Avui es celebra
la festivitat de Sant Pancraç.
Sant Pancraç va
néixer a la darreria del segle III a la província romana de Frígia, regió de
l’Àsia Menor actualment dins Turquia. Fill de pares pagans d’origen noble,
quedà orfe quan encara era un infant. Amb el seu oncle Dionís marxà a Roma, on
es convertí al cristianisme en la clandestinitat. Als catorze anys fou capturat
i, després de rebutjar amb insolència la clemència de l’emperador Dioclecià,
fou degollat. Corria l’any 287 o 304, segons la versió.
Molt popular, la
figureta d’aquest sant —que s’ha de regalar, mai no s’ha de comprar— se sol
representar amb el dit índex de la mà dreta assenyalant el cel, circumstància
que molta gent aprofitava per col·locar-hi una moneda foradada. A la mà
esquerra, a més de lluir la palma del martiri, modernament se li ha afegit un
llibre obert amb la inscripció en llatí “veniu a mi i us donaré tota classe de
béns”, text bíblic extret de la història de Josep a Egipte. Entre altres
supersticions, molta gent col·loca julivert en un vaset d’aigua a tocar de la
figura, apunta el dit cap a l’interior de la casa o del negoci, o deixa un tros
de pa als seus peus si esperen clients. És una figureta que trobem a molts
negocis, sobretot és fàcil veure-la a les botigues.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada