Per a molts
pacients crònics o terminals, els trasplantaments són la única alternativa de
vida, per tal raó, el propòsit de la celebració d’aquest dia és fomentar una
cultura de donació d’òrgans i d’aquesta manera, donar als pacients en espera
una oportunitat per seguir vivint.
La xarxa de
donació i trasplantaments treballa en la consolidació d’una cultura ciutadana
en pro de la donació d’òrgans i teixits, buscant amb això sensibilitzar la
comunitat perquè li donin aquest regal de vida a les persones que estan en
llista a l’espera d’un òrgan.
L’objectiu
d’aquesta celebració es, per tant, el reconeixement als professionals que
coordinen tot el procés de trasplantament així com a les persones donants. El
trasplantament consisteix en la substitució d'un òrgan (o teixit) deteriorat
per un altre que funciona correctament. És un tractament que en alguns casos
serveix per millorar la qualitat de vida de les persones però, en molts altres,
constitueix la única esperança de vida. Com que no hi ha trasplantament sense
donació, us deixem una llista de les 12 coses que, des de l’Organització
Catalana de Trasplantament (OCATT), considerem que tots hauríem de saber sobre
la donació d'òrgans.
A continuació
teniu l’article “12 coses sobre la donació d'òrgans que hauríem de saber” redactat
per: Jorge Twose, comunicació i promoció de la donació de l’OCATT, i Maria
Bodí, Cap de Servei de la
Unitat de Cures Intensives i Coordinadora Hospitalària de
Trasplantaments de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona (16/10/2017) M’ha semblat
molt interessant.
1. La donació és
un acte altruista i solidari sense cap contraprestació
La donació
d'òrgans i teixits és un acte voluntari, altruista, solidari, generós,
confidencial, gratuït i sense ànim de lucre, de manera que no és possible
obtenir compensació econòmica ni de cap tipus per la donació de cap part del
cos humà.
2. Pots disposar
d'un carnet de donant, encara que no sigui necessari
La llei espanyola
(Llei 30/1979 i RD 1723/2012) de donació és de consentiment presumpte, és a
dir, tots som donants si en vida no hem expressat el contrari. Si es vol
evidenciar la voluntat de ser donant
existeixen diferents opcions: (1) el carnet de donant, (2) indicar-ho a
"La Meva Salut"
o (3) deixar constància al document de voluntats anticipades. Independentment
del grau de validesa legal d’aquestes opcions, normalment serà la família del
possible donant qui finalment donarà el consentiment la donació. Per aquest
motiu, a més d'evidenciar la teva decisió, és important comunicar la teva
voluntat de ser donant als teus éssers estimats, de manera que ells tinguin
coneixement de la teva decisió per si, arribat el cas, haguessin de comunicar-ho
al personal de l'hospital.
3. Hi ha dos
tipus de donants: el donant viu i el donant cadàver
El donant cadàver
és aquell on la donació es produeix després de la mort cerebral o la mort en
asistòlia (aturada cardíaca), causades principalment per un ictus, un
traumatisme o una anòxia cerebral i succeïdes generalment en un entorn
hospitalari. D'altra banda, els donants vius són generalment familiars o
persones molt properes al receptor que decideixen cedir-li, de forma
desinteressada, un òrgan (un ronyó) o una part d'ell (un lòbul del fetge).
4. El diagnòstic
de mort encefàlica no admet possibilitat d'error
Una de les raons
per negar-se a la donació està relacionada amb la falsa creença que hi ha la
possibilitat d'extreure els òrgans abans de la confirmació del diagnòstic de la
mort. La desinformació i la confusió sobre el concepte de mort encefàlica
reforcen aquesta falsa creença, però la mort encefàlica, a l’igual que la mort
per aturada cardíaca, és una situació irreversible, definida clínica i legalment.
El diagnòstic de mort encefàlica l’han de realitzar, d'acord amb el que
estableix la Llei,
tres metges diferents, cap d’ells de l'equip de coordinació hospitalària de
trasplantaments. El diagnòstic de mort en asistòlia també es realitza d'acord amb el que
estableix la Llei,
constatant de forma inequívoca l’absència de circulació i respiració
espontània.
5. La prioritat
és sempre salvar la vida de la persona, tot i haver dit que volia ser donant
Desprès d'haver
fet tots els esforços possibles per salvar la vida de la persona i la situació
avança cap a un estat irreversible amb mort imminent, l'equip mèdic que ha
tractat el pacient avisa al coordinador hospitalari de trasplantaments, el
professional que valorarà la possibilitat real de donació i la voluntat de
donació, a través de l'entrevista amb la família del possible donant, i que
gestiona i organitza tot el procés de donació.
6. Tothom pot ser
donant
Ni l'edat, ni el
sexe, ni la condició social o l’estat de salut descarten a priori una potencial
donació d'òrgans. Encara que hi ha determinades situacions o patologies que
contraindiquen la donació, cada cas s'estudia i es valora de manera
individualitzada. Així, serà l'equip mèdic que ha portat al pacient i el
coordinador de trasplantaments de l'hospital els que determinaran la
validesa i viabilitat dels òrgans del
possible donant, de forma prèvia a l'entrevista familiar.
7. Cap de les
grans religions s'oposa a la donació d'òrgans
La gran majoria
de les religions, com demostren diferents autors, a través de l'estudi de les
escriptures o les declaracions i escrits dels seus responsables, es mostren a
favor i són partidàries de la donació i el trasplantament d'òrgans. El
cristianisme, l'islam, el judaisme, el budisme o l'hinduisme es mostren a favor
de la donació d'òrgans. Només algunes religions minoritàries s’han mostrat en
contra o no s’han posicionat clarament a favor de la donació d’òrgans.
8. Un donant pot
salvar la vida de fins a 8 persones
Els òrgans que es
poden donar són els ronyons, el fetge, el cor, els pulmons, el pàncrees i
l'intestí. Aquests 8 òrgans, en casos de donants ideals, permeten realitzar 8
trasplantaments i salvar la vida a la majoria d’aquests receptors. A més dels
òrgans, els teixits (conjunt de cèl·lules amb funcions similars) també es poden
donar i trasplantar. La còrnia, la pell, els ossos, tendons i músculs, les
vàlvules cardíaques i les artèries o venes, probablement no salven vides però
les milloraran considerablement.
9. Després de la
donació, el cos no queda desfigurat
L'extracció
d'òrgans i teixits, que es fa en condicions estèrils i en una sala d'operacions
apropiada, és una operació practicada per un equip mèdic i d'infermeria
qualificat. El cos no queda desfigurat i sempre es tracta amb el màxim
respecte.
10. L'assignació dels òrgans està basada en
aspectes clínics i geogràfics
El trasplantament
requereix rapidesa per garantir que els òrgans donats estiguin en les millors
condicions, per això tindrà prioritat el pacient que es trobi en la mateixa
zona geogràfica en la qual estigui el donant. Els aspectes clínics com la
situació en llista, la gravetat o la compatibilitat donant-receptor
determinaran la selecció del receptor. Hi ha una situació en llista, la Urgència 0, que significa
prioritat nacional. Vol dir que la gravetat dels pacients que arriben a aquesta
situació és tal, que la seva vida corre perill, i el primer òrgan compatible
que aparegui en qualsevol part de l'Estat, independentment del lloc on es
trobi, anirà per a aquest pacient.
11. Estem en el
millor lloc del món si necessitem un trasplantament
L’any 2016,
Catalunya va superar, per primer cop, la barrera dels 1000 trasplantaments
d'òrgans anuals, el que representa una taxa de 135 trasplantaments per milió de
població, xifra que no té cap país del món i potser només està a l'abast d'unes
poques regions. Aquests bons resultats han estat possibles gràcies a 315
donants morts i 148 donants vius, a l'elevada efectivitat d'aprofitament dels
òrgans, al model organitzatiu i l'intercanvi d'òrgans amb altres CCAA. Si ens
referim al global d'Espanya, amb una taxa superior als 43 donants per milió de
població, no hi ha país que ho superi. Els 2018 donants cadàver i 371 donants
vius del 2016, han permès trasplantar més de 4800 persones, tot un èxit i una
referència mundial.
12. No és
compatible donar els teus òrgans i el cos a la ciència
Si t'estàs
plantejant ser donant d'òrgans o donar el teu cos a la ciència, hauràs de triar
entre una d'aquestes dues opcions, ja que no són compatibles. Per donar el cos
a la ciència, t'has de dirigir a alguna de les facultats de medicina.
Desprès de llegir
tota aquesta informació, tu què vols fer? Evidentment no hi ha cap pressa i tan
de bo tinguem tots una vida llarga i plena, en les millors condicions possibles
però és un tema que cal pensar...
