15 de febrer Dia Mundial contra el C`ncer Infantil 1965 mor Nat King Cole

Els nostres protagonistes d’avui són un Dia per recordar i una veu que quan l’has sentit no la pots oblidar...

La salut és una d’aquelles coses que sembla que vinguin incorporades amb les persones però desgraciadament no és així. Avui es celebra el Dia Mundial contra el Càncer infantil. No hi ha prevenció però sí es treballa molt en el diagnòstic i el tractament. Hi ha associacions que donen suport als infants i a les seves famílies. Es diagnostiquen més de 1100 nous casos cada any. Avui volem donar el nostre suport a aquests  nens i nenes lluitadors, a les seves famílies, als equips mèdics i psicològics que treballen amb ells i d’una manera molt especial als investigadors que cerquen remei o millora per a tots ells. Abans la paraula càncer era sinònim de mort. Ara les coses han canviat i és una malaltia molt dura però que cada vegada té un millor pronòstic, tot i que segueix sent una paraula que voldríem fora del diccionari ... Els veritables superherois són els que lluiten cada dia per la vida.

Com ha canviat la vida als Estats Units en pocs anys... avui a partir de la figura de Nat King Cole, pianista i cantant recordem una història que no és gaire llunyana... als Estats Units era normal que els blancs i els negres vivíssin separats i que els blancs sentissin una superioritat que feia que els negres es sentissin menyspreats.

  

Nat havia nascut el 1919 a Montgomery, capital de l'estat d'Alabama. Era un territori difícil si un és negre i parlem dels feliços, per a alguns, anys vint. També Nat King Cole era fill d'un pastor protestant la dona dirigia el Cor de l'església, una combinació que es repeteix moltíssim en la història de la música negra dels Estats Units. La família es va traslladar a Chicago quan Nat tenia dos anys i, a l'església del seu pare, l'òrgan va passar a ser una de les joguines de Nat que, aviat, va començar a tocar i a cantar en els oficis. Molts ignoren que Nat king Cole va ser, primer, i sobretot un magnífic pianista, a qui alguns aficionats al jazz encara no han perdonat que es deixés seduir per la fama i els diners que va arribar a guanyar cantant. Però no cal oblidar que a l'hora de triar, la seva primera opció va ser el piano.

Ja casat, va formar un curiós trio sense bateria, amb piano, guitarra i contrabaix. El 1939 aquest trio va acompanyar a la cantant Bonnie Lake com els "King Cole 'Swingsters", per, d'ara endavant, passar a ser el "Nat King Cole Trio". La fórmula va funcionar i van ser cridats per Lionel Hampton per els seus enregistraments amb la RCA. D'aquí va passar a la Ràdio i el trio va ser fitxat per la DECCA. D'aquests anys és, per exemple, el seu famós "Sweet Lorraine". Gairebé immediatament, va signar un contracte amb la que va ser la seva companyia fins a la seva mort: la Capitol, que acabaria també contractant a la seva filla Natalie i que, encara avui, segueix fent caixa amb els enregistraments de Cole.

L’any 1946 és elegit "pianista de l'any" per la revista "Metronome". En els anys següents el rei Cole comença a cantar, sofrint l'aversió dels seus admiradors com a pianista. Una cosa que, anys després, també li va passar a Bob Dylan quan va deixar el folk per acostar-se al rock. El seu primer èxit com a vocalista el va obtenir amb “Straighten up and fly right”, un tema que va escriure basant-se en una llegenda dels esclaus negres americans que el seu pare va adaptar per als seus sermons.

El seu primer número u el va aconseguir el 1950 amb “Mona Lisa”. L'èxit i la popularitat que va aconseguir Nat King Cole com a pianista és incomparable al que va obtenir després com a cantant. Cole es va convertir en un ídol nacional i va aconseguir escalar, un a un, els esglaons de la difícil societat blanca. Cole va ser el primer negre americà a tenir el seu propi programa de ràdio, una cosa que encara portaria més lluny quan, el 1950, va tenir el seu primer programa propi a la televisió. Nat King Cole es va negar tota la seva vida a cantar en els locals en què es practiqués la segregació entre blancs i negres. I, és clar, aquest no era pas un bon exemple. Per això, el 1956, quan actuava en el seu Alabama natal, va ser atacat per un grup de blancs que pretenien segrestar-lo. Cole, amb tota dignitat i malgrat les ferides que va rebre, va concloure l'espectacle i va jurar que mai més tornaria a cantar al Sud. On sí que va actuar, i molt sovint, va ser a Cuba, especialment a l'Hotel Nacional de l'Havana, quan aquesta ciutat era el paradís dels nord-americans. D'aquells anys és el seu peculiar accent espanyol que va immortalitzar en desenes de cançons en castellà.

El 15 febrer 1965 va morir, després d'una penosa operació per aturar la càncer de pulmó que patia, Nathaniel Adams Coles, que, durant gairebé vint anys, va seduir amb la seva veu i el seu piano a mig món com "Nat King Cole".

14 de febrer Sant Valentí 2009 mor Montserrat Felices

El Dia de Sant Valentí és una celebració tradicional en alguns països anglosaxons, exportada a altres cultures, en la qual els nuvis, enamorats o esposos s'expressen el seu amor o afecte mútuament que se celebra el 14 de febrer. En molts països és considerat el Dia dels Enamorats, celebrat en aquesta data perquè es creia que era el dia en què les aus triaven parella. A Colòmbia, per motius comercials, aquesta festa se celebra el tercer cap de setmana de setembre i es coneix com a Dia de l'Amor i l'Amistat. En l'actualitat, se celebra mitjançant l'intercanvi de notes d'amor conegudes com a "valentines", amb símbols com la forma simbòlica del cor i Cupido.

Aquí a Catalunya el Dia dels Enamorats per excel·lència és Sant Jordi. En aquesta data es regalen roses i llibres per mostrar el seu amor. L’entrada de Sant Valentí és una mostra més de l’esperit comercial (pastissos, flors, obsequis variats...) És una festivitat comercial amb rètols i ofertes de tota mena...

Des del segle XIX es va introduir l'intercanvi de postals produïdes massivament. A aquesta pràctica s'hi va afegir la de donar altres tipus de regals com ara roses i xocolates, normalment regalats pels homes a les dones. Als Estats Units, aquesta celebració també es va començar a associar amb una salutació d'amor platònic de "Happy Valentine's", enviat pels homes a les seves amigues -rarament als seus amics-. Típicament el Dia de Sant Valentí ha estat una festa occidental però últimament s'ha estès a altres països, com el Japó, la Xina i Taiwan.

No puc tancar l’article sense recordar la meva sogra, Montserrat Felices Doria, una gran dona que ens va deixar tal dia com avui de l’any 2009. Una gran dona, esposa, mare i àvia. El seu record m’impulsa a estar atenta a les necessitats dels que m’envolten i a que sàpiguen que els estimo. Ha anat passant el temps, la trobem molt a faltar però ja la podem recordar amb un somriure. 

  

13 de febrer Dia Mundial de la Ràdio

La Conferència General de la UNESCO, en la seva 36a reunió, proclamà el Dia Mundial de la Ràdio el 13 de febrer. El Consell Executiu de la UNESCO va recomanar a la Conferència General que es proclamés el Dia Mundial de la Ràdio, en base a un estudi de viabilitat realitzat per la UNESCO en resposta a una proposta d'Espanya.

Cal considerar a la ràdio com un mitjà de comunicació de baix cost, especialment apropiat per arribar a les comunitats allunyades i a les persones vulnerables com els analfabets, els discapacitats, les dones, els joves i els pobres, que a més ofereix una plataforma per intervenir en el debat públic, independentment de quin sigui el nivell d'educació dels oients. La ràdio exerceix, així mateix, un paper important i específic en la comunicació en situacions d'emergència i en les operacions de socors. D'altra banda, els serveis radiofònics de la ràdio estan experimentant canvis en el context actual dels mitjans de comunicació, i adopten noves formes tecnològiques, com la banda ampla, els telèfons mòbils i les tauletes. No obstant això, avui dia, prop de mil milions de persones no tenen encara accés a la ràdio.

Al juny de 2011 la UNESCO va iniciar un ampli procés de consulta dirigit a tots els interessats, és a dir, les associacions de mitjans de radiodifusió; les emissores públiques, estatals, privades, comunitàries i internacionals; els organismes, fons i programes de les Nacions Unides; les organitzacions no governamentals relacionades amb el tema; les universitats, les fundacions i els organismes bilaterals per al desenvolupament, així com les delegacions permanents i les Comissions Nacionals de la UNESCO. En el 91% de les respostes es donava suport al projecte. L'impulsor del projecte, l'Acadèmia Espanyola de la Ràdio, va rebre més de 46 cartes de suport de diferents parts interessades, com ara: la Unió de Radiodifusió dels Estats Àrabs (ASBU), la Unió de Radiodifusió per a Àsia i el Pacífic (ABU ) la Unió de Radiodifusió del Carib (CBU), la Unió Europea de Radiodifusió (UER), l'Associació Internacional de Radiodifusió (AIR), la North American Broadcasters Association (NABA), l'Organització de Telecomunicacions Iberoamericanes (OTI), la BBC, la Universitat Internacional de Ràdio i Televisió (URTI), Ràdio Vaticà, etc.

La directora general de la UNESCO va proposar la data del 13 de febrer, dia en què es va crear Ràdio Nacions Unides el 1946, per commemorar el Dia de la Ràdio. Els objectius de la jornada són conscienciar al públic i als mitjans de comunicació sobre la importància de la ràdio; encoratjar els encarregats de prendre decisions a crear i oferir accés a la informació a través de la ràdio; així com millorar les xarxes i la cooperació internacional entre els organismes de radiodifusió.

L’any passat RAC1 ja ho van celebrar posant la ràdio del revés i canviant els seus presentadors. Enguany s’hi afegeix també Catalunya Ràdio que per celebrar-ho treu els seus programes a l’exterior i els emetrà des de diferents poblacions catalanes.

Visca la Ràdio!

8 de febrer 1828 neix Juli Verne 1971 vot femení a Suissa 1975 s'edita "Killer Queen"

Avui tenim tres protagonistes: un escriptor, un referèndum i una cançó.

Jules Gabriel Verne va néixer a Nantes el 8 de febrer de 1828. Nosaltres el coneixem com Juli Verne. Va ser un escriptor, poeta i dramaturg francès cèlebre per les seves novel·les d'aventures i per la seva profunda influència en el gènere literari de la ciència ficció. Nascut en el si d'una família burgesa a la ciutat portuària de Nantes, Verne va estudiar per continuar els passos del seu pare com a advocat, però molt jove va decidir abandonar aquest camí per dedicar-se a escriure. La seva col·laboració amb l'editor Pierre-Jules Hetzel va donar com a fruit la creació de Viatges extraordinaris, una popular sèrie de novel·les d'aventures escrupolosament documentades i visionàries entre les quals s'incloïen les famoses “Viatge al centre de la Terra” (1864), “Vint mil llegües de viatge submarí” (1870) i “​​La volta al món en vuitanta dies” (1873). Jules Verne és un dels escriptors més importants de França i de tota Europa gràcies a l'evident influència dels seus llibres a la literatura avantguardista i el surrealisme, i des de 1979 és el segon autor més traduït al món, després d'Agatha Christie. És considerat, juntament amb HG Wells, el ”pare de la ciència ficció”. Va ser condecorat amb la Legió d'Honor per les seves aportacions a l'educació i a la ciencia.

Hi ha coses que avui en el nostre món tenim molt assumides: les dones voten i el seu vot és igual al dels homes. Però aquesta frase només és certa a partir de finals del segle XX i no en tots els països per igual.  El vuit de febrer de 1971 un referèndum popular aprova ―per majoria de dos terços― la concessió del dret al vot femení, a Suïssa. Això ens obre la pregunta... com està aquest tema al món? En quines eleccions les dones van poder votar als diferents països? Encara queda algun país on les dones no tenen aquest dret?

Tal dia com avui del 1975 Queen va llançar el senzill ”Killer Queen” Aquesta cançó formava part de “Sheer heart attack” (1974), el tercer àlbum de la banda anglesa fundada el 1971 per Freddie Mercury, Brian May, John Deacon i Roger Taylor. “Killer Queen”, tot i no ser el seu primer senzill, és considerat per molts com la cançó que els va donar el seu primer gran èxit. De fet, va ser el primer single que es va editar als EUA, i el primer a entrar en les llistes d'aquest país. L'àlbum “The game” (1980), en el qual estava inclòs el trencador “Another one bites the dust”, va ser el seu únic nº 1 de Billboard en tota la seva història.

Suggeriments: Posar algun llibre de Juli Verne a la llista dels llibres a llegir o rellegir. Investigar el tema del vot femení. Escoltar alguna cançó de Queen, avui potser per ser el dia... “Killer Queen” o “Another one bites the dust”, per exemple. 

S'apropa el temps de Falles i avui la nostra imatge pertany a una falla que es va fer en record a un dels nostres protagonistes d'avui i a la seva gran imaginació.

6 de febrer 1931 neix Domingo Llucià 1945 neix Bob Marley 1956 Primera estudiant negre a Alabama 2002 neix Marc Fernández

Avui tenim quatre protagonistes. Dos són reconeguts pel món sencer, un ho és en un entorn molt proper i l'altre és una promesa de futur amb tot un futur per davant.

I començo per casa. El sis de febrer de 1931 a les 9 del matí, a punt per anar a escola, va néixer a Vilassar de Dalt, al Maresme, Domingo Llucià. El meu pare va ser un home del seu temps que va viure per l'educació. Ell deia que era un dret i per això va treballar per fer-la de qualitat i extensiva a gent de Barcelona al Poble Sec primer amb l'Escola del Carme i després a Menéndez Pidal, a Cornellà en l'Escola Europa, a l'Arbós, a Corbera a l'Escola L'Oreig, a l'escola Sant Jordi de Vilassar de Dalt... Va ser fill, germà, espós, pare, avi i mestre. Tots els que vam coincidir amb ell en un tros del nostre camí el recordem perquè no passava desapercebut. Va deixar petjada en milers d'infants i joves que avui ja són grans. Avui, dia del seu aniversari el recordem amb una de les seves frases: "Avui, una mica millor que ahir. Avancem!". 

Tal dia com avui va néixer el ritme i no un ritme qualsevol... a Jamaica va néixer Bob Marley, músic de reggae. Parlar de Bob Marley i del reggae no és només parlar d'un moviment musical, és molt més, és tota una filosofia de vida. Robert Nesta Marley naixia en una petita població al nord de Jamaica, Nine Mile, el 6 de febrer de 1945. El seu pare un jamaicà blanc, capità de la marina britànica, de cinquanta anys i la seva mare Cedella, de 19 anys, mai van viure junts. La família paterna amenaçava desheretar-los si ho feien. La seva música, la seva filosofia, les seves creences, la seva ajuda al tercer món, als més desfavorits, el seu compromís polític i social, la seva contribució a la cultura jamaicana ... tot això i ser com era ... un geni , li va servir entre moltes altres coses per aconseguir l'Ordre del Mèrit de Jamaica, però sens dubte el seu major èxit va ser posar Jamaica  al mapa. Va morir de càncer a Miami l’11 de maig de 1981 als 36 anys. S’ha convertit en una llegenda de la música. De Bob Marley trobem discs en directe, d’estudis i dels seus Tours entre 1973 i 1980, posteriorment (1991 i 2003) s’han editat discs enregistrats al 1973 i 1976.

Hi ha notícies que no puc deixar passar per alt... tal dia com avui l’any 1956 es fan protestes per l’entrada de la primera estudiant negra a la Universitat d’Alabama. No estem parlant de fa tres-cents o cinc-cents anys... estem parlant de fa molt poc... Quan llegim que hi havia locals comercials o transports on no podien accedir els negres, sembla mentida. Els que creiem en la dignitat de tots els humans veiem que la seva concreció és un tema molt nou i que, desgraciadament, hi ha moltes dinàmiques que encara no s’han trencat. Hi ha molta feina per fer. Parlem de discriminació per raó de color. Crec que la manera de fer treballar la igualtat en dignitat és a través de l’educació. Quan a les escoles es treballa la pau, la solidaritat, la tolerància, l’amistat... quan a les famílies observem, escoltem i acollim... estem parlant de diferències que ens acosten, de mirar amb ulls de respecte a tothom siguin iguals o diferents.

I ja fa 15 anys, tal dia com avui del 2002 va néixer el Marc Fernández Carulla. Amb la il·lusió de la joventut als ulls tenim ganes d'acompanyar-te molts i molts anys més. T'ha tocat aprendre-ho des de molt menut però ja en tens experiència. Ho saps molt bé..."You never walk alone". Feliç aniversari, Marc!  

3 de febrer Sant Blai 1468 mor Guttemberg

Avui es celebra Sant Blai. Sobre aquesta data el refranyer castellà té diferents propostes. Recomana el refranyer que "Por San Blas, si ya no lo has sembrado, siembra tu ajar". També fa referència al fet que els dies s'allarguen amb la dita "Por San Blas, una hora más". I no s'oblida de les cigonyes, a què al·ludeix en el conegut refrany: "Por San Blas la cigüeña verás, y si no la vieres: año de nieves". Aquestes majestuoses aus migratòries tornen a Espanya per criar des d'Àfrica al febrer o març, anunciant que s'aproximen el bon temps, el sol i la calor. Encara que si l'hivern és fred ( "any de neus"), aquest retorn es retarda. Però, en les darreres dècades aquest refrany ha perdut vigència a causa de que aquesta espècie, en molts casos, ja no emigra a trobar a la península Ibèrica abundant menjar en els abocadors i aigua en els regadius, segons destaquen ornitòlegs de SEO / Bird Life. A més, la població de cigonyes, amb més de 30.000 parelles segons el cens realitzat en 2004 augmenta a Espanya cada any.

Per cert, que sobre el mes de febrer, ja ens adverteix una altra dita sobre la meteorologia: "En febrero loco ningún día se parece a otro".

Recordem també que tal dia com avui de l’any 1468 va morir Johannes Gutenberg, inventor de l'impremta. Fins a l’arribada d’aquest invent la única manera de tenir una còpia d’un document o un llibre era tornar-lo a escriure. La impremta és un mètode mecànic destinat a reproduir textos i imatges sobre paper, tela o altres materials. En la seva forma clàssica, consisteix a aplicar una tinta, generalment oliosa, sobre unes peces metàl·liques (tipus) per transferir-la al paper per pressió. Encara que va començar com un mètode artesanal, la seva implantació va comportar una revolució cultural. Més modernament, l'evolució de diverses tecnologies ha donat lloc a diferents mètodes d'impressió i reproducció, com són la flexografia, la serigrafia, el gravat al buit, l'alt gravat, la fotografia electrolítica, la fotolitografia, la litografia, la impressió òfset, la xerografia i els mètodes digitals.

2 de febrer Festa de la Candelera. Fira a Molins de Rei

Avui es celebra la Candelera. És la festa que tanca el cicle de Nadal. Després de Reis ja molta gent va treure tota referència al Nadal i moltes botigues ho van canviar per les Rebaixes... però avui és el dia de treure el pessebre que es va posar per la Puríssima. Te una celebració especial a la llum de les candeles.

Però la Candelera és una festa que te una gran força en el camp de les dites. El temps que faci avui ens marca el que passarà... “Si la Candelera plora el fred és fora i si la Candelera riu, el fred és viu”. Però com pot plorar la Candelera? Es refereix a si plou o no. Si plou, s’ha acabat el fred però si per contra fa un bon sol, el fred continuarà entre nosaltres.

La Candelera és també la Fira de Molins de Rei que arriba aquest any a la seva 166a edició. Aquest any es celebrarà del 3 al 5 de febrer aprofitant el cap de setmana. Aquesta població s’omple de gom a gom. És una fira de productes artesans i naturals juntament amb la Fira agrícola. 

Suggeriment: Podeu veure els cartells de les diferents edicions i buscar aquells que més us agradin. En alguns trobareu semblances que ens parlen de les coses que caracteritzen aquesta fira tan antiga i popular. També podeu veure si aquest cap de setmana se'n parla als mitjans de comunicació... i quin seguiment se'n fa. Si hi voleu anar, eviteu diumenge perquè no s'hi cap. I sobretot no hi aneu en cotxe, el tren us deixa al bell mig de Molins i és molt còmode (tot i que també va ple). 

Per mi, és un dia especial perquè el meu avi matern celebrava el seu aniversari. Hi ha dates que no s'obliden...