28 d'octubre 1636 fundació de la Universitat de Harvard

 

La Universitat Harvard és una de les institucions educatives més prestigioses del món i la més antiga dels Estats Units d'Amèrica. Fundada el 28 d’octubre de 1636 com a New College a Cambridge, va ser rebatejada el 13 de març de 1639 en honor de John Harvard, un dels seus principals mecenes.

Harvard és una universitat privada, és una de les més selectives. Harvard és considerada generalment una de les universitats més prestigioses dels Estats Units i del món. Té el fons més gran dintre de l'àmbit universitari, al voltant de 25.620 milions de dòlars (2009). Compta amb 2.497 professors, 7.181 estudiants de llicenciatura i 14.044 de postgrau. Harvard té nou facultats. La rivalitat entre Harvard i Yale és la més antiga i intensa de la "Ivy League". La rivalitat involucra l'aspecte acadèmic i esportiu, des de l'equip de rem fins al futbol nord-americà, esport inventat per un entrenador de Yale, i els seus equips femenins.

Algunes persones il·lustres són exalumnes de Harvard: Barack Obama, Benazir Bhutto, David Rockefeller, John Fitzgerald Kennedy... 

També hi ha gent de casa nostra que ha estudiat a Harvard com el professor Xavier Sala i Martín o que ho està fent com la Paula Leyes Carreño.

Xavier Sala i Martín és un economista català, professor a la Universitat de Colúmbia conegut també pels seus articles i aparicions en diversos mitjans de comunicació. Ha adoptat la nacionalitat nord-americana  amb el nom de Xavier Sala-i-Martin. Es va llicenciar en Ciències Econòmiques per la Universitat Autònoma de Barcelona l'any 1985 i va anar amb una beca de "la Caixa" a fer el doctorat a la Universitat Harvard, on l'any 1990 va presentar la tesi On States and Growth. Des de 1996, ostenta la càtedra de desenvolupament econòmic Jerome and Matthew Grossman a la facultat d'economia de la Universitat de Colúmbia i professor visitant de la Universitat Pompeu Fabra. També és Fellow del National Bureau of Economic Research i del Centre for Economic Policy Research i ha estat consultor del Banc Mundial i del Fons Monetari Internacional. És l'assessor econòmic principal ("Chief Economic Advisor") del Fòrum econòmic mundial de Davos. És un gran economista i divulgador de l'ecomia. Es conegut també per les seves americanes de colors vius i llampants.

Mai ha suspès un examen en els seus 18 anys de vida. Ha passat de les Teresianes de Ganduixer de Barcelona a la Universitat de Harvard. Pero això no és el més important. La van admetre en les 14 millors Universitats d’Estats Units. Parla català, castellà, anglès, francès i alemany. No ha estat un camí de roses. Esforç i moltes hores d’estudi li donen un deu de nota mitja a la ESO i al Batxillerat i una nota de selectivitat  13,78 sobre 14, la tercera millor nota de Catalunya el curs 2019-20. Paula Leyes Carreño està cursant Matemàtiques amb Informàtica amb molt bons resultats. En sentirem a parlar...

Suggeriments: Si us agrada l'economia, o només per cultura general us proposo una sèrie de programes que va fer el Professor Sala Martín amb TV3 i que van ser premiats al Zapping. Si preferiu llegir també té el llibre "Economia en colors". També el podeu coneixer millor através del seu capítol de "El convidat".

27 d'octubre 1987 Neix Kilian Jornet

 

Kílian Jornet i Burgada va neixer a Sabadell el 27 d'octubre de 1987. A l’estiu fa muntanya i a l’hivern esquia. És un esquiador de muntanya i corredor de muntanya. Esportista especialment prolífic, ha estat campió del món d'esquí de muntanya el 2010 i el 2011, i campió del món de curses de muntanya del 2007 al 2010 i també del 2012 al 2014. És especialment conegut per haver guanyat en tres ocasions (2008, 2009 i 2011) l'Ultra-Trail du Mont Blanc i la Pierra Menta (2008, 2010 i 2011). Jornet també s'ha proclamat vencedor en sis ocasions de la Sierre Zinal (2009, 2010, 2014, 2015, 2017 i 2018), ha guanyat el Grand Raid de l'illa de la Reunió —la Diagonale des Fous— dos cops (2010 i 2012), ha guanyat en 8 ocasions la marató Zegama-Aizkorri, i ha entrat en primera posició a totes les edicions del Giir di Mont entre 2008 i 2011, cursa que també va vèncer el 2014. A més, també ha batut nombrosos rècords de temps i distàncies, com el del Tahoe Rim Trail, el de la Hardrock 100 (una cursa que ha guanyat quatre cops consecutius, batent els rècords de temps en tots dos sentits), el del GR 20 (2009), el de l'ascens i el descens del Kilimanjaro o el de diversos cims emblemàtics del planeta gràcies al projecte Summits of my Life. És àmpliament reconegut com un dels millors atletes de tots els temps en la seva disciplina, i l'any 2014 la revista National Geographic el distingí com l'aventurer de l'any. És una bèstia de muntanya. Ara, ja casat i amb una filla, continua amb la muntanya com a eix de la seva vida.

Suggeriments: Podeu veure diferents documentals per poder-lo coneixer a ell i les seves passions. Des de “El Convidat” (2012), fins a “Summits of my life”. El 2013 seria l'any que provarà batre el rècord de velocitat d'ascens de l'Elbrús (5642 m), el Cerví (4478 m) i el Mont Blanc (4808 m). L'any següent ho temptaria als cims de l'Aconcagua (6962 m) i el Mont McKinley (6194 m). I, finalment, l'any 2015 miraria de batre el rècord de velocitat d'ascensió al cim de l'Everest (8844 m) - sense guies, ni portadors, ni cordes fixes, ni oxigen suplementari - que en el moment de proposar-se el projecte era de 22 hores i 29 minuts.

A la fotografia el veiem amb la seva parella, també epsortista de muntanya, i la seva filla. Tindran tots tres el mateix amor per la muntanya?

5 d'octubre 1966 compren a Floquet de Neu 1966 neix Albert Om

 

Els protagonistes d’avui són l’Albert Om i el goril·la blanc Floquet de Neu.

Floquet de Neu era un goril·la occidental (Gorilla gorilla). Va ser la principal atracció del Parc Zoològic de Barcelona per ser l'únic goril·la albí conegut. Tothom volia conèixer aquest goril·la qe va tenir molta descendència però cap goril·la blanc. Es calcula que havia nascut cap al 1964 i va morir per eutanàsia el 24 de novembre del 2003 a Barcelona. Tenia uns 39 anys al moment de la seva mort, força més que la mitjana de 25 anys que sol viure un goril·la en llibertat.

El nom original en fang (la llengua que es parla a zona on va néixer) era Nfumu Ngui ("goril·la blanc"), i Jordi Sabater el va anomenar Floquet de Neu. Inicialment el van presentar com  Blancaneus, però al final es va fer servir el nom de Sabater quan la revista de la National Geographic el va treure en portada del març del 1967 amb el nom Snowflake. El nom va tenir ressò a la premsa (Stern, Life, Paris-Match) i va ser traduït al castellà com a Copito de Nieve. Sabater mateix l'anomenava Floquet o Copi, i els últims anys Nfumu. L'asteroide 95962 Copito, descobert per l'astrònom J. Manteca des de l'observatori de Begues, rebé aquest nom en honor seu.

Va ser capturat als afores de la ciutat de Nko (Mbini, actualment Guinea Equatorial) l'1 d'octubre de 1966 per un caçador anomenat Benito Manié, de l'ètnia fang, que va abatre una parella de goril·les, i que va trobar el petit goril·la blanc abraçat a sa mare. Manié el vengué al primatòleg Jordi Sabater Pi per l'equivalent d'unes 20.000 pessetes d'aleshores. Sabater era el conservador del Centre d'Experimentació Zoològica d'Ikunde, dependent del Zoo de Barcelona. L'1 de novembre de 1966 va ser portat a Barcelona i posteriorment al Parc Zoològic.

 

L’Albert Om i Ferrer va néixer a Taradell el 5 d'octubre de 1966. És Llicenciat en Ciències de la Informació (Periodista). A la televisió ha conduït o ha participat en programes com Malalts de tele, El club i El convidat. El 19 de desembre del 2010 va presentar la Marató de TV3 contra les lesions medul·lars i cerebrals adquirides. L’any 2011 va rebre el Premi Ondas per El convidat. Era un programa en el que l’Albert Om es convertia en el Convidat durant un cap de setmana de persones famoses del món de l’esport, la cultura, la política... presentant la seva cara més humana. A la ràdio ha conduït programes com L'hora del pati i actualment el podem trobar de dilluns a divendres a les set de la tarda al programa Islàndia, de RAC1.

També ha escrit alguns llibres, com El nom del porc, amb el qual va aconseguir el Premi Pere Quart d'humor i sàtira; Els veïns de dalt, o Rebotiga d'il·lustres, del qual és coautor, juntament amb Toni Coromina. Des del 2010 també és conseller assessor del diari Ara, on escriu una columna setmanal.

21 de març Fundació de Roma Dia Mundial de la Síndrome de Down

Avui tenim dos protagonistes : la fundació de la ciutat de Roma i el Dia Mundial de la Síndrome de Down.

La fundació de Roma és explicada per diverses llegendes, que van ser unificades principalment a l'Eneida de Virgili, reunint en una història coherent diferents versions d'alguns ritus d'iniciació d'aquell temps. Els protagonistes són dos germans Ròmul i Rem, i la lloba capitolina, Luperca. Si voleu saber com diuen que va anar tot... us toca buscar....

Triar el Dia Mundial de la Síndrome de Down era fàcil. El nom tècnic és trisomia del parell 21. Tenim dos nombres 3 i 21. I com que ja sabeu que en el món anglosaxó primer posen el mes i després el dia van escollir el 21 de març. 

La Síndrome de Down és una combinació cromosòmica natural que sempre ha format part de la condició humana, existeix en totes les regions del món i habitualment té efectes variables en els estils d'aprenentatge, les característiques físiques o la salut. L'accés adequat a l'atenció de la salut, als programes d'intervenció primerenca i a l'ensenyament inclusiu, així com la investigació adequada, són vitals per al creixement i el desenvolupament de la persona.

Al desembre de 2011, l'Assemblea General de l'ONU va designar el 21 de març Dia Mundial de la Síndrome de Down. Amb aquesta celebració, l'Assemblea General vol augmentar la consciència pública sobre la qüestió i recordar la dignitat inherent, la vàlua i les valuoses contribucions de les persones amb discapacitat intel·lectual com a promotors del benestar i de la diversitat de les seves comunitats. També vol ressaltar la importància de la seva autonomia i independència individual, en particular la llibertat de prendre les seves pròpies decisions.

Avui es celebra el 12è aniversari del Dia Mundial de la Síndrome de Down. El tema de 2017 és: «#MiVozMiComunidad - Habilitar les persones amb síndrome de Down perquè puguin expressar-se, ser escoltats i influir en la política i l'acció del govern, per tal que s'integrin plenament en les comunitats.».

Aquesta setmana passada una noia amb síndrome de Down va ser notícia perquè va complir el seu somni de presentar per un dia el temps en una cadena de televisió francesa d'abast nacional. Fa uns anys estaven amagats i exclosos de la vida social. S’ha fet un gran canvi i avui tenen drets i van a les escoles i tenen feines però encara és noticia quan són actors en una pel·lícula o presenten el temps. Sabem que hi són però la seva visibilitat és reduïda. No els veiem... Cada vegada els veurem més perquè l’accés a la educació els dona més oportunitats. 

Suggeriments: Us recomano veure el programa “El Convidat” d’Albert Om, on va passar un cap de setmana amb Andy Trias el primer noi amb Síndrome de Down que va marxar de casa els pares per fer una vida independent. Va ser molt interessant.