Els escacs són un
joc de tauler de naturalesa recreativa i competitiva per a dos
jugadors. Els escacs són un dels jocs més populars del món, practicat per
milions de persones en torneigs (d'aficionats i professionals), clubs, escoles,
a través d'Internet, per correspondència i de manera informal. Hom
calcula que hi ha uns 605 milions de persones arreu del món que saben jugar als
escacs, i d'aquestes, 7,5 milions estan afiliades a alguna de les federacions
nacionals que hi ha a 160 països a tot el món. A Catalunya tenim la Federació
Catalana d’Escacs presidida pel Sr. Antoni Ayza.
Les competicions oficials
d'escacs es van iniciar al segle XIX i Wilhelm Steinitz va ser considerat el
primer campió del món d'escacs. Des del primer terç del segle XX, dues
organitzacions d'àmbit mundial, la Federació Internacional d'Escacs i la
Federació Internacional d'Escacs per Correspondència organitzen competicions
que apleguen els millors escaquistes d'arreu del món. L'actual campió del món
absolut (des de novembre de 2013) és el noruec Magnus Carlsen i la campiona
mundial femenina (des de 2013) és la xinesa Hou Yifan.
Els escacs van ser reconeguts com
a esport pel Comitè Olímpic Internacional el 2001. Tenen olimpíades
específiques (bianuals) i campionats mundials en totes les categories per sexes
i edats.
Segons els historiadors dels
escacs, el joc original fou el xaturanga, que es practicava a l'Índia al segle
VI dC, i que es va transmetre des d'allà cap a Pèrsia i l'orient d'una banda, i
cap al món àrab de l'altra. La forma actual del joc, anomenada més
específicament escacs occidentals (o escacs internacionals), per diferenciar-lo
dels seus predecessors i d'altres variacions actuals, sorgí al sud-oest
d'Europa en la segona meitat del segle XV, a partir del xatranj. Els escacs occidentals
pertanyen a la mateixa família dels actuals xiangqi (escacs xinesos) i shogi
(escacs japonesos).
Trobem característiques d'art i
de ciència en les composicions escaquístiques i en la seva teoria. Es composa d'obertures, mig joc i finals, les fases en què tradicionalment se subdivideix el
transcurs del joc. En la terminologia escaquística, els jugadors d'escacs són
coneguts com a escaquistes. Els escacs, que són un joc d'estratègia i de
tàctica, no impliquen l'element sort, amb l'única excepció pel que fa al
sorteig dels colors a l'inici del joc (les blanques sempre fan el primer
moviment) i són especialment coneguts per la seva alta complexitat.
El joc (o partida d'escacs) es
disputa en un escaquer, un tauler de caselles clares i obscures, en el qual, a
l'inici, cada escaquista controla setze peces amb diferents formes i
característiques. L'objectiu de la partida és fer escac i mat (també anomenat
simplement mat) al rei de l'adversari. Els teòrics dels escacs han desenvolupat
una gran varietat d'estratègies i tàctiques per a assolir aquest objectiu,
encara que en la pràctica no sigui un fet gaire habitual, ja que els jugadors
amb un gran desavantatge tenen l'opció de rendir-se o d'abandonar la partida
davant la derrota imminent, o abans de rebre el mat.
El Dia Internacional dels Escacs
es commemora cada any el dia 19 de novembre, data de naixement del cubà José
Raúl Capablanca Graupera, considerat un dels millors jugadors d'escacs de tots
els temps. A Castellar del Vallès hi ha el Museu Nacional dels Escacs de
Catalunya.
Però per què parem avui d’escacs?
Perquè tal dia com avui de l’any 1996 a Filadèlfia, als Estats Units, el campió
mundial d'escacs Garry Kasparov va guanyar el superordinador Deep Blue.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada