20 de març Sant Sebastià 1991 mor el fill d'Eric Clapton

El protagonistes d’avui són un Sant romà i la mort d’un infant que provoca una de les cançons més maques del món.

Sebastià, fill de família militar i noble, era oriünd de Narbona, però s'havia educat a Milà. Va arribar a ser capità de la primera cort de la guàrdia pretoriana. Era respectat per tots i apreciat per l'emperador, que desconeixia la seva qualitat de cristià. Complia amb la disciplina militar, però no participava en els sacrificis idolàtrics. A més, com a bon cristià, exercitava l'apostolat entre els seus companys, visitava i encoratjava als cristians empresonats per causa de Crist. Aquesta situació no podia durar molt, i va ser denunciat a l'emperador Maximí qui el va obligar a escollir entre ser el seu soldat o seguir a Jesucrist.

El sant va escollir la milícia de Crist; molt enfadat l'Emperador, el va amenaçar de mort, però Sant Sebastià, convertit en soldat de Crist per la confirmació, es va mantenir ferm en la seva fe. Enfurismat Maximí, el va condemnar a morir assagetat: els soldats de l'emperador el van portar a l'estadi, el van despullar, el van lligar a un pal i van llançar sobre ell una pluja de sagetes, donant-lo per mort. No obstant això, els seus amics que estaven a l'aguait, es van acostar, i al veure-ho encara amb vida, el van portar a casa d'una noble cristiana romana, anomenada Irene, que el va mantenir amagat a casa seva i li va guarir les ferides fins que va quedar restablert.

Els seus amics li van aconsellar que marxés de Roma, però el sant s’hi va negar rotundament. Es va presentar amb valentia davant l'Emperador, desconcertat perquè el donava per mort, i el sant li va retreure amb energia la seva conducta per perseguir els cristians. Maximí el féu assotar fins a morir, i els soldats van complir aquesta vegada sense errors la missió i van llençar el seu cos en un fangar. Els cristians el van recollir i el van enterrar a la Via Apia, en la cèlebre catacumba que porta el nom de Sant Sebastià. Les catacumbes de Sant Sebastià, a la ciutat de Roma, constitueixen un dels pocs cementiris cristians que romanen accessibles. El primer pis està destruït però hi ha tres pisos que es poden visitar.

El culte a Sant Sebastià és molt antic; és invocat contra la pesta i contra els enemics de la religió, i se’l anomena l'Apol·lo cristià ja que és un dels sants més reproduïts per l'art en general.

Diuen que no hi ha res més dur per a l'ésser humà que veure morir un fill. Si a això se li uneix que aquest fill havia estat una de les poques alegries en la vida del pare que el perd la tragèdia és encara més gran. Aquesta tragèdia massa habitual va sacsejar a Eric Clapton el 20 de març de 1991 quan Connor, el fill nascut quatre anys abans fruit de la seva relació amb la model Lori del Sant, va caure des de la finestra de l'apartament de la seva mare situat al pis 53 d'un gratacels de Manhattan. El nen va ser enterrat a Anglaterra al costat del seu avi patern, Jack, la mort en 1970. Aquesta terrible mort molt propera en el temps a la del seu amic  Jimi Hendrix, va sumir al guitarrista en uns anys de silenci. Clapton va aconseguir sortir de la tragèdia i fruit del dolor de la pèrdua del seu fill Connor va escriure una de les seves cançons més belles: "Tears in Heaven" que va gravar en directe al concert "desendollat" que va fer per a la MTV. Aquest disc, "Eric Clapton Unplugged", va arrasar en l'edició dels Grammy de 1992 amb premis que Clapton va dedicar al seu fill, a Connor. Coses terribles ens aporten imatges fantàstiques... avui no us podeu perdre escoltar aquesta emotiva cançó.

17 de març Saint Patrick's Day

El nostre protagonista d’avui és Saint Patrick, Patró d’Irlanda.

Patrick va néixer amb el nom de Maewyn al voltant de l'any 387 a Bennhaven Taberniae,  a l'actual Escòcia. Era fill d'un oficial romà que era cristià. Als 16 anys va caure presoner de pirates irlandesos i va ser venut com a esclau. Després de diversos intents, va aconseguir fugir i es va convertir en predicador de l'Evangeli a Irlanda, illa que en aquests temps es trobava dividida en nombrosos clans sotmesos a la poderosa autoritat dels druides.

Es va adaptar molt bé a les condicions socials del lloc, formant un clergat local i diverses comunitats cristianes, respectant les tradicions i costums propis dels seus habitants. Se’l coneix com l'Apòstol d'Irlanda, on va morir cap a l'any 461.

Una tradició irlandesa li atribueix la gesta d'haver lliurat l'illa de serps. Actualment, Irlanda és l'única regió de les Illes Britàniques que no posseeix ofidis silvestres, a causa de la seva separació de la Gran Bretanya poc després de finalitzar l'última glaciació.

La seva festa se celebra el dia 17 de març. La festa de Sant Patrick és molt celebrada a Irlanda, d'on és patró, i sobretot als Estats Units. Cada 17 de març s'organitza a Nova York una gran desfilada per la Cinquena Avinguda en la qual participen multitud de persones vestides de verd.

Sant Patrick va haver d'explicar una vegada el que era la Santíssima Trinitat. Perquè tots ho entenguessin va utilitzar un trèvol com a mostra, explicant que la Santíssima Trinitat, igual que el trèvol, era una mateixa unitat però amb tres persones diferents (una mateixa tija amb tres fulles).

Trobareu informació en anglès sobre la història, les tradicions i celebracions a http://www.wikiwand.com/en/Saint_Patrick%27s_Day. Aquesta festa cada vegada està més estesa per tot el món, fins i tot s’ha celebrat a la Estació Espaial Internacional.

Aquesta festa manté el nom però ha perdut en part el seu caracter religiós per exaltar les característiques irlandeses i les seves tradicions.

16 de març 1998 L'església catòlica demana perdó per la seva inactivitat durant l'holocauste jueu

Hi ha persones que quan fan una cosa mal feta els és molt fàcil demanar perdó, a d’altres els és difícil. Disculpar-se quan ens hem equivocat i hem fet alguna cosa malament  ens fa més humans. Els humans ens podem equivocar però sobretot podem rectificar i intentar no caure en els mateixos errors.

Però quan l’error no és teu. Quan l’error és d’una organització o grup sovint és molt més difícil de reparar, fins i tot d’admetre.

Espanya va passar una guerra entre germans entre 1936 i 1939 que es coneix com la Guerra Civil Espanyola. Hi ha moltes accions que no s’han reparat. Es van cometre moltes barbaritats en tots dos bàndols... i encara avui no s’admet que tots dos bàndols han de demanar perdó per accions que no s’haurien d’haver produït mai.

Sovint ens disculpem pel que hem fet. Però de vegades també hauríem de pensar en el que no hem fet. En aquells moments en els que de manera conscient hem mirat cap a una altra banda i no hem entrat en acció.

Avui es celebra l’aniversari d’un fet que per inusual és digne de remarcar. Tal dia com avui de 1998, al Vaticà, el papa Joan Pau II va demanar perdó per la inactivitat i silenci de molts catòlics durant l'Holocaust. L'Església es va mostrar impassible mentre milers de jueus morien en els camps de concentració. El Papa Joan Pau II va ser el que va demanar perdó per l'actitud de l'Església catòlica.

Sí, potser tants anys després un perdó no canvia els fets, no canvia res, però sí que ens fa pensar en l’actitud que hem de prendre davant les noves situacions. Avui al món continuen havent moltes agressions. Fem alguna cosa? I en les que estan en el nostre ambient més proper?  Us convido a veure a You Tube Langui Se buscan valientes. Forma part d’una campanya contra l’assetjament escolar o bullying. Això està molt més a prop que Síria o els refugiats (amb els que podem col·laborar de moltes maneres). Podem començar per l’escola però realment el món necessita gent valenta. Tots ho podem ser! 

15 de març Dia Mundial dels Drets dels Consumidors

Avui, Dia Mundial dels Drets dels Consumidors, els protagonistes són els consumidors, els seus drets i les seves responsabilitats.

El 15 de març de 1962 el president dels Estats Units, John F. Kennedy, es va dirigir al Congrés del seu país oferint la seva visió sobre els drets dels consumidors, convertint-se en la primera vegada que un polític hagi establert aquests principis de manera formal.

"Per definició, el terme Consumidors, ens inclou a tots", va dir Kennedy en el seu discurs davant el Congrés. "Ells són el grup econòmic més ampli que afecta i és afectat per gairebé cada decisió econòmica pública o privada. No obstant això, és l'únic grup important ... les opinions sovint no són escoltades".

Amb el temps, el moviment de consumidors ha desenvolupat la seva pròpia visió establint un conjunt de vuit drets bàsics dels consumidors que en l'actualitat defineix i inspira la major part de la feina de CI (Consumers International) i les seves organitzacions membres porten terme (com en les àrees de serveis financers i comunicacions).

Dret a la satisfacció de necessitats bàsiques: tenir accés a béns i serveis bàsics essencials; adequats aliments, roba, habitatge, atenció de salut, educació, serveis públics, aigua i sanejament.

Dret a la seguretat: ser protegit contra productes, processos de producció i serveis perillosos per a la salut o la vida.

Dret a ser informat: accedir a les dades necessàries per poder fer eleccions informades i ser protegit a contra publicitat i etiquetats deshonestos o enganyosos.

Dret a escollir: poder triar entre un rang de productes i serveis, oferts a preus competitius amb la garantia de seguretat i bona qualitat.

Dret a ser escoltats: els interessos dels consumidors han d'estar representats en l'aplicació de polítiques governamentals i en el desenvolupament de productes i serveis.

Dret a la reparació: rebre resolucions justes per demandes justes, incloent la compensació per béns mal fets o serveis insatisfactoris.

Dret a l'educació com a consumidors: adquirir coneixements i habilitats necessàries per estar informats i fer eleccions apropiades sobre béns i serveis i, al mateix temps, estar conscients dels drets i responsabilitats bàsiques dels consumidors i saber com actuar sobre ells.

Dret a un ambient saludable: viure i treballar en un ambient que no amenaci el benestar de les generacions presents ni futures.

Tots els drets inclouen alhora unes responsabilitats. No podem parlar només de drets sempre els acompanyen els deures o responsabilitats. En aquest cas també va ser així...

Responsabilitats dels consumidors

En la dècada dels vuitanta, el llavors president de CI, Anwar Fazal , va encapçalar la crida a introduir també un conjunt de responsabilitats dels consumidors per complir els seus drets. Aquests principis continuen sent bàsics per a moltes organitzacions de drets del consumidor en l'actualitat:

Consciència crítica: els consumidors han de ser sensibilitzats per fer més qüestionaments sobre el lliurament i la qualitat de béns i serveis.

Participació o acció: els consumidors han d'involucrar i actuar per garantir que rebin un tracte just.

Responsabilitat social: els consumidors han d'actuar amb responsabilitat social, amb preocupació i sensibilitat cap a l'impacte de les seves accions sobre les altres persones, en particular en relació amb els grups vulnerables de la comunitat i en relació amb les realitats econòmiques i socials existents.

Responsabilitat ecològica: ha d'haver una major sensibilitat als impactes de les decisions de consum sobre el medi ambient físic, el qual ha de ser desenvolupat de manera harmoniosa, promovent la conservació com el factor més important en la millora de la qualitat real de vida de la població per al present i el futur.

Solidaritat: les millors i més eficaços accions es produeixen mitjançant esforços de cooperació dirigits a la formació d'organitzacions de consumidors / ciutadania que junts poden tenir la força i la influència per garantir que es presti la deguda atenció als seus interessos.

A Catalunya tenim l'Agència Catalana de Consum que depén de la Generalitat. Podeu consultar la seva web http://consum.gencat.cat/ 

** La resposta a l'endevinalla d'ahir era la pròpia del dia : el "pi-ojo".

14 de març Santa Matilde Pi Day 1928 neix Félix Rodriguez de la Fuente

Els protagonistes d’avui són el nombre Pi i Félix Rodriguez de la Fuente.

Potser va ser el primer nombre que vàrem conèixer que l’expressàvem amb una lletra, i a més grega... És un nombre irracional que pertany als nombres reals i el valor aproximat és 3,1415926535897932384, es coneix des de fa més de 4.000 anys i sol ser un mal de cap per als estudiants, mentre és lloat pels matemàtics. Se’l defineix com la circumferència d'un cercle dividit pel seu diàmetre. Es tracta d'un nombre irracional amb una representació decimal que mai acaba.

El dia de Pi (π), la constant matemàtica, és potser l'única celebració que fa a un nombre. El 1988, el físic Larry Shaw que treballava al Museu d'Exploració de Sant Francesc i va tenir l'ocurrència de fundar aquesta celebració, escollint la data precisament perquè el 14 de març, és el 14.3 encara que en el sistema nord-americà en què es posa per davant el mes, resulta sent 3.14. 

El 2009, la Cambra de Representants dels EUA va reconèixer oficialment el 14 de març com el Dia nacional de Pi.Avui en dia s'ha estès la seva celebració a universitats, col·legis i institucions científiques d'Europa i els EUA que programen un seguit d'activitats, i articles sobre el tema s'escriuen en múltiples mitjans del món.Per exemple, l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) envia les cartes d'acceptació dels seus futurs estudiants el dia de pi. Aquest cap de setmana passat també ho han celebrat al Museu de les Matemàtiques de Catalunya (MMACA) de Cornellà.

En aquest dia també se celebra el naixement d'Albert Einstein.

La lletra grega pi (π) que representa el nombre prové de la paraula grega perímetre: περίμετρος. El primer registre és el del papir Rhind (1650 a.C.), encara que en aquest llavors se’l coneixia amb un altre nom i era una xifra diferent de la d'avui.

Tenint en compte que és el dia Pi una endevinalla... “cuál es el animal que tiene entre 3 y 4 ojos?” La resposta la trobareu demà.... penseu en obert i en castellà...

Avui es celebra Santa Matilde reina i felicitem a totes les noies que porten aquest nom.

Tal dia com avui de 1928 va néixer Felix Rodriguez de la Fuente a Poza de la Sal a Burgos. Va ser un famós divulgador ambientalista espanyol, pioner a el país en la defensa de la natura, i realitzador de documentals per a ràdio i televisió, destacant entre ells la sèrie “El Hombre y la Tierra” (1974-1980). Llicenciat en medicina i autodidacta en biologia, va ser un personatge polifacètic de gran carisma la influència del qual ha perdurat malgrat el pas dels anys. El seu saber va abastar camps com la cetreria i l'etologia, destacant en l'estudi i convivència amb llops. Va parlar d’ecologia i d’animals quan ningú ho feia aquí, a més al tenir un programa en l’únic canal de tele que es podia veure feia que la seva popularitat fos altíssima. El coneixia tothom i tenia molts imitadors perquè era molt conegut i perquè feia servir una cantarella molt especial... 

9 de març post Dia de la Dona Treballadora i Remuntada 1902 primer partit Real Madrid 1908 fundació de l'Inter de MIlà

Avui, 9 de març. El vent d’ahir va ser tan fort que encara en parlem... Molts actes i alguns multitudinaris com la manifestació del Dia de la Dona Treballadora que va omplir la Gran Via de Madrid. I un vespre èpic. La tornada dels octaus de final de la Champions League: Barça - PSG. Un vespre que ens recorda que, fins i tot quan les coses van malament, i jugues contra un contrari d’entitat, si hi poses tot de la teva part... l’impossible es pot tornar possible. Racionalment era molt difícil, ningú abans havia remuntat en Champions un 0 a 4 però ahir a la nit es va fer el miracle, i més de noranta-sis mil persones poden dir alló de “jo hi era” i molts d’altres “jo ho vaig sentir per la ràdio” o “ho vaig veure a la tele” però ... com la mort de Kennedy, el 23-F o l’11-S tots recordarem què estàvem fent la nit de “la remuntada”. Ahir el president de l’etern rival, el Real Madrid feia 70 anys... crec que tampoc ho oblidarà. Avui amb tota la “resaca”: Felicitem a les dones treballadores i lluitadores i a tots els culers!

Però la vida continua... però avui no marxem del futbol perquè...els nostres protagonistes són el Milà i el Reial Madrid.

Tal dia com avui de 1902 el Real Madrid va celebrar el seu primer partit de futbol en una esplanada que hi havia a l’avinguda de la plaça de toros.

Tal dia com avui del 1908 es va fundar l'Inter de Milà. El seu nom oficial i en italià és Football Club Internazionale Milano. Es va fundar amb el nom de Foot-Ball Club Internazionale per quaranta-quatre dissidents del Milan Cricket & Football Club, actual AC Milan, que en aquest temps no acceptava estrangers en les seves files. L'Inter exerceix de local a l'Estadi Giuseppe Meazza. Aquest camp és ben curiós... També es coneix amb el seu antic nom, San Siro. I és un camp compartit des de 1947. Cada setmana hi juga un o l’Inter o el Milan. Els colors que identifiquen a l'equip són el blau amb el negre, i han estat utilitzats en els colors del seu uniforme des de 1908. Els seus rivals tradicionals són el AC Milan, amb el qual disputa el Derbi de Milà (conegut popularment a Itàlia com el Derby della Madonnina), i la Juventus Football Club, amb qui s'enfronta en el que es coneix com el Derbi d'Itàlia. És un dels clubs més coneguts a Itàlia i al món del futbol. L'Inter és el segon club més exitós del futbol italià, amb 30 títols a nivell local (18 lligues, 7 copes i 5 supercopes), sent només superat per la Juventus. 

7 de març 1927 neix Josep M. Espinàs

Avui tenim un protagonista amb molta història i molta lletra.

Josep Maria Espinàs i Massip avui fa noranta anys! Va néixer a Barcelona el 7 de març de 1927. És un escriptor i periodista català conegut del gran públic per les novel·les, per les cròniques de viatges i pels articles periodístics. La pipa és una de les seves companyes de viatge...

Autor d'una extensa obra narrativa (90 novel.les publicades) amb la qual ha aconseguit el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, el Premi Joanot Martorell, el Premi Sant Jordi i el Premi Víctor Català. També va ser el cofundador d'Els Setze Jutges i de l'editorial La Campana.

L’any 1986 va publicar unes emotives cartes adreçades a la seva filla sota el títol El teu nom és Olga, que va ser un èxit editorial i objecte de nombroses traduccions, a part de contribuir al coneixement de la relació amb una filla amb síndrome de Down. En un moment en el que aquestes persones no estaven incloses a la societat sinó que s’amagaven. No en veies pel carrer ni a les feines... Avui podem dir que s’ha fet feina però encara en queda molta per fer amb aquest col·lectiu tan sensible.

Ha escrit, ha cantat... però hi ha una de les seves obres que es canta arreu del món i pocs saben que ell n’és l’autor. Es tracta de l’Himne del Barça. Una lletra senzilla que descriu un sentiment.

Ahir, 6 de març, l’Albert Om li va fer una entrevista en directe al seu programa de RAC 1, Islàndia. Val la pena escoltar-la per poder sentir la vitalitat d’un home que, a punt dels 90 anys, és conscient de la seva història, de les seves febleses. Encara té dues novel·les per publicar... Impressionant. Moltes felicitats! No sé si per molts anys, però els que siguin, us els desitgem molt bons!