17 d'octubre 1867 Puig i Cadafalch 1920 Neix Miguel Delibes 1985 La Primitiva 1986 Barcelona'92

 

Els nostres protagonistes avui són dos artistes i moments d’alegria.

Tal dia com avui de 1867 naixia a Mataró un nen. Li van posar per nom Josep Puig i Cadafalch. Va ser  arquitecte modernista, historiador de l'art i polític català. Va exercir la política com a regidor de l'Ajuntament de Barcelona (1901–1903), diputat a les Corts Espanyoles (1907–1910), diputat provincial (1913–1924), i com a president de la Mancomunitat de Catalunya (1917–1924) però se’l recorda sobretot per les seves obres com arquitecte.  Entre les seves obres més conegudes trobem la Casa Amatller (1898–1900)al Passeig de Gràcia de Barcelona i la Casa de les Punxes (1903–1905), a la Diagonal també a Barcelona. Darrerament la Casa de les Punxes s’ha obert perquè es pugui visitar.

El disset d’octubre de 1920 a Valladolid va néixer Miguel Delibes, periodista i novel·lista espanyol.  Autor de novel·les com “Los Santos Inocentes”, “Cinco horas con Mario” o “El hereje”. La seva obra és molt extensa. Escriu en castellà, la seva llengua. Les seves obres tenen  un marcat to costumista i naturalista. Va ser membre de la Real Academia Española de la Lengua i va ocupar el seient de la lletra "e minúscula". També va arribar a estar proposat pel Nobel de Literatura però no hi va arribar.

Els dos moments d’alegria van anar en anys consecutius.

El disset d’octubre de 1985 va tenir lloc el primer sorteig de la Primitiva, fins aquest moment només es podia jugar a la loteria o a les quinieles. El primer número que va sortir va ser el 15, que se’l coneix com “la niña bonita”.

L’any següent el 17 d’octubre de 1986 ens va enganxar en un dia de feina, al cole, però no era un dia qualsevol... tothom estava pendent de les informacions que arribaven de Lausanne. El Comitè Olímpic Internacional havia d’informar de la decisió. On es farien els Jocs Olímpics de 1992. Barcelona optava a aquesta nominació. Era molt important per la ciutat perquè suposava una gran inversió en infraestructures i l’obertura cap al mar d’una Barcelona que ara hi vivia d’esquenes. Quan el Sr. Samaranch va dir: “a la ville de...” es va fer un silenci que es podia tallar. Quan va continuar amb un Barcelona (en català) va ser l’explosió. Recordo que la gent va sortir als balcons, aplaudíem, i estàvem contents. I va començar el compte enrere fins l’èxit de Barcelona 92.

Suggeriments: podeu visitar les cases que va construir Puig i Cadafalch, llegir alguna obra de Delibes o preguntar quina part de Barcelona es va renovar o va néixer per les Olimpíades. La ciutat va fer un gran canvi, una gran millora.