Tal dia com avui de l’any 1868 va nèixer Pompeu Fabra i Poch a la Vila de Gràcia de Barcelona. Va ser un enginyer i filòleg català, que és conegut com al seny ordenador de la llengua catalana, per la seva tasca de capdavanter establidor de la normativa moderna de la llengua catalana.
L’any 1902 va guanyar per oposició la càtedra de química de l'Escola d'Enginyers de Bilbao, ciutat on va viure de manera continuada fins al 1912. Tot i l'allunyament del país, durant aquells anys intensificà la seva dedicació a la filologia. Prat de la Riba, primer President de la Mancomunitat de Catalunya el cridà per dirigir un projecte de normativització lingüística del català. Aleshores retornà a Catalunya, fou nomenat fundador de la Secció Filològica de l'IEC i ocupà una càtedra dels Estudis Universitaris Catalans. El 1912 edità una Gramática de la lengua catalana, encara en castellà; un any després donava a conèixer les Normes ortogràfiques (1913), una llarga reforma ortogràfica, promulgada per l'Institut d'Estudis Catalans, les quals, al costat de fervoroses adhesions, provocaren un corrent contrari d'opinió. Un dels punts bàsics de l'ortografia defensada per Fabra va ser el respecte envers la pronúncia dels dialectes i l'etimologia dels mots. El Diccionari ortogràfic (1917) completà les Normes del 1913.
Ha rebut molts homenatges. El seu nom el porten parades de metro, carrers i fins i tot una Universitat. Una plaça i una estació de metro a Badalona (ciutat on visqué durant quasi trenta anys) porten el seu nom. El 18 de juny del 1990 la Generalitat de Catalunya va crear la Universitat Pompeu Fabra, amb la qual cosa destacava els seus mèrits. Aquesta universitat ha organitzat diverses jornades per donar a conèixer Fabra als estudiants.
El recordem per la part relacionada amb la llengua catalana però va ser també un gran esportista… Va estar vinculat durant tota la vida al que s'anomenava excursionisme científic i fou soci del Centre Excursionista de Catalunya des del 1891. Va fer excursions arreu de la geografia catalana i també estades en campaments estivals als Pirineus, amb ascensions als pics més rellevants. Curiosament va ser jugador de tennis, quan era un esport més que minoritari, formant part de la secció de tennis del FC Barcelona. Fou fundador del Badalona Lawn-Tennis Club (1914). Com a dirigent, presidí la Federació Catalana de Tennis (1927-35), càrrec que compaginà amb la presidència de Palestra des del 1930, i posteriorment, el 1933, va ser el primer president de la Unió Catalana de Federacions Esportives, coneguda actualment com Unió de Federacions Esportives de Catalunya, que aglutinava totes les federacions, de manera que esdevingué el màxim dirigent de l'esport català durant els anys de la República, fins que va cessar la seva activitat quan va esclatar la Guerra Civil.
Pompeu Fabra va ser una persona molt completa: enginyer, filòleg, tennista, dirigent esportiu…. És una pena que es recordi per una sola part quan si coneguéssim segur que té racons interessants en totes les àrees que no són excloents -com alguns ens volen fer creure- sinó que són complementàries.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada