Quin embolic! ni les dates són el que són...
Caram... hi ha gent ben interessant... avui
descobrirem Alexander von Humbolt, una persona curiosa que aprèn per conèixer, primer estudia i després experimenta (mesura,
pesa, organitza...) el món que l’envolta.
Tal dia com avui de 1752 l'imperi Britànic va adoptar
el calendari gregorià i es va saltar onze dies. Ahir, per a ells, va ser el 2
de setembre i avui és 14 de setembre. Per això quan consultem coses antigues
sovint apareixen en dates properes però que és difícil contrastar amb
exactitud. Per això de vegades apareixen aniversaris o esdeveniments en
diferents dates. Per a nosaltres no té gran importància perquè tots aquests
fets ens serveixen per ampliar la cultureta i per tant com diuen els italians :
“si non é vero, é ben trobatto”. ho donarem per bo per continuar aprenent...
I anem amb el protagonista d’avui. Tal dia com
avui del 1769 a Berlin va néixer Alexander
von Humboldt. Se’l reconeix com el pare de la física marítima i la vulcanología.
Va ser un explorador, naturalista i geògraf alemany, germà del lingüista i
polític Wilhelm von Humboldt. Els seus estudis varen estar influenciats per la
Il·lustració berlinenca. El 1788 va començar la seva amistat amb el botànic
Carl Ludwig von Willdenow, que va impulsar la seva devoció per les ciències
naturals. El 1789 ingressà a Göttingen, la més famosa universitat alemanya de
l'època, on s'entusiasmà per la investigació de camp i conegué el naturalista
Georg Forster, a qui va acompanyar el 1790 en un viatge per Europa
(concretament pels Països Baixos i Anglaterra). Continuà els seus estudis a
l'Acadèmia Busch d'Hamburg i després a l'Escola de Mines de Freiberg, on arribà
atret per la fama del geòleg Abraham Werner. En honor seu es va posar nom a un
mineral de la classe dels compostos orgànics: la humboldtina.
Als 27 anys, amb una completa formació en
geologia, botànica, geografia, astronomia, zoologia, humanitats i idiomes i una
gran fortuna es proposà organitzar grans expedicions científiques. A París va
conèixer el jove Aimé Bonpland, qui el va acompanyar en el seu viatge a
Amèrica. Partint de La Corunya i havent fet escala a Tenerife, Humboldt i
Bonpland van arribar a Cumanà (Veneçuela) el 16 de juliol de 1799. Partint de
Caracas, va descobrir la Cova del Guácharo i el primer èxit dels expedicionaris
va ser recórrer l'Orinoco fins a arribar a les seves fonts i evidenciar la
comunicació via brazo Casiquiare d'aquest riu amb l'Amazones. Després de
visitar Cuba, assoliren una complicada travessia pels Andes fins a arribar a
Quito. Dins la seva estada a la zona varen ascendir el Chimborazo i el
Pichincha, a més d'accedir al naixement del riu Amazones. Humboldt també va
fer-hi observacions oceanogràfiques, que el portaren a descobrir un corrent
marí que duu el seu nom (corrent de Humboldt). La darrera etapa del viatge va
ser a Mèxic, abans de ser convidats pel president estatunidenc Thomas
Jefferson, gran aficionat als estudis geogràfics, i de la definitiva tornada a
París. En total l'expedició havia durat cinc anys (del 1799 fins al 1804) i els
descobriments en materia de geografia i ciències naturals havien estat
immensos. A la tornada del seu viatge es va dedicar a escriure sobre el seu
viatge. Més endavant va fer encara una expedició a l’Asia i els darrers anys
els va dedicar a compilar tot el coneixement científic que hi havia fins el
moment en la seva obra magna Kosmos (1845-1862).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada