El món de la fotografia ha evolucionat molt, moltíssim.
Avui molta gent fa servir el mòbil per fer fotos; els professionals segueixen
utilitzant aquelles màquines més grosses i complexes; vam tenir màquines d’un
sol ús, automàtiques, compactes, que feien fotografies en color o en blanc i
negre... però la imatge d’aquells senyors que feien fotos amb aquelles grans
càmeres amb trípode tapats perquè no entrés la llum i amb un flaix de llum...
em sembla fascinant. Un dels motius de la popularitat de la fotografia va ser
que era molt més econòmic fer-se un retrat fotogràfic que pintat que era la
única manera de retratar-se fins a l’aparició de la fotografia.
Però avui el protagonista no és ben bé la
fotografia sinó un estri que la fa possible... El flaix fotogràfic és un
dispositiu que actua com a font de llum artificial per il·luminar escenes en
fotografia, va ser inventat per Johann Ostermeyer i patentat el 21 de setembre
de 1930. S'utilitza, sobretot, quan la llum existent no és suficient per
prendre la imatge instantània amb una exposició determinada, tot i que també té
altres usos. El flaix és una font de llum intensa i dura, que generalment
abasta poc espai i és transportable. Un flaix és un aparell que emet polsos de
llum de breu duració però molt forts, com si fossin llampecs. Bàsicament, el
que fa és carregar un condensador amb prou corrent per poder produir el pols i,
quan rep l'ordre, passar aquesta energia a l'ampolla, que és com una espècie de
petit fluorescent.
Hi ha diversos tipus de flaixos:
- El flaix de llum, que en l'actualitat ha
caigut en desús, sobretot perquè calia reposar el llum després de cada espurna.
- El flaix electrònic, que és instantani i ha
d'estar ben sincronitzat amb l'obertura del diafragma. - El flaix
estroboscòpic, electrònic o múltiple, el qual, en comptes d'emetre un sol feix
de llum, emet diversos. Si el subjecte està sobre un fons fosc i el subjecte es
mou, obtindrem una imatge en moviment.
-El flaix per simpatia, que s'usa en els
estudis fotogràfics. Consisteix en la utilització de diversos flaixos, que
funcionen a l'uníson per "simpatia". Quan es dispara un el resta
detecten la llum i disparen també.
De vegades, persones o animals mostren a les
fotografies el que anomenem ulls vermells. En condicions d'escassa
il·luminació, les pupil·les dels ulls de persones o d'alguns animals estan molt
dilatades, i ja que la retina conté centenars de petits vasos sanguinis, els
ulls vermells són el resultat del rebot de la llum del flaix frontal a la
retina, que ens torna raigs de llum tintats de color vermell per la sang.
Aquest fet pot reduir-se amb una espurna prèvia que fa contraure la pupil·la
abans d'efectuar el flaix principal. Una altra opció és evitar disparar el
flaix directe frontalment, és a dir, rebotar-lo si fos possible, en qualsevol
element proper com parets, sostres, etc.
Quan viatges pots anar a molts llocs on et
diguin la frase “No eat, no drink, no flash photographs”, i ja saps que no hi
podràs menjar, beure ni fer fotografies amb flash.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada