31 de desembre L'home dels Nassos 1925 Primera Cursa de Sant Silvestre a Sao Paulo

La nit de cap d'any és l'últim dia de l'any, el 31 de desembre, data que se sol celebrar amb una gran festa que sol incloure focs d'artifici i reunions d'amics. La més nombrosa té lloc a Rio de Janeiro. 

Nosaltres mengem els raïms al ritme de les campanades. Així com les festes de Nadal són festes familiars, el Cap d’Any es sol celebrar amb els amics.

Segons la tradició catalana recollida per Joan Amades, en aquest dia surt l'Home dels nassos, que té tants nassos com dies té l'any. En fer-se visible només el darrer dia de l'any, el personatge mitològic té, com tots els humans, un sol nas, i per tant, pot ser qualsevol persona. S'explica de tal forma als nens que s'imaginen un personatge estrafolari amb 365 nassos a la cara, sense pensar que el 31 de desembre a l'any li queda només un dia per acabar.

La Cursa de Sant Silvestre és una cursa atlètica amb recorregut urbà que es fa en algunes ciutats el darrer dia de l'any. La primera cursa de Sant Silvestre que es va celebrar fou a la ciutat brasilera de Sao Paulo l'any 1925, que entroncava amb una vella tradició francesa de curses nocturnes que es disputaven la nit de cap d'any on el concursants duien torxes per a córrer. La cursa se sol disputar el dia 31 de desembre a la tarda tot i que hi ha molta varietat horària i també de dies, malgrat que la idea inicial és que sigui l'última de l'any. Porta el nom del pontífex Silvestre I que fou santificat per ser el primer papat no martiritzat per l'Imperi Romà. A partir de la Corrida Internacional de São Silvestre de Sao Paulo, la tradició d'aquesta cursa s'ha escampat per diverses ciutats del món i s'ha convertit en una prova típica del Nadal amb molta popularitat. Existeixen diferents modalitats, des de les més professionalitzades fins a les més populars i divertides. A Catalunya es disputa la Sant Silvestre Barcelonesa a Sant Cugat del Vallès a les 17.30, la Cursa dels Nassos a Barcelona, mentre que a Madrid s'anomena San Silvestre Vallecana.

A Barcelona es fa la Cursa dels Nassos a les 17.30h. Fins a 11.500 persones podran participar de l’últim esdeveniment esportiu de l’any a Barcelona. La Nassos és la cursa popular per excel·lència de la ciutat de Barcelona. En aquest sentit, ens agrada posar èmfasi en els atletes amb diversitat funcional, que també juguen un paper molt important en el desenvolupament de la Cursa dels Nassos. Sense aquests atletes, la cursa seria menys cursa. Els atletes amb diversitat funcional (cadira de rodes, paràlisis cerebral, discapacitat visual i discapacitat intel·lectual) també s’han d’inscriure per internet o presencialment com la resta de participants. 

En aquesta cursa hi ha un gest solidari: “El teu gest val per dos”: gest mediambiental i social. Els xips blancs es poden retornar a l’arribada. Lliurar-los representa una aportació de 80 cèntims per xip a Càritas. Una bona acció pel medi ambient i pels més necessitats. Una bona manera d’acabar l’any.

Suggeriment per avui i sempre: Passeu-ho molt bé! 

Us desitjo una molt bona entrada d'any al 2016!

30 de desembre 1922 creació de la URSS

Avui recordem un canvi substancial en el mapa del món i a partir d’aquí parlem de cartografia.

La cartografia és la ciència que tracta de la representació Terra sobre un mapa. Com que la Terra és esfèrica ha de valer-se d'un sistema de projeccions per a passar de l'esfera al plànol. El terme projecció es refereix a qualsevol funció definida a la superfície de la Terra amb valors sobre un pla, i no necessàriament a una projecció geomètrica.

Però, a més de representar els contorns geogràfics dels objectes, les superfícies i els angles, també s'ocupa de representar la informació que apareix sobre el mapa, segons es consideri què és rellevant i què no. Això, normalment, depèn del que es vulgui representar en el mapa, així com de l'escala.

Quan la realitat física o política canvia els mapes també ho han de fer perquè són representacions de la realitat.

Tal dia com avui de 1922 a Moscou, Rússia, es va reunir el Congrés dels Soviets i es va aprovar per unanimitat la creació de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, un estat socialista federal format per quinze repúbliques. 

Era una confederació constitucional d'estats socialistes basada en la ideologia comunista. La Unió Soviètica tenia un sistema polític de partit únic, dominat pel Partit Comunista fins al 1990. Encara que l'URSS era nominalment una unió de repúbliques soviètiques amb la capital a Moscou, realment era un estat altament centralitzat amb una economia planificada.

L'URSS va sorgir després de la Revolució d'Octubre, el 1917, i un període posterior de guerra civil, al final del qual els comunistes o bolxevics van prendre el poder. Després de seixanta-nou anys d’existència, es va dissoldre finalment el 31 de desembre de 1991.

Els estudiants que havien d'aprendre les capitals enyoraven el temps de la URSS capital Moscú quan havien d'aprendre les capitals de les repúbliques exsoviètiques...

Suggeriment: busqueu un mapa polític d'Europa de mitjans o finals del segle XX i trobeu les diferències amb un mapa actual. Us dono una pista: a Europa les diferencies les trobareu cap a l'est...

29 de desembre 1876 neix Pau Casals

El nostre protagonista d’avui és un dels nostres músics més internacionals.

Pau Casals va néixer al Vendrell, Baix Penedès, el 29 de desembre de 1876. Va ser violoncel·lista, pedagog, director i compositor musical català. La seva gran contribució al món de la música va ser la innovació en la interpretació amb el violoncel que, més tard, va ser adoptada per tots els violoncel·listes del món. La seva interpretació d' “El cant dels ocells” s’ha convertit en un símbol de pau i llibertat arreu del món. Va promoure Fundacions per a l'impuls i la divulgació de la música. 

Pau Casals ha estat un dels violoncel·listes amb més talent del segle XX. Reconegut internacionalment com un dels millors intèrprets i directors d'orquestra del seu temps, continua avui,  com una icona musical de referència. 

Com a violoncel·lista va aportar canvis innovadors al tocar el violoncel, i que el va convertir en un gran instrument solista. Com a director i mestre, buscava igualment la profunditat expressiva, l'essència musical que ell aconseguia amb el violoncel. Fritz Kreisler el va definir com «el rei de l'arquet» i Eugene Ormandy va dir de Pau Casals: «No és solament el més gran violoncel·lista, sinó possiblement el músic viu més extraordinari del món».

Va iniciar una croada personal per la lluita per la pau i la llibertat, dirigint “El Pessebre” arreu del món i participant en nombroses classes magistrals, entre les quals cal destacar les de Berkeley, a Califòrnia (1962) i les de Marlboro a Vermont (1962 – 1973).

El 1958 va fer un concert i el «Missatge de Pau» que Pau Casals havia enregistrat uns dies abans a Ginebra va ser retransmès a més de 40 països. També aquell any va ser proposat com a candidat pel Premi Nobel de la Pau.

El 1961 va ser convidat pel president John Fitzgerald Kennedy a fer un concert a la Casa Blanca i, dos anys més tard, el mateix president dels Estats Units, li concedí la Medalla de la Llibertat.

El 1971 va compondre l'Himne a les Nacions Unides, que dirigí el 24 d'octubre d'aquell any en un concert a la mateixa seu de les Nacions Unides, i on el secretari General de les Nacions Unides d’aquell moment li entregà la Medalla de la Pau. Va ser en aquesta ocasió que va pronunciar la frase What is more, I am a Catalan.

«Sóc català. Catalunya va tenir el primer parlament democràtic molt abans que Anglaterra. I fou al meu país on van existir les primeres nacions unides. En aquell temps —segle onzè van reunir-se a Toluges avui França- per parlar de la pau, perquè els catalans d'aquell temps ja estaven en contra de la guerra».

Al llarg de la vida, Pau Casals va lluitar constantment per la pau, la justícia i la llibertat. Des dels inicis va rebutjar tocar en països on no es respectessin els principis democràtics i els últims anys es va manifestar en contra de nombroses guerres i l'ús de les armes nuclears.

L’any 1973 li va ser concedida, a títol pòstum, la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya.

Suggeriments: No cal esperar què es mori a algú per sentir els primers compassos del Cant dels Ocells. La podem trobar en formats molt diferents... També podem buscar el discurs de Pau Casals a les Nacions Unides, tota una declaració de principis.

28 de desembre Sants Innocents 1954 neix Denzel Whasington

El Dia dels Sants Innocents és la commemoració d'un episodi del cristianisme: la matança dels nens menors de dos anys nascuts a Betlem (Judea), ordenada pel rei Herodes I el Gran per tal de desfer-se del nounat Jesús de Natzaret. 

A Hispanoamèrica i a Espanya és costum fer en aquesta data bromes de tota classe. Una de les més comunes és penjar “una llufa” (un ninot de paper) a l’esquena d’algun innocent... Els mitjans de comunicació també fan bromes o tergiversen el seu contingut de tal manera que la informació sembli real. Es tracta d'una llibertat, una oportunitat que només tenen un cop l'any. És tradició que els diaris publiquin notícies que semblen serioses i enganyen al lector desprevingut. El dia dels innocents es viu a tot el món hispanoparlant. El primer dia d’abril es celebra el dia de les bromes en els països de parla francesa i el món anglosaxó, és una festa dedicada a les bromes, de la mateixa manera que el dia dels Sants Innocents. Es celebra a França, Finlàndia, Austràlia, Alemanya, Itàlia, Bèlgica, Regne Unit, Portugal, Estats Units, Brasil i altres països).

Tal dia com avui de 1954 va néixer l’actor i director americà Denzel Washington, guanyador de dos Oscars. Va néixer a Mount Vernon, Nova York, als Estats Units. El seu primer paper va ser a una pel·lícula per la televisió (“Wilma”) de 1975. Mentre rodava aquesta pel·lícula va conèixer Pauletta Pearson, amb qui més endavant es casaria. Es donaria a conèixer quan va començar a protagonitzar la popular sèrie de televisió “St. Elsewhere” (A cor obert). Va rebutjar papers a algunes pel·lícules d'acció, esperant un paper millor. El 1987 va fer de paladí antiapartheid sud-africà Steve Biko a la pel·lícula “Cry Freedom” de Richard Attenborough. El 1989 va guanyar l'Oscar al millor actor secundari per l'esclau desafiador de “Temps de glòria”. El 1990, Spike Lee li dóna un paper a “Mo' Better Blues”, i el 1992 a “Malcolm X”. Va ser nominat a l'Oscar pel seu paper a aquesta pel·lícula.

Però és amb “L'informe Pelicà” (amb Julia Roberts) i després amb “Filadèlfia” (amb Tom Hanks) on Denzel Washington serà descobert pel gran públic. Fins al 1999 fa moltes pel·lícules de qualitat, i finalment “Training day” (al costat d'Ethan Hawke) li donarà l'Oscar al millor actor pel paper del policia corrupte Alonzo Harris. 

Decideix passar a la direcció el 2003 amb “Antwone Fisher”, que explica la història d'un jove negre de la marina americana forçat a anar al psicòleg.

Realment podem parlar d’un bon actor de bones pel·lícules en temàtiques molt diverses.

Suggeriment: estar ben atents per no caure en cap broma i pensar-ne alguna d'enginyosa pels que us envolten. Als que ens agrada el cinema... veure alguna pel·lícula de Denzel Whasington si cal, la podem veure amb la família al voltant per poder comentar-la,.

27 de desembre 1822 neix Louis Pasteur 1831 Darwin puja al Beagle 1963 Lennon i McCartney millors compositors de l'any

Avui tenim quatre protagonistes per pair les trobades familiars de les festes nadalenques...

Tal dia com avui de 1822  va néixer Louis Pasteur. Va ser un químic francès. Els seus descobriments van tenir enorme importància en diversos camps de les ciències naturals, sobretot en la química i microbiologia. A ell es deu la tècnica coneguda com pasteurització. La pasteurització és el procés tèrmic realitzat a líquids (generalment aliments) amb l'objectiu de reduir la presència d'agents patògens (com ara certs bacteris, protozous, fongs, llevats, etc.) que puguin contenir. Aquest procés d'escalfament rep el nom del qui el va portar a terme per primera vegada, el científic-químic francès Louis Pasteur. La primera pasteurització va ser realitzada el 20 d'abril de 1864 per el propi Pasteur i el seu col·lega Claude Bernard. Un dels objectius del tractament tèrmic és una "esterilització parcial" dels aliments líquids, alterant el menys possible la seva estructura física, els seus components químics i les seves propietats organolèptiques (aroma i saber).

A través d'experiments Pasteur va refutar definitivament la teoria de la generació espontània i va desenvolupar la teoria germinal de les malalties infeccioses. Pels seus treballs és considerat el pioner de la microbiologia moderna, iniciant l'anomenada «Edat d'Or de la Microbiologia».

Tal dia com avui de 1831, Charles Darwin marxa en el bergantí Beagle cap a Amèrica del Sud; aquest viatge li permetrà demostrar la seva famosa teoria sobre l'evolució. Darwin va ser un naturalista anglès que va afirmar que totes les espècies d'éssers vius han evolucionat amb el temps a partir d'un avantpassat comú mitjançant un procés anomenat selecció natural. L'evolució va ser acceptada com un fet per la comunitat científica i per bona part del públic en vida de Darwin, mentre que la seva teoria de l'evolució mitjançant selecció natural no va ser considerada com l'explicació primària del procés evolutiu fins als anys 1930. Actualment constitueix la base de la síntesi evolutiva moderna. Amb les seves modificacions, els descobriments científics de Darwin encara segueixen sent la base de la biologia com a ciència, perquè constitueixen una explicació lògica que unifica les observacions sobre la diversitat de la vida.

Molt més tard, el 27 de desembre de 1963, Lennon i McCartney són considerats els millors compositors de l'any. Un diari londinenc va reconèixer la tasca de dos dels membres de The Beatles com a millors compositors. Al capdavant d'aquesta valoració hi havia el crític musical Richard Buckle, que fins i tot es va atrevir a dir que “eren els millors compositors des Beethoven”. En aquest mateix any el quartet de Liverpool havia publicat el disc “With the Beatles” i la versió americana de “Please, please, me”, que es va titular “Introducing ... The Beatles”.

Suggeriments: Podem observar quants aliments van servir la pasteurització. Podem observar en els animals la teoria de l'evolució de Darwin. També podem acabar l'any escoltant música dels Beatles ara que podem trobar tota la seva discografia remasteritzada a Spotify.

26 de desembre Sant Esteve 1953 Primer transplantament renal

Sant Esteve és el dia que ve després de Nadal, això és, el 26 de desembre, festivitat de Sant Esteve màrtir. En l'estructura social patriarcal dels segles precedents, la festivitat de l'endemà de Nadal (igual que el Dilluns de Pasqua Florida) responia a la necessitat funcional de disposar de prou temps per tornar a peu, generalment, des del mas pairal on s'havia celebrat la festa fins al domicili de cadascun dels diversos membres de la família. L'extrema dificultat de viatjar de nit obligava, sempre, a ajornar el viatge de retorn fins l'endemà, i per tant quedava com un dia no-útil a efectes laborals; i així fins a derivar en dia festiu. La dita popular "Per Nadal, cada ovella al seu corral; per Sant Esteve, cada ovella a casa seva" descriu molt bé aquest fenomen social, gregari o de clan, entorn del mas pairal en les festes assenyalades.

A Catalunya, és tradicional que la família es reuneixi a menjar amb l'altra meitat que no havia pogut el dia anterior. Al Principat és tradicional menjar canelons de primer i pollastre farcit o tall rodó de segon. De postres sempre cauen neules i torrons.

Hi ha una tradició prou estesa que fa que els més menuts de la casa hagin d'enfilar-se damunt d'una cadira per dir un poema (i no un vers) en veu alta. 

Si a la gent gran els agrada, el nen s'endurà uns quants diners de premi.

A les Illes Balears la mateixa festivitat es coneix com a Segona festa de Nadal o Sa mitjana festa.

Hi ha persones que no coneixem però que són importants perquè en el segle XXI tinguem els coneixements mèdics que ens permeten que en el nostre pais s’hagin fet 12.555 transplantaments renals del 1971 fins el 2014. El primer transplantament de ronyó fet a Espanya va ser al 1965 al Hospital Clínic de Barcelona. Però per què parlem de transplantament ronyons avui?

Tal dia com avui, de l’any 1953, va tenir lloc el primer transplantament de ronyó d’un donant viu. Va dirigir tota l’operació Jean Hamburger, un cirurgià i assagista francès.

Hamburger va néixer l’any 1909 en una família jueva a París. Juntament amb René Kuss, Hamburger va definir els mètodes precisos i les normes per a la realització de la cirurgia del trasplantament renal, i se li atribueix la fundació de la disciplina mèdica de la nefrologia. El 1953, a l'Hospital Necker de París, es va realitzar el primer èxit de la cirurgia de trasplantament renal a França, a un jove un fuster de només 16 anys, Marius Renard. Va tenir un accident en una obra i va caure d’una bastida danyant el seu únic ronyó. La seva mare va ser el donant viu.  L’operació va ser un èxit però l'òrgan va fallar. El més important és que el rebuig es va evitar durant tres setmanes, un rècord en aquest moment. El 1955, va crear el primer ronyó articifial. Hamburger s'acredita amb grans avenços en trasplantaments renals: l'èxit de la primera perllongació d’un rebuig en 1953, primer èxit rotund entre els bessons en 1959 i no bessons el 1962. També va ser autor de la investigació bàsica sobre la base immunològica de la malaltia renal i les malalties autoimmunes 

24 de desembre Nit de Nadal 1914 Primera Treva de Nadal.

Avui tot el món cristià celebra la Nit de Nadal, el Neixament de Jesús.

Amb la litúrgia romana actual o forma ordinària (Pau VI) hi ha quatre Santes Misses de Nadal possibles: "Missa de vigília", "Missa de nit", "Missa de l'aurora" i "Missa del dia".

El Papa Sixte III (segle V dC), va introduir a Roma el costum de celebrar per Nadal una vigília nocturna, a mitjanit, "de seguida de cantar el gall", en un petit oratori, anomenat "ad praesepium", "davant el pessebre", situat darrere de l'altar major de la Basílica de Santa Maria la Major de Roma. Aquesta expressió es deu al fet que els antics romans anomenaven el Cant del Gall al començament del dia, a la mitjanit. La missa que se celebrava a aquesta hora va agafar el nom de Missa de Gall. Aquesta missa també era coneguda popularment amb el nom de "Missa dels pastors". Avui és molt popular a casa nostra la Missa del capvespre, que per comparació amb la missa del Gall, es coneix com la Missa del "Pollet", sobretot a Catalunya.

Des de l'any 1961, TVE emetia en directe des de Roma la Missa del Gall en directe, bé a La 1, bé a La 2. Des de l'any 2013 la Missa del Gall no s'emet per TVE, sent possible seguir-la a Espanya només a través de l'emissora privada 13TV.

L’any 1914, en plena Primera Guerra Mundial va tenir lloc un moment especial. Els soldats britànics i alemanys interrompen la primera guerra mundial per celebrar el Nadal. Cantaran nadales, enterraran els seus morts, intercanviaran cigarretes i, fins i tot, faran un partit de futbol en el que guanyaran els alemans per 3 a 2. Passat el dia de Nadal van tornar a remprendre els combats.

A partir d’aquí, en moltes confrontracions hi ha treves per Nadal. És una pena que a partir d’aquestes treves no trobin motius per fer les paus... per construir la Pau.