12 de març Sant Bernat 1875 Neix Juli Garreta 1945 Mor Anne Frank

Avui és Sant Bernat i diu la dita que acostuma a ploure: “Per Sant Bernat tapa’t el cap”. Aprofitem per felicitar a tots els nois que porten aquest nom!

La sardana és una dansa popular catalana considerada el ball nacional de Catalunya. És una dansa col·lectiva que ballen homes i dones agafats de les mans formant una rotllana, i puntejant amb els peus els compassos de la música interpretada per la cobla. El nom pot fer referència tant al ball com a la música. La formació que habitualment interpreta la música de la sardana és la cobla, que en general consta de 12 instruments tocats per 11 músics. Quatre d'aquests instruments (tenora, tible, flabiol i tamborí) són instruments típicament catalans; els altres quatre són més convencionals (contrabaix, trompeta, trombó i fiscorn). La música de la sardana (que forma part del que genèricament es coneix com a música de cobla) té quasi sempre compàs binari, de 2/4 o 6/8, i pot ser escoltada en forma de concert. Algunes composicions, però, estan arranjades per a altres formacions musicals o afegeixen un acompanyament coral o totes dues coses alhora.

Juli Garreta i Arboix va néixer a Sant Feliu de Guíxols el 12 de març del 1875. És considerat com un dels compositors sardanistes més eminents. Infongué la sardana amb valors musicals a nivell d'obra simfònica, i tingué una categoria creativa sense parió amb cap altre autor sardanista.

En Juli Garreta amenitzava al piano les projeccions de cinema mut, dels balls de casino i participava en les tertúlies musicals de Can Rovira. Sentia una gran admiració per Wagner, fins al punt d'anar tot un estiu sencer a Alemanya a escoltar les obres d'aquest compositor, quan viatjar era ben difícil. Va escriure moltíssimes sardanes entre elles “La pubilla”, “Pastoral”, “Dalt les Gavarres”, “Llicorella”, “A Pau Casals”, “La Rosada”, “Maria”, “Juny”... El més gran elogi d'aquesta última fou, sens dubte, el del famós compositor Igor Stravinski, d'origen rus, que l'any 1924, en escoltar-la a Barcelona i restar-ne ben meravellat, no pogué estar-se de demanar: «Més Garreta, si us plau, més Garreta...».

Normalment no solc recordar la data de la mort de les persones, generalment recordo la data de neixament però avui en farem una excepció. Tal dia com avui del 1945 va morir Anne Frank. Arribem a ella a través del seu diari. Sempre m’ha interessat el que coneixem com a intrahistòria que és la historia de la gent, la que no forma part dels fets històrics rellevants. La proposta d’escriure el que fem, el que sentim o el que pensem és un molt bon exercici per la nostra salut mental i perquè deixem un recull per la historia familiar. Rellegir-los al cap d’un temps ens fa recordar què era important per a nosaltres en un moment determinat o en què invertíem el nostre temps...

La nostra imatge avui és per la sardana que com diu la dita “és la dansa més bella, de totes les danses que es fan i desfan”. Pel monument a la sardana que trobem a la muntanya de Montjuic, quan baixem del castell i que estava a la porta del Parc d'Atraccions quan estava en funcionament i ara al davant del "Mirador de l'alcalde".

11 de març Dia Europeu de les Víctimes del Terrorisme 2004 Atemptats de Madrid 2020 Inici del confinament

L’onze de març és un dia que ha marcat clarament la nostra vida amb dos fets impactants: els atemptats de Madrid i l’inici del confinament per la pandèmia. Tots dos fets van aconseguir treure la part més humana i solidària per contrast amb la crueltat dels fets (de caràcter molt diferent). 

Per aquests terribles atemptats es commemora avui el Dia Europeu de les Victimes del Terrorisme. Hi ha persones que treballen per l’atenció a les víctimes. En Robert Manrique després de ser víctima en l’atemptat d’Hipercor ha dedicat tots els esforços en localitzar víctimes, fer-los saber quins són els seus drets i ajudar-los a que puguin rebre l’atenció que requereixen (médica, psicológica, legal…). D’aquell tristíssim 11M apareix una dona forta i valenta que va perdre el seu fill en uns dels trens, que es converteix en la cara i la veu de les víctimes d’aquell atemptat, Pilar Manjón. Mai hauríen volgut viure aquestes situacions però un cop allà converteixen en força i solidaritat real el seu dia a dia. Sort en tenim de que hi ha persones al món que no treballen per la foto o les felicitacions sino al servei de la gent que més ho necessita. Ells son els protagonistes de la nostra imatge d'avui.  

L’any 2004 a primera hora del matí es van cometre uns terribles atemptats a Madrid en els que van morir 191 persones i més de 1800 van resultar ferides. Ens vam quedar aturats veient les imatges dels trens destrossats i pensant en aquelles persones que anaven a treballar, a estudiar… gent normal sense relevancia política. Tots ells van moure tot un país que des del dolor demanava Pau, demanava la fi de la violencia aquí i arreu. Van ser uns dies que malgrat pasar els anys no ens podem treure de la memoria. 

I ja fa dos anys que ens van dir que ens haviem de confinar a casa per una pandèmia, de Covid-19, que s’obria pas de manera descontrolada i que s’encomava rapidament i tenia els serveis mèdics i hospitalaris saturats i una altíssima mortalitat. Tots a casa, excepte les persones de serveis essencials, i van començar uns mesos d’incertesa. Havia de ser per unes setmanes però es va anar allargant. I vam arreglant casa, vam fer manualitats, vam cuinar i vam fer moltíssimes videotrucades que han arribat per quedar-se. Avui, sembla que va estant més controlada la pandèmia perquè tenim una gran part de la población amb una pauta de vacunació ja amb tres dosis i l’àrea sanitària que ja sap què fer-ne, com fer i quan fer. Hem tornat a sortir, encara queda teletreball i mascaretes però ja hi torna haver l’aforament total en els equipaments esportius, sanitaris i de transports. Ens anem trobant amb una nova normalitat perquè hi ha coses que van arribar amb la pandèmia però han vingut per quedar-se.

10 de març 1535 Descoberta de les Illes Galápagos 1908 Inauguració de la Via Laietana

 Avui recordem que hi ha coses on arribem per casualitat I d’altres que suposen un canvi o una millora en la qualcal decider petites solucions particulars. Potser haurem d’encaixar les coses com venen i alhora ser proactius quan poguem… oi?

Les illes Galápagos són un arxipèlag que pertany a la República de l'Equador i està situat a l'oceà Pacífic, a uns 1.000 km de la costa equatoriana. És compost per 13 illes de natura volcànica i una multitud de petits illots. Són famoses per la seva riquesa biològica, amb un nombre considerable d'espècies endèmiques, i per l'estada que hi feu Charles Darwin. Les illes Galápagos foren descobertes per atzar el 10 de març de 1535, quan el religiós dominic Fra Tomás de Berlanga, llavors bisbe de Panamà, es dirigia al Perú en compliment d'un encàrrec del monarca espanyol Carles V, per arbitrar en una disputa entre Francisco Pizarro i els seus subordinats després de la conquesta de l'Imperi inca. Els primers mapes a incloure les illes van ser els fets per Abraham Ortelius i Mercator al voltant de 1570. Les illes eren descrites com a "Insulae dels Galopegos" (Illes de les Tortugues).

La Via Laietana és un carrer de Barcelona que comunica l'Eixample amb el port travessant Ciutat Vella. El seu nom està dedicat als primers habitants ibers de la zona. Fou dissenyada inicialment per l'Ildefons Cerdà en 1859 com a «via A» per enllaçar de forma directa el nou barri de l'Eixample, que es perfilava dins el pla Cerdà, amb el port, via de comunicació principal al segle XIX. Però el Pla Cerdà es va focalitzar en el creixement fora muralles i no va ser fins al 1899 que es va tornar a impulsar amb l'aprovació del Pla de Reforma Interior d'Àngel Baixeras. Les obres de la Reforma interior (la Reforma, com van ser conegudes popularment) foren inaugurades pel rei Alfons XIII i el president Antonio Maura el 10 de març de 1908.

La construcció es va dividir en tres trams:

1908-1909, entre el port i la plaça de l'Àngel, a càrrec de Lluís Domènech i Montaner.

1909-1911, entre la plaça de l'Àngel i el carrer de Sant Pere Més Baix, a càrrec de Josep Puig i Cadafalch.

1911-1913, entre Sant Pere Més Baix i la Plaça d'Urquinaona, a càrrec de Ferran Romeu. Cal dir que la porció que va des de plaça d'Urquinaona fins al carrer de Jonqueres ja existia amb el traçat actual i es deia carrer de Bilbao.

L'enderrocament va suposar obrir una bretxa de 80 metres d'amplada i uns 900 de llargada. Aquesta reforma comportà la destrucció de 2.199 cases i molts palaus i convents medievals, i dispersà els veïns; unes deu mil persones.

Alguns edificis van ser traslladats. Aquest és el cas de l’Església de la Concepció que ara trobem al Carrer Aragó però que estaba a la Plaça Urquinaona.

L’Església de la Concepció. Ubicada al districte de l'Eixample, el conjunt parroquial de la Puríssima Concepció es troba en l'extrem sud de l'illa de cases delimitada pels carrers Aragó, Roger de Llúria, València i Bruc. L'església és l'edifici més significatiu del recinte, ja que es realitzà seguint un projecte únic i emprant bona part dels materials de l'església gòtica de l'antic Monestir de Jonqueres, traslladada parcialment del seu lloc d'origen (on avui es troba la Plaça Urquinaona) fins a l'actual. Es tracta d'un edifici de la primera meitat del segle XV de nau única amb capelles laterals entre els contraforts i capçalera poligonal. La nau presenta sis trams de volta de creueria amb les nervadures sostingudes sobre mènsules, donant lloc a uns murs de tancament llisos, només interromputs per les obertures de les capelles laterals. El 20 de febrer de 2009 el Papa Benet XVI va concedir el títol de basílica menor al temple de la Puríssima Concepció, que es convertia en la vuitena de les nou basíliques que hi ha a la ciutat de Barcelona. 

La imatge correspon als primers mesos de la Via Laietana de Barcelona.

9 de març Dia Mundial de la Truita de Patata 1920 neix la base de la Policia Muntada del Canadà 1959 neix la Barbie

Avui tinc seriosos problemas per trobar la imatge del dia: truita de patates, la policía muntada del Canadà i la Barbie… podía escollir entre els Cliks de la Policia Muntada o la Barbie i no he dubtat… dos en un!

Avui és el Dia Mundial de la Truita de Patata. Si la croqueta té el seu dia… la truita de patata no és menys. És un plat que genera discussió: amb ceba o sense, el gruix i la cocció és important pels sibarites d’aquest plat i la veritat és que una bona truita amb pa amb tomàquet pot ser una gran festa. Podem aprofitar per celebrar-ho… t’hi apuntes?

La Reial Policia Muntada del Canadà es coneix col·loquialment com “The Mounties” té nom en anglès i francés perquè són les dues llengües oficials al Canadà (Royal Canadian Mounted Police i Gendarmerie royale du Canada). És un símbol del Canadà. És l'únic cos de policia al món que és a la vegada policia nacional, federal, provincial i municipal, encara que no és la policia provincial o municipal a Ontàrio i Quebec. La Policia Muntada procura el compliment de les lleis i moltes altres funcions com la de la protecció del Primer Ministre del govern del Canadà, dels dignataris visitants i de les missions diplomàtiques, perseguir el frau, la falsificació, el terrorisme. Assegurar la seguretat nacional i els serveis de policia internacional. Fins que el 1984 es va crear el Canadian security intelligence service també era responsable de les activitats d'intel·ligència i contraespionatge. Aquest cos de policia va començar amb la fundació tal dia com avui de la Royal Northwest Mounted Police i al 1920 es crea la que avui coneixem com la Policia Muntada del Canadà amb el seu uniforme particular vermell (Red Serge). 

Tal dia com avui del 1959 la Fira de la Joguina de Nova York acull la presentació d'una nina que es batejarà amb el nom de Barbie. Hi ha moltíssimes nines però aquesta és coneguda i reconeguda arreu del món. Té els seus admiradors i col·leccionistes i alhora acèrrims detractors. Barbie representa una noia entre 17 i 20 anys que té tres germanes petites: Chelsea (entre 6 i 9 anys), Stacie (entre 10 i 12 anys) i Skipper (entre 14 i 16 anys). La joguina és fabricada per l'empresa Mattel. Un dels seus trets principals era la capacitat de combinar accessoris i canviar de vestuari, per la qual cosa s'associà a una top model, símbol de bellesa refinada i de joventut. La idea sorgí de Ruth en veure com la seva filla jugava amb nines de paper i els canviava els vestits, per això va voler recrear-ho en una nina de plàstic coneguda per les seves versions i complements. Els seus detractors la titllen de consumista i d'estereotipar la dona.

El 9 de març de l'any 2009 la nina va complir els seus primers 50 anys en el mercat. L'aniversari va portar una infinitat d'edicions especials i reproduccions de les més importants Barbies a través dels anys. Barbie va lluir un impressionant vestit d'alta costura per celebrar el seu aniversari número 50 i es troba disponible en dues versions: Caucasican Barbie Doll (rossa) i African American Barbie Doll (afroamericana). 

És espectacular la quantitat de professions, oficis i caracteritzacions de Barbie. Vegem-ne algunes d’elles: actriu, anfitriona, arquitecta, astronauta, atleta, ballarina de ballet, banquera, bombera, campista, cangur, cantant (rap, pop, rock, pop-rock i òpera), cosmetóloga, criada, cuinera, dentista, detectiva, dissenyadora, doctora (metgessa), empresària, enginyera, entrenadora de dofins, esportista, fada, fotògrafa, geneta, gimnasta, guia turística, guitarrista (de rock, pop), humanista, hostessa, infermera, informática, jardinera, manicura, maquilladora, mestra, mosquetera, nedadora, nutricionista, pediatra, perinatòloga, periodista, perruquera, pianista, pilot, pizzera (propietària de pizzeria), podòloga, policia, presentadora de TV, princesa, professora, psicòloga, rebostera, recepcionista, representant, salvavides de platja, secretària, sirena, top model, venedora, veterinària. Fins i tot hi ha paissos que han tingut edicions especials com Xile amb l’Huasa o com Veneçuela amb la Llanera.

8 de març Dia Internacional de la Dona 2017 La gran remuntada del Barça

M’ha agradat el text del Departament d’Ensenyament amb motiu del Dia Internacional de la Dona. 

“Des del Departament d’Educació, en el Dia Internacional de les Dones, ens sumem al missatge d’ONU Dones Igualtat de gènere avui per a un demà sostenible i proposem activitats per sensibilitzar l’alumnat i tota la comunitat educativa sobre els drets de les dones i la sostenibilitat de la vida.

Treballar per a un demà sostenible demana incidir en tres nivells de cura: la pròpia, la d’altri i la de l’espai en què habitem: el planeta Terra. D’aquesta manera, vetllem també per la pau.”

Em sembla una manera molt intel·ligent i globalitzadora d’enfocar aquesta diada. Cal molta sensibiització encara i accions concretes que ens vagin posicionant cap a la igualtat de gènere real. Tan de bó en un futur proper no sigui necessaria aquesta diada perquè aquesta igualtat ja és una realitat. Estem en camí….

Algú ho veu molt lluny però tal dia com avui també han estat posibles coses que semblaven impossibles. L’any 2017 es va produïr la gran remuntada del Barça a la Champions al Nou Camp. El PSG venia amb un 4-0, però va marxar amb un 6-1 èpic. Els gols van ser obra d’un equip convençut des del primer minut i que no va donar una pilota per perduda però van estar a les botes de Luis Suárez,  Kurzawa (en propia porta),  Messi, Neymar (2) i el definitiu de Sergi Roberto. L’eliminatòria es va guanyar per 6 a 5. Els mitjans de comunicació van descriure el resultat com "sorprenent", "increïble" i "un miracle". Els sismògrafs del Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera (ICTJA-CSIC), situat a 500 metres del Camp Nou, van detectar terratrèmols que coincidien amb els gols del partit. El gol del 6-1 de Sergi Roberto, amb el que es va aconseguir la històrica remontada, va fer que els 100.000 espectadors que hi havia al Camp Nou, saltessin a l'uníson causant un terratrèmol de magnitud 1 de l'escala Richter. Ja veieu que com diu el poeta: “Tot està per fer i tot és possible…”

7 de març 1949 Descobriment del Carboni 14 2001 Fi del servei militar obligatori 2010 Oscar per a Kathryn Ann Bigelow

Avui tres fites històriques: el descobriment del Carboni 14, el finl de la mili obligatòria a Espanya i la primera dona guanayadora d’un Oscar a la millor directora.

Comencem coneixent la datació basada en el radiocarboni. És un mètode de datació absoluta de mostres orgàniques basada en la determinació d'un isòtop radioactiu del carboni, el carboni 14. Aquesta tècnica va ser descoberta i desenvolupada per Willard Frank Libby i els seus col·laboradors tal dia com avui de l'any 1949 i va ser el motiu que se li concedís el premi Nobel de química el 1960.

La mili, el servei militar obligatori, va acabar a Espanya per un reial decret el 9 de març de 2001 aprovat pel Consell de Ministres. Segons el decret, el procés de professionalització de l'exèrcit requeria una reserva de militars, així com els joves que havien de prestar el servei però en aquell moment havien sol·licitat una pròrroga o no havien estat classificats. Les forces armades tenien 74.948 soldats i mariners a finals de 2001, dels quals el 40% procedien del reclutament obligatori. Actualment, la plantilla és del tot profesional. Un dels elements clau al 2011 va estar la inclusió de la dona a l'exèrcit, que ara representa més del 12% de la plantilla. Fins aquests moment tots els nois havien de fer el servei militar. Se’ls cridava a files l’any que feien 18 anys però es podien agafar prórrogues per estudis. Aquells nois que no volien fer el servei militar obligatori deiem que feia objecció de consciència.

Kathryn Ann Bigelow  va neixer el 27 de noviembre del 1951 a San Carlos, Califòrnia. És una directora de cinema, productora de cinema, guionista i directora de televisió estatunidenca. Algunes de les seves pel·lícules més famoses han sigut Near Dark (1987), Point Break (1991), Strange Days (1995), El pes de l'aigua (2000), En terra hostil (2008), i Zero Dark Thirty (2012). “En terra hostil” va guanyar l'Oscar a la millor pel·lícula, també va guanyar el BAFTA a la millor pel·lícula, i va ser nominada per al Globus d'Or a la millor pel·lícula dramàtica de 2010. Amb “En terra hostil”, Bigelow va ser la primera dona a guanyar l'Oscar al millor director, el Directors Guild of America Award for Outstanding Directing, el BAFTA a la millor direcció, i el Critics Choice Award per la Millor Directora. També va ser la primera dona a guanyar el Saturn Award for Best Director el 1995 per Strange Days. L'abril de 2010, Bigelow va ser nomenada a la llista de la gent més important de l'any al Time 100. 

Avui, a les portes del Dia Internacional de la Dona, recordem que fins el segle XXI no hi ha hagut un Oscar per cap dona directora de cinema. Avui, en el nostre món no ens plantegem que les dones no puguin estar en una professió. Les trobem per tot arreu des de conductores d’autobús fins a científiques passant per dissenyadores i xefs de cuina. Algunes continúen sent molt minoritàries en un món d’homes però hi són. Fa molt pocs anys no es plantejaven que hi podíen ser. Han canviat moltes coses i més n’han de canviar. Avui la nostra imatge és per la primera directora amb Oscar, perquè veiem quina cara fa… 

6 de març 1927 Neix Gabriel García Márquez 1961 Primera publicació del 13, Rue del Percebe 1991 Creació de l'Instituto Cervantes

 

Avui les lletres són les protagonistas del nostre post: un escriptor amb Nobel, un còmic, i una institució per ensenyar i promocionar la llengua i la cultura castellana.

Gabriel José de la Concordia García Márquez, més conegut com a Gabriel García Márquez, neix a Aracataca el 6 de març del 1927. Va ser un escriptor colombià, especialitzat en novel·les, contes, guions i articles periodístics. Era conegut familiarment com a Gabito, des que el seu company del diari de Bogotà El Espectador, José Salgar, va començar a anomenar-lo Gabo. És considerat un dels autors més significatius del segle XX. Va obtenir el Premi Nobel de Literatura el 1982, segons l'Acadèmia Sueca "per les seves novel·les i històries curtes, en què la fantasia i la realitat es combinen en un tranquil món d'imaginació rica, reflectint la vida i els conflictes d'un continent". La seva novel·la més reconeguda internacionalment és “Cent anys de solitud”, publicada el 1967.

El 13, Rue del Percebe és una sèrie de còmics creat per en Francisco Ibáñez. La primera pàgina va ser publicada a la revista Tio vivo el 6 de març de 1961 i aviat va adquirir enorme popularitat per la seva estructura nova i inusual que possiblement no tingui parangó en la història del còmic mundial fins a la data. El 2016 es va publicar la primera antologia integral del clàssic d'Ibáñez ‘13, Rue del Percebe’ 

Instituto Cervantes és una institució cultural pública creada el 1991 (amb la Llei 7/1991, de 21 de març), depenent del Ministeri d'Afers exteriors d'Espanya. La seva tasca és la promoció i ensenyament de la llengua castellana, així com la difusió de la cultura d'Espanya i Hispanoamèrica. Com a institució compleix tasques similars al Institutul Cultural Român romanès, a la Alliance Française, el British Council, la Societat Dante Alighieri, l'Instituto Camões i el Goethe-Institut. Les seves seus centrals estan a Madrid i Alcalá de Henares.

La finalitat de l'Institut Cervantes són, segons l'article 3 de Llei 7/1991, de 21 de març de 1991, per la qual es crea l'Institut Cervantes, els següents:

- Promoure universalment l'ensenyament, l'estudi i l'ús de l'espanyol i fomentar quantes mesures i accions contribueixin a la difusió i la millora de la qualitat d'aquestes activitats 

- Contribuir a la difusió de la cultura en l'exterior en coordinació amb els altres òrgans competents de l'Administració de l'Estat.