Avui recordarem
un fet històric del segle XIII que afectà positivament a la ciutat de Barcelona,
un fet sanitari i una obra civil dignes de record.
El Recognoverunt
Proceres és un privilegi concedit per Pere III d'Aragó el Gran a la universitat
(municipi) de Barcelona l'11 de gener de 1284 durant les Corts de Barcelona
(1283-1284). Els primers capítols (del 2 al 72) eren costums i privilegis
anteriors, que el rei va ratificar. Regulaven aspectes relacionats amb la
família i les successions i aspectes de dret mercantil i processal. Un segon
grup de capítols (del 73 fins al 116) era format per noves franqueses
concedides en aquest moment. En aquesta segona part, eren regulats alguns drets
dels barcelonins, serveis públics, la policia de la ciutat, el comerç, etc.
Aquest privilegi fou la base del dret municipal de la ciutat de Barcelona. Un
dels aspectes més destacats de Recognoverunt Proceres és la concessio de la
categoria de ciutadà de Barcelona a tots aquells que haguessin passat almenys
un any i un dia a la ciutat.
Tal dia com avui
de l’any 1922 en el Toronto General Hospital (Canadá) es va administrar per
primera vegada insulina a un pacient. La insulina és una hormona que té efectes
importants sobre el metabolisme i altres funcions de l'organisme. La insulina
fa que les cèl·lules del fetge, dels músculs i del teixit adipós agafin la
glucosa de la sang, que aquesta sigui emmagatzemada en forma de glicogen al
fetge i als músculs i que s'aturi l'ús del greix com a font d'energia. La
insulina és utilitzada en medicina per tractar algunes formes de diabetis
mellitus, ja que aquesta malaltia apareix quan el control dels nivells
d'insulina no funciona correctament. Els pacients amb diabetis mellitus tipus
1, que no la produeixen, depenen de la insulina externa per a la seva
supervivència, la qual s'acostuma a injectar per via subcutània. Els pacients
amb diabetis mellitus tipus 2, en canvi, són resistents a la insulina, per la
qual cosa en poden patir deficiències més relatives. Aquests pacients poden
necessitar eventualment insulina quan altres medicaments no aconsegueixen
controlar adequadament els nivells de glucosa en sang.
Fer una resclosa
(en castellà: presa) és una obra civil. L’11 de gener de 1960 va començar a
construir-se a Egipte la gegantina reclosa d’Asuàn sobre el riu Nil, la segona. De fet n’hi ha dues. La primera,
coneguda com la resclosa vella d'Assuan o resclosa inferior d'Assuan va ser
construïda pels britànics entre el 1898 i 1902, i es va donar per acabada el
1907. Va servir per emmagatzemar una considerable quantitat d'aigua per al
regadiu. En general els llocs amb restes arqueològics pràcticament no van ser
tocats. La segona, es va projectar l'any 1952, exactament després del cop
d'estat de Nasser i, en un principi, estava previst que els Estats Units ajudarien
a finançar la construcció però no va reeixir i el 1956 el govern egipci es va
proposar continuar el projecte en solitari. Finalment va poder realitzar-lo amb
l'ajuda de la Unió Soviètica que en plena Guerra freda es bolcà en l'ajuda.
La resclosa fou
en aquell temps una gran obra d'enginyeria; té 18 vegades més material que el
que es va emprar per a construir la piràmide de Kheops. La resclosa té 4
quilòmetres de llarg, 1 quilòmetre d'amplada a la base i 125 metres d'altura.
Quan es va posar a funcionar a ple rendiment per primer cop, la resclosa
produïa al voltant de la meitat de l'energia del país i sobre un 15% del total
l'any 1998, a més de portar l'electricitat a zones aïllades que fins aleshores
no en tenien. L'embassament de l'aigua va crear un llac artificial que va rebre
el nom de llac Nasser, en honor del president Nasser, principal impulsor de la
infraestructura.
La fotografia és
per aquesta resclosa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada