divendres, 14 d’octubre del 2022

14 d'octubre Dia Mundial de la Donació d'Organs, Teixits i Trasplantaments 1888 Primera pel·lícula 1927 Neix Roger Moore 1905 Neix el Sevilla FC 1976 Neix Jordi Cruz

 

El 14 d'octubre de cada any es commemora el Dia Mundial de la Donació d'Òrgans, Teixits i Trasplantaments, una celebració que té com a propòsit incentivar en totes les persones del món el voler ser donants i així salvar la vida d'altres persones menys afortunades pel que fa a la salut física.

Avui afagirem uns fets del que alguns anomenarien “panem et circus”, l’equivalent al que se’ls donava als ciutadans romans de l’Imperi perquè no s’evadissin de la seva realitat. En el segle XX podem parlar de cinema i futbol...

Tal dia com avui del 1888 es filma la primera pel·lícula del món, la qual dura 2,11 segons, titulada L'escena del jardí de Roundhay. Rounday Garden Scene és un curtmetratge mut de 1,66 segons de durada. Va ser filmat per l'inventor francès Louis Le Prince el 14 d'octubre de 1888 al jardí de la casa dels seus sogres a Leeds, Yorkshire de l'Oest, Anglaterra. L'escena està protagonitzada per Adolphe Le Prince, Sarah Whitley, Joseph Whitley i Harriet Hartley. És considerada la primera pel·lícula de la història del cinema. Es va avançar diversos anys a altres il·lustres personalitats com Thomas Edison, que va presentar el cinetoscopi en 1891 o els germans Lumiére, que van exposar el cinematògraf en 1895. Però Le Prince mai va poder presentar la seva obra als Estats Units, ja que va desaparèixer misteriosament el 16 de setembre de 1890, en un tren que unia Dijon i París, justament quan es dirigia a patentar la seva invenció a Londres.

Tal dia com avui de 1927 va néixer a Stockwell, Londres, Sir Roger George Moore. És un actor anglès que va tenir molta fama a finals del segle XX principalment per representar dos herois d’acció britànics. Va ser Simon Templar a la sèrie de televisió The Saint de 1962 a 1969, i també per haver substituït a Sean Connery com James Bond a la sèrie de pel·lícules de l'agent secret 007, des de 1973 a 1985. Ha estat ambaixador de l'UNICEF des de 1991.

Tal dia com avui del 1905 es va fundar el Sevilla Fútbol Club. Actualment competeix a la Lliga Professional de Futbol. Al llarg de la seva història ha obtingut diversos trofeus, tant nacionals com internacionals, que l'han acreditat com un dels grans equips d'Europa. A les seves files han militat grans jugadors, com per exemple: Frédéric Kanouté, Andrés Palop, Sergio Ramos, Daniel Alves o Ivan Rakitić. Com a local, juga els seus partits a l'estadi Ramón Sánchez Pizjuán, situat al barri de Nervión, amb una capacitat 42.500 espectadors. Se’ls coneix com a “sevillistas”, “blanquirojos”, “hispalenses” o “nervionenses”. Històricament ha mantingut una rivalitat amb l'altre equip de la ciutat, el Real Betis Balompié.

Ara el seu nom l'associem al cuiner que segueix des de l'inici a Masterchef en totes les seves games i a qui té el restaurant Abac a Barcelona però hi ha més persones amb aquest nom i avui en parlem d'un altre. Al 1976, va néixer a Barcelona, Jordi Cruz. Ha treballat sobretot com a presentador de televisió. Va començar presentant el Club Disney a Telecinco. Al setembre de 1999 se li encarrega la presentació d'un altre programa infantil: Art Attack, de Telecinco, un espai de manualitats especialment pensat per als més petits que va conduir fins a 2004.  Al 2005 passa a un altre dels espais emblemàtics de la programació infantil a Espanya, amb vuit anys d'emissió a l'arribada de Jordi: Megatrix. La seva companya d'escenari seria la cantant Natalia Rodríguez, fins a 2007, moment en el qual Jordi Cruz es converteix durant l'any següent al presentador únic del programa. També ha estat actor de doblatge, per exemple de Flik de la pel·lícula Bestioles i de Fred Weasley (germà de Ron Weasley) en la saga Harry Potter. Des de desembre de 2020 copresenta amb Samantha Hudson el podcast “¿Sigues ahí?” per Netflix (és interessant).

Suggeriments: pel cap de setmana podem reservar una estona per veure una pel·lícula de James Bond amb Roger Moore com a protagonista. No poden faltar les crispetes. Si en veieu més d’una descobrireu algunes de les marques del personatge: el que beu, el seu cotxe preferit, qui li fa els invents d’espia, la secretària enamorada... tot un clàssic del cinema d’acció.

La fotografia d'avui és de l'estadi sevillista.



dijous, 13 d’octubre del 2022

13 d'octubre 1792 Inici obres de la Casa Blanca 1917 Miracle de Fàtima 1988 Naguib Mahfou Premi Nobel de Literatura

 

Avui parlarem de tres fets que coincideixen tal dia com avui:

L’any 1792 a Washington, als Estats Units comencen les obres de la Casa Blanca. És la residència dels presidents dels Estats Units. És freqüent que els presidents visquin en una casa especial. Els anglesos viuen al 10 de Downing Street, a Londres. L’espanyol Pedro Sánchez viu al Palau de la Moncloa. El president de la Generalitat des de Jordi Pujol han renunciat a viure a la Casa dels Canonges i només s’hi va estar Quim Torra durant el confinament del Covid-19.

L’any 1917 a Fàtima (Portugal), davant de  70.000 testimonis, els pastorets Jacinta Marto, Francisco Marto y Lucía dos Santos van dir que havien vist i sentit la Mare de Déu de Fàtima. La resta de testimonis, no poden veure a Mare de Déu però són partíceps del «miracle del Sol». Avui es celebra el dia de la Mare de Déu de Fàtima recordant aquesta aparició. 

I l’any 1988 l’escriptor Naguib Mahfou va ser el primer en llengua àrab que va rebre el Premi Nobel de Literatura.

La fotografia d’avui correspon a la Casa Blanca de Washington.




dimecres, 12 d’octubre del 2022

12 d'octubre Mare de Déu del Pilar 1492 Descobriment d'Amèrica


Avui es celebra la festivitat de la Mare de Déu del Pilar. És festa grossa a l'Aragó, i a molts pobles d'Espanya. l'Esglèsia recora que a Sant Jaume se li va apareixer la Mare de Déu sobre un pilar (una colunmna) de marbre. La seva imatge més important està a la Basílica del seu nom a Saragossa. De vegades no podem veure el pilar perquè el cobreixen amb diferents mantells. Es fa una ofrena floral a la plaça. Saragossa celebra en aquests dies la seva Festa Major.

També es recorda que el 12 d'octubre de 1492 una expedició, amb Cristòfol Colom al front i amb l'ajut dels Reis Catòlics, va arribar a Amèrica per primera vegada. Els tres vaixells (la Pinta, la Niña i la Santa María) feien ruta cap a Àsia i amb molt pocs mitjans tècnics i quasi sense adonar-se'n van descobrir un nou món, Amèrica.



dimarts, 11 d’octubre del 2022

11 d'octubre 1963 Neix Jordi Villacampa 1966 Neix Pau Donès 2013 Mor Maria de Villota


Avui els nostres protagonistes pertanyen al món del basquet, de la música i del motor però tenen un punt de connexió: l'amor a la vida i la gran resiliència en les dificultats.

Jordi Villacampa i Amorós va néixer a Reus l’11 d'octubre de 1963. És un destacat exjugador de bàsquet al Club Joventut de Badalona durant les dècades de 1980 i 90 i president del mateix club des de 1999 fins el 2017. Com a jugador passà 21 anys en el mateix equip. Mesurava 1,96 metres i jugava a la posició d'aler. Destacava per la seva velocitat i bon tir exterior, cosa que el convertí en un dels millors alers europeus. Debutà amb el primer equip de la penya el 1980 amb només 16 anys i s'hi mantingué fins a la seva retirada el 1997 amb 35. El Joventut sempre ha tingut bons tiradors. Entre ells Jordi Villacampa, pel seu compromís amb l'entitat i per la seva gran elegància en el joc. Durant tots aquests anys va guanyar una Copa d'Europa, a més de dues lligues ACB, entre altres títols que conformen un brillant palmarès. Fou internacional amb Espanya (debutà el 1984), amb la qual participà en totes les grans competicions internacionals del moment: 2 Jocs Olímpics (Seül'88, Barcelona'92), 3 Mundials (1986, 1990, 1994), 4 Europeus (1985, 1987, 1991, 1993). Té el rècord d'anotació en un partit de la selecció amb 48 punts (contra Veneçuela l'agost de 1990). El millor resultat fou la medalla de bronze a l'Europeu de Roma'91. La seva samarreta, amb el número 8, fou retirada el 22 de desembre del 1998 al pavelló de la Penya. Integrant de la Selecció Europea en diverses ocasions. Va ser president del seu club de tota la vida, el Club Joventut de Badalona, la seva presidència va començar el 1999 i va acabar el 30 de juny de 2013, però decidí acceptar una oferta del club per seguir fins al 2017.

Pau Donés i Cirera va néixer en un petit poble de la Franja de Ponent, a l’Aragó, a Montanui l’11 d'octubre de 1966. Només hi havia 300 habitants. Però fins i tot dels poblets petits en surt gent amb ganes de fer coses que siguin reconegudes. En Pau va ser músic: vocalista, guitarrista i compositor en castellà del grup musical Jarabe de Palo. El músic ribagorçà, resident ara a Berlín, va començar el seu camí amb només 12 anys, edat en la qual va tenir la seva primera guitarra. Als 15 anys, amb el seu germà Marc, que tocava la bateria, forma el seu primer grup, J. & Co. Band, i més tard, Dentaduras Postizas. Compaginava d’aquesta manera concerts en locals nocturns de Barcelona amb el seu treball en una agència de publicitat. Amb els diners que treu de treballar a l’agència publicitària, adquireix el seu primer equip, format per una gravadora, un sintetitzador, una taula de mescles i una guitarra elèctrica Fender Stratocaster. Amb aquests mitjans enregistra els seus primers temes. El temps passa i forma Jarabe de Palo, grup que comença a ser conegut en la tardor de 1996. El seu primer tema, "La Flaca", es fa famós gràcies a un espot publicitari de la marca Ducados per a la campanya publicitària de caràcter Llatí, i quina va ser la sorpresa del públic quan van descobrir que darrere de la cançó hi havia un nou grup anomenat Jarabe de Palo i que era molt més que una sola cançó. L’èxit del grup neix després de la campanya de l’espot en plena primavera de 1997 i després es consolida com uns dels grup d’èxit a nivell nacional i amb una àmplia discografia. Al 2014 li detecten un càncer però ell para la gira i es posa en mans dels metges. Aconsegueixen eliminar el càncer i sempre que pot agraeix als metges i a tot l’equip sanitari el seu bon treball. Fa un munt de concerts per recaudar fons per la recerca oncològica amb el títol de “Jarabe y amigos contra el càncer”. És un dels artistes que ha volgut normalitzar la seva situació i ajudar a que la paraula càncer deixi de ser una paraulota terrible sinònim de mort. En el segle XXI la investigació ha fet que en molts casos no sigui així però malgrat la seva lluita va recaure i va morir el 9 de juny de 2020 als 53 anys.


No solc fer servir la data de la mort per recordar a les persones. Però en el cas de Maria de Villota no puc passar per alt el somriure amb el que va marxar molt jove després d’un accident molt greu en el que va perdre la visió d’un ull. No va ser fàcil que aquella joveneta arribés a ser pilot de cotxes de carreres. Maria va començar en el món del motor el 1996, amb 16 anys, en el kàrting. Pràcticament tota la seva vida va estar influïda pel seu pare Emilio de Villota, pilot de Fórmula 1, i fins i tot pel seu germà Emilio de Villota, jr., que la va acompanyar en els seus primers passos en el món dels karts. Va debutar en la categoria de monoplaces l'any 2000, a la Fórmula Castrol, gràcies a Movistar. Després de passar dos anys en aquesta categoria va anar a competir al Campionat d'Espanya de Fórmula 3, de la mà del seu pare. Durant la temporada 2012 de Fórmula 1, María de Villota va ser provadora de l'equip rus Marussia, després d'adquirir la seva plaça en l'equip, tot i que no disposava de la superlicencia necessària per poder competir en la Fórmula 1, motiu pel qual amb Marussia només va córrer amb un cotxe a València per malaltia de Timo Glock. El 3 de juliol 2012 va patir un greu accident a l'aeròdrom de Duxford (Cambridgeshire, Regne Unit) mentre realitzava unes proves d'aerodinàmica per al seu equip. La seva vida va arribar a córrer seriós perill, però després d'una ràpida intervenció dels serveis d'urgència i diverses intervencions quirúrgiques seu estat va passar de molt greu a greu. Va morir l’octubre del 2013 per causes naturals relacionades amb l’accident, el dia que anava a presentar el seu llibre a Sevilla: “La vida es un regalo”. Va ser un exemple de superació.




dilluns, 10 d’octubre del 2022

10 d'octubre 1660 Neix Daniel Defoe 1860 Neix Joan Maragall 1908 Neix Mercè Rodoreda 2022 Comença SX·


Avui els nostres protagonistes són escriptors: de la literatura universal i de la catalana i el nou canal de TV3. Les seves obres no van passar desapercebudes.

Es deia Daniel Foe, però va ser conegut pel seu pseudònim (el nom que feia servir per signar els seus escrits) Daniel Defoe. No està clara la data del seu naixement però molt possiblement va ser el 10 d’octubre de 1660. Va ser un escriptor, periodista i panfletista anglès, mundialment conegut per la seva novel·la "Robinson Crusoe". "Robinson Crusoe" es va publicar el 1719. Es tracta d’una autobiografia fictícia del protagonista, un nàufrag anglès que passa 28 anys en una illa deserta. Probablement la història va tenir com inspiració fets reals a partir dels que construiria, amb una trama senzilla, un símbol de l’home perfecte. "Robinson Crusoe" és la clàssica novel·la d’aventures. Defoe és important per ser un dels  primers escriptors de novel·la, un gènere literari que es va popularitzar a Anglaterra i va rebre el títol de pare de tots els novel·listes anglesos.

Joan Maragall i Gorina va neixer el 10 d'octubre de 1860 a Barcelona. Va ser un poeta i escriptor català, figura molt important en la poesia modernista del canvi de segle XIX al XX. La seva obra manuscrita es conserva a l'Arxiu Joan Maragall de Barcelona. Tot i que la seva obra poètica va ser més coneguda, destaca la seva important producció en prosa, amb més de 450 textos, entre articles, assaigs, discursos, semblances biogràfiques i pròlegs. La seva activitat com a periodista al Diari de Barcelona i La Veu de Catalunya va ser un dels mitjans que li va permetre projectar una opinió que generà una important influència social. També, va traduir al català obres de Goethe, Nietzsche i Novalis, introduint així a Catalunya una bona part de la literatura alemanya. En la vessant personal, Joan Maragall va ser un home d'arrels religioses i una forta implicació política. Un dels seus néts és Pasqual Maragall i Mira, fou president de la Generalitat de Catalunya entre 2003 i 2006.

La més jove dels tres és Mercè Rodoreda. Mercè Rodoreda i Gurguí va néixer a Barcelona el 10 d'octubre de 1908. Va ser una escriptora catalana que va rebre, entre altres guardons, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes de 1980. Es considera l'escriptora de llengua catalana contemporània més influent, tal com ho testifiquen les referències d'altres autors a la seva obra i la repercussió internacional, amb traduccions a trenta llengües. La seva producció comprèn tots els gèneres literaris; Rodoreda va escriure poemes, obres de teatre, contes,  tot i que destaca especialment en la novel·la. Pòstumament se'n descobrí el vessant més pictòric, que sovint havia quedat en segon terme per la importància que Rodoreda donava a la pròpia escriptura. Ella deia: "Escric perquè m'agrada escriure". Algunes de les seves novel·les més conegudes són "La Plaça del Diamant", "Mirall trencat" o "El carrer de les camèlies". Fa retrats realistes de la situació que la població vivia en aquella època. Les seves obres han passat al teatre i al cinema en diverses ocasions.

Avui comença les seves emissions el nou canal infantil i juvenil de TV3. El nou Super3, l'SX3. Una programació renovada i actualitzada per millorar l'oferta d'oci en català. Ara tot és nou: nom, personatges, sèries... desitgem un gran èxit a aquests nou format adequat, també tècnicament, als nous temps. 

La imatge del dia és per la portada de la publicació el 1719 de "Robinson Crusoe" molt diferent de les portades dels nostres llibres actuals en els que el disseny és important.




diumenge, 9 d’octubre del 2022

9 d'octubre Setmana Mundial de l'Espai 2019 Premis Nobels de Física

Els protagonistes d’avui tenen a veure amb la Ciència. 

Tal dia com avui es van comunicar els Nobels de Física del 2019. L’astrofísic canadenc James Peebles i els suissos Michel Mayor i Didier Queloz van estar guardonats perquè els seus treballs van canviar la visió del Cosmos i el lloc de la Terra en ell.

Coincideix amb la Setmana Mundial de l’Espai (World Space Day), del 4 al 10 d’octubre. La World Space Week és una festa anual que es celebra del 4 al 10 d’octubre a més de 95 països de tot el món. La Setmana Mundial de l'Espai es defineix oficialment com "una celebració internacional de la ciència i la tecnologia, i la seva contribució a la millora de la condició humana".

La imatge d'avui és pel cartell de la Setmana Mundial de l'Espai.



dissabte, 8 d’octubre del 2022

8 d'octubre Dia Mundial del Correu


Avui es celebra el Dia Mundial del Correu. Mentre pel nostre món el correu sembla que ha quedat reduït a temes legals en els que s’ha de confirmar un enviament o la recepció d’un document i per fer arribar extractes bancaris (cada vegada menys). Amb tants mitjans de comunicació moderns “telèfon, mòbil, what’s app, correu electrònic, instagram, twitter...” sembla que hagi mort el correu epistolar. A molts pensadors, polítics o savis els coneixem per les cartes que s’escrivien. Potser per casa corren encara cartes d’amor dels avis o alguna postal de quan vam fer algun viatge... però avui en el nostre entorn tot és diferent. Els infants no han sentit l’emoció de la carta que arribava amb notícies de la família de lluny... Ni coneixen tot una colla de paraules que són vocabulari específic d’aquest món: segell, remitent, paper de carta, sobre, bústia, oficina de correus, carter/a, burofax, carta certificada...

Però el Correu no és una andròmina antiga. Aneu a una oficina de Correus i sempre hi ha gent... Al món hi ha més de cinc milions d'empleats de correus i 663.000 oficines. Els serveis postals processen i lliuren cada any al voltant de 368.000 milions de cartes i 6400000000 de paquets, segons dades de la Unió Postal Universal (UPU). També subministren inestimables serveis bancaris i electrònics amb l'objectiu d'estrènyer la bretxa financera i la digital entre els països, complint amb les creixents necessitats dels clients en tot el món.

El propòsit d'aquest Dia Mundial és conscienciar sobre el paper del sector postal a la vida quotidiana i la seva contribució al desenvolupament social i econòmic dels països. És important recordar sempre el paper que tenen avui els serveis postals en les nostres societats, tenint en compte algunes de les tendències que estan canviant per complet el nostre món.

Cada any, més de 150 països celebren aquest dia de diverses formes. En alguns països, se celebra com una festa del treball, mentre que en moltes oficines de correus aprofiten aquest esdeveniment per presentar o promoure nous productes i serveis postals. Algunes oficines també utilitzen el dia per recompensar els seus empleats per un bon servei.

A més, molts països aprofiten per organitzar exposicions filatèliques i emetre nous segells. Altres activitats inclouen l'exhibició de cartells del Dia Mundial del Correu a les oficines postals i altres llocs públics, celebració de conferències, jornades de portes obertes en aquestes oficines, així com en centres i museus del correu postal, seminaris i tallers, i altres activitats culturals, esportives i recreatives. Moltes administracions postals emeten records especials, com ara samarretes i insígnies.