29 de desembre 1876 Neix Pau Casals

El nostre protagonista d’avui és un dels nostres músics més internacionals.

Pau Casals va néixer al Vendrell, Baix Penedès, el 29 de desembre de 1876. Va ser violoncel·lista, pedagog, director i compositor musical català. La seva gran contribució al món de la música va ser la innovació en la interpretació amb el violoncel que, més tard, va ser adoptada per tots els violoncel·listes del món. La seva interpretació d'“El cant dels ocells” s’ha convertit en un símbol de pau i llibertat arreu del món. Va promoure Fundacions per a l'impuls i la divulgació de la música.

Pau Casals ha estat un dels violoncel·listes amb més talent del segle XX. Reconegut internacionalment com un dels millors intèrprets i directors d'orquestra del seu temps, continua avui,  com una icona musical de referència.

Com a violoncel·lista va aportar canvis innovadors al tocar el violoncel, i que el va convertir en un gran instrument solista. Com a director i mestre, buscava igualment la profunditat expressiva, l'essència musical que ell aconseguia amb el violoncel. Fritz Kreisler el va definir com «el rei de l'arquet» i Eugene Ormandy va dir de Pau Casals: «No és solament el més gran violoncel·lista, sinó possiblement el músic viu més extraordinari del món».

Va iniciar una croada personal per la lluita per la pau i la llibertat, dirigint “El Pessebre” arreu del món i participant en nombroses classes magistrals, entre les quals cal destacar les de Berkeley, a Califòrnia (1962) i les de Marlboro a Vermont (1962 – 1973).

El 1958 va fer un concert i el «Missatge de Pau» que Pau Casals havia enregistrat uns dies abans a Ginebra va ser retransmès a més de 40 països. També aquell any va ser proposat com a candidat pel Premi Nobel de la Pau.

El 1961 va ser convidat pel president John Fitzgerald Kennedy a fer un concert a la Casa Blanca i, dos anys més tard, el mateix president dels Estats Units, li concedí la Medalla de la Llibertat.

El 1971 va compondre l'Himne a les Nacions Unides, que dirigí el 24 d'octubre d'aquell any en un concert a la mateixa seu de les Nacions Unides, i on el secretari General de les Nacions Unides d’aquell moment li entregà la Medalla de la Pau. Va ser en aquesta ocasió que va pronunciar la frase What is more, I am a Catalan.

«Sóc català. Catalunya va tenir el primer parlament democràtic molt abans que Anglaterra. I fou al meu país on van existir les primeres nacions unides. En aquell temps —segle onzè van reunir-se a Toluges avui França- per parlar de la pau, perquè els catalans d'aquell temps ja estaven en contra de la guerra».

Al llarg de la vida, Pau Casals va lluitar constantment per la pau, la justícia i la llibertat. Des dels inicis va rebutjar tocar en països on no es respectessin els principis democràtics i els últims anys es va manifestar en contra de nombroses guerres i l'ús de les armes nuclears.

L’any 1973 li va ser concedida, a títol pòstum, la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya.

Es va rodar un biopic sobre en Pau Casals protagonitzat per en Joan Pera que ens pot ajudar a conèixer la seva biografia. 

Suggeriments: No cal esperar què es mori a algú per sentir els primers compassos del Cant dels Ocells. La podem trobar en formats molt diferents... També podem buscar el discurs de Pau Casals a les Nacions Unides, tota una declaració de principis.

15 de març Dia Mundial dels Drets dels Consumidors

Avui, Dia Mundial dels Drets dels Consumidors, els protagonistes són els consumidors, els seus drets i les seves responsabilitats.

El 15 de març de 1962 el president dels Estats Units, John F. Kennedy, es va dirigir al Congrés del seu país oferint la seva visió sobre els drets dels consumidors, convertint-se en la primera vegada que un polític hagi establert aquests principis de manera formal.

"Per definició, el terme Consumidors, ens inclou a tots", va dir Kennedy en el seu discurs davant el Congrés. "Ells són el grup econòmic més ampli que afecta i és afectat per gairebé cada decisió econòmica pública o privada. No obstant això, és l'únic grup important ... les opinions sovint no són escoltades".

Amb el temps, el moviment de consumidors ha desenvolupat la seva pròpia visió establint un conjunt de vuit drets bàsics dels consumidors que en l'actualitat defineix i inspira la major part de la feina de CI (Consumers International) i les seves organitzacions membres porten terme (com en les àrees de serveis financers i comunicacions).

Dret a la satisfacció de necessitats bàsiques: tenir accés a béns i serveis bàsics essencials; adequats aliments, roba, habitatge, atenció de salut, educació, serveis públics, aigua i sanejament.

Dret a la seguretat: ser protegit contra productes, processos de producció i serveis perillosos per a la salut o la vida.

Dret a ser informat: accedir a les dades necessàries per poder fer eleccions informades i ser protegit a contra publicitat i etiquetats deshonestos o enganyosos.

Dret a escollir: poder triar entre un rang de productes i serveis, oferts a preus competitius amb la garantia de seguretat i bona qualitat.

Dret a ser escoltats: els interessos dels consumidors han d'estar representats en l'aplicació de polítiques governamentals i en el desenvolupament de productes i serveis.

Dret a la reparació: rebre resolucions justes per demandes justes, incloent la compensació per béns mal fets o serveis insatisfactoris.

Dret a l'educació com a consumidors: adquirir coneixements i habilitats necessàries per estar informats i fer eleccions apropiades sobre béns i serveis i, al mateix temps, estar conscients dels drets i responsabilitats bàsiques dels consumidors i saber com actuar sobre ells.

Dret a un ambient saludable: viure i treballar en un ambient que no amenaci el benestar de les generacions presents ni futures.

Tots els drets inclouen alhora unes responsabilitats. No podem parlar només de drets sempre els acompanyen els deures o responsabilitats. En aquest cas també va ser així...

Responsabilitats dels consumidors

En la dècada dels vuitanta, el llavors president de CI, Anwar Fazal , va encapçalar la crida a introduir també un conjunt de responsabilitats dels consumidors per complir els seus drets. Aquests principis continuen sent bàsics per a moltes organitzacions de drets del consumidor en l'actualitat:

Consciència crítica: els consumidors han de ser sensibilitzats per fer més qüestionaments sobre el lliurament i la qualitat de béns i serveis.

Participació o acció: els consumidors han d'involucrar i actuar per garantir que rebin un tracte just.

Responsabilitat social: els consumidors han d'actuar amb responsabilitat social, amb preocupació i sensibilitat cap a l'impacte de les seves accions sobre les altres persones, en particular en relació amb els grups vulnerables de la comunitat i en relació amb les realitats econòmiques i socials existents.

Responsabilitat ecològica: ha d'haver una major sensibilitat als impactes de les decisions de consum sobre el medi ambient físic, el qual ha de ser desenvolupat de manera harmoniosa, promovent la conservació com el factor més important en la millora de la qualitat real de vida de la població per al present i el futur.

Solidaritat: les millors i més eficaços accions es produeixen mitjançant esforços de cooperació dirigits a la formació d'organitzacions de consumidors / ciutadania que junts poden tenir la força i la influència per garantir que es presti la deguda atenció als seus interessos.

A Catalunya tenim l'Agència Catalana de Consum que depén de la Generalitat. Podeu consultar la seva web http://consum.gencat.cat/ 

** La resposta a l'endevinalla d'ahir era la pròpia del dia : el "pi-ojo".

22 de novembre Santa Cecília i al 1963 assassinat del president Kennedy

Avui és el dia més musical de l’any. Celebrem Santa Cecília patrona de la Música. Avui hauríem de felicitar tothom. No conec ningú que no li agradi escoltar música, o ballar, o tocar algun instrument, o cantar pel carrer, a l’escenari o a la dutxa, o simplement taral.lejar o veure com els altres ho fan. La nostra relació amb la música és molt intensa. 

Molta gent fa servir la música per controlar o millorar el seu estat d’ànim. Hi ha cançons “happys” que ens alegren el dia. Per contra, podem trobar temes que en portin records tristos o ens transportin a la melangia més absoluta. Tots tenim "les nostres cançons".I seria fantàstic que tots tinguéssim una amplia cultura musical no centrada en un únic gènere. 

Avui felicitem els que fan música, els que l’escolten, els que l’aprenen i els que l’ensenyen... a tots... Moltes felicitats! 

Avui fa 50 anys de l’assassinat de John F. Kennedy. Hi ha dates que marquen la història i aquesta és una d’elles. Tothom sap què estava fent quan es va assabentar de la mort de Kennedy, de l’arribada de l’home a la lluna o de l’atemptat a les torres bessones. Aquests dies per televisió estan fent tot un seguit de documentals amb aquesta temàtica. La pel.lícula JFK d’Oliver Stone es va estrenar el 20 de desembre de 1991. Va ser una pel.lícula, no exempta de polèmica, però molt ben treballada en la qual els actors es van entrevistar amb els personatges reals,  o els que els van conèixer, per poder fer una feina molt acurada.  Va obtenir dos Oscars ( a la millor fotografia  i al millor muntatge) optava també a millor pel.lícula però el guardó se’l va endur “El Silenci dels Anyells”. Si segueix plovent, o fa molt de fred, pot ser una bona proposta de sofà i crispetes pel cap de setmana...