Avui parlem d’un escriptor català que va ser dels pocs que va aconseguir viure de l’ofici d’escriure, cosa molt poc freqüent entre els escriptors.
Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau va néixer a les acaballes del segle XIX (1894). Va ser un poeta, novel·lista, dramaturg, periodista i traductor català. Va ser l'autor d'obres dramàtiques molt populars i membre destacat de l'Institut d'Estudis Catalans i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres. Obtingué nombrosos premis literaris. El 1923 va guanyar la Flor Natural als Jocs Florals de Barcelona amb el poema “La balada del caminant”. Entre el 1920 i el 1936, Sagarra va esdevenir un mite popular que, en molts aspectes, va ocupar el lloc que havien deixat buit Frederic Soler, Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà o Joan Maragall.
L'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, població amb la qual Josep Maria de Sagarra havia mantingut vincles de petit, va posar el seu nom al nou teatre municipal de la ciutat.
Potser amb la sola excepció de Verdaguer i malgrat les enveges i els rebuigs de determinats cercles intel·lectuals i polítics, Sagarra ha estat l'únic poeta català autènticament popular.
Tal dia com avui de 1931 s’estrenà al Teatre Romea de Barcelona l’obra teatral “L’Hostal de la Glòria” de Josep M. de Sagarra. A la Vikipèdia podeu trobar el repartiment d’aquella primera representació. Pot ser a l’època eren famosos però... jo, no n’he reconegut cap... què n'ès d'efímera la fama...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada