14 de març Dia Pi 1804 Johan Strauss 1997 Neix Simone Arianne Biles

Avui, el Pi Day, recordem dues persones excepcionals en els seus camps: Johann Strauss i Simone Biles.

Felicitem a les noies que es diuen Matilde perquè avui celebren el seu sant en record a Santa Matilde, reina.

El Dia Pi és una celebració que commemora la constant matemàtica π (pi). El Dia Pi (Pi Day) es celebra el 14 de març (en el format de calendari mes/dia, 3/14 que representen els tres dígits més representatius de la constant expressada en notació decimal). Val a dir doncs que, matemàticament parlant, no hi ha cap relació directa entre el nombre pi i el 14 de març, doncs els dígits 3, 1 i 4 en un cas venen donats per una representació en base 10 i en l'altra per una representació mixta (sistema de dies i mesos) que no té res a veure amb la base 10. Tot i així, el 2009 la Cambra de Representants dels Estats Units va donar suport a la designació del dia Pi. El va crear Larry Shaw el 1989. El Dia Pi de l'any 2015 va tenir una significació especial pel fet que el 3/14/15 (data en format anglosaxó) a les 9:26:53 a.m. i p.m., amb la data i l'hora es podien representar els 10 primers dígits de pi. El Dia Pi de l'any 2018 va morir el físic teòric, cosmòleg i divulgador científic Stephen Hawking. El físic Albert Einstein també nasqué un 14 de març, el de 1879.

Tal dia com avui a Viena l’any 1804 va néixer Johann Strauss, compositor i director d'orquestra austríac, conegut particularment pels seus valsos i per ser el pare d'una dinastia musical amb els seus fills Johann Strauss, Josef Strauss i Eduard Strauss. De formació autodidàctica, formà part de l'orquestra de Joseph Lanner i més tard fundà la seva pròpia orquestra. Director de la música de dansa de la cort imperial (1835), és el creador del vals vienès. Celebrà nombrosos concerts per Europa. També és autor de marxes -la més famosa de les quals és la Marxa Radetzky-, quadrilles, fantasies, galops, popurris, etc. Johann Strauss va ser un prodigi musical. Va iniciar-se en la seva carrera quan als 6 anys quan va veure una orquesta i va demanar-li un violí al seu pare.

Simone Arianne Biles va néixer a Columbus, Ohio, el 14 de març de 1997. És una gimnasta artística estatunidenca i l'actual campiona olímpica en la competició general individual. L'agost de 2019 feu història en ser la primera dona en realitzar un doble-triple. L'octubre de 2019 va superar el rècord de medalles de Vitali Sxerbo en mundials. Biles va tenir una infancia difícil però va conseguir ser set cops campiona nacional en la competició general individual (2013-2016, 2018-2019, 2021), és la campiona olímpica de Rio 2016 en la competició general individual i l'única gimnasta campiona mundial en la competició general individual durant tres anys consecutius (2013-2015) que ha guanyat dues vegades més (2018-2019). Ha estat cinc vegades campiona mundial en terra (2013, 2014, 2015, 2018 i 2019), tres vegades campiona mundial en barra d'equilibri (2014, 2015 i 2019) i dues vegades campiona de salt (2018 i 2019) i ha estat membre de l'equip nacional dels Estats Units, campió en el mundial de Naning 2014, Glasgow 2015, les Olimpíades de Rio de Janeiro 2016 Doha 2018, Stuttgart 2019 i Tòquio 2020. Es caracteritza per la seva potència i per l'alt nivell de dificultat en els seus exercicis, consolidant-se com la millor gimnasta del món. Ha estat la primera gimnasta afroamericana a obtenir el títol de campiona del món en la competició general individual. Per ella és la imatge d’avui.

13 de març 1639 Neix Harvard 1928 Neix Rodriguez de la Fuente 1975 Neix Anna Sahun

 

Avui recordem quatre noms propis: un ha canviat el nom d’una universitat, un altre va obrir la mentalitat dels espanyols i la seva sensibilitat envers la fauna ibérica, el tercer (per ordre cronològic) és un dona que posa tota la seva professionalitat i sensibilitat dels de l’escenari o davant de la càmera i el darrer és el darrer Papa de Roma que està revolucionant l’Església amb un caire molt humà denunciant les injustícies i guerres del món i demanant perdó pels errors de l’Esglèsia al llarg de la historia.

El New College a Cambridge, és una universitat privada de Massachussets que es va fundar el 8 de setembre de 1636. Tal dia com avui de l’any 1639 es va rebatejar com a Universitat de Harvard en honor al seu mecenes John Harvard. És la institució d'ensenyament superior més antiga dels Estats Units. Si en els seus inicis només comptava amb nou alumnes, avui té més de 371.000 alumnes,​ dels quals 59 000 resideixen fora dels Estats Units, i és una de les universitats més influents del món.​ Disposa a més del pressupost universitari més quantiós del món: 39 200 milions de dòlars en 2018.​ Encara que en termes de dotació per estudiant, ocupa el tercer lloc als Estats Units, per darrere de Princeton i Yale. Ocupa el primer lloc en el Rànquing Acadèmic de les Universitats del Món,​ en la classificació mundial d'universitats segons el HEEACT i en el rànquing d'O.S. News & World Report. A més, consta de diversos museus d'art, cultura i ciències. Té el sistema de biblioteques privades i acadèmiques més gran del món, el qual comprèn 79 biblioteques individuals amb més de 20 milions de volums. La més alta política, premis Nobel, Pulitzer, personatges tecnològics i científics han estudiat allà: Obama, Roosevelt, Kennedy, T. S. Eliot, Bill Gates, Mark Zuckerberg... però també alguns catalans. Vegem dos casos:

a.- Ricardo Pérez de la Fuente, amb 31 anys va tenir la missió de catalogar els 30.000 fòssils del Museu de Zoologia Comparada de la Universitat de Harvard, la col·lecció més gran del món.

b.- Paula Leyes, va començar el curs passat a Harvard i va ser acceptada a 14 universitats dels Estats Units després de fer el Batxillerat i la Sel·lectivitat a casa nostra amb una puntuació de 13,78 sobre 14. L’estudiant catalana estudia a Harvard, que només ha acceptat el 4,5 de les sol·licituds rebudes mb un, es va colar al podi de les millors notes de selectivitat de la seva promoció, el curs passat. “Tenir una meta em va ajudar a fer l’esforç necessari”, explica. Harvard, com moltes de les millors universitats dels Estats Units, té una política d’admissió que es diu need-blind. Bàsicament “vol dir que consideren la teva sol·licitud (exàmens, cartes de recomanació, redaccions...) sense saber si tu i la teva família podreu afrontar el cost. En el cas que t’acceptin, es comprometen a cobrir tot el que tu i la teva família no pogueu pagar (es determina en funció dels ingressos, número de fills...)”. El cost total d’un curs a Harvard (inclou residència, menjar, taxes...) és aproximadament d’uns 65.000 dòlars americans.

Tal dia com avui de 1928 va néixer Félix Rodríguez de la Fuente, etòleg i naturalista que va fer diferents programes de divulgació de la natura sobretot de la fauna de la península ibérica.  Als anys 60 començà a escriure articles per a la revista Blanco i Negro (Blanc i Negre). Durant els anys següents va continuar col·laborant amb diferents programes de Televisió Espanyola, en els quals se li reservava una secció dedicada al regne animal, com Imágenes para saber (Imatges per a saber) (1966) i A toda plana (A tota plana) (1967). La seva gran oportunitat li arriba quan els directius de TVE li encarreguen posar-se al capdavant d'un programa propi, anomenat Fauna (1968), l'èxit del qual li va valer la possibilitat de rodar, en anys successius, Animalia (1969) i Vida salvaje (1970) (Vida salvatge). A la dècada dels 70 va portar a terme tota una sèrie de grans documentals que van arribar a tenir difusió mundial. Van inculcar el respecte al medi ambient en un ampli nombre d'espectadors, especialment d'Espanya. Hom destaca els programes Planeta azul (Planeta blau, 1970-1974) i El hombre y la tierra (L'home i la terra, 1974-1980). També va liderar els equips que van elaborar i van publicar les col·leccions de llibres Fauna, Los cuadernos de campo (Els quaderns de camp), Fauna ibérica, l'Enciclopedia Salvat de la Fauna (1970-73) de l'Editorial Salvat. Paral·lelament, es va acostar a tasques conservacionistes de rellevància com el salvament d'una probable extinció per als pocs llops ibèrics que llavors sobrevivien, la preservació dels ossos ibèrics, linxs, muflons, etc.. Va arribar a ser promotor de l'Associació per a la Defensa de la Naturalesa (ADENA), associada a la WWF, i integrant del Consell Superior d'Investigacions Científiques d'Espanya. Anteriorment (1954), havia estat cofundador de la Sociedad Española de Ornitología. Va morir en estavellar-se l'avioneta en què viatjava, a Shaktoolik (a Alaska, a 25 km de l'estret de Bering), en plena temporada de rodatge de les curses de trineus tirats per gossos.

Tal dia com avui de 1975 va néixer Anna Sahun i Martí, actriu catalana de teatre, cinema i televisió. Anna Sahun està llicenciada en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona al 1998. A més, també es va llicenciar en Art dramàtic en l'Institut del Teatre de Barcelona al 2002. Al 2020, Sahun va rebre el premi Margarita Xirgu per la seva interpretació a l'obra teatral “Justícia” de Guillem Clua, un guardó promogut per la Agrupació Dramàtica de Barcelona (ADB) i l'ajuntament de Molins de Rei, que reconeix la millor interpretació femenina de la temporada teatral a Barcelona, i que té com a símbol un anell dissenyat per Anna Puig.

L’any 2013 va sortir fumata blanca del Vaticà. El cardenal Jorge Mario Bergoglio va ser escollit el 266è Papa de Roma amb el nom de Francesc. El primer Papa no europeu des de la mort del Papa Gregori III l'any 741, i el primer castellanoparlant. Exercia d'arquebisbe de Buenos Aires des del 1998, i fou ordenat cardenal el 2001. Escollí el seu nom papal en honor de Francesc d'Assís.

La imatge és per l'Anna Sahun que va pujar al cotxe amb l'Eloi Vila i ens va deixar que descobríssim el perfil més personal d'una gran actriu amb nom propi.

12 de març Sant Bernat 1875 Neix Juli Garreta 1945 Mor Anna Frank

 

Avui és Sant Bernat i diu la dita que acostuma a ploure: “Per Sant Bernat tapa’t el cap”. Aprofitem per felicitar a tots els nois que porten aquest nom!

La sardana és una dansa popular catalana considerada el ball nacional de Catalunya. És una dansa col·lectiva que ballen homes i dones agafats de les mans formant una rotllana, i puntejant amb els peus els compassos de la música interpretada per la cobla. El nom pot fer referència tant al ball com a la música. La formació que habitualment interpreta la música de la sardana és la cobla, que en general consta de 12 instruments tocats per 11 músics. Quatre d'aquests instruments (tenora, tible, flabiol i tamborí) són instruments típicament catalans; els altres quatre són més convencionals (contrabaix, trompeta, trombó i fiscorn). La música de la sardana (que forma part del que genèricament es coneix com a música de cobla) té quasi sempre compàs binari, de 2/4 o 6/8, i pot ser escoltada en forma de concert. Algunes composicions, però, estan arranjades per a altres formacions musicals o afegeixen un acompanyament coral o totes dues coses alhora.

Juli Garreta i Arboix va néixer a Sant Feliu de Guíxols el 12 de març del 1875. És considerat com un dels compositors sardanistes més eminents. Infongué la sardana amb valors musicals a nivell d'obra simfònica, i tingué una categoria creativa sense parió amb cap altre autor sardanista.

En Juli Garreta amenitzava al piano les projeccions de cinema mut, dels balls de casino i participava en les tertúlies musicals de Can Rovira. Sentia una gran admiració per Wagner, fins al punt d'anar tot un estiu sencer a Alemanya a escoltar les obres d'aquest compositor, quan viatjar era ben difícil. Va escriure moltíssimes sardanes entre elles “La pubilla”, “Pastoral”, “Dalt les Gavarres”, “Llicorella”, “A Pau Casals”, “La Rosada”, “Maria”, “Juny”... El més gran elogi d'aquesta última fou, sens dubte, el del famós compositor Igor Stravinski, d'origen rus, que l'any 1924, en escoltar-la a Barcelona i restar-ne ben meravellat, no pogué estar-se de demanar: «Més Garreta, si us plau, més Garreta...».

Normalment no solc recordar la data de la mort de les persones, generalment recordo la data de neixament però avui en farem una excepció. Tal dia com avui del 1945 va morir Anne Frank. Arribem a ella a través del seu diari. Sempre m’ha interessat el que coneixem com a intrahistòria que és la historia de la gent, la que no forma part dels fets històrics rellevants. La proposta d’escriure el que fem, el que sentim o el que pensem és un molt bon exercici per la nostra salut mental i perquè deixem un recull per la historia familiar. Rellegir-los al cap d’un temps ens fa recordar què era important per a nosaltres en un moment determinat o en què invertíem el nostre temps...

La nostra imatge avui és per la sardana que com diu la dita “és la dansa més bella, de totes les danses que es fan i desfan”. Pel monument a la sardana que trobem a la muntanya de Montjuic, quan baixem del castell i que estava a la porta del Parc d'Atraccions quan estava en funcionament i ara al davant del "Mirador de l'alcalde".

11 de març Dia Europeu de les Victimes del Terrorisme 2004 Atemptats de Madrid 2020 Confinament per Pandèmia a Espanya

 

L’onze de març és un dia que ha marcat clarament la nostra vida amb dos fets impactants: els atemptats de Madrid i l’inici del confinament per la pandèmia. Tots dos fets van aconseguir treure la part més humana i solidària per contrast amb la crueltat dels fets (de caràcter molt diferent).

Per aquests terribles atemptats es commemora avui el Dia Europeu de les Victimes del Terrorisme. Hi ha persones que treballen per l’atenció a les víctimes. En Robert Manrique després de ser víctima en l’atemptat d’Hipercor ha dedicat tots els esforços en localitzar víctimes, fer-los saber quins són els seus drets i ajudar-los a que puguin rebre l’atenció que requereixen (médica, psicológica, legal…). D’aquell tristíssim 11M apareix una dona forta i valenta que va perdre el seu fill en uns dels trens, que es converteix en la cara i la veu de les víctimes d’aquell atemptat, Pilar Manjón. Mai hauríen volgut viure aquestes situacions però un cop allà converteixen en força i solidaritat real el seu dia a dia. Sort en tenim de que hi ha persones al món que no treballen per la foto o les felicitacions sino al servei de la gent que més ho necessita. Ells son els protagonistes de la nostra imatge d'avui. 

L’any 2004 a primera hora del matí es van cometre uns terribles atemptats a Madrid en els que van morir 191 persones i més de 1800 van resultar ferides. Ens vam quedar aturats veient les imatges dels trens destrossats i pensant en aquelles persones que anaven a treballar, a estudiar… gent normal sense relevancia política. Tots ells van moure tot un país que des del dolor demanava Pau, demanava la fi de la violencia aquí i arreu. Van ser uns dies que malgrat pasar els anys no ens podem treure de la memoria.

I ja fa dos anys que ens van dir que ens haviem de confinar a casa per una pandèmia, de Covid-19, que s’obria pas de manera descontrolada i que s’encomava rapidament i tenia els serveis mèdics i hospitalaris saturats i una altíssima mortalitat. Tots a casa, excepte les persones de serveis essencials, i van començar uns mesos d’incertesa. Havia de ser per unes setmanes però es va anar allargant. I vam arreglant casa, vam fer manualitats, vam cuinar i vam fer moltíssimes videotrucades que han arribat per quedar-se. Avui, sembla que va estant més controlada la pandèmia perquè tenim una gran part de la población amb una pauta de vacunació ja amb tres dosis i l’àrea sanitària que ja sap què fer-ne, com fer i quan fer. Hem tornat a sortir, encara queda teletreball i mascaretes però ja hi torna haver l’aforament total en els equipaments esportius, sanitaris i de transports. Ens anem trobant amb una nova normalitat perquè hi ha coses que van arribar amb la pandèmia però han vingut per quedar-se.

11 i 12 de març Ral·li Internacional de Cotxes d'Època Barcelona-Sitges

El 65 Ral·li Internacional de Cotxes d’Època Barcelona-Sitges tindrà lloc els dies 11 i 12 de març de 2023. La tradicional caravana de vehicles antics, molts d’ells centenaris, tornarà a recórrer els principals carrers de les dues localitats, així com de les carreteres que les uneixen.

Després de l’èxit de la 64a edició, Foment de Sitges, en col·laboració amb els ajuntaments de Sitges i de Barcelona, ​​ja treballa a l’organització de la propera edició del Ral·li, un dels més carismàtics entre els de la seva classe a tot el territori nacional i reconegut a nivell europeu.

Com cada any, la prova, de caràcter no competitiu, atraurà molts participants de llocs molt dispars, així com a nombrós públic, àvid per veure en funcionament els vehicles històrics, especialment a l’espectacular tram -tancat al trànsit- de les mítiques Costes del Garraf.

La celebració en aquestes dates, pocs dies abans que arribi la primavera, consolida la importància de la prova com a un dels esdeveniments més destacats del panorama cultural de Catalunya.

No en va, el Ral·li Barcelona-Sitges ret homenatge no només a la tecnologia i la mobilitat de principis del segle XX -sense les quals no podríem entendre els avenços d’avui-, sinó també a les tendències de moda d’aquella època, ja que tots els participants han de vestir amb roba característica dels anys de producció del vehicle.

10 de març 1535 Descobriment de les illes Galàpagos 1908 Inauguració de les obres de la Via Laietana de Barcelona

 

Avui recordem que hi ha coses on arribem per casualitat i d’altres que suposen un canvi o una millora en la qual cal decidir petites solucions particulars. Potser haurem d’encaixar les coses com venen i alhora ser proactius quan poguem… oi?

Les illes Galápagos són un arxipèlag que pertany a la República de l'Equador i està situat a l'oceà Pacífic, a uns 1.000 km de la costa equatoriana. És compost per 13 illes de natura volcànica i una multitud de petits illots. Són famoses per la seva riquesa biològica, amb un nombre considerable d'espècies endèmiques, i per l'estada que hi feu Charles Darwin. Les illes Galápagos foren descobertes per atzar el 10 de març de 1535, quan el religiós dominic Fra Tomás de Berlanga, llavors bisbe de Panamà, es dirigia al Perú en compliment d'un encàrrec del monarca espanyol Carles V, per arbitrar en una disputa entre Francisco Pizarro i els seus subordinats després de la conquesta de l'Imperi inca. Els primers mapes a incloure les illes van ser els fets per Abraham Ortelius i Mercator al voltant de 1570. Les illes eren descrites com a "Insulae dels Galopegos" (Illes de les Tortugues).

La Via Laietana és un carrer de Barcelona que comunica l'Eixample amb el port travessant Ciutat Vella. El seu nom està dedicat als primers habitants ibers de la zona. Fou dissenyada inicialment per l'Ildefons Cerdà en 1859 com a «via A» per enllaçar de forma directa el nou barri de l'Eixample, que es perfilava dins el pla Cerdà, amb el port, via de comunicació principal al segle XIX. Però el Pla Cerdà es va focalitzar en el creixement fora muralles i no va ser fins al 1899 que es va tornar a impulsar amb l'aprovació del Pla de Reforma Interior d'Àngel Baixeras. Les obres de la Reforma interior (la Reforma, com van ser conegudes popularment) foren inaugurades pel rei Alfons XIII i el president Antonio Maura el 10 de març de 1908.

La construcció es va dividir en tres trams:

1908-1909, entre el port i la plaça de l'Àngel, a càrrec de Lluís Domènech i Montaner.

1909-1911, entre la plaça de l'Àngel i el carrer de Sant Pere Més Baix, a càrrec de Josep Puig i Cadafalch.

1911-1913, entre Sant Pere Més Baix i la Plaça d'Urquinaona, a càrrec de Ferran Romeu. Cal dir que la porció que va des de plaça d'Urquinaona fins al carrer de Jonqueres ja existia amb el traçat actual i es deia carrer de Bilbao.

L'enderrocament va suposar obrir una bretxa de 80 metres d'amplada i uns 900 de llargada. Aquesta reforma comportà la destrucció de 2.199 cases i molts palaus i convents medievals, i dispersà els veïns; unes deu mil persones.

Alguns edificis van ser traslladats. Aquest és el cas de l’Església de la Concepció que ara trobem al Carrer Aragó però que estaba a la Plaça Urquinaona.

L’Església de la Concepció. Ubicada al districte de l'Eixample, el conjunt parroquial de la Puríssima Concepció es troba en l'extrem sud de l'illa de cases delimitada pels carrers Aragó, Roger de Llúria, València i Bruc. L'església és l'edifici més significatiu del recinte, ja que es realitzà seguint un projecte únic i emprant bona part dels materials de l'església gòtica de l'antic Monestir de Jonqueres, traslladada parcialment del seu lloc d'origen (on avui es troba la Plaça Urquinaona) fins a l'actual. Es tracta d'un edifici de la primera meitat del segle XV de nau única amb capelles laterals entre els contraforts i capçalera poligonal. La nau presenta sis trams de volta de creueria amb les nervadures sostingudes sobre mènsules, donant lloc a uns murs de tancament llisos, només interromputs per les obertures de les capelles laterals. El 20 de febrer de 2009 el Papa Benet XVI va concedir el títol de basílica menor al temple de la Puríssima Concepció, que es convertia en la vuitena de les nou basíliques que hi ha a la ciutat de Barcelona.

La imatge correspon als primers mesos de la Via Laietana de Barcelona.

9 de març Dia Mundial de la Truita de Patata 1873 Es crea la Policia Muntada del Canadà 1959 Neix la Barbie

Avui tinc seriosos problemas per trobar la imatge del dia: truita de patates, la policía muntada del Canadà i la Barbie… podía escollir entre els Cliks de la Policia Muntada o la Barbie i no he dubtat… dos en un!

Avui és el Dia Mundial de la Truita de Patata. Si el croissant i la croqueta tenen el seu dia… la truita de patata no pot ser menys. És un plat que genera discussió: amb ceba o sense, el gruix i la cocció és important pels sibarites d’aquest plat i la veritat és que una bona truita amb pa amb tomàquet pot ser una gran festa. Podem aprofitar per celebrar-ho… t’hi apuntes? Pots fer a casa la clàssica o la de patates de bossa del Ferran Adrià pels que tenen pressa però si no vols fer-la tu i estàs a Barcelona t'aconsello la truita que fa la Nieves al Bar Píccolo de Rocafort amb Aragó (junt amb les croquetes i el menu diari... sempre és un encert!)

La Reial Policia Muntada del Canadà es coneix col·loquialment com “The Mounties” té nom en anglès i francés perquè són les dues llengües oficials al Canadà (Royal Canadian Mounted Police i Gendarmerie royale du Canada). És un símbol del Canadà. És l'únic cos de policia al món que és a la vegada policia nacional, federal, provincial i municipal, encara que no és la policia provincial o municipal a Ontàrio i Quebec. La Policia Muntada procura el compliment de les lleis i moltes altres funcions com la de la protecció del Primer Ministre del govern del Canadà, dels dignataris visitants i de les missions diplomàtiques, perseguir el frau, la falsificació, el terrorisme. Assegurar la seguretat nacional i els serveis de policia internacional. Fins que el 1984 es va crear el Canadian security intelligence service també era responsable de les activitats d'intel·ligència i contraespionatge. Aquest cos de policia va començar amb la fundació tal dia com avui de la Royal Northwest Mounted Police i al 1920 es crea la que avui coneixem com la Policia Muntada del Canadà amb el seu uniforme particular vermell (Red Serge).

Tal dia com avui del 1959 la Fira de la Joguina de Nova York acull la presentació d'una nina que es batejarà amb el nom de Barbie. Hi ha moltíssimes nines però aquesta és coneguda i reconeguda arreu del món. Té els seus admiradors i col·leccionistes i alhora acèrrims detractors. Barbie representa una noia entre 17 i 20 anys que té tres germanes petites: Chelsea (entre 6 i 9 anys), Stacie (entre 10 i 12 anys) i Skipper (entre 14 i 16 anys). La joguina és fabricada per l'empresa Mattel. Un dels seus trets principals era la capacitat de combinar accessoris i canviar de vestuari, per la qual cosa s'associà a una top model, símbol de bellesa refinada i de joventut. La idea sorgí de Ruth en veure com la seva filla jugava amb nines de paper i els canviava els vestits, per això va voler recrear-ho en una nina de plàstic coneguda per les seves versions i complements. Els seus detractors la titllen de consumista i d'estereotipar la dona.

El 9 de març de l'any 2009 la nina va complir els seus primers 50 anys en el mercat. L'aniversari va portar una infinitat d'edicions especials i reproduccions de les més importants Barbies a través dels anys. Barbie va lluir un impressionant vestit d'alta costura per celebrar el seu aniversari número 50 i es troba disponible en dues versions: Caucasican Barbie Doll (rossa) i African American Barbie Doll (afroamericana).

És espectacular la quantitat de professions, oficis i caracteritzacions de Barbie. Vegem-ne algunes d’elles: actriu, anfitriona, arquitecta, astronauta, atleta, ballarina de ballet, banquera, bombera, campista, cangur, cantant (rap, pop, rock, pop-rock i òpera), cosmetóloga, criada, cuinera, dentista, detectiva, dissenyadora, doctora (metgessa), empresària, enginyera, entrenadora de dofins, esportista, fada, fotògrafa, geneta, gimnasta, guia turística, guitarrista (de rock, pop), humanista, hostessa, infermera, informática, jardinera, manicura, maquilladora, mestra, mosquetera, nedadora, nutricionista, pediatra, perinatòloga, periodista, perruquera, pianista, pilot, pizzera (propietària de pizzeria), podòloga, policia, presentadora de TV, princesa, professora, psicòloga, rebostera, recepcionista, representant, salvavides de platja, secretària, sirena, top model, venedora, veterinària. Fins i tot hi ha paissos que han tingut edicions especials com Xile amb l’Huasa o com Veneçuela amb la Llanera.