Avui tenim uns
protagonistes especials: els contes recopilats i adaptats pels germans Grimm,
el Patrimoni immaterial de la Humanitat i l'aniversari del Xavier... què més
voleu?
Els germans Grimm
van ser Jacob Ludwig Karl Grimm (1785-1863) i Wilhelm Karl Grimm
(1786-1859),dos germans nascuts a Hanau (Hessen-Kassel), catedràtics en
l'especialitat de filologia germànica. Van realitzar extenses investigacions
sobre l'alemany d'aquella època i també sobre el folklore de les diferents
regions germàniques. Els germans Grimm no són autors o inventors de contes com
Hänsel i Gretel, Els músics de Bremen, El llop i les set cabretes, La caputxeta
vermella, El sastre valent, La Bella dorment del bosc, La Ventafocs, La
Blancaneu i els set nans, L'ocell d'or, entre d'altres; sinó que són històries
recollides per Jacob i Wilhelm de les veus del poble o de manuscrits de les
biblioteques on ells van treballar. El seu mèrit va ser saber donar a les
narracions la senzillesa i saviesa natural de la tradició narrativa oral.
Tal dia com avui
de 1812 s'editen per primera vegada a Berlín (Alemanya) els "Contes per a
la infància i la llar" recopilats pels germans Grimm des 1806. La segona
part es publicarà en 1814. Amb el temps es traduiran a més de 170 idiomes en
innombrables versions i s'inspiraran centenars de pel·lícules i des de 2005
seran Patrimoni de la Humanitat.
El Patrimoni
cultural immaterial o Patrimoni cultural intangible forma part de les
declaracions de la UNESCO per a la salvaguarda del patrimoni cultural no
tangible, conegut com a «oral» o «immaterial». Segons la Convenció per la
Salvaguarda del patrimoni Cultural Immaterial (Convention for the Safeguarding
of Intangible Cultural Heritage), el patrimoni cultural immaterial (PCI) és «el
gresol de la nostra diversitat cultural i la seva conservació, una garantia de
creativitat permanent». Hi ha un comitè, que es reuneix de forma regular, per
inscriure els elements del patrimoni cultural immaterial des d'on són triats,
segons rellevància.
El concepte va
sorgir l'any 1990 com a contrapartida al Patrimoni de la Humanitat, que està
centrat en aspectes essencials de la cultura. El 2001, la Unesco va fer una
enquesta entre estats i ONGs per intentar fer-ne una definició, i va ser
adoptada una Convenció el 2003 per a la seva protecció. Es defineix com «el
conjunt de creacions basades en la tradició d'una comunitat cultural expressada
per un grup o per individus i que responen a les expectatives d'una comunitat
en la mesura en què reflecteixen la seva identitat cultural i social». Llengua,
literatura, música i dansa, jocs i esports, tradicions culinàries, els rituals
i mitologies, coneixements i usos relacionats amb l'univers, els coneixements
tècnics relacionats amb l'artesania i els espais culturals es troben entre les
moltes formes de patrimoni immaterial. El patrimoni immaterial és vist com un
dipòsit de la diversitat cultural i l'expressió creativa, així com una força
motriu per a les cultures vives. Com pot ser vulnerable a fenòmens de la
globalització, la transformació social i la intolerància, la Unesco encoratja a
les comunitats per identificar, documentar, protegir, promoure i revitalitzar
aquest patrimoni.
Són Patrimoni
Immaterial de la Humanitat als Països Catalans, per ordre d'antiguitat: el
Misteri d’Elx, la Patum de Berga, el Tribunal de les Aigües, els castells, el
Cant de la Sibil·la, la dieta mediterrània, les festes de la Mare de Déu de la
Salut d'Algemesí, les festes del foc del Pirineu i les Falles de València.
Tal dia com avui,
de l’any 1967, va néixer el Xavier. Vam decidir fer camí junts fa una colla
d’anys i continuem caminant... És el meu company de viatge i el pare de les
meves filles. S’acosten dates especials en les que tornarem a sentir el cor
trencat per les cadires buides però volem aprofitar el temps que tenim amb les
cadires plenes. Avui, i cada dia, celebrem la Vida! Per molts i bons anys!
La fotografia d'avui és per la Patum de Berga. Pel foc del Salt de Plens a la Plaça de l'Ajuntament.
