El
Palau de la Música Catalana és un auditori de música situat al barri de Sant
Pere (Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera) de Barcelona. Va ser projectat per
l'arquitecte barceloní Lluís Domènech i Montaner, un dels màxims representants
del modernisme català. La construcció es va portar a terme entre els anys 1905
i 1908, amb solucions a l'estructura molt avançades, amb l'ús dels nous perfils
laminats, una estructura central metàl.lica estabilitzada pel sistema de
contraforts i voltes perimetrals d'inspiració gòtica i amb l'aplicació de grans
murs de vidre i la integració de totes les arts aplicades: escultura, mosaic,
vitrall i forja. Domènech i Montaner va comptar amb els artistes habituals a la
seva obra: el mosaïcista Lluís Brú, els ceramistes Josep Orriols i Modest
Sunyol, els vitralls de la casa Rigalt i Granell i el paviment hidràulic de la
casa Escofet. I entre els escultors, Miquel Blay, Eusebi Arnau, Dídac Massana i
Pau Gargallo.
L'edifici
va ser encarregat per l'Orfeó Català, fundat el 1891 per Lluís Millet i Amadeu
Vives, perquè fos la seva seu. Va ser sufragat per industrials i financers
catalans, il.lustrats i amants de la música, estament que seixanta anys abans
ja havia finançat el teatre d'òpera i ballet del Gran Teatre del Liceu.
L'auditori
va ser destinat a concerts de música coral, orquestral i instrumental, així com
a interpretacions corals i de cantants. Actualment continua complint totes
aquestes funcions, tant a l'àmbit de la música clàssica com el de la música
moderna. Al 1997 la UNESCO va incloure l'edifici a la seva relació del
Patrimoni Comú de la Humanitat.
És una
visita obligada per conèixer el modernisme i per viure la música d’una manera
molt especial a la seva sala gran. S’hi programa música molt variada des de
orquestres simfòniques fins a la Banda Municipal, cantants actuals o concerts
familiars.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada