Avui es celebra Sant Narcís, patró de Girona.
Conta la llegenda el miracle de les mosques. El 1285, les tropes franceses assetjaven
Girona i van aconseguir entrar en la ciutat. A Sant Fèlix, van profanar el
sepulcre de Sant Narcís, trencant-lo: de dintre van començar a sortir mosques
que van picar els francesos, deixant de banda els gironins. Els soldats
francesos, espantats, van marxar: les mosques havien mort 4.000 cavalls i
20.000 soldats, encomanant-los algun mal en picar-los. Aquest fet, deia la
llegenda, es va repetir en altres setges de la ciutat, sempre protagonitzats
per francesos: el 1653 i en 1808. Per això es diu que “Per Sant Narcís cada
mosca val per sis”o “Les mosques, per Sant Narcís, a cada picada en maten sis”. Gràcies a aquesta
llegenda, les mosques s’han convertit en un símbol de la ciutat, apareixent en
nombrosos productes de marxandatge. Si aneu a Girona no us podeu perdre el
carrer de les mosques ni l’església de Sant Narcís. És una ciutat amb molts
recons per passejar.
I avui parlem de
Funiculars. Barcelona en té tres: el de Montjuic, el del Tibidabo i el de
Vallvidrera. I un d’ells és el nostre protagonista perquè es va inaugurar tal
dia com avui de 1901.
El Funicular de
Montjuic va ser inaugurat el 24 d'octubre del 1928, amb motiu de l'Exposició
Internacional que es va dur a terme l'any següent. El funicular fou obra de
l'enginyer Emilio Echevarría i les estacions, de l'arquitecte Ramon Reventós i
Farrarons. L'obra es construí en 14 mesos. Un segon tram -de l'avinguda de
l'Estadi fins al Castell de Montjuïc- s'inaugurà el 23 de juliol de 1929. En el
moment de la seva inauguració, les instal·lacions van comptar amb el tapís
rodant més llarg d'Europa.
De 1981 a 1984 es
realitzen unes obres de remodelació general. El juliol de 1984 es torna a
reobrir el primer tram, de Paral·lel a l'estació Parc de Montjuïc, mentre que
el segon tram fins al Castell ja no es va tornar a posar en servei mai més.
L'any 1992 va ser
objecte d'una nova renovació, i es va reobrir el 24 de juny del 1992, amb motiu
dels Jocs Olímpics que es van dur a terme aquell any. L'any 2005, va rebre una
altra renovació, i es va obrir per 4a vegada el 29 de novembre del 2005.
Entre 2019 i 2020
es va fer un desmuntatge complet dels elements de seguretat de la instal·lació,
la substitució d’equips per envelliment tecnològic i reparacions i
actualitzacions en la infraestructura de la instal·lació. El 2020 van
finalitzar les obres de millora de les estacions del funicular, destacant
l’adaptació total a persones amb mobilitat reduïda de l’estació Parc de
Montjuïc i la instal·lació de portes d’andana a les dues estacions.
El funicular del
Tibidabo és un funicular de Barcelona que uneix la Plaça del Doctor Andreu amb
el Tibidabo. El seu trajecte té una longitud de 1152 metres i l'estació
inferior està connectada amb el Tramvia Blau. Es tracta del primer transport
d'aquestes característiques que va funcionar a Catalunya.
La necessitat de
dotar d'un transport d'accés al nou parc projectat del Tibidabo i el fort
pendent de la muntanya van fer del funicular l'opció escollida entre l'Avinguda
Tibidabo i el nou parc, i que es complementaria amb el tramvia a la part inicial.
Les obres s'iniciaren el 16 de juny del 1900, s'enllestiren en poc més d'un
any, amb participació de Siemens AG, i fou inaugurat a les 15:00 del 29
d'octubre de 1901, amb un cost total de 697.000 pessetes. Els primers vehicles
fabricats pels tallers Estrada de Sarrià foren de fusta amb 5 compartiments.
Van ser substituïts el 1958 per 4 vehicles construïts per Macrosa d'un sol vagó
que operaren fins al 15 de setembre de 2019.
El funicular de
Vallvidrera és un funicular de Barcelona que uneix la part alta del barri de
Sarrià amb Vallvidrera. L'estació inferior està connectada amb la línia
Barcelona-Vallès dels Ferrocarrils de la Generalitat (estació de Peu de
Funicular).
A finals del
segle XIX sorgeix la necessitat d'un mitjà de transport que uneixi el nucli de
Vallvidrera amb Barcelona. El 1892 es projecta un funicular de tracció de
vapor. La FSB (companyia del Ferrocarril de Barcelona a Sarrià) es fa càrrec el
1905 de la construcció del funicular amb la col·laboració de la companyia
suïssa Von Roll. S'inaugurà el 24 d'octubre de 1906.
Des del 17 de
desembre de 1906 el funicular va quedar unit directament amb la resta de la
ciutat per mitjà de la nova línia de tramvia que el Tren de Sarrià havia
construït des de les Tres Torres fins al Peu del Funicular. A partir de 1918 el
funicular va enllaçar amb Ferrocarrils de Catalunya, en inaugurar-se el primer
tram de la prolongació suburbana, des de Sarrià fins a Les Planes. El 1979 FGC
n'assumeix la propietat i impulsà el 1981 una renovació dels vehicles. El 1998
es féu una renovació completa de la línia, que consistí a canviar tota la
plataforma de via, les estacions i els vehicles. Aquesta actuació ha permès que
el funicular funcioni de manera totalment automàtica, amb portes d'andana a les
estacions per protegir les vies.
La línia consta
de tres estacions: Vallvidrera-Inferior, amb connexió amb l'estació de Peu de
Funicular; Carretera de les Aïgues, parada intermèdia facultativa; i,
finalment, Vallvidrera-Superior, que dona servei a l'antic poble de Vallvidrera.
Va ser inaugurat el 1906 per comunicar la línia Sarrià-Barcelona amb el poble
de Vallvidrera (llavors tots tres encara no formaven part del mateix continu
urbà). L'any 1979 va passar a formar part dels FGC, que en són l'explotador
actual. El 1998 es va realitzar una remodelació integral de la línia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada