7 de maig 1825 s'estrena la Novena Simfonia de Beethoven 1840 neix Txaikovski

Avui parlem de músics i de música, amb majúscules.

Tal dia com avui de 1824 es va presentar la Novena Simfonia de Beethoven. La Simfonia núm. 9 en re menor op. 125 és la darrera simfonia de Ludwig van Beethoven, acabada a principis del 1824. És una de les obres més transcendentals i, en alguns fragments també més popular, de la història de la música. El seu últim moviment, que incorpora una part de l'Ode an die Freude (Oda a l'Alegria) de Friedrich von Schiller, va ser molt innovador per l'època i va marcar un canvi decisiu en el món simfònic. És una música que s'ha convertit en un símbol de la llibertat i de la germanor entre els pobles i, des de 1986, és l'himne de la Unió Europea.

Piotr Ilitx Txaikovski va néixer el 7 de maig de 1840. Va ser un compositor rus del Romanticisme. És autor d'algunes de les obres clàssiques més famoses del repertori actual, com ara els ballets El llac dels cignes i El trencanous, l'Obertura 1812, l'obertura-fantasia Romeu i Julieta, el Primer concert per a piano, el Concert per a violí, les seves simfonies núm. 4, 5 i 6 (també anomenada La Patètica) i l'òpera Eugeni Oneguin.

Nascut en una família de classe mitjana, l'educació que va rebre Txaikovski estava dirigida a preparar-lo com a funcionari, malgrat la precocitat musical que va mostrar ja des de petit. En contra dels desitjos de la seva família, va decidir seguir una carrera musical i el 1862 va accedir al Conservatori de Sant Petersburg, graduant-se el 1865. La formació que va rebre, formal i orientada a l'estil musical occidental, el va apartar del moviment contemporani nacionalista conegut com el «Grup dels Cinc» conformat per un grup de joves compositors russos, amb els quals Txaikovski va mantenir una relació professional i d'amistat al llarg de la seva carrera. El 5 de maig 1891  es va inaugurar el Carnegie Hall a New York amb Tchaikovsky com director convidat. Mentre desenvolupava el seu estil, Txaikovski va escriure música en diversos gèneres i formes, incloent-hi la simfonia, l'òpera, el ballet, la música instrumental, la música de cambra i la cançó. Tot i comptar amb diversos èxits, mai va tenir molta confiança o seguretat en si mateix i la seva vida va estar esquitxada per crisis personals i períodes de depressió. Tot i ser popular en audiències de tot el món, Txaikovski va rebre de vegades dures crítiques per part de crítics i compositors. No obstant això, la seva reputació com a compositor d'importància és avui dia segura, i ha desaparegut per complet el desdeny amb què els crítics occidentals a principis i mitjans del segle XX catalogaven la seva música com a vulgar i mancada de pensament.