Avui unim tradició i cultura.
En la tradició
catalana, la setmana dels barbuts és la que inclou els dies 15 i 17 de gener,
corresponents a les celebracions de sant Pau, l'Ermità i sant Maur Abat, el 15,
i sant Antoni Abat, el 17. Aquesta denominació prové del fet que aquests tres
sants són representats en la iconografia lluint llargues i espesses barbes blanques
que s'associen amb la neu i el fred. La tradició també inclou a la setmana dels
barbuts, per davant, sant Hilari, el dia 13 i pel darrere: sant Fructuós, que
té la seva diada el dia 21, i sant Vicenç màrtir, el dia 22. Altres sants
barbuts que se celebren aquests dies són sant Bonet i sant Efisi de Sardenya
(15 de gener) i sant Canut (19 de gener) però no han assolit la importància
popular dels anteriors. ambé cal
considerar sant Sebastià (20 de gener) que se celebra en moltes poblacions i
se'l cita en dites populars d'aquests dies sobre el tema del fred.
Tradicionalment
aquesta època és considerada la més freda de l'any, creença confirmada a
Catalunya per la meteorologia.
El Museu
Britànic de Londres (en anglès British Museum) és el museu més important del
Regne Unit i un dels més importants del món sobre història i cultura. El Museu
Britànic alberga més de set milions d'objectes que il·lustren i documenten la
història de les cultures humanes, des del seu naixement fins a l'actualitat, a
partir de peces de tots els continents. El museu, amb 5.569.981 visitants el
2009, és el museu del Regne Unit amb el major nombre de visitants anuals,
seguit per la National Gallery de Londres, i un dels més visitats del món.
Es va fundar el
1753 i estava basat inicialment en les col·leccions del físic i científic Hans
Sloane. Es va obrir al públic per primer cop el 15 de gener del 1759 a la
Montagu House de Bloomsbury, a l'actual ubicació de l'edifici del museu.
L'expansió del museu en aquests dos segles i mig de vida ha estat en gran part
fruit de l'acció de la colonització britànica i ha donat lloc a la creació de
diverses branques subsidiàries, la primera de les quals va ser el Museu
d'Història Natural de Londres, a South Kensington, el 1887. Alguns objectes de
la col·lecció, com és el conegut cas dels marbres d'Elgin provinents del
Partenó, són objecte de controvèrsia intensa on es reclama la restitució de les
peces als seus països d'origen. Fins al 1997, quan la Biblioteca Britànica
(anteriorment establerta en la sala de lectura del Museu Britànic) va ser
traslladada a un nou emplaçament, el Museu Britànic era únic en tenir tant el
Museu Nacional d'antiguitats com la biblioteca Nacional en un mateix edifici.
El museu és un
cos públic no departamental subvencionat pel Departament de cultura, mitjans de
comunicació i esport i, com altres museus nacionals del Regne Unit, l'entrada
n'és gratuïta. Tanmateix, algunes exposicions temporals són de pagament. El
director del museu és Neil Macgregor des del 2002.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada