Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Engelbart. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Engelbart. Mostrar tots els missatges

diumenge, 17 de novembre del 2019

17 de novembre Santa Isabel d'Hongria 1869 inauguració del Canal de Suez 1970 es patenta el ratolí


Comencem per felicitar a les noies que es diuen Isabel o Elisabet en record a Santa Isabel d'Hongria. Santa Elisabet d'Hongria o de Turíngia va ser una princesa hongaresa, esposa del landgravi Lluís IV de Turíngia; que quan va ser vídua, va entrar al Tercer orde Franciscà i es va dedicar a fer obres de caritat. És venerada com a santa per l'Església catòlica i l'anglicanisme, i com a renovadora de la societat pel luteranisme.

Avui parlem de viatges i d'ordinadors....

Per anar d’Europa a Àsia per mar només s’hi podia anar vorejant Àfrica amb el que això suposava de temps i de cost. Però un projecte ho va canviar tot...
El Canal de Suez és un canal artificial que enllaça la mar Mediterrània amb la mar Roja a través de l'itsme de Suez i aïllant la península del Sinaí. El canal, que des de 1957 es troba en territori egipci, fou construït per Ferdinand de Lesseps entre els anys 1859 i 1869. Es va inaugurar el 17 de novembre del 1869. La seva longitud és de 162,2 km i uneix les poblacions de Port Saïd (a la riba mediterrània) i Suez (a la costa del Mar Roig). Aquest canal té una enorme importància per a l'abastiment europeu de petroli i pel comerç mundial en general perquè permet la comunicació marítima entre Europa i Àsia sense necessitat de circumval·lar el continent africà pel cap de Bona Esperança (Sud-àfrica).


Els ordinadors van anar incorporant peces que feien més fàcil el seu us. Avui recordarem que el disset de novembre de 1970 es va patentar el primer ratolí d’ordinador als Estats Units. 

Douglas C. Engelbart (Portland, Oregon, 30 de gener de 1925 - 2 de juliol de 2013), fou un inventor i pioner de la computació estatunidenc. És més conegut per inventar el ratolí d'ordinador, i com un pioner de la interacció persona-ordinador.Va començar amb el ratolí d'ordinador, però també va col·laborar perquè fos possible una primera videoconferència, l'hipertext, el processador de text, la hipermedia, l'enllaçat dinàmic i l'editor col·laboratiu, amb pantalla compartida entre dues persones en diferents llocs comunicats amb una xarxa d'àudio i vídeo. Moltes persones han fet possible tot això que nosaltres tenim avui només prement un botó.


El major assoliment d’Engelbart va ser el ratolí de l’ordinador, que va començar a desenvolupar en la dècada de 1960 i va acabar per patentar el 1970. Per aquell llavors consistia en una simple carcassa de fusta que cobria dues rodes metàl·liques. Es tractava d’un dispositiu que l’usuari podia desplaçar amb la mà i traslladar el corresponent moviment a la pantalla. El concepte d’Engelbart, que per llavors treballava per a l’Institut de Recerca Stanford, a Menlo Park (Califòrnia), va ser materialitzat pels enginyers de Xerox amb forma de pastilla de sabó i batejat com a ratolí (mouse, en anglès).


dimarts, 17 de novembre del 2015

17 de novembre 1970 es patenta el ratolí de l'ordinador 2010 celebració oficial de Eid al Adha a Melilla


Els nostres protagonistes d’avui són la tecnologia i la tradició.

Tal dia com avui de 1970 Douglas C. Engelbart va patentar un invent que fem servir molt sovint: el ratolí de l’ordinador. De fet va patentar un petit dispositiu de comandament del cursor, una marca mòbil visible a la pantalla per triar un punt d'actuació immediata. Engelbart anomenà mouse (ratolí) aquest aparell, inicialment de fusta i amb dues rodetes metàl·liques, que actualment equipen tots el ordinadors. Engelbart va ser també un defensor compromès del desenvolupament i l'ús d'ordinadors i xarxes per ajudar a fer front als problemes cada vegada més urgents i complexes del món. Va ser un inventor i pioner de la computació als Estats Units, sobretot de la interacció persona-ordinador.

Tal dia com avui de 2010 va començar a celebrar-se de manera oficial el Eid al Adha a Melilla. És una festa pública oficial musulmana, era la primera vegada que una festa religiosa no-catòlica era oficialment celebrada a Espanya des de la Reconquesta. És una de les dues celebracions més importants del calendari islàmic. La celebració rep diversos noms segons els països i també se la coneix com festa del xai, ja que és l'animal que se sol sacrificar més sovint.
S'hi commemora el símbol de la submissió perfecta a la voluntat de Déu representat per l'episodi alcorànic (i bíblic) en què Abraham va estar a punt de sacrificar el seu fill per ordre divina abans que Déu li aturés el braç. Se celebra el desè dia del mes de dhu-l-hijja i coincideix amb la fi del hajj, el pelegrinatge preceptiu a la Meca, cinquè pilar de l'islam.

Aquest dia, en tot el món islàmic, les famílies maten un animal de manera ritual (sovint un xai, tal com es diu que va fer el patriarca) en record de l'acte d'Abraham; a continuació s'organitza un gran àpat i els creients es retroben en família i entre amics i es fan regals als infants. És un dia de perdó i d'oblit de malentesos, així com d'ajuda als més necessitats, ja que, segons la tradició, la família només es pot quedar amb una tercera part de l'animal sacrificat i la resta s'ha de compartir.