Sembla
impossible! Recordeu quan els bars eren plens de fum i de les discoteques en
sorties amb una pudor que no marxava amb res?... Alguns més que recordar ho enyoren, perquè
alguns malgrat les traves, encara fumen –això sí, al carrer-. Ha canviat tot: a
l’oci, a les feines, a les escoles, a la
tele i a les pel.lícules, fins i tot a
les nostres ciutats. Heu observat com ha crescut d’una manera inusual el nombre
de terraces a l’hivern?
Les lleis
antitabac (la de 2005 i la seva modificació en 2010) ha suposat una reducció de
les malalties cardiovasculars i del asma, segons un informe del Ministerio de
Sanidad i en algunes malalties encara haurem d’esperar una mica per veure els
seus beneficis.
La veritat és
que, sense gairebé adonar-nos-en, molts hem acabat vivint en un entorn no
fumador. Les olors són les que són. I als restaurants mengem el què mengem no
aquell menjar amanit amb l’olor del tabac. A casa meva fins i tot les cortines
han deixat de fer olor. Perquè moltes persones van aprofitar l’avinentesa per
treure aquesta rèmora de la seva vida. Algunes vegades encara hem de passar per
una cortina de fum abans d’entrar en un establiment, o podríem seguir el camí
que ha seguit el senyor de la pipa, o sentim la profunda olor de maria en
alguna cantonada (però això serà motiu d’una altra entrada del blog).
De vegades és
important recordar per no anar enrere. Un món sense fum és possible i fa vint
anys hauríem dit que era absolutament impossible... què no veuran els nostres
ulls?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada