El món de la
fotografia ha evolucionat molt. Avui molta gent fa servir el mòbil per fer
fotos, els professionals segueixen utilitzant aquelles màquines més grosses i
complexes, vam tenir màquines d’un sol ús, automàtiques, compactes, que feien fotografies
en color o en blanc i negre... però la imatge d’aquells senyors que feien fotos
amb aquelles grans càmeres amb trípode tapats perquè no entrés la llum i amb un
flaix de llum... em sembla fascinant. Un dels motius de la popularitat de la
fotografia va ser que era molt més econòmic fer-se un retrat fotogràfic que
pintat que era la única manera de retratar-se dins a l’aparició de la
fotografia.
Però avui el
protagonista no és ben bé la fotografia sinó un estri que la fa possible... El
flaix fotogràfic és un dispositiu que actua com a font de llum artificial per
il·luminar escenes en fotografia, va ser inventat per Johann Ostermeyer i
patentat el 21 de setembre de 1930. S'utilitza, sobretot, quan la llum existent
no és suficient per prendre la imatge instantània amb una exposició
determinada, tot i que també té altres usos. El flaix és una font de llum
intensa i dura, que generalment abasta poc espai i és transportable. Un flaix
és un aparell que emet polsos de llum de breu duració però molt forts, com si
fossin llampecs. Bàsicament, el que fa és carregar un condensador amb prou
corrent per poder produir el pols i, quan rep l'ordre, passar aquesta energia a
l'ampolla, que és com una espècie de petit fluorescent.
Hi ha diversos tipus de
flaixos:
- El flaix de
llum, que en l'actualitat ha caigut en desús, sobretot perquè calia reposar el
llum després de cada espurna.
- El flaix
electrònic, que és instantani i ha d'estar ben sincronitzat amb l'obertura del
diafragma. - El flaix estroboscòpic, electrònic o múltiple, el qual, en comptes
d'emetre un sol feix de llum, emet diversos. Si el subjecte està sobre un fons
fosc i el subjecte es mou, obtindrem una imatge en moviment.
-El flaix per
simpatia, que s'usa en els estudis fotogràfics. Consisteix en la utilització de
diversos flaixos, que funcionen a l'uníson per "simpatia". Quan es
dispara un el resta detecten la llum i disparen també.
Suggeriment: Quines
fotografies haurien estat impossibles sense la invenció i evolució del flash?
Avui et proposo que si coneixes algun fotògraf professional o amateur, però
dels de veritat, i t’hi apropis. Et pot explicar moltes coses sobre la
fotografia. Realment és una especialitat que combina art i ciència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada