Avui vull
recordar el que vaig escriure el 8 de març de 2017. L'èpica del triomf que els
dies s'encarreguen de posar al seu lloc...
"Molts actes
i alguns multitudinaris com la manifestació del Dia de la Dona Treballadora que
va omplir la Gran Via de Madrid. I un vespre èpic.
La tornada dels
vuitens de final de la Champions League: Barça - PSG. Un vespre que ens recorda
que, fins i tot quan les coses van malament, i jugues contra un contrari
d’entitat, si hi poses tot de la teva part... l’impossible es pot tornar
possible. Un gol de Sergi Roberto a vint segons per al final del partit ha fet
història i ha classificat el FC Barcelona per als quarts de final. L'equip
blaugrana, que havia perdut per 4-0 a París davant del PSG, ha aconseguit un
6-1 antològic, amb tres gols en els últims vuit minuts, dos de Neymar i el
definitiu de Sergi Roberto. La remuntada.
Un gol de Cavani
semblava haver esvaït el somni del FC Barcelona. El PSG ha patit durant la
primera hora i ha tornat a sofrir durant els últims minuts al Camp Nou. Després
del 3-0 amb el qual el Barcelona s'ha disparat, el gol de Cavani en el minut 62
havia minimitzat les esperances del Barça. El 3-1 ha semblat deixar
l'eliminatòria vista per sentència. El partit s'ha disputat en un ambient
electritzant. La graderia ha pressionat al màxim per empènyer el seu equip cap
a una remuntada històrica, que ningú mai havia assolit. L'inici del duel ha
estat esperançador per al FC Barcelona. Luis Suárez ha marcat en el minut tres
després d'una indecisió de la saga francesa i del seu porter, Trapp. El PSG,
molt encongit, amb prou feines donava senyals de vida. El partit s'ha anat
endurit. El 2-0 ha arribat quan faltaven cinc minuts per al descans, en una
acció d'Iniesta que ha buidat de tan mala manera Kurzawa que ha marcat en
pròpia porta. Una incursió de Neymar per la banda esquerra ha acabat en penal.
Meunier, quan el perseguia, ha caigut i el va obstaculitzar. L'àrbitre ha
dubtat però el linier ha decretat que sí que va haver-hi penal. Messi el va
llançar amb força, a mitja altura, fent inútil la gran estirada de Trapp.
Faltava mitja hora i el 3-0 donava moltes opcions al Barcelona. Però ha arribat
el gol de Cavani, que ja abans havia avisat amb una rematada al pal. El davanter
uruguaià no ha fallat en la seva segona gran ocasió. Ha aprofitat una deixada
de cap de Meunir i ha aconseguit un gol que semblava decisiu, mortal de
necessitat pel Barcelona.
L'equip de Luis
Enrique necessitava tres gols per remuntar. No semblava quedar temps ni massa
convicció a aconseguir una gesta tan enorme. Però Neymar ha marcat en un
esplèndid llançament de falta en el minut 88. Ha tornat a marcar de penal i
Sergi Roberto ha rematat quan faltaven 20 segons. El Camp Nou ha esclatat
d'alegria, el FC Barcelona ha aconseguit el que semblava una utopia.
Racionalment era
molt difícil, ningú abans havia remuntat en Champions un 0 a 4 però ahir a la
nit es va fer el miracle, i més de noranta-sis mil persones poden dir alló de
“jo hi era” i molts d’altres “jo ho vaig sentir per la ràdio” o “ho vaig veure
a la tele” però ... com la mort de Kennedy, el 23-F o l’11-S tots recordarem
què estàvem fent la nit de “la remuntada”. Ahir el president de l’etern rival,
el Real Madrid feia 70 anys... crec que tampoc ho oblidarà. Avui amb tota la
“resaca”: Felicitem a les dones treballadores i lluitadores i a tots els
culers!"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada