7 de maig 1825 s'estrena la Novena Simfonia de Beethoven 1840 neix Txaikovski

Avui parlem de músics i de música, amb majúscules.

Tal dia com avui de 1824 es va presentar la Novena Simfonia de Beethoven. La Simfonia núm. 9 en re menor op. 125 és la darrera simfonia de Ludwig van Beethoven, acabada a principis del 1824. És una de les obres més transcendentals i, en alguns fragments també més popular, de la història de la música. El seu últim moviment, que incorpora una part de l'Ode an die Freude (Oda a l'Alegria) de Friedrich von Schiller, va ser molt innovador per l'època i va marcar un canvi decisiu en el món simfònic. És una música que s'ha convertit en un símbol de la llibertat i de la germanor entre els pobles i, des de 1986, és l'himne de la Unió Europea.

Piotr Ilitx Txaikovski va néixer el 7 de maig de 1840. Va ser un compositor rus del Romanticisme. És autor d'algunes de les obres clàssiques més famoses del repertori actual, com ara els ballets El llac dels cignes i El trencanous, l'Obertura 1812, l'obertura-fantasia Romeu i Julieta, el Primer concert per a piano, el Concert per a violí, les seves simfonies núm. 4, 5 i 6 (també anomenada La Patètica) i l'òpera Eugeni Oneguin.

Nascut en una família de classe mitjana, l'educació que va rebre Txaikovski estava dirigida a preparar-lo com a funcionari, malgrat la precocitat musical que va mostrar ja des de petit. En contra dels desitjos de la seva família, va decidir seguir una carrera musical i el 1862 va accedir al Conservatori de Sant Petersburg, graduant-se el 1865. La formació que va rebre, formal i orientada a l'estil musical occidental, el va apartar del moviment contemporani nacionalista conegut com el «Grup dels Cinc» conformat per un grup de joves compositors russos, amb els quals Txaikovski va mantenir una relació professional i d'amistat al llarg de la seva carrera. El 5 de maig 1891  es va inaugurar el Carnegie Hall a New York amb Tchaikovsky com director convidat. Mentre desenvolupava el seu estil, Txaikovski va escriure música en diversos gèneres i formes, incloent-hi la simfonia, l'òpera, el ballet, la música instrumental, la música de cambra i la cançó. Tot i comptar amb diversos èxits, mai va tenir molta confiança o seguretat en si mateix i la seva vida va estar esquitxada per crisis personals i períodes de depressió. Tot i ser popular en audiències de tot el món, Txaikovski va rebre de vegades dures crítiques per part de crítics i compositors. No obstant això, la seva reputació com a compositor d'importància és avui dia segura, i ha desaparegut per complet el desdeny amb què els crítics occidentals a principis i mitjans del segle XX catalogaven la seva música com a vulgar i mancada de pensament.

6 de maig 1845 neix Àngel Guimerà 1994 s'inaugura l'Eurotunnel

Avui unim literatura i enginyeria tot recordant el naixement d’Angel Guimerà i l’acte de inauguració de l’Eurotunnel.

Àngel Guimerà i Jorge va néixer tal dia com avui del 1845 a Santa Cruz de Tenerife. Va ser dramaturg, polític i poeta en llengua catalana. La seva extensa obra, notable per unir a una aparença romàntica els elements principals del realisme, el va convertir en un dels màxims exponents de la Renaixença o "ressorgiment" de les lletres catalanes a finals del segle XIX. Fill de pare català i mare canària, va passar els primers anys de la seva vida a Tenerife. Als set anys va anar a viure a Catalunya, on s'adaptà ràpidament. Va ser una de les figures més destacades de la Renaixença, tant política com literària. Tot i que va iniciar la seva carrera amb la poesia, la major part de la seva obra literària va estar dedicada al teatre. Ben aviat aconseguí reconeixement internacional. “Mar i cel” va ser un èxit immediat, es va traduir a vuit idiomes. La seva època més brillant fou en l'última dècada del s.XIX, on s'apropa més a la realitat de la societat catalana d'aquella època, que girava el rumb cap a un entorn més urbà i industrial, destacant en el seu currículum “Maria Rosa” (1894), “Terra baixa” (1896), o “La filla del mar” (1900). Al final de la seva vida diversificà més la seva producció, des del drama burgès als poemes dramàtics musicals amb elements fantàstics o el teatre històric de tendència catalanista.

L’Eurotúnel és el túnel que creua el Canal de la Mànega, unint França amb Anglaterra. És una important infraestructura del transport internacional. Va ser obert el 6 de maig de 1994. La seva travessia dura aproximadament 35 minuts entre Calais/Coquelles (França) i Folkestone (Regne Unit).

Té una longitud de 50 km, 39 d'ells submarins, sent així el túnel submarí més llarg del món, amb una profunditat mitjana de 40 metres. Està format per tres galeries:

Dos túnels de 7,6 m de diàmetre reservats per al transport ferroviari, un d'anada i un altre de tornada.

Una galeria de serveis de 4,8 m, preparada per a la circulació de vehicles elèctrics.

Aquestes tres galeries estan unides cada 375 metres per altres galeries transversals d'auxili i manteniment, que permet que hagi un corrent d'aire per a disminuir la pressió, evitant així la propagació del fum en cas d'incendi, així com la resistència aerodinàmica al pas dels trens que circulen a 140 km/h.

Pots fer la travessa en cotxe però els carreguen als trens i no es veu res... des de dins és només un llarg túnel.

5 de maig 1821 mor Napoleó Bonaparte

  

Tal dia com avui  de l’any 1821 va morir a la illa Santa Helena (en anglès Saint Helena) un personatge important per la història d’Europa: Napoleó Bonaparte. Estava desterrat a Santa Helena que és una illa que pertany al Regne Unit i està situada a l'Atlàntic Sud, a uns 2.800 km de la costa oest de l'Àfrica.

De Napoleó en coneixem el seu barret característic, la seva posició amb la ma a l’estomac que alguns diuen que era per una dolencia... però avui en saberm més coses...

Napoleó Bonaparte va ser un militar i home d'estat francès. Va ser general de l'exèrcit durant la Revolució Francesa, alt dirigent de França com a Primer Cònsol de la Primera República Francesa (11 de novembre de 1799-18 de maig de 1804), i Emperador dels Francesos, amb el nom de Napoleó I del Primer Imperi Francès, (18 de maig de 1804-6 d'abril de 1814), i posteriorment i de forma breu des del 20 de març al 22 de juny de 1815. Va ser també Rei d'Itàlia, Mediador de la Confederació Suïssa i Protector de la Confederació del Rin. També de mentre que va ser Emperador dels Francesos va ser copríncep d'Andorra.

Napoleó va desenvolupar poques innovacions en el terreny militar, però va destacar per fer servir les millors i més variades tàctiques. Aquest fet unit a la reforma i modernització de l'exèrcit francès, el va dur a les aclaparadores victòries inicials. Les seves campanyes encara són estudiades a les acadèmies militars de tot el món, i és recordat com un dels més grans comandants de la història. Més enllà d'aquest fet, Napoleó és també recordat per l'establiment del Codi Napoleònic.

Ell va acumular molt de poder i molts títols. Encara avui les persones que tenen deliris de grandesa segueixen pensant que són Napoleó.

4 de maig 1936 primera dona ministra a Espanya Frederica Montseny

En la Segona República Espanyola trobem la primera dona que va ser ministra a Espanya. No era gens freqüent veure dones a les universitats i les feines assistencials i de cura de persones estaven dirigides a elles però sempre hi ha algú diferent... algú que comença i avui recordem a Frederica Montseny. Tal dia com avui de l'any 1936 va assumir la responsabilitat del Ministeri de Sanitat de la Segona República Espanyola, esdevenint la primera dona ministra a Espanya. Frederica Montseny i Mañé, nascuda a Madrid, va ser una líder anarquista, política i escriptora.

De molt jove va començar a escriure sobre temes literaris, filosòfics i feministes. Va entrar dins del Sindicat de Professions Liberals de la Confederació Nacional del Treball (CNT) i també a la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) el 1936. Va ser membre del comitè regional de la CNT de Catalunya el 1936 i ministra de Sanitat (1936 – 1937). Aturà, com a delegada governamental a Barcelona, els Fets de maig del 1937 i fins i tot va sofrir un atemptat.

Va estudiar Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona. El 1930 va conèixer l'anarcosindicalista Germinal Esgleas Jaume, que fou el seu company fins que es va morir, el 1981, a Tolosa. La parella va tenir tres fills: Vida (1933), Germinal (1938) i Blanca (1942). Tres noms ben especials que mostraven les seves idees en un moment on era habitual posar noms de sants.

No és encara gaire freqüent veure dones en llocs de poder. Encara està lluny la paritat (el mateix nombre d’homes i de dones) però es va avançant i cada vegada hi ha més dones i més preparades. Encara hi ha països però que estan molt lluny d’aquesta situació però a finals del segle XX es van donar passos molt important en aquesta línia. 

3 de maig Dia de la Mare Dia Internacional del Riure

El primer diumenge de maig se celebra, des de fa ja gairebé 20 anys, el Dia Mundial del Riure, un gest innat de la nostra espècie que significa alegria i felicitat en totes les cultures. I encara que el fet de riure no és exclusiu de l'ésser humà -alguns primats o les rates, per exemple, també són capaços de fer-ho- el que sí és propi i exclusiu de l'ésser humà és el sentit de l'humor, gràcies al qual som capaços de riure davant múltiples situacions, d'objectes, de jocs de paraules o acudits ... alguna cosa que els animals no poden fer.

Però, què passa al nostre cervell des que percep alguna cosa graciosa fins que ens riem? Les noves tècniques de neuroimatge han permès conèixer que el processat de l'humor té lloc en tres etapes, que impliquen a diverses regions encefàliques:

-percepció de la incongruència sorprenent per part de la regió prefrontal dorsolateral i la unió temporoparietal de l'hemisferi dominant.

-activació del circuit de la recompensa i alliberament de dopamina

-cessament de la desinhibició frontal no dominant que condueix al riure.

Quan riem el cervell s'auto-recompensa alliberant dopamina, que és un neurotransmissor que ens produeix sensació plaent. És a dir, l'humor està íntimament lligat al sistema de la recompensa que també s'activa amb el menjar, les relacions socials....

Ja que el riure és una cosa innata a la nostra espècie, tots som capaços de riure. Persones sordes o cegues que mai han sentit o vist el riure també poden fer-ho i els nadons comencen a esbossar somriures a les cinc setmanes de vida. No obstant això, podria afirmar-se que cada subjecte es riu d'una manera particular i personal.

És curiós que el primer diumenge del mes de maig es celebri la festa de les mares i el dia del riure. Realment la paraula somriure va lligada a la paraula mare (encara que de vegades ens haguem d’enfadar...). Jo quan recordo la meva mare, la recordo somrient i desperta en mi (ara que ja puc recordar sense dolor) un gran somriure.

Per tant avui, dia barrejat. Felicitem a totes les mares i ho fem amb un gran somriure! 

2 de maig Dia de la Comunidad de Madrid 1675 creció de l'Observatori de Greenwich 1927 creció de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques de Hollywood

En el dia d’avui destaquem tres esdeveniments: el Dia de la Comunitat de Madrid, la creació del l’Observatori de Greenwich i la fundació de l’Acadèmia de les Arts i Ciències cinematogràfiques de Hollywood.

La Comunitat de Madrid celebra la seva festa el dia d’avui recordant l’aixecament del poble en contra dels francesos. Aquest aixecament no va acabar en victòria però va ser general i el poble ja havia dit la seva. De fet, trobem obres pictòriques que mostren aquests fets com el quadre de Goya “Afusellaments del tres de maig a la muntanya del Príncipe Pío” que podem admirar al Museu del Prado, de Madrid.

L'Observatori Reial de Greenwich, localitzat a la ciutat de Greenwich, Anglaterra, suburbi de Londres, és un observatori astronòmic, la construcció del qual fou comissionada el 1675 pel rei Carles II d'Anglaterra. El rei també creà el càrrec d'"astrònom reial", director de l'observatori que s'hauria de dedicar a la "diligència i cura més exacta amb la rectificació de les taules dels moviments del cels i els llocs dels estels fixos per tal de trobar la molt desitjada longitud dels llocs per a perfeccionar l'art de la navegació". A causa de la contaminació ambiental de la ciutat de Londres així com la il·luminació nocturna que dificultaven les observacions, es traslladà al Castell d'Herstmonceux, tot i que encara es continua prenent com a origen dels meridians l'emplaçament original de l'observatori. En l'actualitat és un museu d'eines i artefactes de navegació, d'astronomia i rellotgeria, entre els quals, els cronòmetres H1 a l'H4 de John Harrison. El febrer del 2005, l'observatori ha començat a ser remodelat, i tindrà un nou planetari, galeries d'exposició suplementàries i equip educatiu.

L'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques de Hollywood (Academy of Motion Picture Arts and Sciences) és una organització nord-americana inicialment creada per promoure la indústria cinematogràfica dels EUA. Va ser fundada el 1927 a Los Angeles, California. Aquesta organització és coneguda a nivell internacional pels seus premis anuals dedicats al cinema fet a Hollywood, popularment coneguts com els Oscars.

1 de maig Dia del Treball 1852 neix Ramón y Cajal 1939 apareix Batman 1963 neix Màrius Serra 1967 es casa Elvis Presley

Avui, que es celebra el Dia del Treball, recordarem a quatre persones ( de la realitat o de la ficció) que sembla que hagin nascut amb “superpoders” per la seva feina: Santiago Ramón y Cajal, Batman, Màrius Serra i Elvis Presley.

Tal dia com avui, de l’any 1852, va néixer Santiago Ramón y Cajal, metge i investigador espanyol. El 1888, durant la seva estada a Barcelona, aplicant el mètode de tinció de Camillo Golgi descobreix els mecanismes que governen la morfologia i els processos connectius de les cèl·lules nervioses, de la substància grisa i del sistema nerviós cerebroespinal. La seva teoria va ser acceptada el 1889, durant el Congrés de la Societat Anatòmica Alemanya celebrat a Berlín. El seu esquema estructural del sistema nerviós com un aglomerat d'unitats independents i definides va passar a conèixer-se com "doctrina de la neurona" i en ella destaca la llei de la polarització dinàmica, model capaç d'explicar la transmissió unidireccional de l'impuls nerviós. L'any 1906 fou guardonat, juntament amb l'italià Camillo Golgi, amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia “pels seus estudis sobre el sistema nerviós”. És un dels nostres científics més reconeguts.

Tal dia com avui de l’any 1939 Batman, de Bill Finguer, apareix per primera vegada en el número 27 de la revista Detective Comics de Bob Kane. El que avui és archiconegut i en tenim des de pel·lícules fins a figuretes passant per un munt de còmics també va tenir un primer dia...

L’any 1963 va néixer Màrius Serra i Roig. És un escriptor, periodista, autor de mots encreuats, traductor de l'anglès i enigmista català, llicenciat en filologia anglesa a la Universitat de Barcelona. Ha exercit de columnista en els diaris Avui i La Vanguardia. Estudiós i col·leccionista d'enigmes, jocs de paraules i tots els fenòmens de la ludolingüística, és el responsable dels mots encreuats en català de La Vanguardia i responsable de l'espai L'enigmàrius d'El matí de Catalunya Ràdio. A més, col·labora en el magazine diari Divendres de TV3, en la revista digital Esguard i amb el programa de RNE No es un día cualquiera, amb un espai de mots encreuats. Des del febrer de 2013 és membre de l'Institut d'Estudis Catalans. Ha rebut un gran nombre de premis i reconeixements a la seva tasca en favor de les paraules.

Tal dia com avui, de 1967, es casaven Elvis Presley i Priscilla Ann. Pocs saben que Elvis va néixer en una casa molt humil i que el seu germà bessó va morir al néixer passant a ser literalment el Rei de la casa com després ho va ser del Rock. Diuen que el van consentir molt i que amb molt d’esforç van aconseguir estalviar els 12 dòlars per comprar-li la seva primera guitarra. Després del naixement de la seva filla Lise Marie el distanciament va ser tan fort que  a l’octubre del 1973 es van divorciar i elles van abandonar la casa de Graceland. Elvis va morir el 16 d’agost de 1977. Va morir però el seu mite creix cada dia. Té molts admiradors i imitadors i és un dels personatges més coneguts del segle XX.