9 de maig Dia d'Europa

El Dia d'Europa és una celebració que té lloc cada 9 de maig a la Unió Europea, en record de l'anomenada Declaració Schuman, en la qual el ministre francès d'exteriors, Robert Schuman, va donar el primer pas per a la integració dels estats europeus en proposar que el carbó i l'acer d'Alemanya (llavors República Federal Alemanya) i França (i els altres països que s'adherissin) se sotmetessin a una administració conjunta, impulsant la creació de la primera Comunitat Europea: la del carbó i acer, sent per tant l'origen de l'actual Unió Europea la importància d'aquesta proposta realitzada el 1950, cinc anys després de la rendició del règim nazi i davant una Europa devastada per la II Guerra Mundial, radica a més que en sotmetre les dues produccions indispensables de la indústria armamentística a una única autoritat, els països que participaran en aquesta organització, trobarien una gran dificultat en el cas de voler iniciar una guerra entre ellos.

La commemoració d'aquesta data té lloc des de 1985, després de la seva aprovació pels caps d'Estat i de govern reunits en el Consell Europeu. Tot i ser l'únic dia de celebració oficial a la Unió Europea, es considera un dia laborable i les celebracions organitzades pels estats membres no solen equiparar-se a les que es fan amb motiu de les festes nacionals de cada estat.

Peròavui volem anar més enllà... sabeu qui era Europa? Era un mite grec.

Els bitllets de cinc euros i les monedes gregues de dos euros ens recorden contínuament el nostre mite fundacional. Europa era una princesa fenícia, filla del rei Agènor de Tir (Líban). La seva extraordinària bellesa no passà desapercebuda a Zeus, qui, fent honor a la seva fama d’incansable faldiller, adoptà l’aparença d’un brau blanc per poder-la seduir. L’innocent donzella es trobà amb l’animal en una platja, i, veient que era mans, l’acaronà i s’hi acabà pujant al llom.

De seguida, el patriarca olímpic aprofità l’ocasió per arrencar a córrer mar endins, portant aquella tota plorosa presa fins a l’illa de Creta, on li revelà la seva vertadera identitat. Tres fills (Minos, Radamant i Sarpedó) certificarien la unió de l’exòtica parella. Un cop convertida Europa en la reina de Creta, Zeus recreà en el firmament la forma del brau blanc amb la constel·lació de Taure.

Però perquè el nostre continent es diu Europa? Què significa? És un misteri l’etimologia del personatge mitològic que acabà donant nom al nostre continent. Uns la vinculen amb l’arrel semítica ereb, que significaria “terra de l’ocàs”, atès que, des d’una perspectiva asiàtica, és la terra on mor (occido, en llatí) el sol, és a dir, Occident. Els hel·lenòfils, en canvi, prefereixen pensar que és el resultat de la combinació de l’adjectiu grec eurús (“ample”) i del substantiu ops (“mirada”).