El nostre protagonista d’avui és un dels nostres músics més internacionals.
Pau Casals va néixer al Vendrell, Baix Penedès, el 29 de desembre de 1876. Va ser violoncel·lista, pedagog, director i compositor musical català. La seva gran contribució al món de la música va ser la innovació en la interpretació amb el violoncel que, més tard, va ser adoptada per tots els violoncel·listes del món. La seva interpretació d' “El cant dels ocells” s’ha convertit en un símbol de pau i llibertat arreu del món. Va promoure Fundacions per a l'impuls i la divulgació de la música.
Pau Casals ha estat un dels violoncel·listes amb més talent del segle XX. Reconegut internacionalment com un dels millors intèrprets i directors d'orquestra del seu temps, continua avui, com una icona musical de referència.
Com a violoncel·lista va aportar canvis innovadors al tocar el violoncel, i que el va convertir en un gran instrument solista. Com a director i mestre, buscava igualment la profunditat expressiva, l'essència musical que ell aconseguia amb el violoncel. Fritz Kreisler el va definir com «el rei de l'arquet» i Eugene Ormandy va dir de Pau Casals: «No és solament el més gran violoncel·lista, sinó possiblement el músic viu més extraordinari del món».
Va iniciar una croada personal per la lluita per la pau i la llibertat, dirigint “El Pessebre” arreu del món i participant en nombroses classes magistrals, entre les quals cal destacar les de Berkeley, a Califòrnia (1962) i les de Marlboro a Vermont (1962 – 1973).
El 1958 va fer un concert i el «Missatge de Pau» que Pau Casals havia enregistrat uns dies abans a Ginebra va ser retransmès a més de 40 països. També aquell any va ser proposat com a candidat pel Premi Nobel de la Pau.
El 1961 va ser convidat pel president John Fitzgerald Kennedy a fer un concert a la Casa Blanca i, dos anys més tard, el mateix president dels Estats Units, li concedí la Medalla de la Llibertat.
El 1971 va compondre l'Himne a les Nacions Unides, que dirigí el 24 d'octubre d'aquell any en un concert a la mateixa seu de les Nacions Unides, i on el secretari General de les Nacions Unides d’aquell moment li entregà la Medalla de la Pau. Va ser en aquesta ocasió que va pronunciar la frase What is more, I am a Catalan.
«Sóc català. Catalunya va tenir el primer parlament democràtic molt abans que Anglaterra. I fou al meu país on van existir les primeres nacions unides. En aquell temps —segle onzè van reunir-se a Toluges avui França- per parlar de la pau, perquè els catalans d'aquell temps ja estaven en contra de la guerra».
Al llarg de la vida, Pau Casals va lluitar constantment per la pau, la justícia i la llibertat. Des dels inicis va rebutjar tocar en països on no es respectessin els principis democràtics i els últims anys es va manifestar en contra de nombroses guerres i l'ús de les armes nuclears.
L’any 1973 li va ser concedida, a títol pòstum, la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya.
Suggeriments: No cal esperar què es mori a algú per sentir els primers compassos del Cant dels Ocells. La podem trobar en formats molt diferents... També podem buscar el discurs de Pau Casals a les Nacions Unides, tota una declaració de principis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada