El protagonistes d’avui són un Sant romà i la mort d’un infant que provoca una de les cançons més maques del món.
Sebastià, fill de família militar i noble, era oriünd de Narbona, però s'havia educat a Milà. Va arribar a ser capità de la primera cort de la guàrdia pretoriana. Era respectat per tots i apreciat per l'emperador, que desconeixia la seva qualitat de cristià. Complia amb la disciplina militar, però no participava en els sacrificis idolàtrics. A més, com a bon cristià, exercitava l'apostolat entre els seus companys, visitava i encoratjava als cristians empresonats per causa de Crist. Aquesta situació no podia durar molt, i va ser denunciat a l'emperador Maximí qui el va obligar a escollir entre ser el seu soldat o seguir a Jesucrist.
El sant va escollir la milícia de Crist; molt enfadat l'Emperador, el va amenaçar de mort, però Sant Sebastià, convertit en soldat de Crist per la confirmació, es va mantenir ferm en la seva fe. Enfurismat Maximí, el va condemnar a morir assagetat: els soldats de l'emperador el van portar a l'estadi, el van despullar, el van lligar a un pal i van llançar sobre ell una pluja de sagetes, donant-lo per mort. No obstant això, els seus amics que estaven a l'aguait, es van acostar, i al veure-ho encara amb vida, el van portar a casa d'una noble cristiana romana, anomenada Irene, que el va mantenir amagat a casa seva i li va guarir les ferides fins que va quedar restablert.
Els seus amics li van aconsellar que marxés de Roma, però el sant s’hi va negar rotundament. Es va presentar amb valentia davant l'Emperador, desconcertat perquè el donava per mort, i el sant li va retreure amb energia la seva conducta per perseguir els cristians. Maximí el féu assotar fins a morir, i els soldats van complir aquesta vegada sense errors la missió i van llençar el seu cos en un fangar. Els cristians el van recollir i el van enterrar a la Via Apia, en la cèlebre catacumba que porta el nom de Sant Sebastià. Les catacumbes de Sant Sebastià, a la ciutat de Roma, constitueixen un dels pocs cementiris cristians que romanen accessibles. El primer pis està destruït però hi ha tres pisos que es poden visitar.
El culte a Sant Sebastià és molt antic; és invocat contra la pesta i contra els enemics de la religió, i se’l anomena l'Apol·lo cristià ja que és un dels sants més reproduïts per l'art en general.
Diuen que no hi ha res més dur per a l'ésser humà que veure morir un fill. Si a això se li uneix que aquest fill havia estat una de les poques alegries en la vida del pare que el perd la tragèdia és encara més gran. Aquesta tragèdia massa habitual va sacsejar a Eric Clapton el 20 de març de 1991 quan Connor, el fill nascut quatre anys abans fruit de la seva relació amb la model Lori del Sant, va caure des de la finestra de l'apartament de la seva mare situat al pis 53 d'un gratacels de Manhattan. El nen va ser enterrat a Anglaterra al costat del seu avi patern, Jack, la mort en 1970. Aquesta terrible mort molt propera en el temps a la del seu amic Jimi Hendrix, va sumir al guitarrista en uns anys de silenci. Clapton va aconseguir sortir de la tragèdia i fruit del dolor de la pèrdua del seu fill Connor va escriure una de les seves cançons més belles: "Tears in Heaven" que va gravar en directe al concert "desendollat" que va fer per a la MTV. Aquest disc, "Eric Clapton Unplugged", va arrasar en l'edició dels Grammy de 1992 amb premis que Clapton va dedicar al seu fill, a Connor. Coses terribles ens aporten imatges fantàstiques... avui no us podeu perdre escoltar aquesta emotiva cançó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada