Avui parlarem del Dia Europeu de les Llengües,
de la festa de Sant Cosme i Sant Damià i de l’independència de Bèlgica.
Avui es celebra el Dia Europeu de les
Llengües. El Dia Europeu de les Llengües se celebra des de l’any 2001 a
iniciativa del Consell d’Europa. La diversitat lingüística present a Europa és
un valor afegit que permet una millor entesa intercultural, és un element bàsic
per entendre l’herència cultural i permet promocionar el plurilingüisme en
aquest continent i arreu del món.
El desenvolupament del plurilingüisme entre
els individus proporciona les condicions necessàries per a la inclusió política
i social de tots els membres de la societat, per a la mobilitat per motius de
feina i de lleure en un món globalitzat i multilingüe, per poder tenir accés al
coneixement i per afavorir la presa de consciència i el respecte cap a la
diversitat lingüística.
Algunes persones, fins i tot infants, mesuren
el valor de les llengües segons el nombre dels seus parlants. Això ens pot
donar que els seu ús sigui més ampli però cal fer la reflexió i l’acció per
preservar totes les llengües que són font de cultura.
Avui l’església catòlica celebra la festa de
Sant Cosme i Sant Damià. Van ser dos famosos metges, germans bessons, que
moriren màrtirs en les persecucions de Dioclecià. Són venerats com a sants en
totes les confessions cristianes.
Actualment la paraula independència sembla que
està de moda però Bélgica tal dia com avui de l’any 1830 es va independitzar
dels Paisos Baixos. Des de la fi de l'Edat mitjana en el segle XVII, el
territori de l'actual Bèlgica va ser un pròsper centre cultural i comercial,
agrupat en les Disset Províncies pels ducs de Borgonya en el segle XV, abans de
passar a les mans de diverses potències europees —Espanya, Àustria, França i
els Països Baixos— i posteriorment d'accedir a la seva independència el 1830.
La història recent de Bèlgica ha estat marcada per la ràpida industrialització,
la colonització del Congo, per les dues guerres mundials, i pel sorgiment de
conflictes polítics entre les dues principals comunitats lingüístiques. Bèlgica
és una monarquia constitucional, el sobirà de la qual és Felip I, el setè rei
dels belgues (no fan servir l’expressió Rei de Bélgica). Bèlgica és un Estat
federal des de 1994, integrat per sis entitats federals: tres regions
(brussel·lesa, flamenca i valona) i tres comunitats (flamenca, francesa i
alemanya). Bèlgica és la llar de dos grups culturals principals: els flamencs
(58% de la població) a Flandes, al nord, i els francoparlants o valons (32%) a
Valònia, al sud. La regió de Brussel·les-Capital, tot i que és oficialment
bilingüe, és un enclavament majoritàriament francòfon dins Flandes, i agrupa el
10% de la població. Hi ha una petita comunitat de parla alemanya a la Valònia
oriental.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada