Avui recordem que
hi ha coses on arribem per casualitat i d’altres que suposen un canvi o una
millora en la qual cal decidir petites solucions particulars. Potser haurem
d’encaixar les coses com venen i alhora ser proactius quan poguem… oi?
Les illes
Galápagos són un arxipèlag que pertany a la República de l'Equador i està
situat a l'oceà Pacífic, a uns 1.000 km de la costa equatoriana. És compost per
13 illes de natura volcànica i una multitud de petits illots. Són famoses per
la seva riquesa biològica, amb un nombre considerable d'espècies endèmiques, i
per l'estada que hi feu Charles Darwin. Les illes Galápagos foren descobertes
per atzar el 10 de març de 1535, quan el religiós dominic Fra Tomás de
Berlanga, llavors bisbe de Panamà, es dirigia al Perú en compliment d'un
encàrrec del monarca espanyol Carles V, per arbitrar en una disputa entre
Francisco Pizarro i els seus subordinats després de la conquesta de l'Imperi
inca. Els primers mapes a incloure les illes van ser els fets per Abraham
Ortelius i Mercator al voltant de 1570. Les illes eren descrites com a
"Insulae dels Galopegos" (Illes de les Tortugues).
La Via Laietana
és un carrer de Barcelona que comunica l'Eixample amb el port travessant Ciutat
Vella. El seu nom està dedicat als primers habitants ibers de la zona. Fou
dissenyada inicialment per l'Ildefons Cerdà en 1859 com a «via A» per enllaçar
de forma directa el nou barri de l'Eixample, que es perfilava dins el pla
Cerdà, amb el port, via de comunicació principal al segle XIX. Però el Pla
Cerdà es va focalitzar en el creixement fora muralles i no va ser fins al 1899
que es va tornar a impulsar amb l'aprovació del Pla de Reforma Interior d'Àngel
Baixeras. Les obres de la Reforma interior (la Reforma, com van ser conegudes
popularment) foren inaugurades pel rei Alfons XIII i el president Antonio Maura
el 10 de març de 1908.
La construcció es
va dividir en tres trams:
1908-1909, entre
el port i la plaça de l'Àngel, a càrrec de Lluís Domènech i Montaner.
1909-1911, entre
la plaça de l'Àngel i el carrer de Sant Pere Més Baix, a càrrec de Josep Puig i
Cadafalch.
1911-1913, entre
Sant Pere Més Baix i la Plaça d'Urquinaona, a càrrec de Ferran Romeu. Cal dir
que la porció que va des de plaça d'Urquinaona fins al carrer de Jonqueres ja
existia amb el traçat actual i es deia carrer de Bilbao.
L'enderrocament
va suposar obrir una bretxa de 80 metres d'amplada i uns 900 de llargada.
Aquesta reforma comportà la destrucció de 2.199 cases i molts palaus i convents
medievals, i dispersà els veïns; unes deu mil persones.
Alguns edificis
van ser traslladats. Aquest és el cas de l’Església de la Concepció que ara
trobem al Carrer Aragó però que estaba a la Plaça Urquinaona.
L’Església de la
Concepció. Ubicada al districte de l'Eixample, el conjunt parroquial de la
Puríssima Concepció es troba en l'extrem sud de l'illa de cases delimitada pels
carrers Aragó, Roger de Llúria, València i Bruc. L'església és l'edifici més significatiu
del recinte, ja que es realitzà seguint un projecte únic i emprant bona part
dels materials de l'església gòtica de l'antic Monestir de Jonqueres,
traslladada parcialment del seu lloc d'origen (on avui es troba la Plaça
Urquinaona) fins a l'actual. Es tracta d'un edifici de la primera meitat del
segle XV de nau única amb capelles laterals entre els contraforts i capçalera
poligonal. La nau presenta sis trams de volta de creueria amb les nervadures
sostingudes sobre mènsules, donant lloc a uns murs de tancament llisos, només
interromputs per les obertures de les capelles laterals. El 20 de febrer de
2009 el Papa Benet XVI va concedir el títol de basílica menor al temple de la
Puríssima Concepció, que es convertia en la vuitena de les nou basíliques que
hi ha a la ciutat de Barcelona.
La imatge
correspon als primers mesos de la Via Laietana de Barcelona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada