Tal dia com avui de l’any 1868 va nèixer Pompeu
Fabra i Poch a la Vila de Gràcia de Barcelona. Va ser un enginyer i filòleg
català, que és conegut com al seny ordenador de la llengua catalana, per la
seva tasca de capdavanter establidor de la normativa moderna de la llengua
catalana.
L’any 1902 va guanyar per oposició la càtedra de
química de l'Escola d'Enginyers de Bilbao, ciutat on va viure de manera
continuada fins al 1912. Tot i l'allunyament del país, durant aquells anys
intensificà la seva dedicació a la filologia. Prat de la Riba, primer President
de la Mancomunitat de Catalunya el cridà per dirigir un projecte de normativització
lingüística del català. Aleshores retornà a Catalunya, fou nomenat fundador de
la Secció Filològica de l'IEC i ocupà una càtedra dels Estudis Universitaris
Catalans. El 1912 edità una “Gramática de la lengua catalana”, encara en
castellà; un any després donava a conèixer les “Normes ortogràfiques” (1913),
una llarga reforma ortogràfica, promulgada per l'Institut d'Estudis Catalans,
les quals, al costat de fervoroses adhesions, provocaren un corrent contrari
d'opinió. Un dels punts bàsics de l'ortografia defensada per Fabra va ser el
respecte envers la pronúncia dels dialectes i l'etimologia dels mots. El “Diccionari
ortogràfic” (1917) completà les Normes del 1913.
Ha rebut molts homenatges. El seu nom el porten
parades de metro, carrers i fins i tot una Universitat. Una plaça i una estació
de metro a Badalona (ciutat on visqué durant quasi trenta anys) porten el seu
nom. El 18 de juny del 1990 la Generalitat de Catalunya va crear la Universitat
Pompeu Fabra, amb la qual cosa destacava els seus mèrits. Aquesta universitat
ha organitzat diverses jornades per donar a conèixer Fabra als estudiants.
El recordem per la part relacionada amb la llengua
catalana però va ser també un gran esportista… Va estar vinculat durant tota la
vida al que s'anomenava excursionisme científic i fou soci del Centre
Excursionista de Catalunya des del 1891. Va fer excursions arreu de la
geografia catalana i també estades en campaments estivals als Pirineus, amb
ascensions als pics més rellevants. Curiosament va ser jugador de tennis, quan
era un esport més que minoritari, formant part de la secció de tennis del FC
Barcelona. Fou fundador del Badalona Lawn-Tennis Club (1914). Com a dirigent,
presidí la Federació Catalana de Tennis (1927-35), càrrec que compaginà amb la
presidència de Palestra des del 1930, i posteriorment, el 1933, va ser el
primer president de la Unió Catalana de Federacions Esportives, coneguda
actualment com Unió de Federacions Esportives de Catalunya, que aglutinava
totes les federacions, de manera que esdevingué el màxim dirigent de l'esport
català durant els anys de la República, fins que va cessar la seva activitat
quan va esclatar la Guerra Civil.
Pompeu Fabra va ser una persona molt completa:
enginyer, filòleg, tenista, dirigent esportiu…. És una pena que es recordi per
una sola part quan si coneguéssim segur que té racons interessants en totes les
àrees que no són excloents -com algún ens volen fer creure- sinó que són
complementàries.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada