Cerdà de l’Any, un jugador de hándbol i una gimnasta rítmica.

El 30 d'abril de 1980 neix a Vitòria la Tania Lamarca Celada. És una gimnasta rítmica basca, guanyadora d'una medalla olímpica amb la selecció espanyola als Jocs Olímpics d'Estiu de 1996 d'Atlanta.

El 30 d’abril de 1993 a Hamburg la Monica Seles és apunyalada per Günter Parche sota l'omòplat durant una eliminatòria del Torneig d'Hamburg. Monica Seles va ser una tennista serbia que va arribar a ocupar el número 1 del rànquing mundial de l'Associació de tennis femení i és membre de l'International Tennis Hall of Fame des de 2009. L'any 1995 va començar a jugar com a ciutadana dels Estats Units i el 2007 també es va nacionalitzar hongaresa.El 1990, amb només 16 anys, Seles va esdevenir la campiona més jove del Roland Garros. Va guanyar un total de vuit títols Grand Slam abans de complir els 20 anys i va acabar les temporades 1991 i 1992 com a número 1. El 30 d'abril de 1993 fou víctima d'un atac mentre disputava un partit a mans d'un home que li va clavar un ganivet a l'esquena. La rivalitat entre Graf i Seles va arribar al clímax quan, el 1993 es va produir una agressió que va canviar totalment la seva vida. El 30 d'abril, durant el partit de quarts de final en el torneig d'Hamburg davant Magdalena Maleeva, un boig anomenat Günter Parche va clavar un ganivet a l'espatlla de Seles, sota l'omòplat. Malgrat que la ferida estigué curada al cap d'unes setmanes, Seles no va tornar a jugar a tennis competitivament en més de dos anys. En un primer moment es va creure que l'incident estava relacionat amb els conflictes polítics i ètnics de la guerra de Iugoslàvia, però més tard el mateix Günter Parche va declarar que era admirador de Graf i que es pensava que, si treia Seles del mig, Graff tornaria a ser la número u. L'agressor no fou empresonat, ja que patia trastorns psicològics i fou sentenciat a seguir un tractament psicològic durant uns anys. L'atac va canviar la història del tennis, en el qual es van reforçar les mesures de seguretat. Va tornar a jugar a l'agost de 1995, ja com americana i se li va restablir el lloc que ocupava al rànquing de la WTA, el número 1, compartit amb Steffi Graff. En aquesta segona etapa no va aconseguir recuperar el nivell de domini anterior. Va participar en els Jocs Olímpics de 1996 realitzats a Atlanta (Estats Units), on va finalitzar en cinquena posició de la prova individual femenina. El seu darrer partit fou el Roland Garros de 2003, però no es va retirar oficialment fins a l'any 2008.

El 30 d’abril de 1995 neix a Urretxu l’Imanol Garciandia Alustiza. És un jugador d'handbol espanyol que juga de lateral dret en el SC Pick Szeged (Hongria). És internacional amb la selecció d'handbol d'Espanya. Garciandia va començar la seva trajectòria en l'SD Urola, fins que va fitxar pel Sanlo EKT, on les seves grans actuacions li portarien a la Lliga Asobal, ja que en 2015 va fitxar pel Naturhouse La Rioja. En les seves primeres dues temporades va jugar en tots els partits, però amb baixos nivells anotadors. Amb el club de La Rioja va tenir a més la possibilitat de disputar la Lliga de Campions de la EHF 2015-16 i la Lliga de Campions de la EHF 2016-17. Amb la selección española va obtener la medalla de bronze aen els Jocs Olímpics de París el 2024.El guardó Cerdà de l'Any és una distinció que s'atorga anualment des del 1985. 

"El Cerdà de l'any" és un reconeixement a una persona o una institució cerdana o fortament vinculada a la comarca de la Cerdanya que al llarg dels temps s'hagi distingit en algun aspecte de difusió de valors, d'humanisme o altruisme. El premi va ser instituït per Ràdio Pirineus, l'Institut d'Estudis Ceretans i l'associació Amics de Cerdanya. Procediment El jurat és format per un mínim de deu persones de la comarca i els candidats són proposats per entitats de la zona i, a vegades, pel mateix jurat. En l'actualitat, el jurat selecciona els tres candidats finalistes de entre totes les propostes rebudes. Finalment, el guanyador o guanyadora surt d'una votació del jurat entre els tres finalistes (que representa el 50%) i d'una votació popular (l'altre 50%). El premi és purament honorífic: el reconeixement públic i una litografia que representa el comte Sunifred de Cerdanya, obra de Josep Maria Subirachs. El guardó, anunciat prèviament, es lliura en el decurs d'un sopar obert a tothom, que té lloc el darrer dissabte d'abril. El 30 d’abril de 1999 es va lliurar el guardó al Cerdà de l’any a José Antonio Hermida i Ramos nascut a Puigcerdà el 24 d'agost de 1978, és un ciclista de muntanya català, especialitzat en Camp a través (BTT). Ha estat quatre vegades Campió del Món: en individual l'any 2010, i en per relleus els anys 1999, 2000 i 2003. Participà en els Jocs Olímpics d'Atenes 2004, obtenint la medalla d'argent en la seva especialitat. Anteriorment havia aconseguit el quart lloc als Jocs Olímpics de Sydney 2000, i vuit anys després, a les Olimpíades de Pequín, va finalitzar en desena posició.

29 d'abril 1958 Neix Carles Roca 1970 Neix Andre Agassi 1996 Neix María Pérez

 

Avui els nostres protagonistes són un jugador d’hoquei herba, un tenista i una marxadora.

El 29 d'abril de 1958 va néixer a Barcelona en Carles Roca i Portolés. Va ser un jugador d'hoquei sobre herba barceloní, guanyador d'una medalla olímpica. Membre del Reial Club de Polo de Barcelona i posteriorment del Club Deportiu Terrassa va participar, als 22 anys, en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1980 realitzats a Moscou (Unió Soviètica), on va aconseguir guanyar la medalla de plata en la prova masculina d'hoquei sobre herba. En els Jocs Olímpics d'Estiu de 1984 realitzats a Los Angeles (Estats Units) aconseguí guanyar un diploma olímpic en finalitzar vuitè. A nivell de clubs guanyà sis Campionats de Catalunya (1977, 1978, 1979, 1981, 1983, 1984), set Copes del Rei (1976, 1979-83, 1989) i cinc Lligues (1977, 1978, 1980, 1981, 1982).

El 29 d'abril de 1970 va néixer a Las Vegas l’Andre Agassi. És un jugador de tennis professional estatunidenc que va ser el número 1 del rànquing individual i destacat com un dels millors tennistes de la història, de fet, molts crítics el consideren el millor restador que hi ha hagut mai. També se'l recorda com un dels esportistes més carismàtics, per la seva actitud, aparença poc ortodoxa i grans actuacions en el circuit, i que va ajudar a reviure la popularitat del tennis durant la dècada del 1990.En el seu palmarès destaquen vuit títols de Grand Slams de les quinze finals que va disputar i una medalla d'or olímpica a Atlanta (1996). Especialista en totes les superfícies, fou el primer tennista masculí en aconseguir el "Career Golden Slam", és a dir, guanyar els quatre títols de Grand Slam i la medalla d'or olímpica durant la seva carrera.Després de patir diverses lesions importants a l'esquena, es va retirar l'any 2006. Posteriorment va crear la fundació Andre Agassi Charitable Foundation per aconseguir ajuda pels infants necessitats. Actualment està casat amb l'extennista alemanya Steffi Graf, considerada una de les millors tennistes de la història i, curiosament, l'única que ha aconseguit guanyar "Golden Slam" en un mateix any. El 9 de juliol de 2011 fou admès en el International Tennis Hall of Fame en una cerimònia celebrada a Newport. 

El 29 d'abril de 1996 va neixer a Orce, un petit poble de la província de Granada, la María Pérez García. És una marxadora espanyola, que ha arribat a campiona d'Europa dels 20 quilòmetres marxa. Comença a practicar la marxa atlètica a l'escola, amb 11 anys, sota la direcció de Jacinto Garzón, que ha estat el seu entrenador des d'aleshores. El 2012 es proclama per primera vegada campiona d'Espanya, en categoria sub-18, i participa, també per primera vegada, en una competició internacional: la Copa d'Europa de marxa sub-20, acabant en el lloc 29è de la prova de 10000 metres. El 2015 aconsegueix la seva primera medalla internacional en acabar tercera en la prova dels 10.000 metres corresponent a la Copa d'Europa de Marxa sub-20. En 2017 va pujar un esglaó més en el podi, al proclamar-se subcampiona d'Europa sub-23 en els 20 km. Aquest mateix any participa en els Campionats del Món absoluts, celebrats a Londres, on aconsegueix la 10a posició en la seva prova favorita, els 20 km marxa. L'11 d'agost de 2018, amb vint-i-dos anys, guanya el seu primer gran campionat internacional, proclamant-se campiona d'Europa a Berlín i batent, a més, el rècord d'Espanya dels 20 km marxa amb una marca d'1:26:36. Va començar la temporada 2021 amb or en el seu debut en la categoria de 35 km marxa, que substitueix l'anterior categoria de 50 km marxa. Pérez García va obtenir el seu primer podi de la temporada amb un temps de 2:44:17, millorant el fins llavors rècord d'Espanya de Ainhoa Pinedo González en 2:53.43, que també van superar les atletes Raquel González i Campos (plata) i Laura García-Caro (bronze). Aquesta marca li va servir a María per participar en el proper Campionat del Món de Marcha. En els Jocs Olímpics de Paris va obtenir dues medalles: un or al relleu mixt de marxa amb Álvaro Martín i l’argent als 20 km marxa.

28 d'abril 1902 Refundació del Manchester United FC 1970 Neix el Cholo Simeone

 

Avui parlem de futbol, un club i un jugador-entrenador nascuts tal dia com avui.

El 28 d’abril de 1902 es va refundar el Manchester United FC. El Manchester United Football Club és un club de futbol de la ciutat de Manchester a Anglaterra, que juga a l'FA Premier League i disputa els seus partits com a local a l'estadi Old Trafford. Va ser fundat el 1878 sota el nom de Newton Heath LYR Football Club i es va incorporar a la First Division el 1892. Després d'estar a prop de la fallida el 1902, J. H. Davies va prendre les regnes del club i va canviar el seu nom per l'actual. Durant la Segona Guerra Mundial el seu estadi va ser bombardejat i durant un temps van estar jugant a Maine Road. L'equip va gaudir d'un èxit sense precedents després de nomenar Matt Busby com a entrenador de l'equip i va guanyar la lliga el 1956 i 1957. Un punt d’inflexió va ser el desastre aeri de Múnic, en el qual vuit jugadors de l'equip van perdre la vida. El 6 de febrer de 1958, quan el Vol 609 de la British Airways s'estavellà a l'aeroport de Múnic. A l'avió hi viatjava la plantilla completa del Manchester United. En total varen morir-hi 23 persones, comptant-hi futbolistes, tècnics i personal aeri, i hi va haver 21 supervivents. A l’estadi del Manchester hi ha un rellotge que recorda el dia i l’hora d’aquest accident. L’equip es va refer, va tirar endavant i va guanyar novament la lliga el 1965 i 1967, així com la Copa d'Europa —actual Lliga de Campions— el 1968. Entre els anys 1990 i 2000 Alex Ferguson va dur l'equip a l'obtenció de vuit campionats de lliga i el 1999 es va convertir en el primer equip anglès a guanyar la Champions League, la Premier League i la FA Cup en la mateixa temporada —el «triplet» del club.

A nivell nacional el Manchester United ha obtingut un rècord de 20 títols de lliga, 13 FA Cup i 21 Supercopes d'Anglaterra. A l'anterior se sumen 3 Copes d'Europa, una Recopa d'Europa, una Lliga Europa de la UEFA, una Copa Intercontinental i una Copa Mundial de Clubs de la FIFA, cosa que el converteix en un dels clubs anglesos amb més èxits esportius. També és considerat també com un dels clubs esportius més populars del món; el 2012 tenia una base de 659 milions de seguidors a tot el món, en la seva majoria asiàtics, de l'Orient Mitjà i Àfrica, Europa i Amèrica. Des de 1994 es manté com el club amb l'assistència més alta en els seus partits de lliga, amb una mitjana de més de 60.000 aficionats per partit. En termes financers, és un dels equips esportius amb millor valor de mercat del món, sent el primer a superar els 3.000 milions de dòlars el 2013.

El 28 d’abril de 1970 va néixer a Buenos Aires en Diego Pablo Simeone, conegut com El Cholo Simeone. És un exfutbolista i entrenador argentí. Dirigeix des del 23 de desembre de 2011 al Club Atlètic de Madrid de la Primera Divisió d'Espanya, al qual ha consolidat en l'elit del futbol europeu. És l'entrenador amb més partits dirigits en l'Atlètic, i el més llorejat en la història del club amb vuit títols. A més, va ser nomenat per la IFFHS en 2021 «millor entrenador mundial de la dècada».

27 d'abril Mare de Déu de Montserrat 1913 Neix Luz Long 1975 Accident mortal a Montjuïc 1977 Neix Felip Ortiz 1987 Neix Mònica Coma 2000 Neixen Paula Leiton i Anna Maria Palma 2023 Debuta amb la selecció Javi Rodriguez

 

Avui celebrem el dia de la Mare de Déu de Montserrat, patrona de Catalunya i el sant de totes les noies que porten el seu nom. Per molts anys a totes elles, grans i petites. Recordeu que en català fem servir “per molts anys”, que no és exclusiu per l’aniversari.

Avui coincideixen els neixements de molts esportistes, començarem a l’inici del segle passat; també parlarem d’un accident a Montjuic i d’una incorporació a la selecció espanyola de handbol.

El 27 d'abril de 1913 va neixer a Leipzig en Carl Ludwig "Luz" Long va ser un atleta olímpic alemany que va morir amb nomès trenta anys, guanyador d'una Medalla de Plata als Jocs Olímpics d'Estiu de 1936. És més recordat pel seu gest esportiu amb Jesse Owens en aquelles olimpíades, ja que el seu ajut contribuí a fer que Owens guanyés l'or, en plena Alemanya Nazi, un gest que mereixeria per a Long el reconeixement amb la Medalla Pierre de Coubertin. El règim nazi utilitzà els Jocs Olímpics d'Estiu de 1936 celebrats a Berlín com un esdeveniment mundial per demostrar la superioritat de la raça ària, amb el que el Tercer Reich diposità grans esperances amb Luz Long, medalla de bronze en el Campionat d'Europa d'atletisme de Torí l'any 1935 en salt de llargada amb 7,25 metres i segon millor del món en aquesta especialitat, a més a més, Long era considerat un gran exemple de raça ària per les autoritats nazis, ja que era blanc, ros, alt i d'ulls blaus. La classificació per la final de salt de llargada s'inicià el 4 d'agost de 1936 amb un rècord olímpic de Long, mentre que Owens va fer dos nuls en els dos primers intents, quedant a un sol intent més de quedar eliminat, moment en què Luz Long se li apropà i li aconsellà que calculés el salt des de diversos centímetres abans de la taula de batuda, evitant així realitzar un tercer nul. Owens, fent-li cas, no arriscà tant com en els seus dos primers intents i es classificà per la final sense problemes. Aquest gest de Long li valgué ser guardonat a títol póstum amb la Medalla Pierre de Coubertin al mèrit esportiu. En la final de l'endemà, Long feu una marca personal de 7,87 m, essent superat per Jesse Owens amb 8,06 m, cosa que batia el rècord olímpic i s'emportava la medalla d'or de la prova. Lutz Long, desafiant de nou al régim nazi, fou el primer a felicitar el nou campió i posà junt a ell pels fotògrafs. El podi fou completat pel japonés Naoto Tajima. Finalitzats els Jocs, Long seguí competint, essent novament Medalla de Bronze, amb una marca de 7,56 m, al Campionat d'Europa d'atletisme de París 1938. Després de la seva retirada, Long treballà com a advocat, fins que a l'esclat de la Segona Guerra Mundial fou cridat a files com un dels soldats de la Divisió herr Goering de l'exèrcit nazi divisió d'elit. Fou ferit a Sicília, on morí el 13 de juliol de 1943. 

El 27 d’abril de 1975 es va produir a Barcelona un accident mortal durant la celebració del Gran Premi d'Espanya, que suposa el final de la fórmula 1 al circuit de Montjuïc. Aquest va ser l'últim Gran Premi de Fórmula 1 que es va córrer a Catalunya fins a la construcció del Circuit de Catalunya. Ja abans de la cursa hi va haver molta polèmica amb la seguretat del circuit, arribant Emerson Fittipaldi, vigent campió de la F1, a negar-se a prendre part de la cursa i no va sortir a disputar-la. Després de diversos accidents, a la volta 25, el greu accident patit per Rolf Stommelen, en el que van morir quatre persones (un bomber, un fotògraf i dos espectadors) va fer que es prohibís la celebració de més carreres en el circuit urbà de Barcelona. Degut al greu accident, la cursa es va haver d'aturar abans d'haver-se disputat la meitat de la prova i llavors només es van donar la meitat de punts vàlids pel campionat del món de pilots i de marques. La victòria va ser de l'alemany Jochen Mass (McLaren), l'única de la seva carrera a la Fórmula 1. Amb la sisena plaça final, Lella Lombardi (March) es va convertir en la primera i de moment única dona a puntuar a la Fórmula 1.

El 27 d'abril de 1977 va néixer a Lleida en Felip Ortiz Martínez, és un porter de futbol que actualment desenvolupa la tasca d'entrenador de porters al Gimnàstic de Tarragona. Format a les categories inferiors del FC Barcelona, en Felip juga amb el Barça B entre 1996 i 1999, per posteriorment fitxar pel CF Extremadura. Després de dues temporades a l'equip d'Almendralejo, Felip signa pel Gimnàstic de Tarragona, on juga entre 2002 i 2005. L'any 2005 fitxa per la UD Salamanca, des d'on marxaria a l'Orihuela CF. L'any 2008 retorna novament al Nàstic, on estarà fins al 2010.   

El 27 d'abril de 1987 va néixer a Vic la Mònica Gimeno i Coma. És una patinadora catalana. Es formà amb Cristina Gibaja i formà part de les seleccions catalana i espanyola. Entre els anys 1997 i 2008 es proclamà campiona d'Espanya en diverses categories de patinatge sobre rodes; l'any 2006, subcampiona del món en la categoria combinada i ocupà la tercera posició del mateix campionat en la disciplina de figures obligatòries. Dos anys després es feu amb el campionat d'Europa, també en categoria combinada, i repetí la tercera posició en figures obligatòries. L'any 2009 passà a competir en patinatge sobre gel, proclamant-se campiona de Catalunya i d'Espanya l'any següent, però l'any 2013 abandonà aquesta disciplina per retornar al patinatge sobre rodes des de les files del CP Mollerussa Pla d'Urgell, proclamant-se campiona d'Espanya (2015), campiona d'Europa en la modalitat de lliure (2015, 2016 i 2017) i realitzant actuacions destacades als campionats del món, entre les quals destaquen les medalles de bronze obtingudes els anys 2015 i 2016. En els primers World Roller Games, que es van disputar a la Xina el 2017, va ser subcampiona mundial de la modalitat de lliure. El juny de 2019 va anunciar la seva retirada, després d'una llarga lesió, quan tenia 32 anys, per fedicar-se a fer d'entrenadora.

El 27 d'abril del 2000 va néixer a Terrassa la Paula Leitón Arrones. És una jugadora de waterpolo, fa de boia al Club Natació Terrassa. Va formar part de l'equip espanyol al Campionat del Món de natació de 2015. L'any 2016 va participar en els Jocs Olímpics d'estiu 2016 a Rio de Janeiro amb tan sols 16 anys. L’estiu del 2024 va aconseguir amb la selecció la medalla d’or als Jocs Olímpics de París.

El 27 d'abril de 2000 va néixer a la Seu d’Urgell l’Anna Maria Palma Jorge. És una jugadora de bàsquet. Aler, es formà al club Segle XXI competint a la Lliga Femenina 2 entre 2015 i 2018. La temporada 2018-19 jugà al Cadí La Seu, amb el qual debutà a la Lliga Femenina. Aquella mateixa temporada, aconseguí el tercer lloc a la competició estatal, disputà la Copa de la Reina de 2019 i es classificà per competir a l'EuroCup Women. Dues temporades després, fitxà per l'Embutidos Pajariel Bembibre amb el qual disputà 89 partits, essent una jugadora de referència a l'equip castellanolleonès. La temporada 2023-24 tornà a competir amb el club urgellenc. És internacional amb la selecció espanyola en categories inferiors, destacant la consecució d'una medalla de bronce al Campionat del Món sub-19 (2019), i també en la modalitat 3x3. Amb la selecció catalana competí internacionalment el maig 2023 contra Ucraïna.

El 27 d’abril de 2023 va debutar amb la selecció espanyola de handbol en Javier Rodríguez Moreno, conegut com Javi Rodríguez, en un partit de la EHF Euro Cup contra la selecció de Dinamarca. Juga de pívot en el F. C. Barcelona a la Liga Asobal. Es internacional con la selección de balonmano de España, con la que debutó el 27 de abril de 2023. L’estiu del 2024  va obtenir amb la selecció la medalla de bronze en els Jocs Olímpics de Paris.

26 d'abril 1903 Fundació de l'Atlètic de Madrid 1918 Neix Fanny Blankers-Koen 1985 Neix Albert Casanovas Hoquei sobre patins

 

Avui parlarem de la fundació de l’Atlètic de Madrid, d’una atleta excepcional i de l’hoquei patins a través d’un esportista català.

El 26 d'abril de 1903 es funda l'Atlètic de Madrid. Des de 1911, en què va començar a vestir samarreta blanc-i-vermella, el vermell i el blanc són els colors que identifiquen el club. La disposició d'aquests colors a les samarretes els va valer el sobrenom de «matalassers». Disputava els seus partits com a local des de 1966 a l'Estadi Vicente Calderón, recinte situat en el districte madrileny d'Arganzuela, amb una capacitat de 54.907 espectadors. En l'actualitat ho fa al  Wanda Metropolitano des del 2017.L'Atlético de Madrid compta amb més de 90.000 socis i 766 penyes repartides per tot el món, de les quals 725 són espanyoles, sent el tercer equip de l'estat en aquest tema. Segons l'enquesta duta a terme pel CIS el juny de 2014, l'Atlético de Madrid és el tercer club de futbol en percentatge de simpatitzants a Espanya (6,1 %), situant-se únicament per darrere del Reial Madrid CF (37,9 %) i del FC Barcelona (25,4 %).L'Atlético de Madrid ocupa el 15è lloc a la llista de clubs europeus amb més ingressos, sumant la quantitat de 187,1 milions d'euros i sent així el tercer club espanyol després del Reial Madrid i del FC Barcelona. De cara a promocionar la «marca Atlético de Madrid», ha establert diverses aliances estratègiques amb clubs de futbol de diversos països, sota l'epígraf "A Team for the World". Disputa cada any el derbi madrileny davant el Reial Madrid, equip de la mateixa ciutat amb qui manté una gran rivalitat històrica.

El 26 d'abril de 1918 va neixer a Baarn, Països Baixos, la Fanny Blankers-Koen, nascuda Fanny Koen, és una atleta neerlandesa, guanyadora de quatre medalles olímpiques d'or i és una de les atletes més destacades de tots els temps. Es casà amb el triatleta Jan Blankers, entrenador seu, del qual prengué el cognom. Especialista en proves de velocitat, relleus i tanques, va participar als 18 anys en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1936 realitzats a Berlín (Alemanya nazi), on va finalitzar cinquena en els relleus 4x100 metres i sisena en la prova de salt d'alçada. Amb la cancel·lació dels Jocs Olímpics d'estiu de 1940 i 1944, participà novament en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1948 celebrats a Londres (Regne Unit) –quan ja tenia 30 anys i era mare de dos fills– on va aconseguir guanyar la medalla d'or en les quatre proves en les quals participà: els 100m. i 200m., 80m. tanques i relleus 4x100 metres, establint rècords olímpics en les proves dels 200m. i 80m. tanques. Potser hauria pogut obtenir encara aquests grans resultats en altres proves, però en aquella època una norma limitava les dones a participar en no més de tres proves individuals d'atletisme. Participà en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1952 realitzats a Hèlsinki (Finlàndia), on va participar en la prova dels 100 metres llisos i 80 metres tanques, si bé no va tenir un resultat destacat en cap de les dues. Al llarg de la seva carrera va establir 16 rècords mundials en vuit proves diferents: les 100 iardes, els 100 metres, els 200 metres, les tanques altes, el salt d'alçada, el salt de llargada, el pentatló i el relleu de 4x110 metres. Guanyà vuit medalles en el Campionat d'Europa d'atletisme, entre les quals cinc medalles d'or, i 58 campionats nacionals als Països Baixos.

El 26 d'abril de 1985 va néixer a Reus l’Albert Casanovas i Vázquez, jugador d'hoquei sobre patins juga a l'equip portuguès del SL Benfica des de la temporada 2018/19. L'hoquei sobre patins és un esport d'equip practicat amb patins de 4 rodes entre dos equips de cinc jugadors o jugadores cadascun (un porter i quatre jugadors de pista), consistent a impulsar una bola amb l'estic cap a la porteria defensada per l'equip contrari per tal d'introduir-la-hi. És un esport especialment important als Països Catalans i també a Portugal, el Vèneto i l'Argentina.

25 d'abril Sant Marc 1901 Dimiteix Walter Wild 1947 Neix Johan Cruyff 1968 Neix Ferran Martínez 1981 Neix Felipe Massa

 

Avui es celebra Sant Marc i volem felicitar a tots els nois que porten aquest nom. Marc Evangelista és venerat com a sant a tota la cristiandat. El seu símbol és un lleó. I el podem trobar un munt de vegades en el Museu d’Art de Catalunya i dalt de tot d’una de les torres de la Sagrada Família.

Avui parlarem del Barça gràcies al seu primer president i al seu jugador holandés més conegut i reconegut arreu del món. També van neixer tal dia com avui un jugador de bàsquet i un pilot de Fòrmula 1.

Walter Wild (1899-1901) va ser el primer president del FC Barcelona i va dimitir el 25 d’abril del 1901. Wild va ser un dels dotze assistents a la reunió fundacional del Club, celebrada al gimnàs Solé el 29 de novembre del 1899. Aquest suís de posició social acomodada era el de més edat entre els socis fundadors, i els seus companys el van designar president de manera unànime. Wild va ser un home polifacètic que també va participar en una desena de partits, entre els quals el primer de la història del Club. Però la tasca per la qual va ser més reconegut va ser la de president. Wild va cedir el seu pis del carrer Princesa per celebrar-hi les reunions de la Junta, i va mantenir una lluita diplomàtica amb el FC Català, amb el qual es disputava la condició de club degà del futbol a Barcelona. Entre les actuacions més destacades de Wild durant la seva presidència cal destacar el seu projecte perquè el Barça pogués tenir el seu primer camp propi −sense haver-lo de compartir amb el Català−, el de l’Hotel Casanovas. Walter Wild, que va ser reelegit en tres assemblees entre el 13 de desembre del 1899 i el 27 de desembre del 1900, va haver de presentar la dimissió el 25 d’abril del 1901 perquè havia de marxar a Anglaterra, després d’haver ocupat la presidència del FC Barcelona durant 513 dies. El mateix dia en què va renunciar al càrrec, els socis el van proclamar soci d’honor com a reconeixement als serveis prestats al Club. Gairebé mig segle després, Wild va ser el convidat d’honor en la celebració de les Noces d’Or del FC Barcelona, i va quedar admirat de l’evolució del club que ell havia presidit cinquanta anys abans i el qual pràcticament no havia seguit.

El 25 d'abril de 1947 a Amsterdam va neixer una llegenda del futbol: Johan Cruyff. Va ser un jugador i entrenador neerlandès, considerat per la FIFA com un dels quatre millors jugadors de futbol del segle XX, amb Pelé, Maradona i Di Stéfano, i el millor jugador europeu de tots els temps. Com a futbolista va guanyar la pilota d'Or tres vegades (1971, 1973, 1974) i va ser un dels màxims exponents de la filosofia del futbol total. Cruyff va començar la seva carrera a l'Ajax, on va guanyar vuit Eredivisie i tres Copes d'Europa, entre d'altres títols. El 1973 va fitxar pel FC Barcelona i va ser el jugador més car de la història fins aquell moment; va guanyar la Lliga la primera temporada i va ser nomenat millor jugador europeu de l'any. Després de retirar-se el 1984, Cruyff va passar a ser entrenador de l'Ajax i posteriorment del FC Barcelona, on guanyaria la primera Copa d'Europa de la història de l'equip el 1992. Va ser nomenat president d'honor del Futbol Club Barcelona el 2010, càrrec al qual va renunciar al cap de pocs mesos, quan va canviar la junta directiva que li havia donat aquest títol honorífic.Entre el novembre de 2009 i el 2 de gener de 2013 va ser l'entrenador de la selecció de futbol de Catalunya. El seu fill Jordi també va ser jugador de futbol.

El 25 d'abril de 1968 va neixer a Barcelona en Ferran Martínez Garriga, jugador de bàsquet. Va començar a jugar al Col·legi Mireia de Montgat i després va passar al FC Barcelona, amb el qual, només amb 17 anys, va debutar a la Lliga ACB. Amb els seus 2,13 m d'altura, i dotat d'un gran talent, va ser un dels pivots més determinants d'Europa durant els seus 15 anys de professional, entre 1985 i el 2000. Va guanyar set campionats de la Lliga ACB, un rècord que compartia amb Andrés Jiménez, fins que el 2014 fou superat per Juan Carlos Navarro. Va ser nomenat millor jugador europeu de la Lliga Grega 1997-1998. Va ser un pivot pioner, que va marcar un abans i un després en el bàsquet espanyol, entre el model de pivot lent com Fernando Romay i l'aler pivot ràpid com Pau Gasol.

El 25 d'abril de 1981 va neixer a Säo Paolo en Felipe Massa, pilot de Fórmula 1. Va començar a Sauber Petronas l’any 2002 amb qui va còrrer tres anys. Després va estar vuit anys a Ferrari amb qui va obtenir la segona plaça del campionat l’any 2008. Va ser un pilot d’ampli reconeixement.

24 d'abril 1989 Neix Melanie Costa 1992 Neix Laura Gil 1993 Neix Laia Pons 1993 Neix Laia Pons

 

Avui els nostres esports són natació, bàsquet i natació sincronitzada.

El 24 d'abril de 1989 va neixer a Palma de Mallorca la Melanie Costa. És una nedadora especialista en els 200, 400 i 800 metres lliures. Va competir als Jocs Olímpics d'Estiu de 2008, i als Jocs Olímpics d'Estiu de 2012 als 400 metres lliures, acabant 9a a la fase de classificació, sense poder arribar a la final. Va competir també als 200 metres lliures, acabant 9a a la semifinal.Al Campionat del Món de natació en piscina curta d'Istanbul el 2012 hi va guanyar dues medalles, una d'or en 400 m. lliures, i una de bronze en 200 m. lliures.

El 24 d'abril de 1992 va neixer a Múrcia la Laura Gil Collado. És una jugadora espanyola de bàsquet. Ha estat internacional en totes les categories inferiors de la selecció espanyola, aconseguint el rècord de nou medalles en 6 anys, entre campionats europeus i mundials. En categoria de clubs, es va proclamar en 2011 amb el Perfumerías Avenida, campiona de Lliga i de la màxima competició continental, l'Eurolliga. Va arribar a obtener amb la selecció espanyola la medalla d'argent als Jocs Olímpics d'Estiu de 2016, a Rio.

El 24 d'abril de 1993 va neixer a Granollers la Laia Pons i Areñas. És una nedadora catalana de natació sincronitzada, guanyadora d'una medalla olímpica. Membre del CN Granollers, arran de la seva proclamació com a Campiona d'Espanya Junior a la modalitat solo el 2011, l'entrenadora Anna Tarrés la va fitxar per a la selecció espanyola. Així, l'any següent va participar, als 19 anys, en els Jocs Olímpics d'Estiu de 2012 celebrats a Londres (Regne Unit), on va aconseguir guanyar la medalla de bronze en la competició per equips. El 2013 va aconseguir diverses medalles al Campionat del Món de Natació de Barcelona.

23 d'abril Sant Jordi 1996 Neix Paula Ramírez 1996 Neix Àlex Màrquez

 

Avui és Sant Jordi, dia del Llibre i de la Rosa. Molts esportistes han escrit la seva experiència en un llibre. En trobareu moltíssims en les parades per tot arreu… Felicitem a tots els catalans i aragonesos que el tenen per patró i a tots els enamorats. Avui recordem dos esportistes que van nèixer tal dia com avui.

El 23 d'abril de 1996 va néixer a Barcelona la Paula Ramírez Ibáñez. És una esportista catalana que competeix en natació sincronitzada. Va guanyar dues medalles en el Campionat Mundial de Natació, en els anys 2019 i 2022, i quatre medalles en el Campionat Europeu de Natació entre els anys 2016 i 2021. En els Jocs Europeus de Cracòvia 2023 va aconseguir dues medalles d'or. Va competir als Jocs Olímpics de Tòquio 2020 on van obtenir el diploma olímpic en acabar setenes.

El 23 de abril de 1996 va neixer l’Àlex Márquez va néixer a Cervera és un pilot competeix a la «categoria reina» de MotoGP amb l’equip Gresini Racing, previament amb els equips Repsol Honda Team al 2020 i LCR Honda al 2021 i 2022. Ha guanyat dos títols del Campionat del Món de Motociclisme (en Moto3 en 2014 i en Moto2 en 2019).Entre les temporades 2012 a 2014 va córrer en la categoria de Moto3 en l'equip de l'Estrella Galícia 0,0. En 2012 i 2013 va córrer amb una KTM i en 2014 l'equip va decidir canviar la seva muntura a Honda, amb la qual van guanyar el campionat amb el dorsal número 12.Té un germà tres anys major, Marc Márquez, el somriure més net i ampli del món de les motos.  Àlex i Marc són els únics germans que han aconseguit un Campionat del Món de Motociclisme, i a més en la mateixa temporada (en 2014 i en 2019), juntament amb haver estat els primers germans a vèncer en un Gran Premi en el mateix dia (el 15 de juny de 2014 en el Gran Premi de Catalunya de Motociclisme, en el circuit de Montmeló, Espanya) i els que més vegades han coincidit en el podi d'un mateix Gran Premi. Actualment corren tots dos i és un plaer veure’ls, els seus pares deuen portar sempre el pitet posat amb les línies que escriuen els seus dos fills…

22 d'abril Sant Tornem-hi! 1963 Neix Blanca Fernández Ochoa

 

Avui és Sant Tornem-hi! És el dia de tornar a l’escola després de les vacances de Setmana Santa. Amb la xocolata de la mona encara als llavis tornem a l’escola. En aquesta tornada us volem parlar d’una biblioteca pública que està especialitzada en esport. És la Biblioteca Les Corts - Miquel Llongueras que està a la Travessera de les Corts, 58 de Barcelona. Una troballa pels amics dels esports!

Avui parlem d’una gran esportista olímpica en un esport de neu.

El 22 d’abril de 1963 va néixer a Madrid una nena amb un nom peculiar Blanca Nieves Fernández Ochoa, va ser una excel·lent esquiadora espanyola. Germana del també esquiador Francisco Fernández Ochoa, el 1992 Blanca Fernández Ochoa es va convertir en la primera dona a aconseguir una medalla olímpica per a Espanya, concretament la de bronze en eslalom en els Jocs Olímpics d'Hivern de Albertville. El bronze de Blanca en eslalom dels Jocs Olímpics d'Hivern en Albertville (França) 1992 va ser a més la segona medalla en la història d'Espanya en la cita hivernal després de l'or del seu germà Paco en Sapporo 1972. Blanca va ser una de les pioneres a impulsar l'esport femení en un país, que en aquells dies era bastant precari. Era la petita de vuit germans, els germans Fernández Ochoa. Poc després de néixer la petita, els seus pares es van traslladar a Cercedilla en ser contractats per a treballar en l'estació de Navacerrada. El seu pare era el gerent de l'escola d'esquí i la seva mare, la cuinera. Per tant, Blanca va conèixer la neu des de molt petita. La seva primera competició va anar de bracet del seu germà, Juan Manuel, que la va convèncer perquè participés quan a penes tenia vuit anys i poca idea d'esquiar. No obstant això, va acabar quarta, i aquí es va adonar que tenia potencial com a corredora. Un nom que ha quedat amb lletres majúscules en el món de l’esquí espanyol.