14 de setembre 1580 neix Quevedo 1975 primera canonització USA

La primera previsió era una altra però no me’n he pogut estar de transcriure un dels poemes més coneguts de Quevedo. L'altre tema serà més breu. Avui recordem una canonització especial i un neixament.

La canonització és la declaració oficial de la santedat d'una persona difunta per part d'una confessió cristiana o església. Mijtançant aquesta declaració, l'església afirma que la persona en qüestió es troba certament al Paradís i en permet el culte com a sant. És un costum de les esglésies catòlica (incloses les del ritu oriental) i ortodoxa (amb totes les seves variants). L'anglicanisme accepta el culte als sants, però només ha fet una canonització en la seva història, la de Carles I d'Anglaterra. Les altres confessions cristianes, encara que admeten l'existència dels sants i accepten la commemoracio de la seva memòria, no n'admeten la veneració ni la seva intermediació entre els homes i Déu.

Tal dia com avui del 1975 el Sant Pare de l'església catòlica Pau VI va canonitzar la primera santa nascuda als Estats Units: Elisabeth Ann Seton. I estàvem a les acaballes del segle XX... Va ser la fundadora de la primera escola catòlica del país i de la primera congregació estatunidenca de religioses, les Germanes de la Caritat.

Francisco de Quevedo y Villegas va néixer tal dia com avui de 1580 a Madrid. Va ser un dels escriptors més destacats de la literatura espanyola, del Segle d'Or. Tot i que va escriure tant obres narratives com dramàtiques, Quevedo és més conegut per la seva obra poètica, de la qual es conserven gairebé un miler de poemes.

Quevedo, de família aristòcrata, es va iniciar en el món de la literatura amb obres satíriques i burlesques com "La vida del Buscón anomenat don Pablos" o "Los Sueños". La seva amistat amb Félix Lope de Vega i Miguel de Cervantes era coneguda per tots, però també la seva acèrrima enemistat -que duraria fins a la seva mort-, amb un altre escriptor rival: Luis de Góngora. Era famós per conrear el corrent anomenat conceptisme, basat en els jocs d'enginy i la complicació del missatge a partir del doble sentit, que s'oposava clarament al culteranisme de Góngora.

Abanderant un estil anti-Góngora en tot moment, va publicar una sèrie d'escrits mordaces i agressius, a fi de satiritzar al seu rival, com el famós "A una nariz".

Érase un hombre a una nariz pegado,

érase una nariz superlativa,

érase una nariz sayón y escriba,

érase un pez espada muy barbado.

Era un reloj de sol mal encarado,

érase una alquitara pensativa,

érase un elefante boca arriba,

era Ovidio Nasón más narizado.

Érase el espolón de una galera,

érase una pirámide de Egipto,

las doce tribus de narices era.

Érase un naricísimo infinito,

muchísimo nariz, nariz tan fiera

que en la cara de Anás fuera delito.

Val la pena agafar paper i llapis i esbrinar què volen dir totes aquestes comparacions... algunes no són gens fàcils d’entendre però això les fa encara més punyents...