dimarts, 27 d’octubre del 2020

27 d'octubre 1987 Neix Kilian Jornet

 

Kílian Jornet i Burgada va neixer a Sabadell el 27 d'octubre de 1987. A l’estiu fa muntanya i a l’hivern esquia. És un esquiador de muntanya i corredor de muntanya. Esportista especialment prolífic, ha estat campió del món d'esquí de muntanya el 2010 i el 2011, i campió del món de curses de muntanya del 2007 al 2010 i també del 2012 al 2014. És especialment conegut per haver guanyat en tres ocasions (2008, 2009 i 2011) l'Ultra-Trail du Mont Blanc i la Pierra Menta (2008, 2010 i 2011). Jornet també s'ha proclamat vencedor en sis ocasions de la Sierre Zinal (2009, 2010, 2014, 2015, 2017 i 2018), ha guanyat el Grand Raid de l'illa de la Reunió —la Diagonale des Fous— dos cops (2010 i 2012), ha guanyat en 8 ocasions la marató Zegama-Aizkorri, i ha entrat en primera posició a totes les edicions del Giir di Mont entre 2008 i 2011, cursa que també va vèncer el 2014. A més, també ha batut nombrosos rècords de temps i distàncies, com el del Tahoe Rim Trail, el de la Hardrock 100 (una cursa que ha guanyat quatre cops consecutius, batent els rècords de temps en tots dos sentits), el del GR 20 (2009), el de l'ascens i el descens del Kilimanjaro o el de diversos cims emblemàtics del planeta gràcies al projecte Summits of my Life. És àmpliament reconegut com un dels millors atletes de tots els temps en la seva disciplina, i l'any 2014 la revista National Geographic el distingí com l'aventurer de l'any. És una bèstia de muntanya. Ara, ja casat i amb una filla, continua amb la muntanya com a eix de la seva vida.

Suggeriments: Podeu veure diferents documentals per poder-lo coneixer a ell i les seves passions. Des de “El Convidat” (2012), fins a “Summits of my life”. El 2013 seria l'any que provarà batre el rècord de velocitat d'ascens de l'Elbrús (5642 m), el Cerví (4478 m) i el Mont Blanc (4808 m). L'any següent ho temptaria als cims de l'Aconcagua (6962 m) i el Mont McKinley (6194 m). I, finalment, l'any 2015 miraria de batre el rècord de velocitat d'ascensió al cim de l'Everest (8844 m) - sense guies, ni portadors, ni cordes fixes, ni oxigen suplementari - que en el moment de proposar-se el projecte era de 22 hores i 29 minuts.

A la fotografia el veiem amb la seva parella, també epsortista de muntanya, i la seva filla. Tindran tots tres el mateix amor per la muntanya?



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada