8 de juny 793 primera incursió víking a Anglaterra

Els protagonistes d’avui són el víkings. Els víkings van ser un grup ètnic originari d'Escandinàvia, els països nòrdics, que van florir entre els anys 789 i 1100. També són anomenats normands, tot i que aquesta denominació s'acostuma a restringir als pobles víkings establerts a l'Europa occidental. Altres grups víkings s'establiren a l'Europa oriental, anomenats varegs. Els víkings eren descendents d'un poble d'origen germànic que es va establir a la península escandinava cap a l'any segle XXI aC. El seu nom significa 'gent de mar' o 'del nord'. Van ser coneguts a tot Europa pel seu domini naval, que els va permetre conquerir ciutats costaneres d'arreu, i crearen una llegenda d'incursions cruels i efectives, basades en la pirateria. Durant molts anys, van sotmetre Anglaterra, el nord de França (on s'establiren en l'actual regió coneguda com a Normandia) i el sud d'Itàlia; i van ser els primers europeus que van arribar al continent americà. El límit meridional de la seva expansió fou l'Al-Àndalus. Alguns víkings coneguts són Eric el Roig o Leif Ericsson (primer europeu a arribar a Amèrica, on hi fundà la colònia de Vinland).

Comerciaven principalment amb pells, ambre i esclaus, i de vegades recorrien al pillatge o a l'extorsió. Tant en els països d'origen com en els territoris on s'establien també treballaven en explotacions agràries i ramaderes.

La seva manera d'actuar violenta va terroritzar les antigues comunitats que, encara que acostumades a la guerra, no tenien manera de preveure quan n'hi hauria una incursió. Aquests atacs van influir de forma indirecta en la creació d'un període d'inestabilitat que va afavorir la descentralització política del feudalisme.

Sembla que tal dia com avui de l’any 793 es va produir la primera incursió víking a l'est d'Anglaterra en saquejar el monestir de Lindisfarne, a la costa. Els víkings, que fins aquest moment eren "comerciants nòrdics", passaran, durant els dos segles següents, a ocupar les cròniques i contes europeus, omplint una època de terror propiciada per aquests "homes del nord" o "homes de la mar". Els seus vaixells, anomenats drakkar per tenir habitualment el mascaró de proa forma de cap de drac, realitzaran incursions en totes les costes d'Europa i remuntaran els rius de França i Espanya, conquistaran la majoria d'Irlanda i grans extensions d'Anglaterra, i establiran assentaments permanents a Rússia i les costes del Bàltic. Hi cròniques relatant les seves incursions a la Mediterrània, al Mar Caspi i el seu establiment a la mítica Vinland, a Amèrica del Nord.

Darrerament s'ha fet una sèrie amb el Víkings com a protagonistes. És una sèrie dura però si l'haguéssin fet molt dolça no haguès estat gens realista perquè els vikings van ser un grup molt especial.

7 de juny 1940 neix Tom Jones

Un impressionant aspecte i una potent veu van ser qualitats suficients perquè a Tom Jones se’l sobrenomenés com "El Tigre de Gal·les". 

Tom Jones és nom artístic, el seu nom real és Thomas Jones Woodward, va néixer el 7 de juny de 1940 a Pontypridd, al sud de Gal·les. Fill d'un miner i un mestressa de casa, el futur que li augurava no era molt diferent al dels nois d'aquella recòndita ciutat. Acabat el col·legi sense pena ni glòria, als 16 anys ja s'havia casat i tenia un fill. Tom va tenir una gran varietat de treballs, des peó de paleta, fins tallador de guants passant per venedor ambulant d'aspiradors. L'única cosa que destacava de la seva vida monòtona era la seva participació amb la banda amb la qual actuava a la nit en els pubs de la ciutat. Allà posava en pràctica tot l'après en el cor de l'església i el col·legi. 

Un dia Gordon Mills, un caçatalents, va presenciar una de les seves actuacions i no es va poder resistir a la seva potent veu i estil tan atrevit del gal·lès. Poc temps va trigar el manager a aconseguir-li un contracte. El primer gran èxit de Jones va arribar amb la cançó "It not unusual" que va arrasar a tot el món. Per cert, la cançó va ser boicotejada per la conservadora BBC i va haver de ser difosa per una ràdio pirata. 

Tom Jones ha enregistrat al llarg de la seva carrera un autèntic allau de senzills i ha aconseguit diversos discos d'or amb cançons com "Delilah", "Help major self", "Love my tonigh", "Kiss" i l'èxit dels 90 , "Sex bomb". I és que amb el pas del temps Tom Jones ha aconseguit romandre en el més alt, provar tots els estils de música i, per descomptat, renovar-se.

6 de juny 1599 neixament de Velàzquez

Avui un nom propi: Velazquez. Si aneu a Madrid al Museo del Prado no us podeu perdre veure les seves obres en directe. 

Diego Rodríguez de Silva Velázquez, o simplement Velázquez, és històricament un dels pintors espanyols més importants i un dels artistes més valorats i influents del món que va nèixer tal dia com avui de l’any 1599. Va excel·lir en retrats de gran realisme i penetració psicològica, entre altres de la família reial, a la qual tenia accés en qualitat de pintor de la Cort. També va crear escenes històriques i mitològiques. Visqué a l'anomenat Segle d'or espanyol.

Els primers anys, a Sevilla, va desenvolupar un estil naturalista i caravaggista. Als 24 anys va ser nomenat pintor del rei Felip IV i quatre anys més tard va ser ascendit a pintor de cambra, càrrec que va ocupar de per vida. El pintor de cambra era el més important entre els pintors reials: el treball consistia a pintar retrats del rei i de la família reial, i en general quadres destinats a la decoració de les mansions reials.

La presència en l'entorn cortesà li va permetre estudiar la col·lecció reial de pintura. Això i les ensenyances d'un primer viatge a Itàlia, on va conèixer pintura antiga i contemporània, van ser influències determinants per a fer-lo evolucionar cap a un estil més personal, amb una pintura d'una gran lluminositat, de pinzellades ràpides i soltes. A partir del 1631, ja en la maduresa, va pintar grans obres com La rendició de Breda. Durant aquests darrers anys l'estil se li va tornar més esquemàtic i esbossat, i va assolir un domini extraordinari de la llum. El retrat del papa Innocenci X, pintat durant el segon viatge a Itàlia, inaugura aquest darrer període, que inclou les dues últimes obres mestres: Las Meninas i Les filadores (“Las hilanderas”).

El reconeixement universal del seu art va començar a arribar tardanament, a partir de 1850 i especialment entre 1880 i 1920, gràcies a l'atenció dels pintors impressionistes francesos, per als quals Velázquez va ser un referent. Édouard Manet estava meravellat amb la seva pintura i va qualificar Veláquez com el pintor de pintors i el pintor més gran que mai ha existit. 

5 de juny Dia Mundial del Medi Ambient

El Dia Mundial del Medi Ambient (DMMA) se celebra el 5 de juny a tot el món. Aquesta celebració va ser establerta per l'Assemblea General de les Nacions Unides en la seva Resolució (XXVII) del 15 de desembre de 1972, i amb la qual es va iniciar la Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient Humà d'Estocolm (Suècia).

El Dia Mundial del Medi Ambient és un dels principals vehicles pels quals l'Organització de les Nacions Unides estimula la sensibilització mundial entorn del Medi Ambient i intensifica l'atenció i l'acció política.

Aquest any 2015 el país amfitrió és Itàlia i l’eslogan és “Set mil milions de somnis. Un únic planeta. Consumeix amb moderació” podreu consultar la web amb la informació sobre el tema a  http://www.unep.org/spanish/wed/ amb els textos en castellà.

5 de juny 1883 primer viatge de l'Orient Express

Avui recordem un tren que va fer història i que va suggerir moltes altres històries que trobem a la literatura i al cinema: l’ "Orient Express".

Tal dia com avui del 1883, va sortir de l'Estació Est de París (França), amb destinació a Istanbul (Turquia), un tren ràpid de luxe, al que aviat se’l coneixerà amb el nom de "Orient Express". El trajecte complet es realitzarà en unes 72 hores en glamurosos vagons, amb sofisticats i confortables compartiments, per a passatgers milionaris i membres de l'acabalada aristocràcia europea .

La ruta i els ferrocarrils de l'Orient Express canviaren en diverses ocasions segons les circumstàncies. Diferents rutes concurrents utilitzaren en el passat el nom d'Orient Express o d'altres similars. Malgrat que el tren fou concebut com un servei ferroviari normal, el seu nom ha esdevingut sinònim d'intriga i viatges de luxe. Els dos noms de les ciutats més sovint associades amb l'Orient Express són París i Istanbul, els extrems originals dels serveis més habituals.

El 1977, l'Orient Express va deixar d'arribar a Istanbul. El 14 de desembre de 2009, l'Orient Express va deixar de funcionar i la ruta va desaparèixer dels horaris de tren d'Europa, segons s'informà, "víctima de trens d'alta velocitat i les línies aèries low-cost". La Venice-Simplon Orient Express, una empresa privada que utilitza els cotxes originals de la dècada de 1920 i 30, continua funcionant de Londres a Venècia i d'altres destinacions a Europa, incloent la ruta original de París a Istanbul.

El glamour i la rica història de l'Orient Express sovint ha estat objecte de la trama de llibres i pel·lícules i se n'han fet diversos documentals de televisió.

4 de juny 1783 primer vol globus aerostàtic 1942 Batalla de Midway

Avui destaquem dos moments històrics: l’un per l’història de l’aviació i l’altre va ajudar a accelerar el final de la Segona Guerra Mundial.

Tal dia com avui de l’any 1783 a Annonay, França, els germans Montgolfier, Jacques Étienne i Joseph-Michel, fan la seva primera demostració pública de què l'aire calent pesa menys per idèntic volum d'aire fred, i embutxacat és capaç de fer pujar una bossa esfèrica de lli folrada de paper, de 11 metres de diàmetre amb una capacitat de 800 m3 i un pes d'uns 226 quilograms. Sí, era un globus aerostàtic! El vol recorre una distància d'uns 2 km, amb una durada de 10 minuts i aconsegueix una altitud estimada d'uns 1.600 a 2.000 metres. El futur de la navegació aerostàtica ha començat. 

Actualment és fàcil trobar globus aerostàtics a l’Empordà, Osona o a la Garrotxa i s’han convertit en una manera pausada de veure el territori des del cel. És tota una experiència...

Tal dia com avui del 1942 a l'Oceà Pacífic comença la Batalla de Midway. Midway és una illa situada a uns 1.600 km al nord-oest de Honolulu. Allà l’armada dels Estats Units aconseguirà invertir la marxa de la guerra i s'alçarà amb la victòria contra, la fins llavors, invencible armada japonesa, posant fi a l'etapa d'expansió nipona en aquest oceà. El triomf serà possible, malgrat comptar amb menys efectius les forces americanes, gràcies a que la intel·ligència naval nord-americana va aconseguir descodificar els missatges japonesos. Per això estaven perfectament preparats i proveïts quan l’armada nipona fa el seu "atac sorpresa". Aquesta batalla donarà la raó a aquells que diuen que és primordial comptar amb un bon servei d'intel·ligència. La informació és molt important...

Per mi la Batalla de Midway sempre estarà lligada al meu avi. Ell va estar a la Batalla de l'Ebre durant la Guerra Civil Espanyola. Era una persona molt pacífica. Sempre deia que calia recordar per no tornar a repetir. Quan jo era petita es van fer tota una colla de pel·lícules de temàtica bèl·lica entre elles "La batalla de Midway" i avui amb aquest esdeveniment no puc més que recordar l'avi Joan. Una persona bona i pacífica. 

3 de juny 1904 neix Charles Richard Drew

Avui parlem d’un metge que va començar un camí que molts avui segueixen. La medecina regenerativa avui acull un gran nombre d’investigacions i no seria possible sense la col·laboració de Charles Richard Drew.

Tal dia com avui de 1904 va néixer a Washington D.C. (EUA), el metge i cirurgià americà Charles Richard Drew, pioner en el desenvolupament dels bancs de sang. Demostrarà que el plasma és més durador que la sang sencera i contribuirà a crear bancs de sang per als aliats a Europa durant la II Guerra Mundial. Serà molt crític amb les decisions oficials de separar la sang dels blancs i els negres en els bancs de sang.

Aquest tema ens porta moltes preguntes... Com s’extreu la sang? Tothom pot ser donant? Com es conserva la sang? S’analitza? Tota la sang és bona per tothom? Per a què la fem servir? Es pot produir? Qui decideix per a qui és? Com es distribueix? Quan es fa una transfusió pot haver-hi rebuig com en el trasplantaments d’òrgans?...

A Catalunya tenim un Banc de Sang i Teixits molt actiu que té una web amb molta informació ( http://www.bancsang.net/ ) i seus repartides per tot el territori. 

Però segur que us ha cridat l’atenció la darrera frase...  “Serà molt crític amb les decisions oficials de separar la sang dels blancs i els negres en els bancs de sang.” Fixeu-vos que estem a començament del segle XX i als Estats Units la separació entre blancs i negres era total amb una idea de que els blancs eren superiors, per tant és normal que de manera oficial també es promogués aquesta separació però... científicament no té cap fonament. Hi ha coses que sortosament anem superant... què en penses?